Post 375: Júpiter vist des de la Terra

i acabo amb una notícia sobre un aficionat a l'astronomia...

Un aficionat australià va fer la troballa amb un telescopi refractor de 14,5 polzades. A partir d'aquí va fotografiar l'impacte sobre la superfície de Júpiter i en va penjar les imatges al seu blog cap a la una de la matinada de dilluns, hora local. Poques hores després, el Laboratori Jet de Propulsió de la NASA va confirmar el descobriment. La cicatriu de color fosc que ha aparegut sobre Júpiter "és clarament visible ara i les imatges revelen l'ascens de partícules cap a l'atmosfera superior, així com un escalfament a la troposfera superior amb una possible emissió de gasos d'amònic", segons ha explicat la NASA.

La NASA ha explicat que ha observat el fenomen amb el telescopi infraroig de l'agència espacial nord-americana que té a Hawaii. "Podria ser l'impacte d'un cometa, però encara no n'estem segurs", han assenyalat els científics.

És sorprenent que el descobriment hagi arribat pels aniversaris de Shoemaker -Levy i l''Apolo 11', han afegit des de la NASA. Els astrònoms s'han referit al cometa Shoemaker -Levy 9, que es va desintegrar en milions de trossos abans d'impactar contra Júpiter el 1994.

El fenomen, que segons ha calculat l'astrònom aficionat es va produir fa no més de dos dies, serà visible només durant uns dies més.

Post 374: la terra mirada des de la lluna

El món celebra avui el 40 aniversari del ‘primer gran pas de la humanitat’ a la Lluna, el moment en què l’home va trepitjar el satèl·lit per primera vegada. En total, hi ha hagut set expedicions espacials al satèl·lit terrestre. La primera d’aquestes va tenir lloc el 20 de juliol del 1969, la anomenada Apollo 11, que aquest dilluns ‘compleix’ quaranta anys.

En aquesta missió, l’astronauta Neil Armstrong i els seus companys Michael Collins i Buzz Aldrin van trepitjar per primera vegada la Lluna. La nau es va enlairar des de Cap Canaveral (Florida, Estats Units) el 16 de juliol i quatre dies després, a 384.400 quilòmetres, van arribar al seu destí.

Tot i això, abans que tingués lloc la primera missió tripulada es van provar 16 llançaments no tripulats per comprovar el funcionament dels components de les naus, com ara la plataforma de llançament o el coet, entre d’altres.

Així, la primera missió tripulada, el Apollo 1, va tenir lloc al febrer del 1967. Va ser una missió fallida a l’espai ja que en un dels assajos es va produir un curtcircuit que al seu torn va provocar un enorme incendi en què van morir els tres ‘tripulants’ de la nau.

Tot i això, set anys després, a l’octubre del 1968, la NASA va tornar a intentar-ho amb l'Apollo 7, i amb èxit va romandre la missió durant 11 dies a l’espai. El 21 de desembre es va enlairar l'Apollo 8, una missió en què els astronautes Borman, Lovell i Anders van viatjar per primera vegada més enllà de l’òrbita terrestre.

El mes de març del 1969 va ser llançat l'Apollo 9 per a una missió a l’òrbita terrestre amb l’objectiu d’assajar amb el mòdul lunar i provar així el seu primer encastament. El maig d’aquell mateix any, l'Apollo 10 va viatjar a l’òrbita lunar amb els astronautes Thomas P.Stafford i Eugene Cernan, l’últim home que el 1972 va ser a la Lluna, i després d’acostar-se a 15 quilòmetres de la superfície lunar van tornar a Terra.

És en aquest moment en què comença l’etapa de missions lunars amb l'Apollo 11, l’aniversari del qual es commemora aquest dilluns, seguit del Apollo 12 al novembre del 1969, amb Peter Conrad, Dick Gordon i Al Bean, que van ser a la Lluna al voltant de 31 hores. A l’abril del 1970, va allunar l'Apollo 13, amb Jim Lovell, Jack Swigert i Fred Haise, una opció truncada per culpa d’una explosió en els tancs d’oxigen que va obligar a l’avortament de la missió ; al juny del 1971, l'Apollo 14, amb Al Shepard, Sty Roosa i Ed Mitchell, que van ser a la lluna 33 hores.

Després, l'Apollo 15, a l’agost del 1971, amb Dave Scott, Al Worden, Jim Irwin, que durant 66 hores van explorar la superfície lunar amb un rover; mesos després, l'Apollo 16 a l’abril del 1972, a càrrec de John Young, Ken Mattingly, Charlie Duke, va investigar les zones més altes de la Lluna durant 71 hores.

PETIT PAS PER A L’HOME, GRAN PER A LA HUMANITAT

En total, han estat 12 els astronautes que han estat a la Lluna: la primera trepitjada la va protagonitzar Neil Armstrong, acompanyat per Michael Collins i Buzz Aldrin; a més de Charles Pete Conrad, Alan Bean, Alan Shpeard, Edgar Mitchell, David Scott, James Irwin, John Young, Charles Duke, Harrison Jack Schimitt i Eugene Cernan.

L’última missió a la Lluna, l'Apollo 17, es va desenvolupar el desembre del 1972 i hi van participar els astronautes Eugene Cernan, que ja va acudir al satèl·lit amb l'Apollo 10, Ron Evans i Jack Schmitt. Es va tractar de l’última ocasió en què l’ésser humà va visitar la Lluna i l’única missió en què un geòleg va viatjar i va estudiar terra espacial. En total, van ser al voltant de 74 hores a la Lluna.

Concretament, Cernan va explicar fa escasses setmanes, durant la presentació d’un rellotge commemoratiu d’aquest esdeveniment, que en contra del que molts esceptics afirmen, sí que va ser-hi, va posar el peu, i fins i tot hi va romadre fins a tres dies. Ningú podrà negar l’existència tangible d’aquestes empremtes que seguiran aquí sempre, va puntualitzar.

Així, va comentar que realment es va adonar que participava en una missió espacial en el moment en què segons s’allunyava de la Terra va veure com aquesta rotava. Podies veure l’altra cara del planeta. Tot molt més petit. És possible veure tota la Terra sense girar la cap, ha afegit, i alhora va puntualitzar que dormir tampoc va resultar fàcil, ja que en ser-hi tan poc temps li feia “ràbia” malgastar el temps d’aquesta manera.

Alhora, va aclarir que les seves últimes paraules a la superfície lunar van ser: “Ens marxem com vam venir. Amb esperança i pau per a la humanitat”. En canvi, una vegada dins de la nau li va preguntar al seu company, Jack Schmitt: Estàs llest? Anem a treure això d’aquí, va indicar, en contra de moltes afirmacions fetes sobre aquesta qüestió.

Post 373: tancat per vacances

Finalment s'ha pogut controlar l'incendi de la Noguera que comentàvem ahir i que ha cremat bastantes hectàrees. De cara als pròxims dies tanco per vacances tot i que explicaré alguna que altra cosa.
Salut a tots. Fins d'aquí a unes setmanes.

Post 372: molta calor pot provocar un incendi

Una quarantena de dotacions dels bombers treballen per extingir els quatre focs que ja han devastat més de 1.100 hectàrees a la plana de Lleida.

L'incendi més actiu ha cremat 188 hectàrees dels termes de les Oluges, Sant Ramon i Cervera, a la comarca de la Segarra. Aquest ha estat el darrer foc que ha entrat en fase de control, i els bombers no n'han pogut delimitar el perímetre per reduir-lo fins gairebé les nou del vespre.

El següent foc més important ha estat el del municipi d'Oliola, a la Noguera. Les flames s'han originat a dos quarts de dues del migdia a la serra de Masvell per causes que de moment no se saben i han cremat 111 hectàrees de massa forestal i agrícola del mateix terme d'Oliola i d'Artesa de Segre. En les tasques d'extinció hi treballen 17 dotacions terrestres dels Bombers de la Generalitat.

A Vilanova de l'Aguda les flames han calcinat 43 hectàrees de terreny, el 40% de les quals són de massa forestal, i el 60% restant, agrícola. Està en fase de control i hi estan treballant 20 vehicles i 8 mitjans aeris dels bombers.

A Nalec el foc és de petites dimensions i ja està controlat. L'incendi, però, crema molt a prop del nucli habitat, i ha calgut desallotjar vuit persones de dos xalets. També ha fet falta evacuar un matrimoni de les Oluges.

Tot això passa quan encara hi ha dotacions dels bombers remullant el terreny calcinat als Plans de Sió, on dimecres va començar un incendi que deixa enrere 240 hectàrees completament cremades. El president de la Generalitat, José Montilla, ha visitat aquesta zona, des d'on ha demanat prudència per evitar més focs.

El dels Plans de Sió ha estat el segon incendi més important de l'estiu a les comarques de Lleida, després del que va cremar 300 hectàrees a la Noguera el 14 de juny. Les flames van arribar molt a prop de nuclis habitats, tal com va destacar Adrià Marquilles, l'alcalde dels Plans de Sió. En total, aquest estiu ja s'han cremat més de 1.100 hectàrees a les comarques de Lleida.

Post 371: molta calor

Els valors màxims de temperatura d’avui dimecres han superat ja el llindar d’avís a diversos punts del país. A Serós i a Vilanova de Segrià, a la comarca del Segrià, s’han enregistrat les temperatures màximes d’avui. Aquest llindar està establert en el percentil 98 de les temperatures màximes del període d’estiu. Aquest valor es calcula per a cada localitat a partir d’una sèrie de 30 anys de valors màxims del període juny-agost. Un cop ordenades les dades de menor a major es pren el valor que deixa per sobre el 2% de totes les dades. Per sobre d’aquest llindar ens trobem dins el 2% de les temperatures més altes enregistrades en els estius considerats per al càlcul.

Algunes d’aquestes temperatures màximes són:

Barcelona - Zona Universitària Barcelonès 34,4
Mas de Barberans - Abocador Montsià 36,3
Masroig Priorat 37,5
Seròs Segrià 39,3
Vilanova de Segrià Segrià 39,1
Castellbisbal Vallès Occidental 35,4

Post 370: onada de calor

La previsió pels propers dies indica l’arribada d’una massa d’aire càlid procedent del nord d’Àfrica que farà pujar la temperatura arreu de Catalunya. Tot i que la calor afectarà tot el país, aquest augment tèrmic es notarà especialment a les comarques interiors, ja que es preveu que la marinada freni la pujada de la temperatura prop del litoral. Malgrat això, també augmentarà la sensació de xafogor en aquesta zona.

Aquesta situació meteorològica fa preveure que es superi el llindar d’onada de calor, és a dir, la superació del percentil 98 de la temperatura màxima diària d’estiu durant 3 dies consecutius o més. Alguns valors indicatius d’aquest llindar que es podria superar són els 38.0 ºC de Lleida, els 36.5 ºC de Girona, els 33.1 ºC de Barcelona o els 31.3 ºC de Tarragona.

Això vol dir que la temperatura llindar és calcula estadísticament amb el percentil 98. Per tant tenir una temperatura per damunt d'aquest valor és complicat i per tant es considera excepcional.

La massa càlida abraçarà Catalunya entre dimecres 1 i divendres 3 de juliol, i es començarà a retirar de cara al cap de setmana, d’acord amb les prediccions a mitjà termini que indiquen que la temperatura iniciarà una davallada més clara a partir de diumenge.

Durant aquest període cal destacar que, a banda de l’augment previst de la temperatura màxima les nits també seran molt càlides, ja que en molts punts del litoral les mínimes
nocturnes no baixaran dels 22 ºC.

Post 369: el mapa més precís del món

La Nasa i el Japó han estat els encarregats d'elaborar el mapa de la Terra més precís de la història. Per dissenyar-lo, han necessitat 1,3 milions d'imatges captades des del satèl·lit Terra. El mapa cobreix el 99% de la superfície terrestre i cada punt de mesurament d'altitud és de trenta metres de separació. Algunes imatges del mapa es poden consultar a internet i són d'accés gratuït. L'obra serà de gran utilitat per lluitar, per exemple, contra els incendis.

Les imatges per elaborar aquest mapa topogràfic digital s'han captat des de l'instrument d'observació Aster situat al satèl·lit Terra. L'últim mapa que s'havia dissenyat del nostre planeta va poder ser possible gràcies a la missió Shuttle Radar Topograpy de la Nasa i permetia veure el 80% de la superfície terrestre. El model actual, que eleva aquest percentatge al 99%, completa dades dels buits que existien, com ara en terrenys abruptes i en alguns deserts.

Ara la Nasa està treballant per combinar les dades de l'Aster amb les del Shuttle Radar Topography per poder elaborar el mapa de la Terra definitiu.

El responsable del programa Aster, Woody Turner, ha explicat que servirà a usuaris i investigadors d'una àmplia gamma de disciplines que requereixen la informació que proporciona l'elevació del terreny i ha apuntat que servirà, per exemple, per l'enginyeria, l'exploració d'energia, la conservació dels recursos naturals o la lluita contra els incendis.