Tot nevat.
Post 421: tremolo perquè fa fred o tinc fred perquè tremolo?
Etiquetas:
curiositats,
post
No és el títol d'un conte.... tot i que no m'extranyaria gaire que d'aquí a ben poc l'escrigui. Per avui dimecres i de fet ja ho vam poder sentir ahir qui va anar a esperar l'arribada dels reis... ha tornat el fred.
La tremolor que tenim quan fa fred és una reacció nerviosa provocada pel nostre cervell que l'únic que fa es moure's per a que la sang vagi més depressa als punts vitals per a la vida com es el cor i el cervell.
Una cosa molt curiosa és quan bebem aigua freda i ens fa mal el cap. El cervell creu que ens estem congelant!!! per a passar aquell mal tràngol és necessari possar la llengua lo més apretada al palar possible per a transmetre calor, el mal de cap així s'esbaeix.
Aquest mal de cap sorgeix perquè al creure que ens estem congelant, la llengua és un punt sempre calent ja que s'autoprotegeix per a no congelar-se.
El tiriteig té una raó de ser molt semblant, intenta portar la sang als llocs més importants. Així que tremolant o no.... cal abrigar-nos que baixen i força! les temperatures!
La tremolor que tenim quan fa fred és una reacció nerviosa provocada pel nostre cervell que l'únic que fa es moure's per a que la sang vagi més depressa als punts vitals per a la vida com es el cor i el cervell.
Una cosa molt curiosa és quan bebem aigua freda i ens fa mal el cap. El cervell creu que ens estem congelant!!! per a passar aquell mal tràngol és necessari possar la llengua lo més apretada al palar possible per a transmetre calor, el mal de cap així s'esbaeix.
Aquest mal de cap sorgeix perquè al creure que ens estem congelant, la llengua és un punt sempre calent ja que s'autoprotegeix per a no congelar-se.
El tiriteig té una raó de ser molt semblant, intenta portar la sang als llocs més importants. Així que tremolant o no.... cal abrigar-nos que baixen i força! les temperatures!
3
comentarios
miércoles, 6 de enero de 2010
Post 420: fa ara 600 anys
Avui llegia al diari una columna que reprodueixo directament ja que m'ha agradat força poder recordar tal dia com avui pero de fa uns 600 anys enrerra.
Aquest any celebrarem la mort de Martí I, l'Humà o l'Eclesiàstic, últim comte-rei de la dinastia catalana. Mantingué el poder durant 14 anys, però passà l'últim angustiat per no tenir descendència directa. El seu fill, Martí el Jove, malalt i esgotat pels excessos amorosos als que era molt donat, morí al castell de Cagliari (1409) i la corona catalano-aragonesa tingué 5 pretendents indirectes, a més a més d'un net il·legítim, Frederic de Luna que només tenia 7 anys d'edat.
Martí I, casat d'urgència amb la seva parenta Margarida de Prades per a buscar la descendència que no tenia, no aconseguí el seu propòsit ni tampoc arribà a legitimar al seu net. Enmalaltí i morí sense aclarar els seus propòsits. D'això en deriva el anomenat compromís de Caspe, que escollí a Ferran d'Antequera, qui jurà els foros catalans però regnà amb el seu particular entorn. Jaume II d'Urgell, despexat, s'aixecà en armes i fou ajudat per la seva mare, Margarita de Montferrato, el nom de la qual porta ara una notable fundació cultural balaguerina. Va perdre i ara fa sis segles s'extingia així la casa real catalana.
Aquest any celebrarem la mort de Martí I, l'Humà o l'Eclesiàstic, últim comte-rei de la dinastia catalana. Mantingué el poder durant 14 anys, però passà l'últim angustiat per no tenir descendència directa. El seu fill, Martí el Jove, malalt i esgotat pels excessos amorosos als que era molt donat, morí al castell de Cagliari (1409) i la corona catalano-aragonesa tingué 5 pretendents indirectes, a més a més d'un net il·legítim, Frederic de Luna que només tenia 7 anys d'edat.
Martí I, casat d'urgència amb la seva parenta Margarida de Prades per a buscar la descendència que no tenia, no aconseguí el seu propòsit ni tampoc arribà a legitimar al seu net. Enmalaltí i morí sense aclarar els seus propòsits. D'això en deriva el anomenat compromís de Caspe, que escollí a Ferran d'Antequera, qui jurà els foros catalans però regnà amb el seu particular entorn. Jaume II d'Urgell, despexat, s'aixecà en armes i fou ajudat per la seva mare, Margarita de Montferrato, el nom de la qual porta ara una notable fundació cultural balaguerina. Va perdre i ara fa sis segles s'extingia així la casa real catalana.
0
comentarios
sábado, 2 de enero de 2010
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
