Post 374: la terra mirada des de la lluna

El món celebra avui el 40 aniversari del ‘primer gran pas de la humanitat’ a la Lluna, el moment en què l’home va trepitjar el satèl·lit per primera vegada. En total, hi ha hagut set expedicions espacials al satèl·lit terrestre. La primera d’aquestes va tenir lloc el 20 de juliol del 1969, la anomenada Apollo 11, que aquest dilluns ‘compleix’ quaranta anys.

En aquesta missió, l’astronauta Neil Armstrong i els seus companys Michael Collins i Buzz Aldrin van trepitjar per primera vegada la Lluna. La nau es va enlairar des de Cap Canaveral (Florida, Estats Units) el 16 de juliol i quatre dies després, a 384.400 quilòmetres, van arribar al seu destí.

Tot i això, abans que tingués lloc la primera missió tripulada es van provar 16 llançaments no tripulats per comprovar el funcionament dels components de les naus, com ara la plataforma de llançament o el coet, entre d’altres.

Així, la primera missió tripulada, el Apollo 1, va tenir lloc al febrer del 1967. Va ser una missió fallida a l’espai ja que en un dels assajos es va produir un curtcircuit que al seu torn va provocar un enorme incendi en què van morir els tres ‘tripulants’ de la nau.

Tot i això, set anys després, a l’octubre del 1968, la NASA va tornar a intentar-ho amb l'Apollo 7, i amb èxit va romandre la missió durant 11 dies a l’espai. El 21 de desembre es va enlairar l'Apollo 8, una missió en què els astronautes Borman, Lovell i Anders van viatjar per primera vegada més enllà de l’òrbita terrestre.

El mes de març del 1969 va ser llançat l'Apollo 9 per a una missió a l’òrbita terrestre amb l’objectiu d’assajar amb el mòdul lunar i provar així el seu primer encastament. El maig d’aquell mateix any, l'Apollo 10 va viatjar a l’òrbita lunar amb els astronautes Thomas P.Stafford i Eugene Cernan, l’últim home que el 1972 va ser a la Lluna, i després d’acostar-se a 15 quilòmetres de la superfície lunar van tornar a Terra.

És en aquest moment en què comença l’etapa de missions lunars amb l'Apollo 11, l’aniversari del qual es commemora aquest dilluns, seguit del Apollo 12 al novembre del 1969, amb Peter Conrad, Dick Gordon i Al Bean, que van ser a la Lluna al voltant de 31 hores. A l’abril del 1970, va allunar l'Apollo 13, amb Jim Lovell, Jack Swigert i Fred Haise, una opció truncada per culpa d’una explosió en els tancs d’oxigen que va obligar a l’avortament de la missió ; al juny del 1971, l'Apollo 14, amb Al Shepard, Sty Roosa i Ed Mitchell, que van ser a la lluna 33 hores.

Després, l'Apollo 15, a l’agost del 1971, amb Dave Scott, Al Worden, Jim Irwin, que durant 66 hores van explorar la superfície lunar amb un rover; mesos després, l'Apollo 16 a l’abril del 1972, a càrrec de John Young, Ken Mattingly, Charlie Duke, va investigar les zones més altes de la Lluna durant 71 hores.

PETIT PAS PER A L’HOME, GRAN PER A LA HUMANITAT

En total, han estat 12 els astronautes que han estat a la Lluna: la primera trepitjada la va protagonitzar Neil Armstrong, acompanyat per Michael Collins i Buzz Aldrin; a més de Charles Pete Conrad, Alan Bean, Alan Shpeard, Edgar Mitchell, David Scott, James Irwin, John Young, Charles Duke, Harrison Jack Schimitt i Eugene Cernan.

L’última missió a la Lluna, l'Apollo 17, es va desenvolupar el desembre del 1972 i hi van participar els astronautes Eugene Cernan, que ja va acudir al satèl·lit amb l'Apollo 10, Ron Evans i Jack Schmitt. Es va tractar de l’última ocasió en què l’ésser humà va visitar la Lluna i l’única missió en què un geòleg va viatjar i va estudiar terra espacial. En total, van ser al voltant de 74 hores a la Lluna.

Concretament, Cernan va explicar fa escasses setmanes, durant la presentació d’un rellotge commemoratiu d’aquest esdeveniment, que en contra del que molts esceptics afirmen, sí que va ser-hi, va posar el peu, i fins i tot hi va romadre fins a tres dies. Ningú podrà negar l’existència tangible d’aquestes empremtes que seguiran aquí sempre, va puntualitzar.

Així, va comentar que realment es va adonar que participava en una missió espacial en el moment en què segons s’allunyava de la Terra va veure com aquesta rotava. Podies veure l’altra cara del planeta. Tot molt més petit. És possible veure tota la Terra sense girar la cap, ha afegit, i alhora va puntualitzar que dormir tampoc va resultar fàcil, ja que en ser-hi tan poc temps li feia “ràbia” malgastar el temps d’aquesta manera.

Alhora, va aclarir que les seves últimes paraules a la superfície lunar van ser: “Ens marxem com vam venir. Amb esperança i pau per a la humanitat”. En canvi, una vegada dins de la nau li va preguntar al seu company, Jack Schmitt: Estàs llest? Anem a treure això d’aquí, va indicar, en contra de moltes afirmacions fetes sobre aquesta qüestió.