Fins aviat Mònica

Ahir va ser un dia d'adéus i avui és un dia d'absències. La vida sempre ens porta sorpreses. De tant en tant se sent arribar un tren i se't planteja el dubte de si pujar-hi o deixar-lo passar i esperar el següent.
Si els trens fossin els nostres aniríem força malament! mai arriben puntuals i sempre van en retard.
Però el bo del cas es poder-hi pujar i desaparèixer cap a l'horitzó. Anit li vam dir un fins aviat. Espero que aquest nou projecte et porti només a bons destins.
La festa fou molt divertida en un local just al costat de casa! Mary's Place. Sopar lleuger, música de diferents estils: entre disco dels 80 - 90 fins a les més actuals. El moment estel·lar? potser quan va sonar un clàssic de la nostra joventut:

No em negareu que en sentir-la no teniu ganes de reproduir la particular coreografia!
Fins aviat Mònica, mentrestant t'escoltaré atentament, tu ja saps de que parlo.