T de temps. Si has arribat fins aquí i tens ganes de continuar llegint les meves aventures, gaudir de les recomanacions, suggerir qualsevol cosa... la T és la lletra que hauràs de seguir.
T de temps. Jo vaig tirant... t'espero allí.
ALBERT
Post 424: punt i final
Tard o d'hora havia d'arribar aquest moment. Toes les coses que comencen tenen un final i avui és el moment de tancar aquest blog.
méteo des de madrid (abans méteo des de barcelona) s'ha acabat.
424 posts.
2 anys de vida.
1 nova experiència.
7800 visites.
4 grans amics.
Gràcies a tots. Fins aviat.
méteo des de madrid (abans méteo des de barcelona) s'ha acabat.
424 posts.
2 anys de vida.
1 nova experiència.
7800 visites.
4 grans amics.
Gràcies a tots. Fins aviat.
1 comentarios
lunes, 5 de abril de 2010
Post 423: and the Oscar goes to....
Fa uns quants posts enrerra vaig anunciar que el final d'aquest blog estava a punt. La xifra 500 posts. Durant uns quants mesos hi ha hagut diferents motius pel quals no he pogut escriure en el post. Avui reprenc aquest buit amb les ganes de poder tancar un projecte que va començar ara fa prop de 2 anys. Qui ho diria!
A poques hores de que comencin els premis Oscars avui vull aprofitar per a parlar de tres pel·lícules que per diferents motius estan molt lligades a aquestes estatuetes daurades.
Desde 1939 es premia els millors efectes especials. Al llarg dels anys unes quantes pel·lícules han destacat per uns efectes visuals estretament relacionats amb la meteorologia.
Qui no recorda per exemple, 'Twister' (1996, Jan de Bont)? Jo Harding (Helen Hunt) amb el seu marit Bill, a punt de separar-se (Bill Paxton), van darrera els tornados que es formen a la gran plana. Vam aprendre paraules com vèrtex, embut, que l'escala Fujita-Pearson té 7 categories i que la cinquena (el dit de déu en la pel·lícula) és el tornado més destructiu. Dels efectes especials cal destacar quan volen els cotxes, els tractors i fins i tot les vaques!
Uns efectes especials excel·lents, el vent, els núvols, la pluja, el tornado... i un equip de científics que tenen la seva versió 'real' dins de la NOAA (l'agència meteorològica del Estats Units).
En aquesta llista no hi podia faltar la ciclogènesis explosiva... de la 'Tormenta perfecta' dirigida per Wolfgang Petersen i protagonitzada per George Clooney l'any 2000. Basada en un fet real, l'Andrea Gail surt a la mar i mai més torna (o si... no aniré ara a explicar el final). Les escenes a alta mar són increibles, onades de més de 12 metres d'altura, vents huracanats, pluja, llamps i trons, l'huracà, el seu ull i la zona de calma.
No deixem el mar... en el viatge per a rescatar al capità Jack (Johnny Deep) en la pel·lícula 'Els Pirates del Caribe: en el fin del mundo' (de Gore Verbinski, 2007) podem veure el pol nord, on el vaixell s'enfronta a icebergs de l'alçada de gratacels, el desert on no hi ha ni una gota d'aigua però si un sol abraçador... i la fi del món.... el forat de la pica per on s'escola tota l'aigua dels oceans...
I la seguint les linies de les pel·lícules fantàstiques acabo amb 'Les Cròniques de Narnia: el Lleó, la Bruixa i l'Armari' (Andrew Admason, 2005) basada en l'obra homònica de C.S. Lewis. On veiem a l'altre costat de l'Armari el món de Narnia completament cobert de neu, les conseqüències del fred sobre la vegetació i els seus habitants...(i no dic res més per a no revelar la trama).
Vent, aigua, neu... de tot una mica en el món del cine. Moltes altres pel·lícules que no van guanyar l'Oscar també en serien mereixedores pels seus efectes visuals... però això ho deixaré per un altre dia.
A poques hores de que comencin els premis Oscars avui vull aprofitar per a parlar de tres pel·lícules que per diferents motius estan molt lligades a aquestes estatuetes daurades.
Desde 1939 es premia els millors efectes especials. Al llarg dels anys unes quantes pel·lícules han destacat per uns efectes visuals estretament relacionats amb la meteorologia.
Qui no recorda per exemple, 'Twister' (1996, Jan de Bont)? Jo Harding (Helen Hunt) amb el seu marit Bill, a punt de separar-se (Bill Paxton), van darrera els tornados que es formen a la gran plana. Vam aprendre paraules com vèrtex, embut, que l'escala Fujita-Pearson té 7 categories i que la cinquena (el dit de déu en la pel·lícula) és el tornado més destructiu. Dels efectes especials cal destacar quan volen els cotxes, els tractors i fins i tot les vaques!
Uns efectes especials excel·lents, el vent, els núvols, la pluja, el tornado... i un equip de científics que tenen la seva versió 'real' dins de la NOAA (l'agència meteorològica del Estats Units).
En aquesta llista no hi podia faltar la ciclogènesis explosiva... de la 'Tormenta perfecta' dirigida per Wolfgang Petersen i protagonitzada per George Clooney l'any 2000. Basada en un fet real, l'Andrea Gail surt a la mar i mai més torna (o si... no aniré ara a explicar el final). Les escenes a alta mar són increibles, onades de més de 12 metres d'altura, vents huracanats, pluja, llamps i trons, l'huracà, el seu ull i la zona de calma.
No deixem el mar... en el viatge per a rescatar al capità Jack (Johnny Deep) en la pel·lícula 'Els Pirates del Caribe: en el fin del mundo' (de Gore Verbinski, 2007) podem veure el pol nord, on el vaixell s'enfronta a icebergs de l'alçada de gratacels, el desert on no hi ha ni una gota d'aigua però si un sol abraçador... i la fi del món.... el forat de la pica per on s'escola tota l'aigua dels oceans...
I la seguint les linies de les pel·lícules fantàstiques acabo amb 'Les Cròniques de Narnia: el Lleó, la Bruixa i l'Armari' (Andrew Admason, 2005) basada en l'obra homònica de C.S. Lewis. On veiem a l'altre costat de l'Armari el món de Narnia completament cobert de neu, les conseqüències del fred sobre la vegetació i els seus habitants...(i no dic res més per a no revelar la trama).
Vent, aigua, neu... de tot una mica en el món del cine. Moltes altres pel·lícules que no van guanyar l'Oscar també en serien mereixedores pels seus efectes visuals... però això ho deixaré per un altre dia.
0
comentarios
domingo, 7 de marzo de 2010
Post 421: tremolo perquè fa fred o tinc fred perquè tremolo?
Etiquetas:
curiositats,
post
No és el títol d'un conte.... tot i que no m'extranyaria gaire que d'aquí a ben poc l'escrigui. Per avui dimecres i de fet ja ho vam poder sentir ahir qui va anar a esperar l'arribada dels reis... ha tornat el fred.
La tremolor que tenim quan fa fred és una reacció nerviosa provocada pel nostre cervell que l'únic que fa es moure's per a que la sang vagi més depressa als punts vitals per a la vida com es el cor i el cervell.
Una cosa molt curiosa és quan bebem aigua freda i ens fa mal el cap. El cervell creu que ens estem congelant!!! per a passar aquell mal tràngol és necessari possar la llengua lo més apretada al palar possible per a transmetre calor, el mal de cap així s'esbaeix.
Aquest mal de cap sorgeix perquè al creure que ens estem congelant, la llengua és un punt sempre calent ja que s'autoprotegeix per a no congelar-se.
El tiriteig té una raó de ser molt semblant, intenta portar la sang als llocs més importants. Així que tremolant o no.... cal abrigar-nos que baixen i força! les temperatures!
La tremolor que tenim quan fa fred és una reacció nerviosa provocada pel nostre cervell que l'únic que fa es moure's per a que la sang vagi més depressa als punts vitals per a la vida com es el cor i el cervell.
Una cosa molt curiosa és quan bebem aigua freda i ens fa mal el cap. El cervell creu que ens estem congelant!!! per a passar aquell mal tràngol és necessari possar la llengua lo més apretada al palar possible per a transmetre calor, el mal de cap així s'esbaeix.
Aquest mal de cap sorgeix perquè al creure que ens estem congelant, la llengua és un punt sempre calent ja que s'autoprotegeix per a no congelar-se.
El tiriteig té una raó de ser molt semblant, intenta portar la sang als llocs més importants. Així que tremolant o no.... cal abrigar-nos que baixen i força! les temperatures!
3
comentarios
miércoles, 6 de enero de 2010
Post 420: fa ara 600 anys
Avui llegia al diari una columna que reprodueixo directament ja que m'ha agradat força poder recordar tal dia com avui pero de fa uns 600 anys enrerra.
Aquest any celebrarem la mort de Martí I, l'Humà o l'Eclesiàstic, últim comte-rei de la dinastia catalana. Mantingué el poder durant 14 anys, però passà l'últim angustiat per no tenir descendència directa. El seu fill, Martí el Jove, malalt i esgotat pels excessos amorosos als que era molt donat, morí al castell de Cagliari (1409) i la corona catalano-aragonesa tingué 5 pretendents indirectes, a més a més d'un net il·legítim, Frederic de Luna que només tenia 7 anys d'edat.
Martí I, casat d'urgència amb la seva parenta Margarida de Prades per a buscar la descendència que no tenia, no aconseguí el seu propòsit ni tampoc arribà a legitimar al seu net. Enmalaltí i morí sense aclarar els seus propòsits. D'això en deriva el anomenat compromís de Caspe, que escollí a Ferran d'Antequera, qui jurà els foros catalans però regnà amb el seu particular entorn. Jaume II d'Urgell, despexat, s'aixecà en armes i fou ajudat per la seva mare, Margarita de Montferrato, el nom de la qual porta ara una notable fundació cultural balaguerina. Va perdre i ara fa sis segles s'extingia així la casa real catalana.
Aquest any celebrarem la mort de Martí I, l'Humà o l'Eclesiàstic, últim comte-rei de la dinastia catalana. Mantingué el poder durant 14 anys, però passà l'últim angustiat per no tenir descendència directa. El seu fill, Martí el Jove, malalt i esgotat pels excessos amorosos als que era molt donat, morí al castell de Cagliari (1409) i la corona catalano-aragonesa tingué 5 pretendents indirectes, a més a més d'un net il·legítim, Frederic de Luna que només tenia 7 anys d'edat.
Martí I, casat d'urgència amb la seva parenta Margarida de Prades per a buscar la descendència que no tenia, no aconseguí el seu propòsit ni tampoc arribà a legitimar al seu net. Enmalaltí i morí sense aclarar els seus propòsits. D'això en deriva el anomenat compromís de Caspe, que escollí a Ferran d'Antequera, qui jurà els foros catalans però regnà amb el seu particular entorn. Jaume II d'Urgell, despexat, s'aixecà en armes i fou ajudat per la seva mare, Margarita de Montferrato, el nom de la qual porta ara una notable fundació cultural balaguerina. Va perdre i ara fa sis segles s'extingia així la casa real catalana.
0
comentarios
sábado, 2 de enero de 2010
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
