Ahir va ser un dia de victòria, per als més aficionats... en canvi jo a les 9 del vespre ja m'estirava damunt del llit, avui ha estat un dia de ressaca. Quan hi ha una festa lligada a una celebració els bancs de la Rambla de Catalunya s'omplen de gent que dorm la mona fins ben despuntat el dia. Avui baixant des de Córsega fins Aragó n'he pogut comptar 15! i de ben segur que si hagués arribat fins al final n'hauria vist una bona colla més.
Algú s'ha fixat mai que al cap damunt de la Rambla hi ha una girafa? crec que per molts passa desapercebuda, en el meu cas gairebé la saludo cada dia.
Són sorprenents, les diferències entre el dia i la nit. La nit permet fer coses que durant el dia no ens veuríem en cor de fer. La nit és màgica i la matinada també. Quan camino sota la llum de l'alba aquests dies d'estiu em sento lliure i apte per canviar el món, em sento com en Pau d'aquesta cançó.
Malauradament no sempre tot es tant bonic, però jo tinc clara una cosa i és que des de fa temps intento canviar el món que m'envolta i fer-lo una mica millor.
Canviar petites coses del dia a dia com fer un somriure quan puges a l'ascensor o dir adéu quan en surts, mirar als ulls de qui et creues pel carrer, acotxar el cap en sentit d'agraïment quan un cotxe s'atura al pas de vianants per a deixar-te passar, obrir la porta a la veïna gran del bloc quan aquesta entra amb el carret de la compra, o intercanviar una mirada tendra amb aquella persona que et fa bategar el cor amb força.
Ser com el Pau no és gaire difícil i a tots ens faria molt feliços, jo en la vida tinc un Pau d'aquests i ahir va ser el seu Sant. Així que un dia més tard et dedico aquest post.
0 comentarios:
Publicar un comentario