Post 423: and the Oscar goes to....

Fa uns quants posts enrerra vaig anunciar que el final d'aquest blog estava a punt. La xifra 500 posts. Durant uns quants mesos hi ha hagut diferents motius pel quals no he pogut escriure en el post. Avui reprenc aquest buit amb les ganes de poder tancar un projecte que va començar ara fa prop de 2 anys. Qui ho diria!

A poques hores de que comencin els premis Oscars avui vull aprofitar per a parlar de tres pel·lícules que per diferents motius estan molt lligades a aquestes estatuetes daurades.

Desde 1939 es premia els millors efectes especials. Al llarg dels anys unes quantes pel·lícules han destacat per uns efectes visuals estretament relacionats amb la meteorologia.

Qui no recorda per exemple, 'Twister' (1996, Jan de Bont)? Jo Harding (Helen Hunt) amb el seu marit Bill, a punt de separar-se (Bill Paxton), van darrera els tornados que es formen a la gran plana. Vam aprendre paraules com vèrtex, embut, que l'escala Fujita-Pearson té 7 categories i que la cinquena (el dit de déu en la pel·lícula) és el tornado més destructiu. Dels efectes especials cal destacar quan volen els cotxes, els tractors i fins i tot les vaques!



Uns efectes especials excel·lents, el vent, els núvols, la pluja, el tornado... i un equip de científics que tenen la seva versió 'real' dins de la NOAA (l'agència meteorològica del Estats Units).

En aquesta llista no hi podia faltar la ciclogènesis explosiva... de la 'Tormenta perfecta' dirigida per Wolfgang Petersen i protagonitzada per George Clooney l'any 2000. Basada en un fet real, l'Andrea Gail surt a la mar i mai més torna (o si... no aniré ara a explicar el final). Les escenes a alta mar són increibles, onades de més de 12 metres d'altura, vents huracanats, pluja, llamps i trons, l'huracà, el seu ull i la zona de calma.



No deixem el mar... en el viatge per a rescatar al capità Jack (Johnny Deep) en la pel·lícula 'Els Pirates del Caribe: en el fin del mundo' (de Gore Verbinski, 2007) podem veure el pol nord, on el vaixell s'enfronta a icebergs de l'alçada de gratacels, el desert on no hi ha ni una gota d'aigua però si un sol abraçador... i la fi del món.... el forat de la pica per on s'escola tota l'aigua dels oceans...

I la seguint les linies de les pel·lícules fantàstiques acabo amb 'Les Cròniques de Narnia: el Lleó, la Bruixa i l'Armari' (Andrew Admason, 2005) basada en l'obra homònica de C.S. Lewis. On veiem a l'altre costat de l'Armari el món de Narnia completament cobert de neu, les conseqüències del fred sobre la vegetació i els seus habitants...(i no dic res més per a no revelar la trama).

Vent, aigua, neu... de tot una mica en el món del cine. Moltes altres pel·lícules que no van guanyar l'Oscar també en serien mereixedores pels seus efectes visuals... però això ho deixaré per un altre dia.