o el dia que mai va existir. És 4 d'octubre de 1582. Ha estat un dia assolellat, les feines del camp han estat dures aquest dies. Quan arriba a casa ja té el plat a taula. Saluda al petit passant-li la mà pels cabells esvalotats.
Aquella nit era serena. Una nit estrellada i amb la lluna il•luminant com un far encès. Fou una nit freda el vent feia repicar les finestres de la planta baixa.
Amb la primera alba el gall començà a cantar. Els ocells piulaven. Just en aquell moment el pregoner tocava la seva trompeta.
A poc a poc la fressa augmentava. La gent tenia curiositat per saber la noticia.
- Que es fa saber, que per ordre el papa Gregori XIII avui és 15 d’octubre de 1582.
10 dies. Una nit dormint i 10 dies avançat en el calendari.
El papa Gregori XIII reformà el calendari Julià, substituïnt-lo pel Gregorià. L’ajust anterior fou el de Juli Cèsar, donant nom al calendari julià. Abans d’aquella època havien trobat els astrònoms que la durada de l’any no coincidia amb un número exactes de dies solars. Se’ls suposava una durada de 365 dies i 1/4. Per evitar que aquesta fracció de dia pogués generar en un futur anomalies o inconvenients, Cèsar ordenà que cada quatre anys s’afegís un dia més (un sisè dia abans de les calendes de març, o sigui, entre el 23 i el 24 de febrer, d’aquí any “bi-sexto”, de traspàs).
Degut a la diferència que en temps de Cèsar ja existia en el còmput del temps, el fet d’efectuar aquesta reforma en el calendari requerí afegir 80 dies! Això va passar l’any 709 després de la fundació de Roma.
L’ajust de Cèsar, tenia, malgrat tot, una notable inexactitud la de suposar que l’any durava, com s’havia dit, 365,25 dies, essent així que en realitat la durada de l’any tròpic és de 365,242198. Amb la reforma juliana, l’any s’allargava, doncs, 11 minuts, aproximadament, cada any, dels quals, al cap de 128 anys resultava un dia sencer. Aquesta inexactitud fou pessant cada vegada més en el curs dels segles, fins que el Papa Gregori XIII posà remei mitjançant la reforma gregoriana, duta a terme l’any 1382.
Aquesta vegada, degut a la reforma fou necessari escurçar l’any. Des del dijous 4 d’octubre, es passà “literalment” la nit de l’endemà al 15 d’octubre. D’aquesta manera, l’any 1582 tingué només 355 dies.
En essència, la reforma gregoriana consisteix en suprimir del calendari julià els anys de traspàs seculars tal com 1700, 1800, 1900, 2100... això és, de tots aquells anys que no son divisibles per 400 (365 97/400=365,2425). Amb tot la reforma gregoriana s’ha aconseguit amb una precissió tal, que durant molts segles no serà necessari cap altra correcció, només dir que existeix un error d’excés de 365,242198-365,2425 = 0,000302 dies, és a dir, 3 dies cada 10.000 anys o 1 dia cada 3000 anys. Així que mai ningú va nàixer el 5 d’octubre de 1582 perquè aquell dia mai va existir.
