mira enlaire!

Post 425: Comencem amb majúscula...

2010-05-09T17:08:00.002+02:00

T de temps. Si has arribat fins aquí i tens ganes de continuar llegint les meves aventures, gaudir de les recomanacions, suggerir qualsevol cosa... la T és la lletra que hauràs de seguir.

T de temps. Jo vaig tirant... t'espero allí.

ALBERT

Post 424: punt i final

2010-04-05T14:09:00.003+02:00

Tard o d'hora havia d'arribar aquest moment. Toes les coses que comencen tenen un final i avui és el moment de tancar aquest blog.

méteo des de madrid (abans méteo des de barcelona) s'ha acabat.

424 posts.

2 anys de vida.

1 nova experiència.

7800 visites.

4 grans amics.

Gràcies a tots. Fins aviat.

Post 423: and the Oscar goes to....

2010-03-07T22:21:00.003+01:00

Fa uns quants posts enrerra vaig anunciar que el final d'aquest blog estava a punt. La xifra 500 posts. Durant uns quants mesos hi ha hagut diferents motius pel quals no he pogut escriure en el post. Avui reprenc aquest buit amb les ganes de poder tancar un projecte que va començar ara fa prop de 2 anys. Qui ho diria!

A poques hores de que comencin els premis Oscars avui vull aprofitar per a parlar de tres pel·lícules que per diferents motius estan molt lligades a aquestes estatuetes daurades.

Desde 1939 es premia els millors efectes especials. Al llarg dels anys unes quantes pel·lícules han destacat per uns efectes visuals estretament relacionats amb la meteorologia.

Qui no recorda per exemple, 'Twister' (1996, Jan de Bont)? Jo Harding (Helen Hunt) amb el seu marit Bill, a punt de separar-se (Bill Paxton), van darrera els tornados que es formen a la gran plana. Vam aprendre paraules com vèrtex, embut, que l'escala Fujita-Pearson té 7 categories i que la cinquena (el dit de déu en la pel·lícula) és el tornado més destructiu. Dels efectes especials cal destacar quan volen els cotxes, els tractors i fins i tot les vaques!

Uns efectes especials excel·lents, el vent, els núvols, la pluja, el tornado... i un equip de científics que tenen la seva versió 'real' dins de la NOAA (l'agència meteorològica del Estats Units).

En aquesta llista no hi podia faltar la ciclogènesis explosiva... de la 'Tormenta perfecta' dirigida per Wolfgang Petersen i protagonitzada per George Clooney l'any 2000. Basada en un fet real, l'Andrea Gail surt a la mar i mai més torna (o si... no aniré ara a explicar el final). Les escenes a alta mar són increibles, onades de més de 12 metres d'altura, vents huracanats, pluja, llamps i trons, l'huracà, el seu ull i la zona de calma.

No deixem el mar... en el viatge per a rescatar al capità Jack (Johnny Deep) en la pel·lícula 'Els Pirates del Caribe: en el fin del mundo' (de Gore Verbinski, 2007) podem veure el pol nord, on el vaixell s'enfronta a icebergs de l'alçada de gratacels, el desert on no hi ha ni una gota d'aigua però si un sol abraçador... i la fi del món.... el forat de la pica per on s'escola tota l'aigua dels oceans...

I la seguint les linies de les pel·lícules fantàstiques acabo amb 'Les Cròniques de Narnia: el Lleó, la Bruixa i l'Armari' (Andrew Admason, 2005) basada en l'obra homònica de C.S. Lewis. On veiem a l'altre costat de l'Armari el món de Narnia completament cobert de neu, les conseqüències del fred sobre la vegetació i els seus habitants...(i no dic res més per a no revelar la trama).

Vent, aigua, neu... de tot una mica en el món del cine. Moltes altres pel·lícules que no van guanyar l'Oscar també en serien mereixedores pels seus efectes visuals... però això ho deixaré per un altre dia.

Post 422: sense paraules

2010-01-09T20:04:00.001+01:00

Tot nevat.

Post 421: tremolo perquè fa fred o tinc fred perquè tremolo?

2010-01-06T12:55:00.003+01:00

No és el títol d'un conte.... tot i que no m'extranyaria gaire que d'aquí a ben poc l'escrigui. Per avui dimecres i de fet ja ho vam poder sentir ahir qui va anar a esperar l'arribada dels reis... ha tornat el fred.

La tremolor que tenim quan fa fred és una reacció nerviosa provocada pel nostre cervell que l'únic que fa es moure's per a que la sang vagi més depressa als punts vitals per a la vida com es el cor i el cervell.

Una cosa molt curiosa és quan bebem aigua freda i ens fa mal el cap. El cervell creu que ens estem congelant!!! per a passar aquell mal tràngol és necessari possar la llengua lo més apretada al palar possible per a transmetre calor, el mal de cap així s'esbaeix.

Aquest mal de cap sorgeix perquè al creure que ens estem congelant, la llengua és un punt sempre calent ja que s'autoprotegeix per a no congelar-se.

El tiriteig té una raó de ser molt semblant, intenta portar la sang als llocs més importants. Així que tremolant o no.... cal abrigar-nos que baixen i força! les temperatures!

Post 420: fa ara 600 anys

2010-01-02T10:01:00.004+01:00

Avui llegia al diari una columna que reprodueixo directament ja que m'ha agradat força poder recordar tal dia com avui pero de fa uns 600 anys enrerra.

Aquest any celebrarem la mort de Martí I, l'Humà o l'Eclesiàstic, últim comte-rei de la dinastia catalana. Mantingué el poder durant 14 anys, però passà l'últim angustiat per no tenir descendència directa. El seu fill, Martí el Jove, malalt i esgotat pels excessos amorosos als que era molt donat, morí al castell de Cagliari (1409) i la corona catalano-aragonesa tingué 5 pretendents indirectes, a més a més d'un net il·legítim, Frederic de Luna que només tenia 7 anys d'edat.

Martí I, casat d'urgència amb la seva parenta Margarida de Prades per a buscar la descendència que no tenia, no aconseguí el seu propòsit ni tampoc arribà a legitimar al seu net. Enmalaltí i morí sense aclarar els seus propòsits. D'això en deriva el anomenat compromís de Caspe, que escollí a Ferran d'Antequera, qui jurà els foros catalans però regnà amb el seu particular entorn. Jaume II d'Urgell, despexat, s'aixecà en armes i fou ajudat per la seva mare, Margarita de Montferrato, el nom de la qual porta ara una notable fundació cultural balaguerina. Va perdre i ara fa sis segles s'extingia així la casa real catalana.

Post 419: feliç 2010

2010-01-02T10:00:00.001+01:00

Feliç 2010!

.... no té més.

Post 418: sense decidir

2009-12-26T15:50:00.002+01:00

Hi ha cançons que una vegada escoltades se't queden gravades dintre teu.

Hi ha moments en els que pots dubtar entre una opció o una altra.

Hi ha llocs en els que no saps cap a on tirar.

Per tot això i més..... I can't decide dels Scissors sisters.

Simplement genial.

Post 417: índex de fredor

2009-12-19T13:20:00.003+01:00

Alguna vegada quan estaven endinsats en l'estiu de l'any passat de ben segur que vareu tenir present sobretot els residents prop del mar que quan fa calor si a la vegada la humitat és molt alta.... la xafogor és important.

Doncs bé, quan estem a l'hivern enlloc de l'índex de xafogor que deixa de tenir valor per a temperatures per sota els 21º hem d'emprar un altre índex. L'índex de fredor.

Aquest índex de sensació utilitzat especialment quan hi ha temperatures inferiors a 0ºC, s'expressa generalment com una temperatura aparent que es calcula relacionant l'efecte refredador del vent amb la temperatura de l'aire.

Aquesta temperatura aparent és la que hauria de tenir l'aire amb un vent fluix (de 2,23 m/s) perquè el cos humà nu experimentés el mateix refredament que en les condicions ambientals reals.

En alguns casos aquest índex s'expressa com a energia perduda per unitat de superfície i de temps per a diferents combinacions de temperatures i velocitats del vent.

Post 416: nieve

2009-12-17T08:21:00.002+01:00

Hoy el tema que seguro que ha abierto muchas conversaciones ya sea comprando el pan, subiendo en ascensor ha sido por un lado el frío que hacía esta mañana y por el otro la nieve que ha caído estas últimas horas.
Esta mañana nos hemos encontrado con temperaturas bajo cero en todo el interior de la península.

Además mañana volverá a hacer mucho frío y la llegada de una borrasca traerá lluvias a Canarias y nieve de nuevo a la península. ¡Nevará siempre y cuando esas precipitaciones lleguen puntuales!
Pero de momento ya hemos tenido una jornada de nevadas que han dejado cubierta casi toda Castilla-La Mancha aquí tenéis la imagen visible del satélite meteosat. En general en toda Castilla se han superado los 15 cm de nieve, en algunos puntos incluso los 20 cm.

La nieve se ve de un color azulado y no se confunde con las nieblas que son más blancas. Pero hay otras perspectivas de ver la nieve gracias a todos vosotros.
Desde un avión como ha hecho Daniele mientras sobrevolaba Castilla-La Mancha...

o desde muchos de los pueblos como en las siguientes imágenes.

Ahora te toca a ti. ¿Ha nevado en tu pueblo o ciudad? o ha llovido mucho? ¡Acordaos que tenéis nuestro correo para mandarnos fotos y datos! eltiempo.tve@rtve.es

Post 415: núvols alts

2009-12-06T14:04:00.004+01:00

Els núvols alts es situen per damunt dels 7 km d'altura mitja. Cel rogenc pluja o vent o sol rogent al matí la pluja ja es aquí, sol rogent per la tarda la pluja ja està acabada.

Aquests són dos dels molts refranys que des de fa molts de temps que estan entre nosaltres. Tots els refranys que utilitzem avui en dia tenen el seu origen en l'observació diaria del cel.

L'atmosfera està formada per petites partícules d'aire (O2, N2, H2, pols en suspensió, pol·len i molt més...). Quan l'atmosfera està neta, això vol dir sense núvols, veiem el cel de color blau. Quan el cel està una mica cobert la llum del sol té que rebotar més vegades entre aquestes per arribar a nosaltres i el to s'enfosqueix.

Lord Rayleigh va establir la difusió de la llum. Això és quan la llum es propaga per medis sòlids i líquids transparents. La difusió de la llum és la raó principal de que el cel sigui blau.

En l'alba i en la posta (el Sol està a l'horitzó) la llum té que recòrrer molt més espai i el cel adquireix un color groguenc, ataronjat o fins i tot vermell. Quan hi ha núvols alts i mitjos aquests van associats al pas de fronts.

Per a veure un cel vermell al matí cal que el cel estigui despejat per on surt el sol i més cobert per l'eest. De manera que indica que s'està acostant una borrasca i per tant el temps es complicarà.

Tot el contrari en la posta de sol.

El cel té que estar seré per ponent, per on el Sol es pon cada dia i la nubositat alta ha d'estar a l'est. Per tant s'allunya la borrasca i demà farà bon temps.

Post 414: núvols

2009-12-05T11:10:00.003+01:00

Ahir vaig publicaru unes quantes fotos de núvols. Una de la cosa que no he fet encara dins aquest blog es parlar dels diferents tipus de núvols que hi ha i la forma com es classifiquen, les característiques...

Per anar fent una mica de boca aquí teniu un quadre gràfic resum.

A grans trets distingirem entre núvols baixos, mitjans i alts. Cada un d'ells dins un rang d'altitud diferent.

Post 413: imatges del dia

2009-12-04T18:51:00.001+01:00

Avui cel rogent al matí la pluja ja es aquí... però en el nostre cas cel rogent a la tarda la pluja ja està acabada.

Bon pont!

Post 412: manifest en defensa dels drets fonamentals a Internet

2009-12-03T18:18:00.002+01:00

Davant la inclusió en l’Avantprojecte de Llei d’Economia Sostenible de modificacions legislatives que afecten al lliure exercici de les llibertats d’expressió, informació i el dret d’accés a la cultura a través d’Internet, els periodistes, blocaires, usuaris, professionals i creadors d’Internet manifestem la nostra ferma oposició al projecte, i declarem que…

1. Els drets d’autor no poden situar-se per sobre dels drets fonamentals dels ciutadans, com el dret a la privadesa, a la seguretat, a la presumpció d’innocència, a la tutela judicial efectiva i a la llibertat d’expressió.

2. La suspensió de drets fonamentals és i ha de seguir sent competència exclusiva del poder judicial. Ni un tancament sense sentència. Aquest avantprojecte, en contra de l’establert en l’article 20.5 de la Constitució, posa en mans d’un òrgan no judicial -un organisme depenent del ministeri de Cultura-, la potestat d’impedir als ciutadans espanyols l’accés a qualsevol pàgina web.

3. La nova legislació crearà inseguretat jurídica en tot el sector tecnològic espanyol, perjudicant un dels pocs camps de desenvolupament i futur de la nostra economia, entorpint la creació d’empreses, introduint traves a la lliure competència i ralentint la seva projecció internacional.

4. La nova legislació proposada amenaça als nous creadors i entorpeix la creació cultural. Amb Internet i els successius avanços tecnològics s’ha democratitzat extraordinàriament la creació i emissió de continguts de tot tipus, que ja no provenen prevalentemente de les indústries culturals tradicionals, sinó de multitud de fonts diferents.

5. Els autors, com tots els treballadors, tenen dret a viure del seu treball amb noves idees creatives, models de negoci i activitats associades a les seves creacions. Intentar sostenir amb canvis legislatius una indústria obsoleta que no sap adaptar-se a aquest nou entorn no és ni just ni realista. Si el seu model de negoci es basava en el control de les còpies de les obres i en Internet no és possible sense vulnerar drets fonamentals, haurien de buscar altre model.

6. Considerem que les indústries culturals necessiten per a sobreviure alternatives modernes, eficaces, creïbles i assequibles i que s’adeqüin als nous usos socials, en lloc de limitacions tan desproporcionades com ineficaces per a la fi que diuen perseguir.

7. Internet ha de funcionar de forma lliure i sense interferències polítiques afavorides per sectors que pretenen perpetuar obsolets models de negoci i impossibilitar que el saber humà segueixi sent lliure.

8. Exigim que el Govern garanteixi per llei la neutralitat de la Xarxa a Espanya, davant qualsevol pressió que pugui produir-se, com marc per al desenvolupament d’una economia sostenible i realista de cara al futur.

9. Proposem una veritable reforma del dret de propietat intel·lectual orientada a la seva fi: retornar a la societat el coneixement, promoure el domini públic i limitar els abusos de les entitats gestores.

10. En democràcia les lleis i les seves modificacions han d’aprovar-se després de l’oportú debat públic i havent consultat prèviament a totes les parts implicades. No és de rebut que es realitzin canvis legislatius que afecten a drets fonamentals en una llei no orgànica i que versa sobre una altra matèria.

Aquest manifest, elaborat de forma conjunta per diversos autors, és obert i necessari. Suma’t a ell i difon-lo per Internet.

Post 411: lluna

2009-12-02T17:10:00.002+01:00

Recentment científics de la NASA han descobert mol·lècules d'aigua en les regions polars de la Lluna. Els instruments a bord d'aquestes tres naus espacials diferents revelaren la presencia de mol·lècules d'aigua en quantitats majors a les previstes fins ara, tot i que segueixen essent relativament petites. L'oxidril, una mol·lècula que està composta per un àtom d'oxigen i un àtom d'hidrògen, també s'ha trobat en el sòl de la lluna. Aquests descobriments foren publicats fa uns dies a la revista Science.

Les observacions foren fetes per la Moon Mineralogy Mapper, el qual es troba a bord de la nau espacial Chandrayaan-1, de l'Organització Espacial de l'Índia. La nau espacial Cassini i el vehicle espacial Epoxi de la NASA, n'han confirmat el descobriment.

Segons els experts el gel de l'aigua de la Lluna ha representat algo així com un sant grial per als científics lunars durant molt de temps.

Des de la seva posició en una òrbita llunar, l'espectròmetre últim model de l'M3 mesurà la llum reflexada a la superfície lunar en troços prou pretits com per a revel·lar un nou nivell de detall en la composició de la superficie.

Quan l'equip de científics de l'M3 ha analitzat les dades proporcionades per l'aparell, descobrí que les longituds d'ona de llum absorvides concordaven amb els patrons d'absorció de la mol·lècula d'aigua i d'oxidril.

Post 410: neu

2009-12-01T17:03:00.003+01:00

Un recurs ràpid ara que ja tenim a sobre les primeres nevades es la web http://www.snow-forecast.com aquí podeu trobar informació d'entre 3 a 6 dies de la neu acumulada en diferents racons del món.

Està força bé el mapa d'Espanya. Dins del model a més a més podem consultar el vent i d'altres variables.

El funcionament de la web es ben senzill el que fan es agafar la sortida de precipitació del GFS i la converteixen en centímetres de neu acumulats an les muntanyes en funció de la cota de neu. Alguna vegada ja hos he explicat que el model GFS tendeix a exagerar una mica la precipitació... quan aquesta es converteix en neu tendeix a quedar-se algo curta.

Però malgrat tot és una bona aproximació.

Post 407, 408 i 409: 3x1

2009-11-30T11:17:00.003+01:00

No es broma. No m'he equivocat ni tampoc estic de rebaixes. Simplement que fent recompte he vist que em vaig descomptar fa un temps així que avui he ficat al dia el número de posts publicats!

Ja fa un quants temps que em dedico al món de la meteorologia i encara avui em sorprenen determinats fenòmens.

Aquest cap de setmana han baixat molt les temperatures i ha nevat en molts punts d'Espanya i fins i tot a Catalunya a cotes relativament baixes. Els cristalls de neu són cristalls de gel que creixen a partir del vapor d'aigua. Es formen de manera copiosa a l'atmosfera i formen uns patrons simètrics d'una bellessa impressionant! La física dels cristalls de neu és un exmeple d'un problema de creixement i desenvolupament de cristalls creant estructures complexes..... teniu un aquesta web per a saber-ne més http://www.its.caltech.edu/~atomic/snowcrystals/

Però a la vegada la pluja ha estat l'altra gran protagonista d'aquest cap de setmana. Si a algú li pregunteu quina forma té una gota de pluja.... en molts casos dirà que és ampla i rodona per sota i estrea i punxeguda per dalt... vaja com una llàgrima. Suposso que tots haurem dibuixat alguna vegda una gota d'aigua així. De nens, és una de les primeres coses que es poden dibuixar de forma fàcil però mal dibuixades esclar.

Doncs bé. En física hi ha un principi que diu que tot sistema que cau seguint la força de la gravetat tendeix a adquirir la forma que minimitzi totes les forces externes de manera que enlloc de ser una llàgrima (que és lo que ocorre quan plorem o suem... la gota tendeix a desplaçar-se sobre la pell) senzillament es rodona.

Per a saber-ne més http://www.malaciencia.info/2006/07/la-forma-de-una-gota-de-agua.html

I per acabar tenint en compte que estem d'oferta! (3x1) La NASA en la web http://neo.sci.gsfc.nasa.gov/Search.html?group=47 té cartografia de la proporció aigua - neu del planeta.

Post 406: la imatge del día

2009-11-19T15:26:00.002+01:00

Avui he sortit a passejar una mica per la ciutat. Fa uns 7 dies que no ho faig i m'ha agradat veure les primeres llums de Nadal.

Post 405: front fred

2009-10-20T17:31:00.004+02:00

Avui ens està creuant un front fred d'oest a est que deixarà ruixats i tempestes arreu d'Espanya. Unes precipitacions que seran localment fortes en alguns indrets com per exemple la vessant sud del Pirineu, a les illes Balears durant la nit...

De cara a demà tindrem una petita treva... i després santornem-hi ja que n'arriba un altre i tornen les pluges.

I de fronts avui volia parlar-vos... ja que si que moltes vegades hem sentit a parlar de fronts freds, càlids o oclusos.... però no està de més al llarg de 3 posts explicar-ne algunes característiques.

Com diria Jack l'Esbudellador... anem per parts.

El front fred és una franja de mal temps que succeeix quan una massa d'aire fred s'acosta a una massa d'aire càlid. L'aire fred, és més dens, genera una "cunya" i es fica per sota de l'aire càlid que és menys dens.

Els fronts freds es mouen molt depressa. Són forts i poden causar perturbacions atmosfèriques tals com tormentes de trons, ruixats, tornados, vents forts i tempestes curtes de neu abans de l'arribada de l'aire fred, acompanyades de condicions seques a mesura que l'aire fred avança.

Depenent de l'època de l'any i de la seva localització geogràfica, els fronts freds poden venir d'una successió de 5 a 7 dies.

En els mapes del temps, els fronts freds estan marcats amb el símbol d'una linia blava amb triangles que indiquen la direcció del seu moviment.

La velocitat de desplaçament del front és tal que l'efecte de descens brusc de temperatures s'observa en poques hores.

Post 404: 5 d'octubre de 1582

2009-10-12T07:06:00.003+02:00

o el dia que mai va existir. És 4 d'octubre de 1582. Ha estat un dia assolellat, les feines del camp han estat dures aquest dies. Quan arriba a casa ja té el plat a taula. Saluda al petit passant-li la mà pels cabells esvalotats.

Aquella nit era serena. Una nit estrellada i amb la lluna il•luminant com un far encès. Fou una nit freda el vent feia repicar les finestres de la planta baixa.

Amb la primera alba el gall començà a cantar. Els ocells piulaven. Just en aquell moment el pregoner tocava la seva trompeta.

A poc a poc la fressa augmentava. La gent tenia curiositat per saber la noticia.

- Que es fa saber, que per ordre el papa Gregori XIII avui és 15 d’octubre de 1582.

10 dies. Una nit dormint i 10 dies avançat en el calendari.

El papa Gregori XIII reformà el calendari Julià, substituïnt-lo pel Gregorià. L’ajust anterior fou el de Juli Cèsar, donant nom al calendari julià. Abans d’aquella època havien trobat els astrònoms que la durada de l’any no coincidia amb un número exactes de dies solars. Se’ls suposava una durada de 365 dies i 1/4. Per evitar que aquesta fracció de dia pogués generar en un futur anomalies o inconvenients, Cèsar ordenà que cada quatre anys s’afegís un dia més (un sisè dia abans de les calendes de març, o sigui, entre el 23 i el 24 de febrer, d’aquí any “bi-sexto”, de traspàs).

Degut a la diferència que en temps de Cèsar ja existia en el còmput del temps, el fet d’efectuar aquesta reforma en el calendari requerí afegir 80 dies! Això va passar l’any 709 després de la fundació de Roma.

L’ajust de Cèsar, tenia, malgrat tot, una notable inexactitud la de suposar que l’any durava, com s’havia dit, 365,25 dies, essent així que en realitat la durada de l’any tròpic és de 365,242198. Amb la reforma juliana, l’any s’allargava, doncs, 11 minuts, aproximadament, cada any, dels quals, al cap de 128 anys resultava un dia sencer. Aquesta inexactitud fou pessant cada vegada més en el curs dels segles, fins que el Papa Gregori XIII posà remei mitjançant la reforma gregoriana, duta a terme l’any 1382.

Aquesta vegada, degut a la reforma fou necessari escurçar l’any. Des del dijous 4 d’octubre, es passà “literalment” la nit de l’endemà al 15 d’octubre. D’aquesta manera, l’any 1582 tingué només 355 dies.

En essència, la reforma gregoriana consisteix en suprimir del calendari julià els anys de traspàs seculars tal com 1700, 1800, 1900, 2100... això és, de tots aquells anys que no son divisibles per 400 (365 97/400=365,2425). Amb tot la reforma gregoriana s’ha aconseguit amb una precissió tal, que durant molts segles no serà necessari cap altra correcció, només dir que existeix un error d’excés de 365,242198-365,2425 = 0,000302 dies, és a dir, 3 dies cada 10.000 anys o 1 dia cada 3000 anys. Així que mai ningú va nàixer el 5 d’octubre de 1582 perquè aquell dia mai va existir.

Post 403: Melor

2009-10-07T16:43:00.006+02:00

El tifó (huracà al Pacífic) Melor ha arribat a desplaçar-se amb ratxes de vent de fins a 216 km/h i està a punt d'arribar al Japó. De moment ha tocat la costa sur amb vents superiors als 90 km/h.

Aquest tifó es troba segons les últimes imatges a l'est de l'illa més meridional, Kyushu, viatja a uns 40 km/h en direcció norest i segons l'Agència Meteorològica Japonessa travessarà tot l'arxipèl·lag de sud a nord.

Fins ara han estat cancel·lats 48 vols amb sortida i arribada les illes de Kyushu i Okinawa, mentres que s'espera que l'àrea de vents per damunt dels 92 km/h afecti l'illa de Honshu (la més gran, on hi ha Tokio) durant les pròximes 24 hores.

També més de 7000 llars de Kyushu s'han quedat sense electricitat, mentres que a Okinawa 600 cases han patit talls de llum i d'altres cinc han resultat danyades.

El tifó és dels més forts de la temporada i al seu centre s'han arribat a registrar pressions entorn als 950 hectopascals.

Post 402: otoño

2009-09-22T23:54:00.005+02:00

Otoño. Cuando he empezado a escribir este post quedan todavía unas 6 horas para que termine el verano (23:19).

En otoño los días son más cortos y las noches más largas. Des del día de San Juan poco a poco la noche ha ido ganando terreno al día y eso será así hasta que llegue el solsticio de invierno (el día más corto del año). En esta página del Observatorio Astronómico Nacional dónde se puede consultar la salida y puesta del sol de todas las capitales de provincia.

El verano al tener los días más largos el sol puede calentar más (entre otras cosas) esto hace que los veranos sean más cálidos que las primaveras y los otoños. Con la llegada del otoño también llegan los cambios en la atmósfera. Ahora nos llegan más borrascas y las lluvias duran más días y son también más cuantiosas que en verano.

La Agencia Estatal de Meteorología ha presentado una previsión estacional para los próximos meses. Una de la conclusiones que podemos sacar del informe es que el otoño será un poco más cálido de lo normal, sobretodo en el área mediterránea y además en Baleares lloverá un poco más de lo habitual.

Pero como toda previsión a largo plazo la tenemos que coger “con pinzas”. Durante el verano es cierto que ha hecho mucho calor y que la tierra y el mar se han calentado mucho… este calor acumulado tendrá que ir desapareciendo poco a poco y de aquí que este otoño sea ligeramente más cálido que el anterior.

Mirad este gráfico.

Como os he dicho en verano tenemos más horas de sol y también los rayos de sol nos llegan casi perpendiculares en el hemisferio norte. Esto ocurre en esta estación porque la Tierra se encuentra inclinada hacia el Sol. En invierno pasa todo lo contrario. La Tierra está inclinada al revés y los rayos de sol caen perpendicularmente sobre el hemisferio sur.

Si has llegado hasta aquí te quedan menos de 6 horas de verano. Un verano que Maria Morales veía amanecer en El Marenyet en Cullera (Valencia) así.

¡A disfrutarlo!

Post 401: la imatge de la setmana

2009-09-14T08:52:00.004+02:00

De llarg aquesta setmana el més important meteorològicament parlant ha estat el temporal de pluges, llamps i trons que ha afectat tot el país i que ha deixat més de 150 litres acumulats en moltes ciutats durant aquests dies.

Les pluges a Cantàbria....

i el Nervión gairebé desbordat.

i llamps i trons a Calafell.

Post 400:mart, júpiter, lluna...

2009-08-24T22:36:00.005+02:00

Tant de bo sigui l'última vegada que es parli d'aquest tema em comentava un company de professió. Finalment ni avui ni ahir es van veure dues Llunes al cel, tal com anunciaven alguns profetes mitjançant correus electrònics.

Es tracta d'un rumor que s'ha anat estenent any rere any amb cadenes de correus que deien això:

El próximo 27 de agosto, a medianoche y 30 minutos (00'30 horas), hay que mirar el cielo.
El planeta Marte será la estrella más brillante en el cielo y tan grande como la luna llena.
Marte estará a 34,65 millones de millas (55,75 millones de kilómetros) de la Tierra.
¡No os lo perdáis!
¡Será como si la Tierra tuviera 2 Lunas!
La próxima vez que este evento se produzca, está previsto para el año 2.287.

De fet, ni aquesta nit ni la nit anterior van coincidir al cel Mart i la Lluna. La Lluna es ponia a quarts d'una i Mart sortia entre les dues i les tres de la matinada.

Aquí teniu un fotomuntatge on es veu la Lluna, Júpiter i Mart, i ens ha enviat aquest muntatge on es veu la comparació real dels 2 planetes amb la Lluna.

Bona nit.

Post 399: Atenes

2009-08-23T21:59:00.003+02:00

Els forts vents continuen alimentant un important foc al nord d'Atenes que ja ha obligat a evacuar unes 20.000 persones dels afores de la capital.

Les flames ja han devorat grans extensions de muntanya i diverses habitatges, segons el balanç de les autoritats.

El foc està desbocat, revifat pels constants canvis en la direcció del vent, ha indicat un portaveu dels Bombers, Giannis Kapakis.

A la regió de l'Àtica, les autoritats ja han declarat l'estat d'emergència davant d'un foc que ja ha calcinat més de 12.000 hectàrees de boscos, cultius i oliveres. "Una part significativa dels boscos s'ha perdut. Aquest foc afectarà sens dubte el microclima de la regió d'atenes", s'ha lament el director per a la conservació de WWF Grècia, Constantinos Liarikos.

Mentrestant, al barri atenès d'Aghios Stefanos, els vehicles segueixen recorrent els carrers per demanar mitjançant megàfons l'evacuació de tots els edificis. Més al voltant de les flames, altres ciutadans intenten frenar el foc i evitar així que es cremin els seus habitatges.

Ahir diumenge van arribar a Grècia els primers enviaments d'ajuda de la UE. Dos avions antiincendis italians ja són a Grècia i França i Xipre també tenen previst enviar aparells. Aquests recursos se sumen als 12 avions, set helicòpters, 136 camions de bombers i 644 bombers que ja combaten el foc. Uns 340 militars participen també en les tasques d'extinció.

Afrontem una terrible experiència. Els Bombers estan fent un esforç sobrehumà, ha afirmat el primer ministre del Govern conservador, Costas Karamanlis. El foc que amenaça Atenes és el més greu des dels registrats el 2007, en què han mort 65 persones en només 10 dies. El primer ministre ha fet un vol en helicòpter per avaluar més de prop els danys provocats pel foc i ha presidit una reunió d'emergència del Consell de Ministres.

Per la seva banda, l'oposició critica durament l'actuació de les autoritats. Ningú ha après res dels focs del 2007. És un gran desastre i la coordinació no ha estat la millor, ha lamentat el líder del partit ultradretà LAOS, George Karatzaferis.

La imatge més emblemàtica d'aquest foc és la de les columnes de dens fum negre que surten de darrere del turó en què es troba el Partenó, símbol de la capital grega. Aquesta fotografia dóna una idea de l'aprop que és el foc d'Atenes.

Post 398: UP!

2009-08-22T10:53:00.027+02:00

No me n'he pogut estar i avui tincs que enllaçar-vos, recomanar-vos amb totes les meves forces que no hos deixeu perdre l'oportunitat de veure aquesta pel·lícula. Si bé no és una pel·lícula que sobresurti per damunt de totes. La forma com ha estat filmada, la música, l'humor... tot el que conté et trasllada a un altre món a la recerca de les cascades Paraíso!

Per cert! vigileu que el trailer és adictiu! ;-)

Millor veure-la en 3D ;-)

Post 397: Bill

2009-08-22T10:53:00.024+02:00

L'huracà Bill ha estat el primer huracà de la temporada de ciclons tropicals a l'Atlàntic Nord del 2009, es va formar al mig de l'Oceà Atlàntic i segueix intensificant-se abans de tocar la costa nordamericana, ja que ell mateix té una trajectòria paral·lela a aquesta.
Molts creuen que pot ser la mà dreta del Katrina, huracà de categoria 5 que va devastar el centre-est d'estats Units. Ara Bill ha arribat a la categoria 3 de forma molt ràpida, però segons tots els models aquests no tocarà terra al tenir un trajecte per l'aigua ara bé afectarà les Illes Bermudes moment en el qual arribaría a categoria 5.

La tormenta tropical Bill es va formar entre els dies 11 i 12 d'agost i el seu desenvolupament ha estat immiment en aquesta estada, doncs era conseqüent que pogués prendre categoría d'huracà amb molta facilitat segons el Centre Nacional d'Huracans.

El dia 15 d'agost, aquest centre registrà una alta intensitat i força de la depressió, a la que sel i ha d'afegir o canviar la seva denominació perl a de Tormenta Tropical Severa.

El dia 16 d'agost, aquesta tormenta, tenia vents de 80 km/h, el que ja el classificava com a huracà de categoria 1. Amb molt poc temps el dia 17 ja augmenten els seus vents fins als 120 km/h.

Post 396: la imatge de la setmana

2009-08-22T10:53:00.022+02:00

Isla d'Arousa. Galicia.

Post 395 : la cançó de la setmana

2009-08-22T10:53:00.020+02:00

Avui hem sento destemplat després de que marxés de casa.

Katy Perry, Hot'n'cold, genial.

Post 394: protección civil

2009-08-19T22:39:00.005+02:00

Estos días estamos tratando siempre el tema del calor y su relación con el riesgo de incendios. El organismo de Protección Civil es el que se encarga entre otras cosas de establecer el mapa de riesgo de incendios. Puede parecer una redundancia pero no está de más recordar sus recomendaciones.

Evite encender fuegos u hogueras en el monte y terrenos próximos.
Preste especial atención a la quema controlada de rastrojos en el campo y a los cigarrillos encendidos, basuras y, especialmente, las botellas de vidrio que hacen efecto lupa con el sol.
En caso de incendio, penetre en el monte o bosques sólo si conoce bien el terreno, las vías de comunicación y caminos. Vaya siempre por zonas de gran visibilidad.
Acampe en zonas autorizadas, puesto que éstas cuentan con medidas de protección frente a un posible incendio y es más fácil la evacuación.
Si descubre el fuego en su inicio, pisotee o sacuda con ramas verdes la base de las primeras llamas. Si en un tiempo breve no puede apagarlo, avise a alguno de los servicios de emergencia.
Preste especial atención a las normas de la Comunidad Autónoma sobre prevención de incendios.
Extreme las precauciones en las labores agrícolas.

Mapa actualizado de riesgo de incendio forestal:

Para mucha más información sobre el riesgo de incendios y todos los demás aquí tenéis la web de inforiesgos

Post 393: Claudette

2009-08-17T12:20:00.003+02:00

Claudette s'ha convertit en la primera tormenta tropical que té tots els números en convertir-se en el primer huracà de la temporada a l'Atlàntic Nord.

Segons els models la trajectòria aquesta tormenta es desplaça directament cap a la península de Florida i després impactarà de ple a la costa dels estats d'Alabama i Mississipi on més tard perdrà força.

Fixeu-vos en la imatge de satèl·lit. Si estigués en moviment veuriem que hi ha una rotació (és una borrasca). Com que no es tracta d'huracà al centre no hi veiem l'ull. No es preveu que augmenti de categoria.

Post 392: Madrid

2009-08-16T19:56:00.011+02:00

Avui he passejat ben acompanyat per la ciutat. Aquí teniu alguns racons que he trobat. No són la imatge de la setmana però va bé per a veure les diferents parts de la ciutat.

Temple de Debot.
Torre de Madrid.
4 torres.
Torres KIO i les 4 torres al fons.

Gràcies D.

Post 391: parque de atracciones

2009-08-16T19:56:00.007+02:00

Fa molt de temps que no aprofito un passo un dia divertint-me al 100%. Avui dissabte he compartit una tarda - vespre - nit amb en Daniele al Parque de Atracciones de Madrid. Un parc molt semblant al Tibidabo però enlloc de ser en una montanya enmig del bosc de la Casa de Campo.
Des de dalt de la Noria es té aquesta imatge de tot el parc. L'atracció que és una columna vertical correspont a La Lanzadera. Et pugen a més de 100 metres i després et fan caure a la velocitat de la gravetat! Increïble!
El tirabuixó és El abismo dura uns 30 segons i primer et pugen verticalment fins a dalt de tot, et fiquen de cap per avall i et fan anar com un bala girant per dos tirabuixons! Genial! i més quan a la nit amb la foscor i les vies il·luminades sembla que viatge espacial.

Així que una bona opció per aquests dies de calor.... per cert en el fons de la imatge es veu Madrid. Las Cuatro Torres, Torre de Madrid...

Post 390: la cançó de la setmana

2009-08-16T19:55:00.002+02:00

Com molt bé ahir vau poder veure cada setmana escolliré alguna fotografia, imatge o gràfic que representi algun interés especial. Tal i com he anat fent fins ara també cada setmana publicaré el videoclip / cançó que m'agradi, em recordi alguna cosa, o simplement tingui ganes de compartir amb tots vosaltres.

Tota cançó actual te una predecesora. Monica Naranjo reinterpretà a Mina. Quina t'agrada més? Sobriviuré.

Post 389: la imatge de la setmana

2009-08-13T16:40:00.002+02:00

Perseides... o llàgrimes de Sant Llorenç.
Són una de les pluges d'estrelles més populars de l'any. Sempre succeeix entorn el 11 d'agost. Sant Llorenç i enmig de l'estiu, amb cel ras i nit calurosa. Es un bon remei.

Post 388: Papá, quiero ser ingeniero

2009-08-12T07:54:00.004+02:00

Hierro, madera y plástico, por este orden. Los famosos juegos de construcciones se remontan a 1901, cuando Frank Hornby, un empleado modesto de Liverpool, le pidió cinco libras a su jefe para patentar un invento. Viendo que sus hijos tenían serias limitaciones para construir objetos a escala reducida, se le ocurrió comercializar unas piezas metálicas perforadas de diversas medidas que se podían unir con un simple destornillador.

El juego se llamó primero Mechanics Made Easy (mecánica fácil), pero en 1907 Hornby registró la marca Meccano. El éxito fue total y las posibilidades de construcción eran ya infinitas cuando en 1926 aparecieron las piezas coloreadas en rojo y verde.
Mecano sigue siendo hoy el mejor recuerdo infantil de muchos varones de media Europa.

Madera. El danés Ole Kirk Christiansen empezó construyendo castillos y barcos de piratas en madera porque era carpintero. En 1934 llamó Lego a su empresa basándose en una frase de intención pedagógica: leg godt,que en danés significa juega bien. En 1949 el hijo del fundador empezó a fabricar los característicos ladrillos apilables, que en 1967 se ampliaron a Lego Duploy en 1977 a Lego Technic.
Lego es hoy un juguete universal que alcanza su máxima expresión en los parques temáticos (actualmente cuatro) que son mundos miniaturizados a base de millones de piezas. Se calcula que la casa Lego fabrica más dos millones de ladrillitos... a la hora.

Plástico. Contrariamente a lo que se cree, Lego no inventó el ladrillo apilable de plástico. El inglés Hilary Fisher Page fundó la empresa Kiddicraft (del inglés kiddie "chicos" y "craft" destreza), que fue la pionera en fabricar juguetes de plástico. En 1939 registró ya unos bloques para construcciones de juguete, que tras la Segunda Guerra Mundial fueron copiados por lego.
Primero para el mercado interiror danés, pero crecieron de tal modo que el pobre Fisher Page se suicidó en 1957 cuando los clones de su invento empezaron a invadir Gran Bretaña.

Post 387: l'astronomia en la pintura (3/3)

2009-08-11T15:48:00.000+02:00

I acabem aquest curt viatge mirant un monstre que s'ha escapat de les sombres!
El fantasma de la Puça (de William Blake, 1757 - 1827)

El poeta, pintor i gravador anglès William Blake defensà la imaginació davant la raó. La seva obra gràfica, poderosa i simbòlica, desafià les convencions artístiques del segle XVIII.

En aquesta obra representa un colós grotest, mig animal, mig humà, caminant entre unes cortines que recorden l'escenari d'un teatre. La seva monstruositat contrasta amb el tamany petit de la puça que s'aprecía entre els seus peus i que representa l'encarnació del colós. Blake tenia visions fantàstiques que inspiraren la seva obra artística, durant les quals veia i parlava amb àngels i persones mortes. El Fantasma de la Puça es el resultat d'una d'aquestes visions. Segons Blake, els éssers humans, a vegades són confinats a la mida i forma dels insectes, doncs estan tant sedegats de sang, que si estiguessin la mida d'un cavall, beuran tanta sang que despoblaran a una gran part del país (The Guardian, 19 d'abril de 2003).

D'aquest quadre en crida l'atenció l'estrella amb una cua llarga. El deteriorament provocat pel pas del temps ha fet que el brillant blau original de la cua hagi estat substituït per un color marró fosc. William Blake ha representat un bòlid o potser un cometa.

Un meteor és un fenòmen lluminós popularment conegut com estrella fugaç. Es produeix quan partícules presents en el medi interplanetari originades en la degradació de les superfícies dels asteroides, cometes o, fins i tot planetes, són interceptades per l'òrbita de la Terra i entren en l'atmosfera. Els meteors més brillants es denominen bòlids. Un cometa, pel contrari, és un cos celest constituït pel gel i roca que orbita el Sol seguint una òrbita molt elongada.

Post 386: l'astronomia en la pintura (2/3)

2009-08-10T20:40:00.006+02:00

Seguim el viatge per la història de l'art i mai millor dit! avui fugim a Egipte!

Fugida a Egipte (de Adam Elsheimer, 1578 - 1610)

Adam Elsheimer fou un pintor alemany que il·lustrà en les seves obres històries preses de la literatura clàssica i de la Bíblia. En aquest quadre, que pintà a Roma al 1609, representa la fugida a Egipte de la Sagrada Família. A l'esquerra de l'escena poden veure's dos pastors i els seus animals junt amb una foguera. Les figueres humanes tenen un paper secundari respecte al paissatge.

L'artista aconsegueix plasmar el cel estrellat amb una gran maestría. No només s'aprecien multitud d'estrelles i diverses constel·lacions, sinó que per primera vegada apareix en una obra d'art una representació realista de la Via Làctea, composta per innomerables estrelles individuals. Aquest ha despertat un interessant debat sobre si Adam Elsheimer coneixía o no els treballs de Galileo. Recordeu que aquest quadre es realitzà el mateix any en que Galileo apuntà el seu telescopi per primera vegada al cel. Com a resultat d'aquestes observacions, descobrí entre altres coses que la Via Làctea està formada per incontables estrelles, com Elsheimer representa en el seu quadre.

Post 385: l'astronomia en la pintura (1/3)

2009-08-09T21:09:00.005+02:00

L'Astronomia ha impregnat l'art de la pintura, de forma conscient o inconscient per l'artista, des de temps molt remots. Sigui per la fascinació que els astres exerceixen en el ser humà, per l'interès centífic que despertaren o per motius religiosos, els exemples d'obres en les que fenòmens i objectes astronòmics apareixen representats són molt numerososos.

Hi ha tantes meravelles, tantes obres fascinants, que la sel·lecció d'una mostra reduïda no és tasca senzilla. En tres fascicles mostrarem tres princellades maestres d'objectes i fenòmens astronòmics plasmats en tres teles. Per a cada obra s'aporta una breu descripció sobre el seu contingut astronòmic, el context en el que fou creada, detalls sobre la vida de l'artista i alguna anècdota relacionada.

Crusifixió (de Juan de Flandes, 1465-1519)
El Sol i la Lluna aparèixen moltes vegades representades simultàneament en escenes de la Crusifixió de Crist, el primer a la seva dreta i la segona a l'esquerra. El quatre la Crusifixió de Juan de Flandes (Museu del Prado) és un bon exemple. Es tracta d'un quadre de gran bellesa, molt ric en símbols i amb una cura exquisita per al detall.

En la narració bíblica, mentres Crist agonitza a la creu el cel s'enfonsqueix durant tres hores.

Era ja com l'hora de sexta, i les tenebres cobriren tota la terra fins a l'hora de la nona, enfosquint-se el sol i el vel del temple que es rasgà pel mig (Lluc 23, 44).

En el quadre, el gran núvol que enfosqueix el cel sembla representar aquesta foscor que ho cobreix tot. Moltes vegades s'ha interpretat que aquest enfosquiment fou conseqüència d'un eclipse de Sol, és a dir, la Lluna s'interposa entre el Sol i la Terra enfosquint-se. Malgrat tot, si la mort de Crist es va produïr en lluna plena, un eclipse solar hagués estat impossible.

Juan de Flandes (cap al 1465-1519) era d'origen flamenc. Al 1496 va anar a Castella per a convertir-se en pintor de la Cort de la reina Isabel la Catòlica. Aquest quadre, posterior a la mort de la reina al 1504, fou realitzat com a part del retaule de la catedral de Palència. Crida l'atenció la cura de l'artista per als detalls (les robes dels personatges, les mans de Crist i la seva llarga melana, l'armadura del cavaller), els símbols (per exemple, els objectes als peus de Crist) i l'expressió dels personatges.

Post 384: 40 anys d'Abbey Road

2009-08-08T20:58:00.005+02:00

Ahir ensenyava un blog on es veien fotos de fa uns 60 anys sobre Nagasaki, la bomba i els efectes. Avui una altra fotografia compleix anys, aquesta:

El 8 d'agost de 1969, els quatre fabulosos de Liverpool van quedar immortalitzats sobre el pas de peatons, situat en el barri de St. John's Wood (nord de Londres), en la cèl·lebre i imitadíssima instantànea, tota una icona de la història del pop.

Fa quaranta anys, John Lennon, Ringo Starr, Paul McCartney i George Harrison van anar als estudis d'EMI a Abbey Road per a treballar en el que seria el seu últim àlbum com a grup, Let it Be, es va publicar un any més tard, però s'havia gravat abans.

El disc anava a dur el nom d'Everest, en honor a la marca de cigarretes favorita de Goeff Emerik, enginier de so dels Beattles tot i que la idea de cobrir la portada amb l'Himalaya desalentà a Lennon i companyia.

Els quatre músics sortiren aquell 8 d'agost del carrer en companyia de Ian MacMillan (que el van conèixer a través de Yoko Ono) i es van plantar davant el pas de peatons dels estudis EMI. Van donar-li quinze minuts per pujar a una escala i mentres un policia retenia el tràfic. La banda caminà endavant i endarrera diverses vegades i així es feu la foto.

La foto mostra a Lennon, Starr, McCartney i Harrison creuant en fila el pas de peatons, en una lluminós carrer on ressalta un Volkswagen 'escarabat' de color blanc aparcat a l'esquerra.

En la foto, fruit d'una sessió en la que Macmillan només en va fer sis, destaca que McCartney (traju fosc) va descalç i en pas contrari al dels altres.

Segons una teoría l'escena representaría una processó funebre a la qual McCarney seria el mort; Lennon (de blanc) el capellà; Starr (fosc) l'agent funerari i Harrison (camisa i pantalons blaus), l'enterrador.

La decisió final d'utilizar tal foto com a portada del disc, va correr a càrrec de John Kosh, director creatiu dels estudis d'EMI, qui cregué innecessari incloure el nom del grup en la caràtula perquè era la més coneguda del món.

L'escarbat blanc pertanyia a una veí d'Abbey Road, fou objecte del robatori de la matrícula (número 28 IF) diverses vegades després de la sortida del disc.

El cotxe es vengué en una subhasta cel·lebrada al 1986 per 23.000 dolars, i actualment s'exhibeix en el museu de Volkswagen a Wolfsburg (Alemanya).

Post 383: 64 anys després

2009-08-07T12:56:00.004+02:00

Ahir es complien els 64 anys de l'esclat de la bomba d'Hiroshima. Uns dies més tard esclatava la de Nagasaki. Un fet d'aquells que la història de la humanitat grava amb sang sobre la linia del temps.
Avui navegant per la xarxa he trobat 34 fotografies d'aquell fet.

En aquest blog d'Alan Taylor. Està en anglès però no costa gaire entendre les imatges.

Aquí en teniu algunes, per exemple Hiroshima, abans del llançament de la bomba....
un premapa de l'exèrcit dels Estats Units marcant a 1000 peus el punt de llançament...
Little boy
els efectes....

N'hi ha moltes més i explicades al blog. Fins al 65è aniversari.

Post 382: interrupció en el servei

2009-08-06T08:08:00.003+02:00

Avui reprenc la tasca d'escriure el bloc després de poc més de 10 dies sense fer-ho. Qui em segueix de ben a prop s'ha adonat que aquests dies matino moltíssim. Quan dic molt vull dir llevar-me una mica abans de les cinc del matí.

Ara ja més ubicat en aquest horari estival. Prenc la paraula i segueixo comentant les coses que em passen pel davant.

Post 381: la Canonja, poble

2009-07-27T19:21:00.004+02:00

L'executiu català ha aprovat avui el projecte de llei de creació del municipi de La Canonja que, una vegada aprovat pel Parlament, serà de nou independent de Tarragona, ciutat a la que fou annexionat l'any 1964.

El nou terme municipal contarà amb uns 7,32 km2 i limitarà al nord i a l'oest amb Reus, a l'est i al sud amb Tarragona i al sudoest amb Vila-seca i, una vegada aquest constituït, serà l'ajuntmant número 947 de Catalunya.

Mostra un mapa més gran

El govern ha impulsat el citat projecte de llei per a satisfer les aspiracions històriques dels habitants de La Canonja de ser municipi independent, una demanda que ha tingut un tractament excepcional perquè no s'hi podia resoldre amb la normativa vigent, segons l'executiu.

Així, l'executiu denegà la segregació el passat dia 7 de gener per qüestions legals, però constatà que existien raons de pes que justifiquen la voluntat de La Canonja de ser municipi independent, ja que ho fou durant la II República.

La Canonja ha mantingut sempre un sentiment de comunitat diferenciada i, per aquest motiu, l'ajuntament de la ciutat al maig de 2004 i, a l'abril de 2007, degut a la tramitació de l'expedient de segregació.

Després de ser denegada aquesta sol·licitud, d'acord amb la normativa vigent, per què no complia el requisit de que els nuclis de població estan a una distància de 3000 metres, la Comissió de Delimitació Territorial de Catalunya demanà que es tingués en compte l'especialitat del cas, ja que reconeixia les pecularietats d'ordre social, geogràfic i històric de La Canonja.

L'antic municipi de La Canonja existí com a tal fins l'any 1964, quan fou annexionat a Tarragona per un decret del govern espanyol i, parcialment, es va constituir com a entitat local menor, i des de 1993 era una entitat municipal descentralitzada de la capital.

Després de ser aprovada la llei de creació del municipi de La Canonja, aquesta norma entrarà en vigor en el plas de sis mesos després de la seva publicació, i es preveu un període de tres mesos com a màxim per a executar l'alteració en els termes.

Post 380: Talgo III

2009-07-26T11:35:00.002+02:00

L'històric tren Talgo III farà aquest diumenge el seu darrer viatge. Amb un recorregut entre Irun i Barcelona, aquest model de Talgo platejat i amb una franja vermella dirà adéu després de 40 anys recorrent la xarxa ferroviària espanyola. El relleu l'agafarà la setmana vinent un modern tren Alvia, que escurçarà el viatge gairebé tres hores, ja que aprofitarà el tram d'alta velocitat entre Barcelona i Saragossa.

El Talgo III va començar a transportar passatgers als anys seixanta i va ser el primer tren espanyol que va aconseguir una velocitat de 200 quilòmetres per hora.

Durant els seus primers anys d'història, el Talgo III era símbol de tecnologia puntera i modernitat, però amb el pas del temps altres trens li han passat al davant.

Després d'aquest darrer viatge, el futur del Talgo III encara és incert. Una de les possibilitats és que acabi en un museu, però també té altres destins possibles, com el cementiri de trens de Saragossa o l'Argentina, on podria continuar recorrent vies.

Post 379: On?

2009-07-25T11:54:00.004+02:00

M'agrada. És On? La cançó d'estiu de TV3. Recuperant aquest vell/bell costum de fer una cançó per passar la calorada d'aquests dies.

Post 378: un llamp

2009-07-25T11:50:00.001+02:00

Un llamp va ser la causa de l'incendi dels Ports, a la Terra Alta, que està actiu des de dilluns passat i que ha costat la vida a cinc bombers que treballaven en la seva extinció. El conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, ha assegurat que es pot afirmar "amb tota rotunditat" que l'origen del foc, que ja ha cremat 1.140 hectàrees de massa forestal, va obeir a causes naturals, concretament a la caiguda d'un llamp. Finalment, l'incendi ha quedat sota control aquest divendres.

Segons l'estudi que ha fet el cos d'agents rurals a la zona d'inici del foc, el llamp va caure sis dies abans de començar l'incendi. En aquell moment, l'acumulació de vegetació seca al voltant de l'arbre va originar una petita metxa que va encendre el sotabosc. Les brases es van mantenir latents fins dilluns, quan el vent i una important baixada de la humitat relativa van acabar originant les primeres flames.

A més a més ha mort un dels dos bombers que havia quedat ferit greument en l'incendi d'Horta de Sant Joan que es va declarar el dilluns passat. Es tracta del que estava en estat crític, amb el 50% del cos cremat, ingressat a la unitat de grans cremats de l'Hospital de la Vall d'Hebron de Barcelona. És la cinquena víctima provocada per aquest incendi després que quatre bombers més van morir mentre treballaven a les tasques d'extinció de l'incendi.

Mentrestant, l'incendi ha quedat controlat. Ara la feina dels bombers consisteix a remullar les 1.140 hectàrees cremades per evitar que hi pugui haver qualsevol represa. Els bombers treballen ara per assegurar-se que no es revifi i extingir-lo definitivament. Unes 587 de les hectàrees cremades corresponen a superfície del Parc Natural dels Ports, i la pràctica totalitat de l'àrea cremada pertany a la Xarxa Natura 2000, concretament a l'espai denominat Sistema Prelitoral Meridional, una zona d'especial protecció de les aus. La majoria de la superfície cremada és de titularitat privada, excepte unes 125 hectàrees de la forest pública El Port, propietat de l'Ajuntament d'Horta de Sant Joan. Per tant, el foc d'Horta de Sant Joan ha afectat només un 2% de tot el Parc Natural dels Ports i els racons més emblemàtics de la zona s'han salvat.

Post 377: incendis actius

2009-07-23T22:58:00.005+02:00

Avui amb la imatge visible del satèl·lit meteosat es podien veure les fumerades dels incendis actius a la península ibèrica.

Post 376: 4 bombers

2009-07-22T15:40:00.005+02:00

Quatre bombers han mort cap a les quatre d'aquesta tarda en l'incendi que afecta des d'ahir el parc natural dels Ports, al terme d'Horta de Sant Joan (Terra Alta), segons han confirmat els bombers de la Generalitat.

Dos bombers més han resultat ferits durant les tasques d'extinció d'aquest incendi, que s'ha reactivat a la tarda a causa del fort vent que s'ha aixecat a la zona.

Els bombers morts es podrien haver vist sorpresos per un canvi brusc en la direcció del vent aquesta tarda i haver quedat atrapats a causa del ràpid avanç de les flames.

Els efectius estaven treballant en una zona de vents variables i hi ha hagut un canvi de vent inesperat que ha envoltat sis bombers, dels quals quatre han mort i dos han resultat ferits i han estat traslladats a l'Hospital Vall d'Hebron, segons ha explicat el secretari d'Interior, Joan Boada, que s'ha desplaçat a la zona.

Els veïns s'han quedar a casa

Els quatre bombers morts pertanyien al Grup de Suport d'Actuacions Forestals (GRAF), un grup de bombers professionals especialitzats en incendis forestals, segons ha informat el portaveu de l'Associació de Defensa Forestal de Catalunya, Carles Tost.

Les autoritats municipals han demanat als habitants de la localitat que es quedin als seus domicilis i han habilitat un hospital de campanya al poliesportiu per atendre els ferits que hi pugui haver.

No obstant, Boada ha assegurat que "la gran dedicació dels bombers" per combatre el foc ha aconseguit que les flames no arribin al nucli urbà i "el foc ja no avança cap a zones poblades".

800 hectàrees arrasades

Un total de 70 dotacions dels bombers estan treballant en aquests moments a la zona sinistrada, juntament amb sis helicòpters bombarders, quatre avionetes, un hidroavió i un helicòpter de comandament.

Segons dades provisionals del cos d'Agents Rurals, el foc ha afectat fins ara una superfície de 800 hectàrees de vegetació forestal, de les quals 400 pertanyen al parc natural dels Ports.

Risc d'incendis

Com podeu veure en el mapa seguim amb un elevat risc d'incendi. Podeu consultar la informació actualitzada a la web http://mediambient.gencat.cat/cat/el_medi/incendis/mapa_risc.jsp.

Post 375: Júpiter vist des de la Terra

2009-07-21T16:10:00.004+02:00

i acabo amb una notícia sobre un aficionat a l'astronomia...

Un aficionat australià va fer la troballa amb un telescopi refractor de 14,5 polzades. A partir d'aquí va fotografiar l'impacte sobre la superfície de Júpiter i en va penjar les imatges al seu blog cap a la una de la matinada de dilluns, hora local. Poques hores després, el Laboratori Jet de Propulsió de la NASA va confirmar el descobriment. La cicatriu de color fosc que ha aparegut sobre Júpiter "és clarament visible ara i les imatges revelen l'ascens de partícules cap a l'atmosfera superior, així com un escalfament a la troposfera superior amb una possible emissió de gasos d'amònic", segons ha explicat la NASA.

La NASA ha explicat que ha observat el fenomen amb el telescopi infraroig de l'agència espacial nord-americana que té a Hawaii. "Podria ser l'impacte d'un cometa, però encara no n'estem segurs", han assenyalat els científics.

És sorprenent que el descobriment hagi arribat pels aniversaris de Shoemaker -Levy i l''Apolo 11', han afegit des de la NASA. Els astrònoms s'han referit al cometa Shoemaker -Levy 9, que es va desintegrar en milions de trossos abans d'impactar contra Júpiter el 1994.

El fenomen, que segons ha calculat l'astrònom aficionat es va produir fa no més de dos dies, serà visible només durant uns dies més.

Post 374: la terra mirada des de la lluna

2009-07-20T17:41:00.002+02:00

El món celebra avui el 40 aniversari del ‘primer gran pas de la humanitat’ a la Lluna, el moment en què l’home va trepitjar el satèl·lit per primera vegada. En total, hi ha hagut set expedicions espacials al satèl·lit terrestre. La primera d’aquestes va tenir lloc el 20 de juliol del 1969, la anomenada Apollo 11, que aquest dilluns ‘compleix’ quaranta anys.

En aquesta missió, l’astronauta Neil Armstrong i els seus companys Michael Collins i Buzz Aldrin van trepitjar per primera vegada la Lluna. La nau es va enlairar des de Cap Canaveral (Florida, Estats Units) el 16 de juliol i quatre dies després, a 384.400 quilòmetres, van arribar al seu destí.

Tot i això, abans que tingués lloc la primera missió tripulada es van provar 16 llançaments no tripulats per comprovar el funcionament dels components de les naus, com ara la plataforma de llançament o el coet, entre d’altres.

Així, la primera missió tripulada, el Apollo 1, va tenir lloc al febrer del 1967. Va ser una missió fallida a l’espai ja que en un dels assajos es va produir un curtcircuit que al seu torn va provocar un enorme incendi en què van morir els tres ‘tripulants’ de la nau.

Tot i això, set anys després, a l’octubre del 1968, la NASA va tornar a intentar-ho amb l'Apollo 7, i amb èxit va romandre la missió durant 11 dies a l’espai. El 21 de desembre es va enlairar l'Apollo 8, una missió en què els astronautes Borman, Lovell i Anders van viatjar per primera vegada més enllà de l’òrbita terrestre.

El mes de març del 1969 va ser llançat l'Apollo 9 per a una missió a l’òrbita terrestre amb l’objectiu d’assajar amb el mòdul lunar i provar així el seu primer encastament. El maig d’aquell mateix any, l'Apollo 10 va viatjar a l’òrbita lunar amb els astronautes Thomas P.Stafford i Eugene Cernan, l’últim home que el 1972 va ser a la Lluna, i després d’acostar-se a 15 quilòmetres de la superfície lunar van tornar a Terra.

És en aquest moment en què comença l’etapa de missions lunars amb l'Apollo 11, l’aniversari del qual es commemora aquest dilluns, seguit del Apollo 12 al novembre del 1969, amb Peter Conrad, Dick Gordon i Al Bean, que van ser a la Lluna al voltant de 31 hores. A l’abril del 1970, va allunar l'Apollo 13, amb Jim Lovell, Jack Swigert i Fred Haise, una opció truncada per culpa d’una explosió en els tancs d’oxigen que va obligar a l’avortament de la missió ; al juny del 1971, l'Apollo 14, amb Al Shepard, Sty Roosa i Ed Mitchell, que van ser a la lluna 33 hores.

Després, l'Apollo 15, a l’agost del 1971, amb Dave Scott, Al Worden, Jim Irwin, que durant 66 hores van explorar la superfície lunar amb un rover; mesos després, l'Apollo 16 a l’abril del 1972, a càrrec de John Young, Ken Mattingly, Charlie Duke, va investigar les zones més altes de la Lluna durant 71 hores.

PETIT PAS PER A L’HOME, GRAN PER A LA HUMANITAT

En total, han estat 12 els astronautes que han estat a la Lluna: la primera trepitjada la va protagonitzar Neil Armstrong, acompanyat per Michael Collins i Buzz Aldrin; a més de Charles Pete Conrad, Alan Bean, Alan Shpeard, Edgar Mitchell, David Scott, James Irwin, John Young, Charles Duke, Harrison Jack Schimitt i Eugene Cernan.

L’última missió a la Lluna, l'Apollo 17, es va desenvolupar el desembre del 1972 i hi van participar els astronautes Eugene Cernan, que ja va acudir al satèl·lit amb l'Apollo 10, Ron Evans i Jack Schmitt. Es va tractar de l’última ocasió en què l’ésser humà va visitar la Lluna i l’única missió en què un geòleg va viatjar i va estudiar terra espacial. En total, van ser al voltant de 74 hores a la Lluna.

Concretament, Cernan va explicar fa escasses setmanes, durant la presentació d’un rellotge commemoratiu d’aquest esdeveniment, que en contra del que molts esceptics afirmen, sí que va ser-hi, va posar el peu, i fins i tot hi va romadre fins a tres dies. Ningú podrà negar l’existència tangible d’aquestes empremtes que seguiran aquí sempre, va puntualitzar.

Així, va comentar que realment es va adonar que participava en una missió espacial en el moment en què segons s’allunyava de la Terra va veure com aquesta rotava. Podies veure l’altra cara del planeta. Tot molt més petit. És possible veure tota la Terra sense girar la cap, ha afegit, i alhora va puntualitzar que dormir tampoc va resultar fàcil, ja que en ser-hi tan poc temps li feia “ràbia” malgastar el temps d’aquesta manera.

Alhora, va aclarir que les seves últimes paraules a la superfície lunar van ser: “Ens marxem com vam venir. Amb esperança i pau per a la humanitat”. En canvi, una vegada dins de la nau li va preguntar al seu company, Jack Schmitt: Estàs llest? Anem a treure això d’aquí, va indicar, en contra de moltes afirmacions fetes sobre aquesta qüestió.

Post 373: tancat per vacances

2009-07-04T02:04:00.004+02:00

Finalment s'ha pogut controlar l'incendi de la Noguera que comentàvem ahir i que ha cremat bastantes hectàrees. De cara als pròxims dies tanco per vacances tot i que explicaré alguna que altra cosa.
Salut a tots. Fins d'aquí a unes setmanes.

Post 372: molta calor pot provocar un incendi

2009-07-03T09:13:00.002+02:00

Una quarantena de dotacions dels bombers treballen per extingir els quatre focs que ja han devastat més de 1.100 hectàrees a la plana de Lleida.

L'incendi més actiu ha cremat 188 hectàrees dels termes de les Oluges, Sant Ramon i Cervera, a la comarca de la Segarra. Aquest ha estat el darrer foc que ha entrat en fase de control, i els bombers no n'han pogut delimitar el perímetre per reduir-lo fins gairebé les nou del vespre.

El següent foc més important ha estat el del municipi d'Oliola, a la Noguera. Les flames s'han originat a dos quarts de dues del migdia a la serra de Masvell per causes que de moment no se saben i han cremat 111 hectàrees de massa forestal i agrícola del mateix terme d'Oliola i d'Artesa de Segre. En les tasques d'extinció hi treballen 17 dotacions terrestres dels Bombers de la Generalitat.

A Vilanova de l'Aguda les flames han calcinat 43 hectàrees de terreny, el 40% de les quals són de massa forestal, i el 60% restant, agrícola. Està en fase de control i hi estan treballant 20 vehicles i 8 mitjans aeris dels bombers.

A Nalec el foc és de petites dimensions i ja està controlat. L'incendi, però, crema molt a prop del nucli habitat, i ha calgut desallotjar vuit persones de dos xalets. També ha fet falta evacuar un matrimoni de les Oluges.

Tot això passa quan encara hi ha dotacions dels bombers remullant el terreny calcinat als Plans de Sió, on dimecres va començar un incendi que deixa enrere 240 hectàrees completament cremades. El president de la Generalitat, José Montilla, ha visitat aquesta zona, des d'on ha demanat prudència per evitar més focs.

El dels Plans de Sió ha estat el segon incendi més important de l'estiu a les comarques de Lleida, després del que va cremar 300 hectàrees a la Noguera el 14 de juny. Les flames van arribar molt a prop de nuclis habitats, tal com va destacar Adrià Marquilles, l'alcalde dels Plans de Sió. En total, aquest estiu ja s'han cremat més de 1.100 hectàrees a les comarques de Lleida.

Post 371: molta calor

2009-07-03T09:09:00.002+02:00

Els valors màxims de temperatura d’avui dimecres han superat ja el llindar d’avís a diversos punts del país. A Serós i a Vilanova de Segrià, a la comarca del Segrià, s’han enregistrat les temperatures màximes d’avui. Aquest llindar està establert en el percentil 98 de les temperatures màximes del període d’estiu. Aquest valor es calcula per a cada localitat a partir d’una sèrie de 30 anys de valors màxims del període juny-agost. Un cop ordenades les dades de menor a major es pren el valor que deixa per sobre el 2% de totes les dades. Per sobre d’aquest llindar ens trobem dins el 2% de les temperatures més altes enregistrades en els estius considerats per al càlcul.

Algunes d’aquestes temperatures màximes són:

Barcelona - Zona Universitària Barcelonès 34,4
Mas de Barberans - Abocador Montsià 36,3
Masroig Priorat 37,5
Seròs Segrià 39,3
Vilanova de Segrià Segrià 39,1
Castellbisbal Vallès Occidental 35,4

Post 370: onada de calor

2009-07-01T23:58:00.004+02:00

La previsió pels propers dies indica l’arribada d’una massa d’aire càlid procedent del nord d’Àfrica que farà pujar la temperatura arreu de Catalunya. Tot i que la calor afectarà tot el país, aquest augment tèrmic es notarà especialment a les comarques interiors, ja que es preveu que la marinada freni la pujada de la temperatura prop del litoral. Malgrat això, també augmentarà la sensació de xafogor en aquesta zona.

Aquesta situació meteorològica fa preveure que es superi el llindar d’onada de calor, és a dir, la superació del percentil 98 de la temperatura màxima diària d’estiu durant 3 dies consecutius o més. Alguns valors indicatius d’aquest llindar que es podria superar són els 38.0 ºC de Lleida, els 36.5 ºC de Girona, els 33.1 ºC de Barcelona o els 31.3 ºC de Tarragona.

Això vol dir que la temperatura llindar és calcula estadísticament amb el percentil 98. Per tant tenir una temperatura per damunt d'aquest valor és complicat i per tant es considera excepcional.

La massa càlida abraçarà Catalunya entre dimecres 1 i divendres 3 de juliol, i es començarà a retirar de cara al cap de setmana, d’acord amb les prediccions a mitjà termini que indiquen que la temperatura iniciarà una davallada més clara a partir de diumenge.

Durant aquest període cal destacar que, a banda de l’augment previst de la temperatura màxima les nits també seran molt càlides, ja que en molts punts del litoral les mínimes
nocturnes no baixaran dels 22 ºC.

Post 369: el mapa més precís del món

2009-07-01T23:55:00.002+02:00

La Nasa i el Japó han estat els encarregats d'elaborar el mapa de la Terra més precís de la història. Per dissenyar-lo, han necessitat 1,3 milions d'imatges captades des del satèl·lit Terra. El mapa cobreix el 99% de la superfície terrestre i cada punt de mesurament d'altitud és de trenta metres de separació. Algunes imatges del mapa es poden consultar a internet i són d'accés gratuït. L'obra serà de gran utilitat per lluitar, per exemple, contra els incendis.

Les imatges per elaborar aquest mapa topogràfic digital s'han captat des de l'instrument d'observació Aster situat al satèl·lit Terra. L'últim mapa que s'havia dissenyat del nostre planeta va poder ser possible gràcies a la missió Shuttle Radar Topograpy de la Nasa i permetia veure el 80% de la superfície terrestre. El model actual, que eleva aquest percentatge al 99%, completa dades dels buits que existien, com ara en terrenys abruptes i en alguns deserts.

Ara la Nasa està treballant per combinar les dades de l'Aster amb les del Shuttle Radar Topography per poder elaborar el mapa de la Terra definitiu.

El responsable del programa Aster, Woody Turner, ha explicat que servirà a usuaris i investigadors d'una àmplia gamma de disciplines que requereixen la informació que proporciona l'elevació del terreny i ha apuntat que servirà, per exemple, per l'enginyeria, l'exploració d'energia, la conservació dels recursos naturals o la lluita contra els incendis.

Post 368: anomalies de la temperatura terrestre

2009-06-29T17:08:00.002+02:00

Des del punt de vista d'un satèl·lit, la superficie es el que considera quan s'observa a través de l'atmosfera a la terra. Podia ser neu i gel, herba o gespa, el terrat d'un edifici, o les copes dels arbres d'un bosc. Així, la temperatura superficial de la Terra no és igual que la temperatura de l'aire que s'inclou en l'informe de temps diari i que es mesura dins d'una gàbia a dos metres d'altura i protegida dels raigs solars.

Imatges de les anomalies de la superfície del terra durant en gener de 2009. Font NASA.

Una anomalia es dóna quan les condicions mesurades s'escapen de les condicions mesurades per a un lloc particular en un moment donat de l'any. Els mapes a presentar mostren les anomalies de la temperatura superficial durant el día per un mes donat comparat amb les condicions mesurades durant aquest període 2000-2008. Els llocs que estaven més calurosos que el promig estan en vermell, els llocs gairebé normals en blanc, i els llocs que estaven més frescos que el promig, es presenten en blau. Les observacions foren recollides pel sensor MODIS.

Algunes anomalies de la temperatura superficial dels sòls són fenòmens simplement a l'atzar del temps, no formen part d'un patró específic o tendència. Unes altres anomalies són més significatives. Les anomalies fredes extenses poden ser una indicació d'un hivern cruu amb les porcions de neu al terra. Les anomalies càlides petitques, desiguals que apareixen en boscos o altres ecosistemes naturals poden indicar la tala d'arbres o danys d'insectes. Moltes zones urbanes també apareixen com a punts calents en aquests mapes perquè les àrees desenvolupades són normalment més càlides durant el día que els ecosistemes naturals del seu voltant o de terres llaurades. Les anomalies càlides que persisteixen sobre grans parts del globus durant molts anys poden ser mostres de l'escalfament del planeta.

Post 367: Ictineu

2009-06-28T19:49:00.004+02:00

L’any 2009 es compliran 150 anys de l’avarament del primer Ictineu de Narcís Monturiol. Tots sabem la rellevància d’aquest científic i dels seus invents i investigacions. Va construir un dels primers submarins de la història, i va ser el primer que ho va fer sota criteris científics, com ho demostra el seu llibre Assaig sobre l’art de navegar per dessota de l’aigua, un extens treball científic publicat per primera vegada l'any 1891.

L'avarada del primer Ictineu, construït entre el 1856 i el 1859, es va fer al port de Barcelona el 1859. Aquest submarí de 7 metres d’eslora, tot de fusta, imitava la forma d’un peix . Va fer gairebé 70 immersions durant les quals es va recollir una gran quantitat d’informació científica que va servir de base per al disseny i la construcció del segon submarí, l’Ictineu II.

Mentre d'altres inventors contemporanis i predecessors seus, que ara estan escrits amb majúscules als llibres d'història dels submarins, experimentaven amb màquines que sovint feien naufragar i s'enduien moltes vides, Monturiol el gran ignorat de la història del submarí va resoldre els problemes cabdals de la navegació submarina i va assentar les bases dels submarins actuals. Narcís Monturiol va aportar solucions que encara avui dia són vàlides i s'utilitzen.

Primer en construir en doble casc.
Primer en tenir plena operativitat de moviment en tots els eixos.
Primer en treballar amb plena seguretat (mai no va tenir cap accident).
Primer en generar l'atmosfera artificial.
Primer en col·locar un motor en immersió.
Primer en utilitzar un mètode científic per a la gestió del projecte.
Primer en escriure un tractat de navegació submarina.

Però Monturiol va ser molt més que l'inventor del submarí, va ser un home polifacètic que va destacar en el camp de la política, el respecte per la vida humana, la dignitat de les dones i com a inventor, i que també es va cultivar en altres camps com la filosofia, la pintura o l'astronomia; company d'Anselm Clavé, de Francesc Sunyer i Capdevila i contemporani d'Ildefons Cerdà i, formen tots ells el nucli central del grup d'intel·lectuals més important del moment.

Va ser un gran humanista que creia que la ciència havia d'estar al servei de la humanitat per millorar-ne les condicions de vida.

Post 366: Michael

2009-06-27T22:52:00.004+02:00

Avui gairebé era una missió impossible intentar fer alguna cosa sense escoltar de fons les cançons de Michael Jackson.

Just després de llevar-me un dels veins escoltava Billie Jean, més tard he anat a comprar un arxivador de tarjetes i a l'Abacus sonava Thriller. Mentre caminava pel carrer unes noies comentaven:

- Ahora, después de muerto se ha convertido en un mito viviente.

I tenen tota la raó. A l'entrada de El Corte Inglés a primera fila podies trobar l'últim recopilatori.

El tron de rei del pop ha quedat buit. Gairebé 50 anys si tenim en compte que començava quan era un nen petit i que de ben segur que ara per molta Hanna Montana, J. Brothers... no en trobarem pas cap d'igual d'aquí a mig segle.

Molts l'han batejat com a nen prodigi, cantant, ballarí, figura mediàtica... n'hi ha que el recordarà com l'home que ens infundava por en el videoclip de Thriller, o bé per la genialitat de la seva música, d'altres per veure'l ensenyar el seu fill en el balcó d'un hotel de Berlin, o por la seva amistat amb en Macaulay Culkin o per la seva controvertida afició a dormir amb menors...

Entre tot, ningú pot negar que Michael Jackson era un fenòmen. Descansa en pau.

Billie Jean. 1982. Michael Jackson. Potser la cançó que més m'agrada.

Post 365: 1 any !!!!

2009-06-26T14:21:00.003+02:00

QUI HO DIRIA!!!! Ara fa justament un any publicava aquest primer post:

Fa molt de temps que volia iniciar aquest viatge però fins avui no m'he vist en cor de fer-ho. Estic a punt d'iniciar una nova etapa en la meva vida i què millor que fer-ho a través d'un lloc on quedi constància de tot plegat. A pocs dies de conèixer la última nota de la carrera, ara sota la calor del sol de Barcelona escric aquest primer post.

Com que els inicis sempre són complicats i més quan un no sap cap a on anar aquí teniu una bonica cançó que ha sonat fa poc a la ràdio i m'agrada molt.
"Lemon Tree" és la cançó que llençà a la fama la banda Fool's Garden ara fa 13 anys convertint-la en número u l'any 1996.

De la llimona s'en fa la tinta invisible, aquell joc que tots hem fet de ben petits escrivint en un full blanc amb suc de llimona i reescalfant sota la llum d'una espelma per descobrir l'enigma amagat. Avui aquest blog no l'escriuré amb tinta invisible, sinó que amb lletres ben clares.
A tots vosaltres, benvinguts a la meva petita història.

Doncs ja ho veieu.... 365 dies més tard continuo escrivint el blog. En 1 any he passat de Barcelona a Madrid, de la radio a la tele, de viatjar en regional a fer-ho en AVE, d'anar a la platja a estirar-me al retiro....

Si fa un any era el llimoner ara és l'illa de Formentera la que capsa les ones de la radio

Billie the Vision and the Dancers amb el seu Summercat.

Post 364: un àngel se'n va

2009-06-25T23:39:00.005+02:00

Avui ha mort la Farrah Fawcett (62 anys) com a conseqüència del càncer contra el qual lluitava des de fa més de tres anys.

Tots la recordem com la rossa d'Els àngels de Charlie, on va posar de moda la seva melena rossa a capes i el seu somriure perfecte, va gravar recentment un telefilm en què narrava la seva lluita contra la malaltia.

La seva carrera està indissolublement lligada a la televisió i, sobretot, al seu paper més conegut, el de la rossa Jill Munroe a Els àngels de Charlie, la més esportista i activa del grup, que la va convertir en la més popular entre els fans.

El paper la va catapultar a la fama però també la va encasellar en interpretacions de mite eròtic sense gaire intel·ligència. Tot i així, va aconseguir ser nominada al Globus d'Or pel seu paper de Barbara Hutton a Pobra nena rica i de Beate Klarsfeld, la història de la resistent antinazi, en dos telefilms, a més de diversos premis Emmy, que no va guanyar mai. Recentment, va treballar també en sèries com Ally McBeal.

En cine, se la recorda pel seu paper a El Doctor T i les dones, de Robert Altman, amb Richard Gere.

Post 363: Sant Joan

2009-06-24T08:57:00.004+02:00

S'acosta el dia D. Avui és festa a Catalunya, aquí a Madrid és un día normal i corrent. Els carrers no fan olor a pòlvora de petard, ni tampoc se veuen les marques de les brases allà on hi havia hagut la foguera de la nit anterior.

Una nit màgica que commemora definitivament el canvi d'estació. L'estiu ha començat i a partir d'ara el dia es tornarà a escurçar. Primer ho farà per darrera i després per davant i a poc a poc ens tornare'm a capbussar a l'hivern.

Fins llavors uns quants mesos de calor, d'altes temperatures i de nits d'insomni. Aquest any trobaré a faltar les tardes amb la suau marinada que refrescava l'ambient. Caldrà buscar-hi solucions.

Post 362: Partly Cloudy

2009-06-24T08:54:00.001+02:00

Píxar sempre ens sorpren amb les seves animacions. Fa uns dies apareixia Partly Cloudy, una bonica història d'on venen els nadons....

Partly cloudy, par Peter Sohn from Jed All on Vimeo.

A riure!!

p.d. avui de 'no' revetlla

Post 361: Andrés

2009-06-22T18:25:00.005+02:00

El día 21 de junio se formó una borrasca en el océano pacífico norte. Un día después se convertía en tormenta tropical.

Fue en ese momento cuando se le otorgó el nombre de Andrés. Con este nombre se convirtió en la primera tormenta tropical de la temporada en el pacífico oriental.

A lo largo de la tarde del miércoles pasará a ser Huracán de categoría 1. La buena noticia si nos fijamos en la previsión es que seguirá desplazándose por la costa oeste de Méjico y luego se dirigirá hacia el interior del pacífico dónde desaparecerá.

Hay muchas webs dónde podéis encontrar información de tormentas tropicales, huracanes actuales y pasados. Veamos algunas:

Stormpulse: usa la tecnología de Google Maps. El punto fuerte de esta web es la composición global de todos los satélites meteorológicos..

Además podemos sobreponer modelos, imágenes de Radar (solo el NEXRAD de Estados Unidos) y otros parámetros como las boyas marítimas.

Pero si sois de los que os gustan los números está tropicalstormrisk.

En tropicalstormrisk podemos encontrar todos los datos referentes a las tormentas tropicales y huracanes de todo el mundo.

Otra web dónde además publican informes de expertos, de servicios meteorológicos y podéis encontrar modelos de evolución de la tormenta, satélites… está Wunderground.

Y acabamos con la web de la NOAA. Esta sería la web oficial ya que toda su información es comprobada por la agencia.

Después de Andrés vendrá Blanca, Carlos, Dolores, Enrique, Felicia... ¡seguiremos informando!

Post 360: estiu

2009-06-21T14:31:00.001+02:00

A tres quarts de vuit d'aquest 21 de juny hem passat de la primavera a l'estiu. Curiosament, l'estació més calorosa de l'any s'ha estrenat marcada per la inestabilitat i amb temperatures més baixes que les de fa uns dies, a les acaballes de la primavera. Tot i això, les previsions apunten a un estiu esplendorós. De fet, les bones temperatures típiques d'aquesta estació s'han avançat uns dies i no és estrany veure persones omplint les platges o sopant a l'aire lliure sense necessitat d'una jaqueta.

L'estiu a l'hemisferi nord ha arrencat aquest diumenge 21 de juny a les 7.46 hores del matí. És el primer dia d'estiu i el més llarg, amb unes quinze hores ben bones de sol.

L'estiu el tindrem aquí fins al 22 de setembre a les 23.19. Més de 90 dies que la converteixen en l'estació més llarga de l'any.

De ben segur que hi haurà altes temperatures, però hi haurà poc moviment al cel. Malgrat que és l'estiu de tot un Any Internacional de l'Astronomia, serà pobre en eclipsis. Segons explica l'Observatori Astronòmic Ramón María Aller de la Universitat de Santiago de Compostel·la, només hi haurà una penombra de Lluna en la nit del 5 al 6 d'agost, però amb una magnitud tan petita que passarà inadvertida per al públic.

Sí que hi haurà, però un fenomen curiós cap a finals de l'estació, el 4 de setembre. Es tracta d'un fet que té lloc cada 15 anys i que consisteix en el pas de la Terra pel pla dels anells de Saturn, de manera que la imatge telescòpica del planeta serà inusual i farà que es vegi simplement un disc sense anells.

Post 359: Sol

2009-06-20T20:01:00.001+02:00

Si ahir parlavem de la Lluna i de la nova missió de la NASA, avui recordo aquesta cançó:

La Oreja de Van Gogh, dile al Sol. 1999.

Post 358: missión la Luna

2009-06-19T11:23:00.004+02:00

La partida del cohete Atlas V ocurrió a las 21.32 GMT, en la tercera oportunidad prevista para la operación después de cancelarse las dos primeras debido a la amenaza de tormentas sobre la Base de la Fuerza Aérea, en Cabo Cañaveral, Florida.

El lanzamiento del cohete también ocurrió en momentos en que la NASA inicia los preparativos para celebrar el 40 aniversario del 20 de julio de 1969, en el que astronauta Neil Armstrong se convirtió en el primer hombre en llegar a la Luna. El cohete instalará en órbita lunar, las cápsulas Orbitador de Reconocimiento Lunar (LRO, por sus siglas en inglés) y el Satélite Sensor y de Observación de Cráteres Lunares (LCROSS).

La principal tarea de LRO será buscar posibles lugares de descenso para las naves tripuladas que viajarán a la Luna a partir de las próximas décadas. Por su parte, LCROSS dirigirá el segmento superior del cohete Atlas en una trayectoria de impacto sobre la superficie del satélite en una zona cercana a uno de sus polos.

El objetivo es causar una estela explosiva que será analizada con los espectrógrafos de la cápsula para determinar la posible presencia de agua en los polos lunares. También determinará la existencia de elementos como hidrógeno y oxígeno que pudieran apoyar la presencia de futuras misiones tripuladas al satélite natural de la Tierra. Esa estela será examinada por el LCROSS y los telescopios en Tierra y hasta por el observatorio espacial Hubble.

En el contraste con la luz solar, el examen determinará la presencia de hielo en las zonas polares y aumentará el conocimiento sobre la estructura mineral de los cráteres más remotos hasta los que la luz del Sol nunca ha llegado.

Según dijo la NASA, los instrumentos de LRO ayudarán a confeccionar un mapa tridimensional y de alta resolución de la superficie lunar, además de un examen del espectro ultravioleta del satélite. Asimismo, explicarán la forma en que el ambiente de radiación lunar podría afectar a los seres humanos y medirán el nivel de absorción con un material plástico similar a la piel humana.

LRO también explorará los cráteres más profundos, mirará bajo la superficie en busca de hielo e identificará de manera permanente zonas tanto en el lado iluminado como en el oculto de la Luna. "LRO es una nave enormemente avanzada. Sus instrumentos funcionarán de manera coordinada para enviarnos información sobre zonas que esperábamos con ansia recibir desde hace muchos años", indicó Craig Tolley, director del proyecto de ese satélite en el Centro de Vuelos Espaciales de la NASA en Goddard (Maryland).

Post 357: a prop de l'aniversari....

2009-06-18T23:48:00.001+02:00

però de moment he de dir que avui és el meu aniversari. 27 anys acabats de complir.

M'han enviat aquest video i m'ha agradat força.

Post 356: la Gran Oxidació

2009-06-17T10:35:00.005+02:00

Un equip internacional de geòlegs poden haver donat amb la resposta a una pregunta molt debaduta els últims anys. Sembla ser que l'era glacial més antiga de la Terra va poder ésser ocasionada per un augment dels nivells d'oxigen de l'atmosfera, que actuà en detriment dels gassos atmosfèrics d'efecte hivernacle i refredà el planeta.

Científics de la Universitat de Maryland, entre d'altres d'Alemanya, Sudàfrica, Canadà i Estats Units, han obtingut evidències de que l'oxigenació de l'atmosfera de la Terra, generalment coneguda com la Gran Oxidació, va coincidir amb la primera era glacial del planeta.

El Mont Asgard (Antàrtida) és considera un dels llocs gelats durant la primera gran glaciació.

Utilitzant isòtops de sofre per a determinar el contingut d'oxigen de roques de 2300 milions d'anys d'antiguitat en determinats llocs de Suràfrica, han trobat evidències d'un augment sobtat de l'oxigen atmosfèric, coincidint amb les proves físiques aportades per residus glacials, així com l'evidència geoquímica del que podria definir-se com un nou ordre mundial del cicle del carboni per aquella època.

El canvi dels isòtops de sofre coincidí amb la primera anomalia coneguda en el cicle del carboni. Això va poder haver estat el resultat de la diversificació de la vida fotosintètica que produí l’oxigen que canvià l’atmosfera.

Fa uns 2500 milions d’anys, abans de que l’atmosfera terrestre tingués una quantitat apreciable d’oxigen, les bacteries fotosintètiqeus van emetre el que probablement oxigenà en primer lloc la superfície de l’oceà, i una mica més tard l’atmosfera. El primer oxigen format reaccionà amb el ferro dels oceans, creant òxids fèrrics que es van anar dipositant al fons oceànic, en sediments coneguts com a formacions de ferro en bandes. Es tracta de dipòsits multicapa de roca vermella amarronada que s’acumulà al fons de les conques oceàniques per totes les parts del món. Després, l’oxigen s’escapà i començà a omplir l’atmosfera.

Una vegada que l’oxigen passà a l’atmosfera, els científics creuen que degut a una reacció amb el meà, un poderós gas efecte hivernacle, per a formar diòxid de carboni, que és 62 vegades menys eficaça per a escalfar la superfície del planeta. Amb menys potencials d’escalfament, les temepratures de la superfície terrestre i marítima van desplomar-se, produïnt glacials en molts llocsi grans masses de gel marí.

A més a més del seu efecte sobre el clima, l’augment de l’oxigen estimulà un increment de l’ozó estratosfèric. Aquesta capa de gas, situada a una altura d’entre 19 i 50 quilòmetres per damunt de la superfície de la Terra, va disminuir la quantitat de raig ultravioleta perillosos que arribaven a l’oceà, això va permetre que sortissin a la superfície organismes fotosintètics que prèviament havien viscut en el fons, i això feu icnrementar l’emissió d’oxigen, i també l’acumulació d’ozó estratosfèric.

La major quanitat d’oxigen en l’atmosfera també va tenir que veure amb estimulacions dels processos d’erosió, amb la conseqüent aportació extra de nutrients minerals als mars, i també pot haver empés l’evolució biològica cap als eucariotes.

El resultat final de la Gran Oxidació, segons Kaufman i els seus coelgues, fou una completa transformació de l’atmosfera de la Terra, del seu clima i de la vida que la pobla.

Post 355: Pachabel

2009-06-17T10:14:00.002+02:00

Hi ha moltes cançons que quan les escoltes et transporten a d'altres llocs.

Canon en D Major de Pachabel. M'agrada.

Post 354: día mundial del viento

2009-06-15T22:47:00.000+02:00

Hace más de diez siglos que aprovechamos la fuerza del viento para hacer girar las aspas de los molinos. Quizás en nuestro país los más conocidos son los molinos de Don Quijote que todavía hoy cubren el paisaje de Castilla La Mancha. ¡Y espero que por mucho tiempo!

Los molinos se han usado para moler grano, para extraer agua del subsuelo (los molinos Holandeses) y ahora para generar electricidad.

Mirad este gráfico.

En él vemos la energía eléctrica producida acumulada de los últimos años en parques eólicos. ¡Nuestros antepasados eran listos! Ya sabían que el lugar idóneo para aprovechar al máximo el viento eran las dos Castillas seguidas de Galicia.

Ahora el CENER (Centro Nacional de Energías Renovables) ha puesto datos sobre lo que ya sabíamos. Después de 5 años de estudio han sido capaces de elaborar el Mapa Eólico de España. En otras palabras han identificado los lugares más idóneos para instalar un parque eólico.

En España la energía eólica cubrió en 2008 el 11,5% de la demanda eléctrica y también ha evitado la emisión de 20 millones de toneladas de CO₂.
Si tenéis curiosidad por ver la energía que se produce minuto a minuto podéis clicar aquí.

Fijaos en este otro gráfico.

Año tras año aumenta la electricidad (GWh = GigaWatioshora) procedente de la energía eólica y de los ciclos combinados. En cambio disminuye la de Fuel-Gas y la de Carbón. ¡Eso es una buena noticia! Reducir las fuentes fósiles ayuda a reducir las emisiones de CO₂.

Una de las muchas actividades que se puede hacer estos días es visitar los parques eólicos repartidos por todo el territorio.

Si Don Quijote se imaginó que los molinos manchegos eran grandes gigantes.... ¿que pensaría ahora de los nuevos molinos eólicos?

Post 353: agua

2009-06-14T11:15:00.002+02:00

Aquests dies que fa calor cal veure una mica d'aigua per refrescar-te.

Jarabe de Palo. Agua. Refresca't.

p.d. Genial el doble sentit de la cançó!

Post 352: dades de calor

2009-06-13T16:19:00.005+02:00

Les temperatures són altes aquest dies. Si tot va bé de cara a demà i ja mirant la setmana que ve la situació cambiarà. Quan la borrasca que aquests dies s'ha estat recargolant a l'Atlàntic toqui Galícia aniran augmentant els núvols d'oest a est, plourà i baixaran les temperatures.

Això últim és interessant. Fixeu-vos en alguns valors d'avui.

Per què han pujat tant les temperatures? doncs sincerament la resposta és molt fàcil. Estem al mes de juny, tenim un anticicló sobre la península, fa sol i no hi ha núvols.

Les altes temperatures encara seran pitjors al sud de la Península. Còrdova, Jaén i Sevilla estan en alerta taronja -risc important- per temperatures extremes, ja que el termòmetre pot arribar a marcar els 40 graus. Nou províncies més d'Andalusia, Castella-la Manxa i Extremadura també han activat l'alerta groga per risc baix.

Post 351: onada de calor

2009-06-12T14:07:00.003+02:00

D'aquí poc farà un any que vaig començar a escriure el blog. Un dels primers post estava relacionat amb l'onada de calor i els efectes d'aquesta sobre les persones.

Cop de calor. Com que no està gens malament fem algun repàs de les mesures a prendre.

Factors de risc
- Gent gran, especialment per sobre de 75 anys.
- Circumstàncies socials (viure sol, pobresa, etc.).
- Discapacitats físiques o psíquiques que limitin l'autocura i la mobilitat.
- Malalties cròniques: cardiorespiratòries, diabetis, hipertensió arterial, hepatopaties, parkinson, alzheimer, obesitat, etc.
- Tractament amb medicaments que actuen sobre el sistema nerviós central (tranquil·litzants, antidepressius, psicòtrops o diürètics.
- Hidratació insuficient, excés d'activitat física.
- Nadons.

Protegiu-vos del sol i la calor
A casa, controleu la temperatura,
- Durant les hores de sol, tanqueu les persianes de les finestres on toca.
- Obriu les finestres de casa durant la nit per refrescar-la.
- Estigueu-vos a les estances més fresques.
- Recorreu a algun tipus de climatització (ventiladors, aire condicionat) per refrescar l’ambient. Si no teniu aire condicionat mireu de passar com a mínim dues hores al dia en llocs climatitzats (centres comercials, cinemes ...).
- Refresqueu-vos sovint.

Al carrer, eviteu el sol directe,
- Porteu una gorra o un barret.
- Utilitzeu roba lleugera (com la de cotó), de colors clars i que no sigui ajustada.
- Procureu caminar per l’ombra, estar sota un para-sol quan sigueu a la platja i descanseu en llocs frescos del carrer o en espais tancats que estiguin climatitzats.
- Porteu aigua i beveu-ne sovint.
- Mulleu-vos una mica la cara i, fins i tot, la roba.
- Vigileu en els trajectes amb cotxe durant les hores de més sol i no hi deixeu els infants amb les finestres tancades.

Vigileu amb l’activitat física
- Eviteu sortir a les hores del migdia, que és quan fa més calor.
- Reduïu les activitats intenses.

Beveu força i vigileu amb l’alimentació
- Beveu força aigua i sucs de fruita tant com pugueu, fins i tot, sense tenir set.
- No prengueu begudes alcohòliques.
- Eviteu els menjars molt calents i els que aporten moltes calories.

Post 350: bacteris al Pirineu

2009-06-11T21:05:00.000+02:00

Els han detectat investigadors del Consell Superior d'Investigacions Científiques i de la Universitat de Granada. De fet, són uns bacteris que arriben cada any a Europa, però la seva presència s'accentua amb el canvi climàtic. La majoria queden en estat latent però alguns es desenvolupen amb èxit i poden arribar a colonitzar l'ecosistema.

Entre els microorganismes trobats hi ha bacteris relacionats amb Acinetobàcter, que de moment es troba en molt baixes concentracions i en estat latent. també hi ha Pseudomonas així com també un grup que és present en els sòls africans i que sí que ha colonitzat amb èxit alguns llacs dels Pirineus i d'altres parts del món.

Segons els investigadors, aquests microorganismes no tenen espores i per tant han de disposar d'algun altre mecanisme que encara es desconeix per resistir els viatges a l'alta atmosfera, on la sequedat i les radiacions perjudicials són molt grans.

Tot plegat ho recull un estudi que publica la revista Environmental Microbiology, ressenyat en l'últim número de la revista Science.

Post 349: ànec Donald: felicitats!

2009-06-10T07:59:00.002+02:00

L'Ànec Donald, un dels personatges més emblemàtics de l'Univers Disney, compleix 75 anys. Una dilatada i exitosa carrera davant de les càmeres en les quals va aconseguir fins i tot un Oscar pel curt ambientat en la Segona Guerra Mundial Der Fuehrer's Face

El seu nom complet és Donald Fauntleroy té, a més de l'Oscar, una estrella al passeig de la fama, vesteix camisa i barret blau de mariner, mai porta pantalons, excepte quan es posa el banyador, condueix un Belchfire Runabout del 34 i avui compleix 75 anys. Creat per Walt Disney, Donald va debutar com a secundari el 9 de juny de 1934 en un curtmetratge de la sèrie Silly Symphonies, La gallinita sabia. Tres anys després, el 1937, va protagonitzar el seu primer curt d'animació titulat 'Don Donald'.

A partir d'aquest moment el seu fort caràcter i el seu peculiar llenguatge (que només poden entendre la resta dels personatges Disney) van convertir les seves aventures en un fenomen planetari que i va arribar a rivalitzar fins i tot amb el ratolí Mickey en el cor dels fanàtics de Disney.

La seva popularitat va créixer com l'espuma creant tot un Anecunivers al seu voltant. Després van arribar la seva adorada Daisy, els seus nebots Huey, Dewey, i Louie i la resta de personatges que durant més de set dècades el va acompanyar en les seus anecaventures... i les que li queden!!

Post 348: sunrise

2009-06-09T07:50:00.003+02:00

El seu objectiu és estudiar el camp magnètic del Sol a través d'un telescopi que viatja en globus estratosfèric. El projecte es fa en col·laboració amb el Programa Nacional de l'Espai a l'estat espanyol i amb l'agència espacial d'Alemanya. Durant cinc dies, el telescopi se situarà a l'Àrtic, a una altura de 40 quilòmetres sobre la superfície terrestre per evitar els cicles del dia i la nit i la degradació de les imatges produïda per les turbulències de la baixa atmosfera.Investigadors, entre altres, del Consell Superior d'Investigacions Científiques, el CSIC, participen en aquest projecte que permetrà aconseguir les millors imatges de la superfície solar.

Per això, des d'una base de Suècia s'ha enlairat un globus estratosfèric que transporta un telescopi. Amb les imatges que enviï el telescopi, es podrà analitzar amb més detall el magnetisme solar i això ajudarà a entendre, per exemple, com s'altera la capa d'ozó, o alguns efectes del canvi climàtic. Aquest estudi, segons els científics, resultarà primordial perquè l'activitat solar afecta de forma directa al planeta Terra.

Aquest primer vol de cinc dies, "Sunrise" creuarà Noruega i Groenlàndia fins arribar al nord de Canadà. I en un segon vol programat per al mes de desembre o gener del 2010, completarà una trajectòria al voltant del pol sud, d'entre nou i dotze dies.

Post 347: lovefool

2009-06-08T11:32:00.003+02:00

The Cardigans amb el seu Lovefool. Es la millor manera de començar una setmana.

He escoltat aquesta cançó al gimnàs i m'ha carregat les piles al 100%. A veure si a tots voslatres hos passa el mateix. Una nova setmana comença!

Post 346: twin peaks

2009-06-07T16:23:00.002+02:00

... o qui va matar Laura Palmer?

Ara estic revivint aquesta sèrie que mai he tingut l'ocasió de veure seguida i sense perdre'm un capítol.

2 temporades. Sèrie de culte. A veure que tal.

Post 345: día mundial del medioambiente

2009-06-07T11:42:00.002+02:00

Tal día como ayer de hace 37 años se celebró el primer día mundial del medioambiente.

Los días mundiales sirven para estimular y aumentar la atención sobre un tema concreto. Este año el lema es ¡Tu planeta te necesita! UNidos contra el Cambio Climático. Aquí tenéis el cartel.

Fijaos que UNido lleva la U y la N en mayúsculas (en todas las lenguas) lo han hecho a posta para que se pueda identificar las siglas de las Naciones Unidas (United Nations).

El anfitrión de este año es México. Se ha escogido este país ya que refleja el papel creciente dentro de Latinoamérica en la lucha contra el cambio climático. México lidera la Campaña Mil millones de Árboles del Programa de las Naciones Unidas para el Medio Ambiente (PNUMA) UNEP.

En todo el mundo se realizan un montón de actividades des de plantaciones de árboles, reuniones, competiciones ciclistas, conciertos verdes, actos públicos, posters y dibujos en las escuelas, compañas de limpieza y de reciclado. ¿Que harás tu para conmemorar este día?

Yann Arthus-Bertrand (un conocido fotógrafo) presentará en todo el mundo la película Home. En ella recorre más de 50 países des del aire y hace un llamamiento para evitar perder los grandes tesoros de nuestro planeta con el argumento de que tenemos apenas diez años para invertir el daño hecho hasta ahora. ¿Quereis verla? Aquí está.

Post 344: Huracanes 2009

2009-06-05T20:46:00.002+02:00

Si ves en una misma frase las palabras HURACANES y EL NIÑO y no tienes un subidón es que la meteo TODAVÍA no corre por tus venas.

La frase en cuestión es de William Gray de la Universidad de Colorado y más o menos dice que los años en los que se ha registrado un episodio de El Niño intenso se forman menos ciclones tropicales.

Para este año el Centro Nacional de Huracanes (dependiente de la NOAA o Agencia Norteamericana para el Océano y la Atmósfera) ha hecho el siguiente pronóstico.

Dónde TS son Tormentas Tropicales (los vientos generados no pasan de los 119km/h). H son Huracanes de categoría 1o2 (vientos generados inferiores a 177km/h) y MH son Huracanes de categoría 3,4 o 5 (generan vientos superiores a los 209km/h).

Y claro, al margen de la predicción de número de Huracanes, lo que nos llama mucho la atención es la relación entre El Niño y la formación de los huracanes.
Que la variación de unas corrientes marinas en el océano Pacífico influya en los huracanes no deja de ser alucinante.

Eso es El Niño. Bueno es algo más complejo. Frente a las costas de Ecuador y Perú hay un anticiclón climático, similar al de las Azores. Y de la misma manera que el anticiclón de las Azores genera un viento persistente del NE sobre las Canarias el anticiclón que hay frente a las costas de Perú genera un viento casi constante del SW.

Cuando un viento constante sopla sobre el mar acaba generando una corriente en la misma dirección en la que sopla el viento debido a que el viento arrastra el agua del mar superficial. En el origen del viento, y por tanto de la corriente, se produce un afloramiento de aguas profundas y frías que ocupan el lugar dejado por el agua superficial arrastrada por el viento.

Debido a este viento constante del SW se produce un afloramiento de agua fría frente a las costas del Perú y Ecuador. Mientras la corriente superficial de agua cálida cruza el Pacífico hasta el sureste asiático. Allí esa agua tan cálida favorecerá la formación de grandes tormentas.

Cuando se produce el fenómeno de El Niño estos vientos del SW se debilitan por lo que la corriente superficial de agua cálida también es más débil y no atravesará todo el Pacífico. Además el agua frente a las costas de Perú y Ecuador será más cálida.

Está claro que aunque no conozcamos todas las conexiones la verdad es que muchos fenómenos que ocurren en la atmósfera están interconectados.

Ahora, después de un estudio sobre el número de huracanes que se han formado en los últimos 58 años y los diferentes episodios de El Niño. En concreto el número de las tormentas tropicales y Huracanes que se forman en el océano Atlántico disminuye durante los años en que El Niño ha sido fuerte pero en cambio se incrementa en los años anteriores y en los posteriores.

Post 343: aeroport d'Alguaire

2009-06-04T12:59:00.002+02:00

Ha sigut un vol bonic. La zona és perfecta per a un pilot. Estic segur que tot anirà bé.

El capità Craig Rothery, pilot del Beechcraft B200 que va arribar dimarts a l'aeroport d'Alguaire i va començar ahir les proves de la instal·lació, es va mostrar confiat davant dels representants del futur consorci gestor sobre l'examen als sistemes de navegació aèria de les noves instal·lacions lleidatanes. L'exercici, que Aena ha encarregat a la companyia britànica Cobham Flight Inspection, es repetirà fins dissabte, sobrevolant la zona, aterrant i enlairant-se de forma successiva per assegurar el funcionament de les ajudes a la navegació aèria i comprovar maniobres i procediments d'aproximació, sortida i arribada.

Ver mapa más grande
El secretari per a la Mobilitat de la Generalitat, Manel Nadal, es va mostrar convençut que l'aeroport podrà entrar en funcionament al novembre i va assenyalar que negocien amb més de tres companyies perquè operin a Alguaire a partir d'aquesta data, la presència de les quals és pràcticament segura, tot i que encara no hi ha cap contracte.

Nadal va anunciar durant la seua visita amb motiu de les proves de vol que aquest mes la Generalitat traurà a concurs la gestió de l'aeroport, que presumiblement adjudicarà el mateix Govern, ja que el consorci encara no té data de formació. La prioritat de la Generalitat és que el d'Alguaire estigui a punt al novembre com a aeroport internacional de passatgers i ho estarà, segons Nadal, per als països de l'espai Schengen (la majoria dels quals formen part de la Unió Europea) i els de fora de la zona, cosa "en què s'està treballant".

En relació amb el punt d'inspecció fronterera (PIF), va traure importància al fet que no pugui estar operatiu la pròxima tardor, tot i que és necessari per a determinat tipus d'importacions. Tot i això, va dir que "podrem tindre un PIF mòbil", operatiu segons la "demanda del territori, cosa que és molt important".

Balagué també va explicar que el 97 per cent dels vols arribaran i sortiran pel corredor sud-est (aproximadament per sobre dels termes municipals de Torre-serona i Rosselló), a causa de les condicions del vent en aquesta zona. Va assenyalar que les rutes d'aproximació s'han estudiat de manera que s'eviti "al màxim" el pas pels nuclis urbans per reduir molèsties, cosa a la qual també contribuirà l'altitud dels plans d'Alguaire. Els vols de prova efectuats ahir es van supervisar des del centre de control d'Aena a Gavà, ja que la torre de control d'Alguaire encara no està operativa.

Per la seua part, Govern central i Generalitat preparen els plans de seguretat, autoprotecció i emergència i tramiten les autoritzacions de vol. Durant tot l'estiu s'hi portaran a terme diferents proves de funcionament i al setembre l'aeroport podria comptar amb tots els permisos

Post 342: 25 anys jugant al Tetris

2009-06-03T07:46:00.002+02:00

Avui he llegit que el Tetris ha complert 25 anys. La dinàmica del Tetris és molt simple. Peces geomètriques que van baixant de la part superior de la pantalla s'han d'anar encaixant per construir murs sense cada espai. Cada nova línia completa desapareix i deixa nous espais. A mesura que se sumen línies, augmenta el nivell i la dificultat. Es perd quan les peces ocupen tota la pantalla. Aquest joc, basat en una idea tan senzilla creada per l'enginyer rus Alexey Pajitnov, compleix 25 anys amb més èxit de vendes que mai.

Un quart de segle després de la seva sortida al mercat, el Tetris és un dels vídeojocs més populars de la història, un dels més venuts i pretén convertir-se en el primer esport virtual. El nom del joc ve de la paraula "tetra" en referència als quadrats que formen les diferents peces.

El joc té uns gràfics molt simples i una mecànica molt senzilla, de manera que és apte per a tot tipus de públic i es pot adaptar a diferents suports.

En dues setmanes de feina, Alexey Pajitnov va fer la primera versió del Tetris. Va trigar uns mesos, fins al 1985, a adaptar-se als ordinadors personals i a les consoles, i a començar a fer-se popular. Han passat 25 anys i milions de persones a tot el món i de totes les edats hi continuen jugant. Encara que en el moment de crear-lo, em va semblar que havia tingut una gran idea, mai em vaig imaginar que tindria aquest èxit, reconeix 25 anys després Alexey Pajitnov.

I és que, és el segon videojoc més popular de la història segons el llibre Guinness dels rècords, i ha arribat a estar disponible en fins a desenes de plataformes, entre les quals l'iPhone, la Wii i fins i tot a Facebook, on es juga un milió de vegades al dia.

Fem una partida?

Post 341: capsa de Faraday

2009-06-02T12:52:00.003+02:00

Una gàbia de Faraday és qualsevol recinte recobert de material conductor, o una malla o xarxa d'aquest material. La presència del material conductor provoca que el camp electromagnètic a l'interior del recinte sigui en equilibri, sigui nul, anul·lant l'efecte dels camps externs. El nom fa referència al seu descobridor, el físic i químic anglès Michael Faraday, que en va construir una el 1836.

Aquest fenomen té una important aplicació en la protecció d'equips electrònics delicats contra descàrregues electrostàtiques o en el cas dels repetidors de ràdio i televisió situats en cims de muntanyes que són exposats a les variacions electromagnètiques causades per les tempestes o els mateixos llamps.

El fenomen es posa de manifest en diverses situacions, per exemple el mal funcionament d'aparells electrònics en l'interior d'un ascensor o un edifici amb estructura de reixeta metàl·lica. Una manera de comprovar aquest efecte és amb una ràdio sintonitzada en una emissora d'ona mitjana. Si la cobrim amb un diari, funciona amb normalitat però, si és recobreix amb paper d'alumini no funcionarà correctament.
A gran escala, les gàbies de Faraday també blinden l'interior de les radiacions electromagnètiques si el conductor és prou gruixut i qualsevol forat és més petit que la longitud d'ona de la radiació. El principi de la gàbia de Faraday permet disposar de cambres lliures d'interferències electromagnètiques, necessàries per portar a terme certs procediments de test de components electrònics.

El 1836 Michael Faraday va observar que a un conductor la càrrega només és present a la part exterior i no afecta al que pugui haver al seu interior. Per demostrar-ho va construir una cambra folrada amb paper metàl·lic i un generador electrostàtic per provocar descàrregues d'alt voltatge a l'exterior de la cambra. A l'interior de la cambra va posar un electroscopi per comprovar que no havia cap càrrega elèctrica a dins.

El fenomen havia estat predit abans per Giovanni Battista Beccaria (1716 – 1781) a la Universitat de Torí, un estudiant de Benjamin Franklin que va establir que l'electricitat va per la superfície dels cossos sense difondre's per la seva substància interior. Més tard, el físic belga Louis Melsens (1814 – 1886) va aplicar el principi als parallamps. Un altre científic que va investigar el fenomen va ser Carl Friedrich Gauß.

Post 340: l'avió

2009-06-02T12:27:00.002+02:00

Fa uns dies que ens ha arribat la notícia del llamp que es creu que ha estat el motiu que ha fet desaparèixer l'avió d'AirFrance. Aquí teniu un video d'un cas expectacular com un avió comercial de grans porporcions és caçat per un llamp.

La descàrrega es bifurca en diferents rames cap amunt, a diferència dels raigs més comuns que els que ho fan cap a baix.

A simple vista, és un llamp positiu, la guia escalonada del qual es dirigeix inicialment des del terra a la base del núvol de tormenta cap amunt (de lo contrari als raig negatius que ho fan del núvol a terra i que són els més habituals).

La guia escalonada ascendent, impacte amb l'avió, ascendeix i contacta amb la guia descendent que es genera a la base del núvol.

El primer raig lluminós es produeix al contactar amb la guia ascendent amb la descendent: es genera un canvi ionitzat de mínima resistència per on fluiran les càrregues elèctriques: es produeix la màxima alliberació d'energia lluminosa.

Seqüència:

Aparentment l'avió només es un tros del circuït terra-núvol. Els passatgers estan aïllats de qualsevol descàrrega elèctrica (Faraday demostrà que un recinte metàl·lic tancat forma una pantalla elèctrica en el seu interior. És l'anomenada capsa o gàbia de Faraday) que impacta amb l'avió. No hi ha informes d'accidents associats a aquest fet. Tampoc referències semblants.

Post 339: iogurt

2009-06-01T17:38:00.001+02:00

Genial.
Buenafuente menja un iogurt.

Post 338: cap de setmana

2009-06-01T16:37:00.003+02:00

Avui marxo a Barcelona aixi que aquest cap de setmana dubto que pugui escriure gaires coses al blog.

Hos deixo amb aquesta canço. Macaco.

Post 337: crisi = menys CO2

2009-06-01T16:06:00.002+02:00

La crisi contribueix a la lluita contra el canvi climàtic, segons dades presentades per CCOO i la revista World Watch. L'estalvi i la moderació del consum d'electricitat i la disminució de l'ús del vehicle privat i del transport de mercaderies han fet que al 2008 es reduïssin un 6,5% les emissions de gasos d'efecte hivernacle. Aquest descens és el més important registrat des del 1990.

Aquesta disminució, que es podria qualificar de tímida, s'explica per un canvi en els hàbits de consum energètic. A això, s'hi suma un descens de l'ús del vehicle privat i del transport de mercaderies per l'increment de les persones aturades.

Un altre aspecte és el descens de la utilització del carbó en la producció energètica –a causa d'un increment dels preus de la matèria primera- i per la contribució de les energies renovables, sobretot l'eòlica, que cobreix ja un 20% de les necessitats elèctriques, percentatge superior al de l'energia nuclear.

Malgrat aquesta dada positiva, la revista World Watch constata que les emissions de CO2 d'Espanya superen en prop d'un 43% les que utilitza com a referència el Protocol de Kyoto, que agafa dades de fa 20 anys. Espanya continua sent el país industrialitzat on més han crescut les emissions de gasos contaminants.

Post 336: perduts

2009-06-01T16:04:00.002+02:00

L'exèrcit brasiler busca l'avió d'Air France que es troba desaparegut des de fa hores, amb 231 persones a bord. L'avió ha perdut el contacte amb la torre de control tres hores després d'enlairar-se, mentre sobrevolava la costa del Brasil. Un portaveu de l'autoritat aeroportuària ha precisat que havia sortit de Rio de Janeiro cap a les set de la tarda d'aquest diumenge, hora local (és a dir, cap a la mitjanit d'aquí), i que l'arribada estava prevista a les 11.15 d'avui a l'aeroport Charles de Gaulle de París.

Per ara, no se'n sap res i les autoritats franceses avisen que s'ha de pensar en el pitjor dels escenaris, ja que a hores d'ara l'aparell ja no tindria combustible. "No hi ha cap esperança", han declarat fonts aeroportuàries. Segons Air France, el vol AF 447 transportava 216 passatgers i 12 tripulants. Des de l'aparell, s'hauria enviat un missatge en què s'alertava de l'aparició d'un curtcircuit a la nau després d'una forta turbulència.

L'aerolínia ha posat en marxa un servei d'acollida per als familiars a l'aeroport parisenc i ha obert línies telefòniques especials per informar sobre el vol. Per la seva part, el president francès, Nicolas Sarkozy, ha assegurat que es posaran tots els mitjans per seguir la pista de l'avió i per informar les famílies dels passatgers i la tripulació. També ha ordenat que es comenci a investigar què ha passat.

Segons les autoritats aeroportuàries brasileres, la pista de l'aparell s'ha perdut quan sobrevolava una extensa àrea oceànica entre l'arxipèlag brasiler de Fernando de Noronha i l'illa de Sal, que pertany a Cap Verd. És per això que les operacions de recerca es concentren a les aigües de Fernando de Noronha, situat a 540 quilòmetres de Natal, la ciutat més nord-oriental del Brasil.

Post 335: middleweek

2009-05-27T13:49:00.004+02:00

Un dimecres qualsevol dels Pets.

Sempre va bé escoltar música de "casa".

Post 334: massa renovable o massa car? (1 de 2)

2009-05-26T12:54:00.003+02:00

La meitat de l'ectricitat que es produeix a Espanya procedeix de fonts que pràcticament no existien fa una dècada: molins de vent, centrals que cremen gas i instal·lacions de cogeneració (produeixen calor i electricitat a la vegada). Més encara: l'any passat, la cinquena part de la producció neta d'electricitat (20,5% d'acord amb les xifres de l'Institut de Diversificació i Estalvi Energètic) fou neta. Com entre 1995 i 2008, en un país que li manca combustibles fòssils, la demanda elèctrica va crèixer un 90%, el resultat es pot qualificar d'espectacular. Les energies renovables, i especialment l'energia eòlic, estan darrera d'aquest canvi que ha cridat l'atenció de la nova Administració americana. Però, a quin preu s'ha pagat l'èxit?

En euros, les renovables costaren a tots els usuaris al 2008 més de 3.300 milions d'euros en primes. les dades de la Comissió Nacional de l'Energia (CNE) especifica que 1.144 milions foren a l'energia eòlica, 968 milions a la solar, 716 milions a la cogeneració i la resta la hidràulica, la biomassa i el tractament de residus. Un repartiment polèmic. La raó és que dos tecnologies, la eòlica i la fotovoltaica, s'endugueren dos terços. Però una, la eòlica, produeix molt més que l'altra.

La conclusió a la que ha arribat el Ministeri d'Insdústria es que en determinades tecnologies s'ha creat una bombolla especulativa insostenible, amb creixements de fins a un 450% anual com va passar en el negoci fotovoltaic fa un any.

El resum de la situació, des del punt de vista del Govern, està recollit en el decret aprovat. Segons el text de la norma, la tendència que segueixen les tecnologies renovables podría possar en risc, en un curt termini, la sostenibilitat del sistema, tant des del punt de vista econòmic com pel seu impacte en la tarifa elèctrica com des del punt de vista tècnic. En d'altres paraules, vol dir que el Govern creu que determinades tecnologies encareixen el rebut de la llum, fomenten l'especulació i dificulten la circulació de l'energia per la xarxa elèctrica.

Tenen raó? Només en part. Perquè la major part del dèficit entre ingressos i despesses del sistema elèctric (16.000 milions d'euros) es deuen a dos fets que van passar en paral·lel: mentres el preu del petroli passà de 20 a 147 dòlars en cinc anys (de 2003 a 2008), el rebut de la llum es rebaixà un 26% de 2000 a 2004. I des d'aleshores, va crèixer la inflació.

Post 333: quan plou fang

2009-05-25T13:40:00.004+02:00

L'altre dia em preguntaven: com és possible que en ple mes de maig pugui ploure fang a Madrid? Desenes de ciutadans s'han hagut d'anar als centres de rentat per a netejar els seus cotxes i moltes vivendes llueixen cristalls tenyits de vermell ataronjat per la terra que arrossegaven les últimes tormentes que van caure el divendres i el dissabte passat. El fenòmen té una explicació: la borrasca que descargà sobre la Comunitat de Madrid arrossegava pols procedent del desert, que va caure sobre la regió amb l'aigua dels núvols.

Amb d'altres paraules, aquests últims dies la inestabilidad atmosfèrica augmentà a l'interior de la Península. Això va donar lloc a que predominessin les baixes pressions relatives, que tal i com fou avançant la setmana es van fer més acusades, al reforçar-se degut a la pressència d'aire relativament fred en altura.

Això va provocar un augment de les tormentes, que es va traduír en ruixats irregulars. A tot plegat se li va unir una entrada d'aire en altura, procedent del sud-sudest, que portava en suspensió pols del desert.

Fins aquí la part tècnica. La conseqüència pràctica que ha tingut que patir els madrilenys es que les precipitacions han vingut tenyides de vermell, és a dir, s'ha produït l'efecte pluja de fang.

Aquesta situació desapareixé al llarg dels pròxims dies, ja que les altes pressions dominaren l'atmosfera i tornarà el bon temps.

Les tormentes no només van arribar carregades de terra. Les que es van produïr el divendres van estar carregades, a més a més, de gran aparell elèctric. L'Agència Estatal de Meteorología arribà a registrar fins a 133 llamps en el cel de Madrid. I les precipitaciones també foren abundants.

L'observatori del Retiro registrà més de 19 litres d'aigua per metre quadrat, mentre que a la Ciutat Universitària es va reduír a 14 litres. Això és va traduïr en bona feina per als bombers de la Comunitat i de l'Ajuntament de Madrid, que van tenir que fer més de 160 sortides durant la matinada del dissabte per caigudes d'arbres i bufades de façanes.

Post 332: 4000

2009-05-24T23:38:00.002+02:00

Estic content. Avui s'han superat les 4000 visites al blog! Gràcies per a confiar amb mi. Demà més!

En aquests 332 pots i abans de complir el meu primer any crec ja haver superat les 4000 paraules escrites i de llarg!!

Conchita ho cuenta en aquesta cançó.

Post 331: falsa alarma

2009-05-23T12:07:00.002+02:00

El consorci d'aigües de Tarragona ha hagut de tallar el subministrament a tots els municipis de la demarcació com a mesura preventiva per una possible contaminació de l'aigua. El tall, però, no s'ha notat a les aixetes, perquè en casos com aquest els dipòsits reguladors tenen capacitat per garantir l'abastiment durant hores. Al final ha resultat ser una falsa alarma i passada la mitjanit s'ha restablert completament el subministrament. Ara, tècnics del consorci investiguen per què s'ha donat aquest fals positiu.

L'alarma va saltar divendres a les set del vespre, quan els mesuradors en continu de la contaminació de l'aigua de la zona de captació de l'Ebre, a Can Radó, van detectar traces de mercuri. Llavors el consorci va decidir interrompre el subministrament fins que s'esbrinés quin era el problema.

La contaminació no s'havia detectat en els punts de control de Flix i Ascó, sinó després dels filtres de carbó actiu instal·lats precisament per evitar aquest enverinament de l'aigua. Per això des d'un inici s'ha pensat que es podria tractar d'un error i un fals positiu. Tot i això, s'ha preferit mantenir tancat l'abastiment mentre no es pogués comprovar el fet. A les deu del vespre s'ha confirmat que era una falsa a alarma i a la mitjanit el servei ja tornava a funcionar completament.

Post 330: Ozó

2009-05-22T08:14:00.003+02:00

El grup de Micrometeorologia de la Universitat de Barcelona encarregat de realitzar la previsió de l'ozó troposfèric a Catalunya mitjançant el sistema de previsió AQF.cat en el marc de la Campanya d'Ozó 2009, en col·laboració amb el Servei Meteorològic de Catalunya i el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, no es fa responsable d'una incorrecta utilització i/o una errònia interpretació de les dades disponibles en aquesta web.

En particular, la previsió de qualitat de l'aire és el resultat d'un procés de simulació numèrica. Aquests resultats adoleixen d'incerteses associades a l'estat del coneixement científic de la física i la química de la contaminació, i de la qualitat de les dades d'entrada del sistema de modelització. A més, s'ha de tenir en compte que les concentracions resultants del sistema de previsió són concentracions mitjes, i han de ser diferents de les concentracions observades a les estacions de mesura.

Per conèixer la previsió dels nivells d'ozó troposfèrics és important complementar la informació aportada pel mapa de nivells (previsió comarcal), per la taula de nivells (previsió per zones de qualitat de l'aire) i pel mapa d'avisos amb el text. Per poder entendre millor la seva redacció i les característiques dels diferents tipus de previsió es recomana consultar el manual d'estil.

La previsió de la concentració d'ozó és resultat de l'aplicació del Sistema de Previsió de la Qualitat de l’Aire a Catalunya AQF.cat. Aquest sistema està format per l'acoblament del Sistema de Modelització de la Qualitat de l'Aire a Catalunya AQM.cat amb una correcció de la desviació pròpia del sistema de modelització avaluada a partir de les dades de les estacions de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica XVPCA gestionada pel Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya.

Per la seva banda, AQM.cat és el resultat de l'acoblament de diferents models eulerians: el Model d'Emissions per la Qualitat de l'Aire MECAv3.0, el model meteorològic MM5v3.7 i el model fotoquímic CMAQv4.6, treballant amb una resolució horitzontal de 3km.

Post 329: motiongrapher

2009-05-21T08:54:00.003+02:00

Navegant per la xarxa he trobat la web de http://motionographer.com.

Allí hi podeu veure animacions fetes pels estudiants Vincent E Sousa, Bertrand Avril, Yann de Préval i Denis Bouyer. Són molt xules.

Café Serré from Denis Bouyer on Vimeo.

També hi ha projectes convertits en anunci. Frédéric Planchon (Academy Films):

Au a navegar!

Post 328: tornen a casa

2009-05-20T08:25:00.003+02:00

Los siete astronautas del Atlantis se despidieron hoy del telescopio orbital Hubble que, reacondicionado, continuará dando a la humanidad vistas asombrosas de las profundidades del Universo.

Después de una serie sin precedentes de cinco jornadas de labores extravehiculares a 563 kilómetros de la Tierra, los astronautas liberaron al Hubble a las 12:57 GMT, cuando el transbordador cumplía su órbita 119 sobre el Atlántico, aproximándose a la costa de África.

Unas dos horas antes el comandante del Atlantis, Scott Altman, maniobró la nave hacia la orientación correcta para la soltura del observatorio de 13 toneladas.

Luego se dio la orden para la apertura de la puerta del telescopio, que protege sus instrumentos extremadamente sensibles, a fin de permitir que la luz de las estrellas impresione sus lentes. Y tras esa operación, la especialista de misión Megan McArthur maniobró el brazo robótico del Atlántis dejando al telescopio por encima de la nave antes de soltarlo.

El telescopio, puesto en órbita hace 19 años, estuvo erguido en la bodega del Atlantis, el último transbordador que lo visita para reparaciones y mantenimiento, mientras los astronautas cambiaban baterías, limpiaban mecanismos e instalaban artefactos que mejorarán la capacidad de observación cósmica.

Esta misión ha sido tremendamente interesante, dijo el comandante del Atlantis, Scott Altam después de que el lunes se completaron las labores, con un coste de 220 millones de dólares (162 millones de euros), que incluyeron la colocación de nuevos instrumentos en el observatorio espacial.

Unos 45 minutos después de la liberación del Hubble, el transbordador empezó a alejarse del telescopio, camino de una órbita a aproximadamente 385 kilómetros de la Tierra adonde Altman y sus seis colegas regresarán el viernes.

Hoy fue la astronauta McArthur quien soltó al Hubble, pero fue su colega John Grunsfeld, en su tercer viaje hasta el telescopio, quien le dio la palmada de despedida en la última jornada de labores extra vehiculares ayer, lunes.

Felices travesías, le dijo Grunsfeld al Hubble, según muestra un vídeo grabado ayer. Es difícil no pensar en el Hubble como algo vivo, pero realmente yo lo siento como un amigo.

El Atlantis hizo la quinta misión de transbordador para trabajos en el Hubble, que ha sido asimismo la última de este tipo. La agencia espacial estadounidense NASA retirará de servicio el año próximo su flota de transbordadores inaugurada en 1981, y cuya historia, además de muchos éxitos, incluye también dos naves destruidas y catorce astronautas muertos.

El Atlantis partió desde el Centro Espacial Kennedy el 11 de mayo, y su nave hermana, el Endeavor, ha estado en una rampa de lanzamiento lista para una misión de salvamento si se producía alguna emergencia.

Para realizar los trabajos en el Hubble, el Atlantis ha orbitado a 27.000 kilómetros por hora, muy por encima de la franja en la que permanece la Estación Espacial Internacional (EEI), y si hubiera una emergencia en el transbordador los astronautas deberán esperar el socorro del Endeavour.

En sus casi dos décadas y más de 97.000 órbitas a la Tierra, el Hubble ha proporcionado algunas de las imágenes más asombrosas del Universo, y ha permitido que más de 4.000 astrónomos dirigieran observaciones sobre las cuales se ha calculado la edad del Universo en unos 37.700 millones de años.

Ahora todos los compartimentos para instrumentos en el Hubble están ocupados, algo que no ocurría desde 1993 cuando otro equipo de astronautas retiró un instrumento e instaló espejos de corrección para arreglar la visión, entonces borrosa, del observatorio.

Post 327: Hubble posada a punt

2009-05-19T13:12:00.003+02:00

Els astronautes de l'Atlantis Mike Good i Mike Massimino han completat aquesta matinada (hora espanyola) la reparació més important del telescopi Hubble de les que s'integren en aquesta missió de la NASA. A més a més els nous giroscopis per a orientar amb precissió l'observatori, aquesta ja compta amb unes noves bateries que asseguren el seu funcionament durant més de cinc anys, després del segon passeig espacial dels cinc previstos.

Unes altres vuit hores han estat necessàries per a que els astronautes substituissin les unitats sensorials (cada una inclou dos giroscopis que ajuden al telescopi a enfocar) del Hubble. Segons la NASA, els astronautes no han pogut substituïr una de les tres unitats, però han instal·lat una de reserva. També han canviat una part de les bateries instal·lades fa 19 anys.

El transbordador Atlantis va sortir de Florida el passat dilluns per a dur a terme una missió d'11 dies dirigida pel veterà comandant Scott Altman. Entre les diferents tasques de l'equip d'astronautes, s'inclou instal·lar dos noves càmeres al telescopi - el divendres John Grunsfeld i Drew Feustel ja en van substituïr una -, reparar les altres dos, canviar sistemes que estan espatllats i donar un repàs final de l'observatori que, si tot surt bé com està previst, podrà seguir funcionant fins al 2015.

Post 326: humà

2009-05-19T08:04:00.003+02:00

M'encanta!

The Killers amb el tema Human.

Post 325: Europa s'enlaira a la recerca de l'origen de l'univers

2009-05-19T08:01:00.001+02:00

L'Agència Espacial Europea, ESA, ha començat avui la recerca de l'origen de l'univers amb la posada en òrbita dels telescopis espacials Planck i Herschel, els dos més potents mai construïts. Fruit de 15 anys d'experimentació i amb una inversió de 1.700 milions d'euros, el coet Ariane 5 s'ha enlairat de la base de Kourou, a la Guaiana Francesa, a les 13.12 hores GMT, per començar un viatge en solitari fins a la talaia d'observació. Situats a uns 1,5 milions de quilòmetres sobre la Terra, en un punt d'equilibri tant orbital com tèrmic, Planck i Herschel gaudiran d'un emplaçament privilegiat per observar les zones més llunyanes de l'univers.

"L'ESA ja està en ruta per conèixer els orígens de l'univers", ha afirmat minuts després de l'enlairament el director general de l'agència, Jean-Jacques Dordain, convençut d'haver fet "un gran pas per ampliar el coneixement humà". Els satèl·lits que transporten els dos telescopis trigaran un mes i mig aproximadament a arribar al punt d'observació i a partir de l'octubre començaran a enviar les dades que milers de científics esperen a terra per mirar de conèixer com es va formar el cosmos.

"És l'aposta més important de l'ESA en astronomia espacial", ha dit des de Kourou el coordinador de política científica de l'agència europea, Álvaro Giménez. El científic espanyol no va escapar a l'entusiasme general per una missió que "situa Europa en primera línia" de l'observació astronòmica de l'univers.

Uns 300 experts de 15 països han posat el seu gra de sorra per concebre i fabricar els dos telescopis espacials més moderns.
"Suposen un repte científic sense precedents, perquè calia desenvolupar-los a temperatures extremadament fredes", ha explicat Giménez. La baixa temperatura, pròxima al zero absolut -és a dir, menys 273 graus centígrads, que els convertirà en els objectes més freds de l'univers-, és la clau perquè Planck i Herschel treballin sense ingerències del mitjà extern. "Si no es fes a aquesta temperatura, seria com provar de veure les estrelles de dia", ha assenyalat Giménez.

En aquesta "aventura de l'arqueologia de l'univers", cadascun dels dos satèl·lits compleix una funció diferent. Batejat en honor del fundador de la teoria de la física quàntica, Planck té la missió més complexa. Els seus dos instruments d'observació s'endinsaran en els confins de l'univers il·luminat, allà on la llum es va alliberar de la matèria, uns 380.000 anys després del "big bang" que els científics situen fa 13.700 milions d'anys. "Provarem d'analitzar la primera foto que tenim de l'univers, per deduir el que va succeir després del "'big bang'", ha dit Giménez, que va qualificar la missió com "una espècie d'ecografia de l'univers".

Herschel mirarà més a prop, al moment de la formació de les estrelles, els planetes i les galàxies. "No podem indagar en l'origen del sistema solar perquè no es pot viatjar en el temps, però podem veure el que succeeix en sistemes similars que s'estan formant en l'actualitat", ha explicat Giménez. Dotat d'un mirall de 3,5 metres de diàmetre, el major enviat a l'espai fins al moment, Herschel funcionarà com un observatori normal i mirarà les parts de l'univers que decideixin els astrònoms des de la Terra.

A més de mirar més lluny que cap altre telescopi espacial, Herschel, que pren el seu nom del descobridor dels rajos infrarojos, se servirà d'un instrumental fotomètric per analitzar la composició de les substàncies primitives que van donar lloc a la conformació dels elements que formen el cosmos.

A diferència dels seus predecessors, com el Hubble, Plank i Herschel estan refrigerats amb heli, cosa que limita la seva vida, i estan situats a tanta distància que fa impossible l'enviament de missions per a la seva reparació. Herschel treballarà com a mínim durant tres anys, encara que en l'ESA confien que n'aguanti cinc. Plank té refrigerant per a un any i mig, però amb sort viurà un any suplementari. Durant aquest temps, les dades dels telescopis arribaran als centres de l'ESA a Cebreros (Espanya) i Austràlia. El processament de les dades tindrà lloc en el centre de Villafranca del Castillo, prop de Madrid.

Post 324: 2016

2009-05-19T00:16:00.002+02:00

Aquests dies la ciutat està envoltada d'aquests anuncis...

ho aconseguiran?