Post 373: tancat per vacances

Finalment s'ha pogut controlar l'incendi de la Noguera que comentàvem ahir i que ha cremat bastantes hectàrees. De cara als pròxims dies tanco per vacances tot i que explicaré alguna que altra cosa.
Salut a tots. Fins d'aquí a unes setmanes.

Post 372: molta calor pot provocar un incendi

Una quarantena de dotacions dels bombers treballen per extingir els quatre focs que ja han devastat més de 1.100 hectàrees a la plana de Lleida.

L'incendi més actiu ha cremat 188 hectàrees dels termes de les Oluges, Sant Ramon i Cervera, a la comarca de la Segarra. Aquest ha estat el darrer foc que ha entrat en fase de control, i els bombers no n'han pogut delimitar el perímetre per reduir-lo fins gairebé les nou del vespre.

El següent foc més important ha estat el del municipi d'Oliola, a la Noguera. Les flames s'han originat a dos quarts de dues del migdia a la serra de Masvell per causes que de moment no se saben i han cremat 111 hectàrees de massa forestal i agrícola del mateix terme d'Oliola i d'Artesa de Segre. En les tasques d'extinció hi treballen 17 dotacions terrestres dels Bombers de la Generalitat.

A Vilanova de l'Aguda les flames han calcinat 43 hectàrees de terreny, el 40% de les quals són de massa forestal, i el 60% restant, agrícola. Està en fase de control i hi estan treballant 20 vehicles i 8 mitjans aeris dels bombers.

A Nalec el foc és de petites dimensions i ja està controlat. L'incendi, però, crema molt a prop del nucli habitat, i ha calgut desallotjar vuit persones de dos xalets. També ha fet falta evacuar un matrimoni de les Oluges.

Tot això passa quan encara hi ha dotacions dels bombers remullant el terreny calcinat als Plans de Sió, on dimecres va començar un incendi que deixa enrere 240 hectàrees completament cremades. El president de la Generalitat, José Montilla, ha visitat aquesta zona, des d'on ha demanat prudència per evitar més focs.

El dels Plans de Sió ha estat el segon incendi més important de l'estiu a les comarques de Lleida, després del que va cremar 300 hectàrees a la Noguera el 14 de juny. Les flames van arribar molt a prop de nuclis habitats, tal com va destacar Adrià Marquilles, l'alcalde dels Plans de Sió. En total, aquest estiu ja s'han cremat més de 1.100 hectàrees a les comarques de Lleida.

Post 371: molta calor

Els valors màxims de temperatura d’avui dimecres han superat ja el llindar d’avís a diversos punts del país. A Serós i a Vilanova de Segrià, a la comarca del Segrià, s’han enregistrat les temperatures màximes d’avui. Aquest llindar està establert en el percentil 98 de les temperatures màximes del període d’estiu. Aquest valor es calcula per a cada localitat a partir d’una sèrie de 30 anys de valors màxims del període juny-agost. Un cop ordenades les dades de menor a major es pren el valor que deixa per sobre el 2% de totes les dades. Per sobre d’aquest llindar ens trobem dins el 2% de les temperatures més altes enregistrades en els estius considerats per al càlcul.

Algunes d’aquestes temperatures màximes són:

Barcelona - Zona Universitària Barcelonès 34,4
Mas de Barberans - Abocador Montsià 36,3
Masroig Priorat 37,5
Seròs Segrià 39,3
Vilanova de Segrià Segrià 39,1
Castellbisbal Vallès Occidental 35,4

Post 370: onada de calor

La previsió pels propers dies indica l’arribada d’una massa d’aire càlid procedent del nord d’Àfrica que farà pujar la temperatura arreu de Catalunya. Tot i que la calor afectarà tot el país, aquest augment tèrmic es notarà especialment a les comarques interiors, ja que es preveu que la marinada freni la pujada de la temperatura prop del litoral. Malgrat això, també augmentarà la sensació de xafogor en aquesta zona.

Aquesta situació meteorològica fa preveure que es superi el llindar d’onada de calor, és a dir, la superació del percentil 98 de la temperatura màxima diària d’estiu durant 3 dies consecutius o més. Alguns valors indicatius d’aquest llindar que es podria superar són els 38.0 ºC de Lleida, els 36.5 ºC de Girona, els 33.1 ºC de Barcelona o els 31.3 ºC de Tarragona.

Això vol dir que la temperatura llindar és calcula estadísticament amb el percentil 98. Per tant tenir una temperatura per damunt d'aquest valor és complicat i per tant es considera excepcional.

La massa càlida abraçarà Catalunya entre dimecres 1 i divendres 3 de juliol, i es començarà a retirar de cara al cap de setmana, d’acord amb les prediccions a mitjà termini que indiquen que la temperatura iniciarà una davallada més clara a partir de diumenge.

Durant aquest període cal destacar que, a banda de l’augment previst de la temperatura màxima les nits també seran molt càlides, ja que en molts punts del litoral les mínimes
nocturnes no baixaran dels 22 ºC.

Post 369: el mapa més precís del món

La Nasa i el Japó han estat els encarregats d'elaborar el mapa de la Terra més precís de la història. Per dissenyar-lo, han necessitat 1,3 milions d'imatges captades des del satèl·lit Terra. El mapa cobreix el 99% de la superfície terrestre i cada punt de mesurament d'altitud és de trenta metres de separació. Algunes imatges del mapa es poden consultar a internet i són d'accés gratuït. L'obra serà de gran utilitat per lluitar, per exemple, contra els incendis.

Les imatges per elaborar aquest mapa topogràfic digital s'han captat des de l'instrument d'observació Aster situat al satèl·lit Terra. L'últim mapa que s'havia dissenyat del nostre planeta va poder ser possible gràcies a la missió Shuttle Radar Topograpy de la Nasa i permetia veure el 80% de la superfície terrestre. El model actual, que eleva aquest percentatge al 99%, completa dades dels buits que existien, com ara en terrenys abruptes i en alguns deserts.

Ara la Nasa està treballant per combinar les dades de l'Aster amb les del Shuttle Radar Topography per poder elaborar el mapa de la Terra definitiu.

El responsable del programa Aster, Woody Turner, ha explicat que servirà a usuaris i investigadors d'una àmplia gamma de disciplines que requereixen la informació que proporciona l'elevació del terreny i ha apuntat que servirà, per exemple, per l'enginyeria, l'exploració d'energia, la conservació dels recursos naturals o la lluita contra els incendis.

Post 368: anomalies de la temperatura terrestre

Des del punt de vista d'un satèl·lit, la superficie es el que considera quan s'observa a través de l'atmosfera a la terra. Podia ser neu i gel, herba o gespa, el terrat d'un edifici, o les copes dels arbres d'un bosc. Així, la temperatura superficial de la Terra no és igual que la temperatura de l'aire que s'inclou en l'informe de temps diari i que es mesura dins d'una gàbia a dos metres d'altura i protegida dels raigs solars.

Imatges de les anomalies de la superfície del terra durant en gener de 2009. Font NASA.

Una anomalia es dóna quan les condicions mesurades s'escapen de les condicions mesurades per a un lloc particular en un moment donat de l'any. Els mapes a presentar mostren les anomalies de la temperatura superficial durant el día per un mes donat comparat amb les condicions mesurades durant aquest període 2000-2008. Els llocs que estaven més calurosos que el promig estan en vermell, els llocs gairebé normals en blanc, i els llocs que estaven més frescos que el promig, es presenten en blau. Les observacions foren recollides pel sensor MODIS.

Algunes anomalies de la temperatura superficial dels sòls són fenòmens simplement a l'atzar del temps, no formen part d'un patró específic o tendència. Unes altres anomalies són més significatives. Les anomalies fredes extenses poden ser una indicació d'un hivern cruu amb les porcions de neu al terra. Les anomalies càlides petitques, desiguals que apareixen en boscos o altres ecosistemes naturals poden indicar la tala d'arbres o danys d'insectes. Moltes zones urbanes també apareixen com a punts calents en aquests mapes perquè les àrees desenvolupades són normalment més càlides durant el día que els ecosistemes naturals del seu voltant o de terres llaurades. Les anomalies càlides que persisteixen sobre grans parts del globus durant molts anys poden ser mostres de l'escalfament del planeta.

Post 367: Ictineu

L’any 2009 es compliran 150 anys de l’avarament del primer Ictineu de Narcís Monturiol. Tots sabem la rellevància d’aquest científic i dels seus invents i investigacions. Va construir un dels primers submarins de la història, i va ser el primer que ho va fer sota criteris científics, com ho demostra el seu llibre Assaig sobre l’art de navegar per dessota de l’aigua, un extens treball científic publicat per primera vegada l'any 1891.

L'avarada del primer Ictineu, construït entre el 1856 i el 1859, es va fer al port de Barcelona el 1859. Aquest submarí de 7 metres d’eslora, tot de fusta, imitava la forma d’un peix . Va fer gairebé 70 immersions durant les quals es va recollir una gran quantitat d’informació científica que va servir de base per al disseny i la construcció del segon submarí, l’Ictineu II.

Mentre d'altres inventors contemporanis i predecessors seus, que ara estan escrits amb majúscules als llibres d'història dels submarins, experimentaven amb màquines que sovint feien naufragar i s'enduien moltes vides, Monturiol el gran ignorat de la història del submarí va resoldre els problemes cabdals de la navegació submarina i va assentar les bases dels submarins actuals. Narcís Monturiol va aportar solucions que encara avui dia són vàlides i s'utilitzen.

• Primer en construir en doble casc.
• Primer en tenir plena operativitat de moviment en tots els eixos.
• Primer en treballar amb plena seguretat (mai no va tenir cap accident).
• Primer en generar l'atmosfera artificial.
• Primer en col·locar un motor en immersió.
• Primer en utilitzar un mètode científic per a la gestió del projecte.
• Primer en escriure un tractat de navegació submarina.

Però Monturiol va ser molt més que l'inventor del submarí, va ser un home polifacètic que va destacar en el camp de la política, el respecte per la vida humana, la dignitat de les dones i com a inventor, i que també es va cultivar en altres camps com la filosofia, la pintura o l'astronomia; company d'Anselm Clavé, de Francesc Sunyer i Capdevila i contemporani d'Ildefons Cerdà i, formen tots ells el nucli central del grup d'intel·lectuals més important del moment.

Va ser un gran humanista que creia que la ciència havia d'estar al servei de la humanitat per millorar-ne les condicions de vida.