L'executiu català ha aprovat avui el projecte de llei de creació del municipi de La Canonja que, una vegada aprovat pel Parlament, serà de nou independent de Tarragona, ciutat a la que fou annexionat l'any 1964.
El nou terme municipal contarà amb uns 7,32 km2 i limitarà al nord i a l'oest amb Reus, a l'est i al sud amb Tarragona i al sudoest amb Vila-seca i, una vegada aquest constituït, serà l'ajuntmant número 947 de Catalunya.
El govern ha impulsat el citat projecte de llei per a satisfer les aspiracions històriques dels habitants de La Canonja de ser municipi independent, una demanda que ha tingut un tractament excepcional perquè no s'hi podia resoldre amb la normativa vigent, segons l'executiu.
Així, l'executiu denegà la segregació el passat dia 7 de gener per qüestions legals, però constatà que existien raons de pes que justifiquen la voluntat de La Canonja de ser municipi independent, ja que ho fou durant la II República.
La Canonja ha mantingut sempre un sentiment de comunitat diferenciada i, per aquest motiu, l'ajuntament de la ciutat al maig de 2004 i, a l'abril de 2007, degut a la tramitació de l'expedient de segregació.
Després de ser denegada aquesta sol·licitud, d'acord amb la normativa vigent, per què no complia el requisit de que els nuclis de població estan a una distància de 3000 metres, la Comissió de Delimitació Territorial de Catalunya demanà que es tingués en compte l'especialitat del cas, ja que reconeixia les pecularietats d'ordre social, geogràfic i històric de La Canonja.
L'antic municipi de La Canonja existí com a tal fins l'any 1964, quan fou annexionat a Tarragona per un decret del govern espanyol i, parcialment, es va constituir com a entitat local menor, i des de 1993 era una entitat municipal descentralitzada de la capital.
Després de ser aprovada la llei de creació del municipi de La Canonja, aquesta norma entrarà en vigor en el plas de sis mesos després de la seva publicació, i es preveu un període de tres mesos com a màxim per a executar l'alteració en els termes.
Post 380: Talgo III
L'històric tren Talgo III farà aquest diumenge el seu darrer viatge. Amb un recorregut entre Irun i Barcelona, aquest model de Talgo platejat i amb una franja vermella dirà adéu després de 40 anys recorrent la xarxa ferroviària espanyola. El relleu l'agafarà la setmana vinent un modern tren Alvia, que escurçarà el viatge gairebé tres hores, ja que aprofitarà el tram d'alta velocitat entre Barcelona i Saragossa.
Durant els seus primers anys d'història, el Talgo III era símbol de tecnologia puntera i modernitat, però amb el pas del temps altres trens li han passat al davant.
Després d'aquest darrer viatge, el futur del Talgo III encara és incert. Una de les possibilitats és que acabi en un museu, però també té altres destins possibles, com el cementiri de trens de Saragossa o l'Argentina, on podria continuar recorrent vies.
Durant els seus primers anys d'història, el Talgo III era símbol de tecnologia puntera i modernitat, però amb el pas del temps altres trens li han passat al davant.
Després d'aquest darrer viatge, el futur del Talgo III encara és incert. Una de les possibilitats és que acabi en un museu, però també té altres destins possibles, com el cementiri de trens de Saragossa o l'Argentina, on podria continuar recorrent vies.
0
comentarios
domingo, 26 de julio de 2009
Post 379: On?
M'agrada. És On? La cançó d'estiu de TV3. Recuperant aquest vell/bell costum de fer una cançó per passar la calorada d'aquests dies.
0
comentarios
sábado, 25 de julio de 2009
Post 378: un llamp
Etiquetas:
Catalunya,
medi ambient,
post
Un llamp va ser la causa de l'incendi dels Ports, a la Terra Alta, que està actiu des de dilluns passat i que ha costat la vida a cinc bombers que treballaven en la seva extinció. El conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, ha assegurat que es pot afirmar "amb tota rotunditat" que l'origen del foc, que ja ha cremat 1.140 hectàrees de massa forestal, va obeir a causes naturals, concretament a la caiguda d'un llamp. Finalment, l'incendi ha quedat sota control aquest divendres.
Segons l'estudi que ha fet el cos d'agents rurals a la zona d'inici del foc, el llamp va caure sis dies abans de començar l'incendi. En aquell moment, l'acumulació de vegetació seca al voltant de l'arbre va originar una petita metxa que va encendre el sotabosc. Les brases es van mantenir latents fins dilluns, quan el vent i una important baixada de la humitat relativa van acabar originant les primeres flames.
A més a més ha mort un dels dos bombers que havia quedat ferit greument en l'incendi d'Horta de Sant Joan que es va declarar el dilluns passat. Es tracta del que estava en estat crític, amb el 50% del cos cremat, ingressat a la unitat de grans cremats de l'Hospital de la Vall d'Hebron de Barcelona. És la cinquena víctima provocada per aquest incendi després que quatre bombers més van morir mentre treballaven a les tasques d'extinció de l'incendi.
Mentrestant, l'incendi ha quedat controlat. Ara la feina dels bombers consisteix a remullar les 1.140 hectàrees cremades per evitar que hi pugui haver qualsevol represa. Els bombers treballen ara per assegurar-se que no es revifi i extingir-lo definitivament. Unes 587 de les hectàrees cremades corresponen a superfície del Parc Natural dels Ports, i la pràctica totalitat de l'àrea cremada pertany a la Xarxa Natura 2000, concretament a l'espai denominat Sistema Prelitoral Meridional, una zona d'especial protecció de les aus. La majoria de la superfície cremada és de titularitat privada, excepte unes 125 hectàrees de la forest pública El Port, propietat de l'Ajuntament d'Horta de Sant Joan. Per tant, el foc d'Horta de Sant Joan ha afectat només un 2% de tot el Parc Natural dels Ports i els racons més emblemàtics de la zona s'han salvat.
Segons l'estudi que ha fet el cos d'agents rurals a la zona d'inici del foc, el llamp va caure sis dies abans de començar l'incendi. En aquell moment, l'acumulació de vegetació seca al voltant de l'arbre va originar una petita metxa que va encendre el sotabosc. Les brases es van mantenir latents fins dilluns, quan el vent i una important baixada de la humitat relativa van acabar originant les primeres flames.
A més a més ha mort un dels dos bombers que havia quedat ferit greument en l'incendi d'Horta de Sant Joan que es va declarar el dilluns passat. Es tracta del que estava en estat crític, amb el 50% del cos cremat, ingressat a la unitat de grans cremats de l'Hospital de la Vall d'Hebron de Barcelona. És la cinquena víctima provocada per aquest incendi després que quatre bombers més van morir mentre treballaven a les tasques d'extinció de l'incendi.
Mentrestant, l'incendi ha quedat controlat. Ara la feina dels bombers consisteix a remullar les 1.140 hectàrees cremades per evitar que hi pugui haver qualsevol represa. Els bombers treballen ara per assegurar-se que no es revifi i extingir-lo definitivament. Unes 587 de les hectàrees cremades corresponen a superfície del Parc Natural dels Ports, i la pràctica totalitat de l'àrea cremada pertany a la Xarxa Natura 2000, concretament a l'espai denominat Sistema Prelitoral Meridional, una zona d'especial protecció de les aus. La majoria de la superfície cremada és de titularitat privada, excepte unes 125 hectàrees de la forest pública El Port, propietat de l'Ajuntament d'Horta de Sant Joan. Per tant, el foc d'Horta de Sant Joan ha afectat només un 2% de tot el Parc Natural dels Ports i els racons més emblemàtics de la zona s'han salvat.
Post 377: incendis actius
Etiquetas:
espai,
imatge,
medi ambient,
post
Avui amb la imatge visible del satèl·lit meteosat es podien veure les fumerades dels incendis actius a la península ibèrica.
0
comentarios
jueves, 23 de julio de 2009
Post 376: 4 bombers
Etiquetas:
Catalunya,
medi ambient,
natura,
notícia,
post
Quatre bombers han mort cap a les quatre d'aquesta tarda en l'incendi que afecta des d'ahir el parc natural dels Ports, al terme d'Horta de Sant Joan (Terra Alta), segons han confirmat els bombers de la Generalitat.
Dos bombers més han resultat ferits durant les tasques d'extinció d'aquest incendi, que s'ha reactivat a la tarda a causa del fort vent que s'ha aixecat a la zona.
Els bombers morts es podrien haver vist sorpresos per un canvi brusc en la direcció del vent aquesta tarda i haver quedat atrapats a causa del ràpid avanç de les flames.
Els efectius estaven treballant en una zona de vents variables i hi ha hagut un canvi de vent inesperat que ha envoltat sis bombers, dels quals quatre han mort i dos han resultat ferits i han estat traslladats a l'Hospital Vall d'Hebron, segons ha explicat el secretari d'Interior, Joan Boada, que s'ha desplaçat a la zona.
Els veïns s'han quedar a casa
Els quatre bombers morts pertanyien al Grup de Suport d'Actuacions Forestals (GRAF), un grup de bombers professionals especialitzats en incendis forestals, segons ha informat el portaveu de l'Associació de Defensa Forestal de Catalunya, Carles Tost.
Les autoritats municipals han demanat als habitants de la localitat que es quedin als seus domicilis i han habilitat un hospital de campanya al poliesportiu per atendre els ferits que hi pugui haver.
No obstant, Boada ha assegurat que "la gran dedicació dels bombers" per combatre el foc ha aconseguit que les flames no arribin al nucli urbà i "el foc ja no avança cap a zones poblades".
800 hectàrees arrasades
Un total de 70 dotacions dels bombers estan treballant en aquests moments a la zona sinistrada, juntament amb sis helicòpters bombarders, quatre avionetes, un hidroavió i un helicòpter de comandament.
Segons dades provisionals del cos d'Agents Rurals, el foc ha afectat fins ara una superfície de 800 hectàrees de vegetació forestal, de les quals 400 pertanyen al parc natural dels Ports.
Risc d'incendis
Dos bombers més han resultat ferits durant les tasques d'extinció d'aquest incendi, que s'ha reactivat a la tarda a causa del fort vent que s'ha aixecat a la zona.
Els bombers morts es podrien haver vist sorpresos per un canvi brusc en la direcció del vent aquesta tarda i haver quedat atrapats a causa del ràpid avanç de les flames.
Els efectius estaven treballant en una zona de vents variables i hi ha hagut un canvi de vent inesperat que ha envoltat sis bombers, dels quals quatre han mort i dos han resultat ferits i han estat traslladats a l'Hospital Vall d'Hebron, segons ha explicat el secretari d'Interior, Joan Boada, que s'ha desplaçat a la zona.
Els veïns s'han quedar a casa
Els quatre bombers morts pertanyien al Grup de Suport d'Actuacions Forestals (GRAF), un grup de bombers professionals especialitzats en incendis forestals, segons ha informat el portaveu de l'Associació de Defensa Forestal de Catalunya, Carles Tost.
Les autoritats municipals han demanat als habitants de la localitat que es quedin als seus domicilis i han habilitat un hospital de campanya al poliesportiu per atendre els ferits que hi pugui haver.
No obstant, Boada ha assegurat que "la gran dedicació dels bombers" per combatre el foc ha aconseguit que les flames no arribin al nucli urbà i "el foc ja no avança cap a zones poblades".
800 hectàrees arrasades
Un total de 70 dotacions dels bombers estan treballant en aquests moments a la zona sinistrada, juntament amb sis helicòpters bombarders, quatre avionetes, un hidroavió i un helicòpter de comandament.
Segons dades provisionals del cos d'Agents Rurals, el foc ha afectat fins ara una superfície de 800 hectàrees de vegetació forestal, de les quals 400 pertanyen al parc natural dels Ports.
Risc d'incendis
0
comentarios
miércoles, 22 de julio de 2009
Post 375: Júpiter vist des de la Terra
Etiquetas:
astronomia,
ciència,
notícia,
post
i acabo amb una notícia sobre un aficionat a l'astronomia...
Un aficionat australià va fer la troballa amb un telescopi refractor de 14,5 polzades. A partir d'aquí va fotografiar l'impacte sobre la superfície de Júpiter i en va penjar les imatges al seu blog cap a la una de la matinada de dilluns, hora local. Poques hores després, el Laboratori Jet de Propulsió de la NASA va confirmar el descobriment. La cicatriu de color fosc que ha aparegut sobre Júpiter "és clarament visible ara i les imatges revelen l'ascens de partícules cap a l'atmosfera superior, així com un escalfament a la troposfera superior amb una possible emissió de gasos d'amònic", segons ha explicat la NASA.
La NASA ha explicat que ha observat el fenomen amb el telescopi infraroig de l'agència espacial nord-americana que té a Hawaii. "Podria ser l'impacte d'un cometa, però encara no n'estem segurs", han assenyalat els científics.
El fenomen, que segons ha calculat l'astrònom aficionat es va produir fa no més de dos dies, serà visible només durant uns dies més.
Un aficionat australià va fer la troballa amb un telescopi refractor de 14,5 polzades. A partir d'aquí va fotografiar l'impacte sobre la superfície de Júpiter i en va penjar les imatges al seu blog cap a la una de la matinada de dilluns, hora local. Poques hores després, el Laboratori Jet de Propulsió de la NASA va confirmar el descobriment. La cicatriu de color fosc que ha aparegut sobre Júpiter "és clarament visible ara i les imatges revelen l'ascens de partícules cap a l'atmosfera superior, així com un escalfament a la troposfera superior amb una possible emissió de gasos d'amònic", segons ha explicat la NASA.
La NASA ha explicat que ha observat el fenomen amb el telescopi infraroig de l'agència espacial nord-americana que té a Hawaii. "Podria ser l'impacte d'un cometa, però encara no n'estem segurs", han assenyalat els científics.
El fenomen, que segons ha calculat l'astrònom aficionat es va produir fa no més de dos dies, serà visible només durant uns dies més.
0
comentarios
martes, 21 de julio de 2009
Post 374: la terra mirada des de la lluna
Etiquetas:
ciència,
curiositats,
post,
societat
El món celebra avui el 40 aniversari del ‘primer gran pas de la humanitat’ a la Lluna, el moment en què l’home va trepitjar el satèl·lit per primera vegada. En total, hi ha hagut set expedicions espacials al satèl·lit terrestre. La primera d’aquestes va tenir lloc el 20 de juliol del 1969, la anomenada Apollo 11, que aquest dilluns ‘compleix’ quaranta anys.
En aquesta missió, l’astronauta Neil Armstrong i els seus companys Michael Collins i Buzz Aldrin van trepitjar per primera vegada la Lluna. La nau es va enlairar des de Cap Canaveral (Florida, Estats Units) el 16 de juliol i quatre dies després, a 384.400 quilòmetres, van arribar al seu destí.
Tot i això, abans que tingués lloc la primera missió tripulada es van provar 16 llançaments no tripulats per comprovar el funcionament dels components de les naus, com ara la plataforma de llançament o el coet, entre d’altres. Així, la primera missió tripulada, el Apollo 1, va tenir lloc al febrer del 1967. Va ser una missió fallida a l’espai ja que en un dels assajos es va produir un curtcircuit que al seu torn va provocar un enorme incendi en què van morir els tres ‘tripulants’ de la nau.
Tot i això, set anys després, a l’octubre del 1968, la NASA va tornar a intentar-ho amb l'Apollo 7, i amb èxit va romandre la missió durant 11 dies a l’espai. El 21 de desembre es va enlairar l'Apollo 8, una missió en què els astronautes Borman, Lovell i Anders van viatjar per primera vegada més enllà de l’òrbita terrestre.
El mes de març del 1969 va ser llançat l'Apollo 9 per a una missió a l’òrbita terrestre amb l’objectiu d’assajar amb el mòdul lunar i provar així el seu primer encastament. El maig d’aquell mateix any, l'Apollo 10 va viatjar a l’òrbita lunar amb els astronautes Thomas P.Stafford i Eugene Cernan, l’últim home que el 1972 va ser a la Lluna, i després d’acostar-se a 15 quilòmetres de la superfície lunar van tornar a Terra.
És en aquest moment en què comença l’etapa de missions lunars amb l'Apollo 11, l’aniversari del qual es commemora aquest dilluns, seguit del Apollo 12 al novembre del 1969, amb Peter Conrad, Dick Gordon i Al Bean, que van ser a la Lluna al voltant de 31 hores. A l’abril del 1970, va allunar l'Apollo 13, amb Jim Lovell, Jack Swigert i Fred Haise, una opció truncada per culpa d’una explosió en els tancs d’oxigen que va obligar a l’avortament de la missió ; al juny del 1971, l'Apollo 14, amb Al Shepard, Sty Roosa i Ed Mitchell, que van ser a la lluna 33 hores.
Després, l'Apollo 15, a l’agost del 1971, amb Dave Scott, Al Worden, Jim Irwin, que durant 66 hores van explorar la superfície lunar amb un rover; mesos després, l'Apollo 16 a l’abril del 1972, a càrrec de John Young, Ken Mattingly, Charlie Duke, va investigar les zones més altes de la Lluna durant 71 hores.
PETIT PAS PER A L’HOME, GRAN PER A LA HUMANITAT
En total, han estat 12 els astronautes que han estat a la Lluna: la primera trepitjada la va protagonitzar Neil Armstrong, acompanyat per Michael Collins i Buzz Aldrin; a més de Charles Pete Conrad, Alan Bean, Alan Shpeard, Edgar Mitchell, David Scott, James Irwin, John Young, Charles Duke, Harrison Jack Schimitt i Eugene Cernan.
L’última missió a la Lluna, l'Apollo 17, es va desenvolupar el desembre del 1972 i hi van participar els astronautes Eugene Cernan, que ja va acudir al satèl·lit amb l'Apollo 10, Ron Evans i Jack Schmitt. Es va tractar de l’última ocasió en què l’ésser humà va visitar la Lluna i l’única missió en què un geòleg va viatjar i va estudiar terra espacial. En total, van ser al voltant de 74 hores a la Lluna.
Concretament, Cernan va explicar fa escasses setmanes, durant la presentació d’un rellotge commemoratiu d’aquest esdeveniment, que en contra del que molts esceptics afirmen, sí que va ser-hi, va posar el peu, i fins i tot hi va romadre fins a tres dies. Ningú podrà negar l’existència tangible d’aquestes empremtes que seguiran aquí sempre, va puntualitzar.
Així, va comentar que realment es va adonar que participava en una missió espacial en el moment en què segons s’allunyava de la Terra va veure com aquesta rotava. Podies veure l’altra cara del planeta. Tot molt més petit. És possible veure tota la Terra sense girar la cap, ha afegit, i alhora va puntualitzar que dormir tampoc va resultar fàcil, ja que en ser-hi tan poc temps li feia “ràbia” malgastar el temps d’aquesta manera.
Alhora, va aclarir que les seves últimes paraules a la superfície lunar van ser: “Ens marxem com vam venir. Amb esperança i pau per a la humanitat”. En canvi, una vegada dins de la nau li va preguntar al seu company, Jack Schmitt: Estàs llest? Anem a treure això d’aquí, va indicar, en contra de moltes afirmacions fetes sobre aquesta qüestió.
0
comentarios
lunes, 20 de julio de 2009
Post 373: tancat per vacances
Finalment s'ha pogut controlar l'incendi de la Noguera que comentàvem ahir i que ha cremat bastantes hectàrees. De cara als pròxims dies tanco per vacances tot i que explicaré alguna que altra cosa.
Salut a tots. Fins d'aquí a unes setmanes.
Salut a tots. Fins d'aquí a unes setmanes.
0
comentarios
sábado, 4 de julio de 2009
Post 372: molta calor pot provocar un incendi
Una quarantena de dotacions dels bombers treballen per extingir els quatre focs que ja han devastat més de 1.100 hectàrees a la plana de Lleida.
L'incendi més actiu ha cremat 188 hectàrees dels termes de les Oluges, Sant Ramon i Cervera, a la comarca de la Segarra. Aquest ha estat el darrer foc que ha entrat en fase de control, i els bombers no n'han pogut delimitar el perímetre per reduir-lo fins gairebé les nou del vespre.
El següent foc més important ha estat el del municipi d'Oliola, a la Noguera. Les flames s'han originat a dos quarts de dues del migdia a la serra de Masvell per causes que de moment no se saben i han cremat 111 hectàrees de massa forestal i agrícola del mateix terme d'Oliola i d'Artesa de Segre. En les tasques d'extinció hi treballen 17 dotacions terrestres dels Bombers de la Generalitat.
A Vilanova de l'Aguda les flames han calcinat 43 hectàrees de terreny, el 40% de les quals són de massa forestal, i el 60% restant, agrícola. Està en fase de control i hi estan treballant 20 vehicles i 8 mitjans aeris dels bombers.
A Nalec el foc és de petites dimensions i ja està controlat. L'incendi, però, crema molt a prop del nucli habitat, i ha calgut desallotjar vuit persones de dos xalets. També ha fet falta evacuar un matrimoni de les Oluges.
Tot això passa quan encara hi ha dotacions dels bombers remullant el terreny calcinat als Plans de Sió, on dimecres va començar un incendi que deixa enrere 240 hectàrees completament cremades. El president de la Generalitat, José Montilla, ha visitat aquesta zona, des d'on ha demanat prudència per evitar més focs.
El dels Plans de Sió ha estat el segon incendi més important de l'estiu a les comarques de Lleida, després del que va cremar 300 hectàrees a la Noguera el 14 de juny. Les flames van arribar molt a prop de nuclis habitats, tal com va destacar Adrià Marquilles, l'alcalde dels Plans de Sió. En total, aquest estiu ja s'han cremat més de 1.100 hectàrees a les comarques de Lleida.
L'incendi més actiu ha cremat 188 hectàrees dels termes de les Oluges, Sant Ramon i Cervera, a la comarca de la Segarra. Aquest ha estat el darrer foc que ha entrat en fase de control, i els bombers no n'han pogut delimitar el perímetre per reduir-lo fins gairebé les nou del vespre.
El següent foc més important ha estat el del municipi d'Oliola, a la Noguera. Les flames s'han originat a dos quarts de dues del migdia a la serra de Masvell per causes que de moment no se saben i han cremat 111 hectàrees de massa forestal i agrícola del mateix terme d'Oliola i d'Artesa de Segre. En les tasques d'extinció hi treballen 17 dotacions terrestres dels Bombers de la Generalitat.
A Vilanova de l'Aguda les flames han calcinat 43 hectàrees de terreny, el 40% de les quals són de massa forestal, i el 60% restant, agrícola. Està en fase de control i hi estan treballant 20 vehicles i 8 mitjans aeris dels bombers.
A Nalec el foc és de petites dimensions i ja està controlat. L'incendi, però, crema molt a prop del nucli habitat, i ha calgut desallotjar vuit persones de dos xalets. També ha fet falta evacuar un matrimoni de les Oluges.
Tot això passa quan encara hi ha dotacions dels bombers remullant el terreny calcinat als Plans de Sió, on dimecres va començar un incendi que deixa enrere 240 hectàrees completament cremades. El president de la Generalitat, José Montilla, ha visitat aquesta zona, des d'on ha demanat prudència per evitar més focs.
El dels Plans de Sió ha estat el segon incendi més important de l'estiu a les comarques de Lleida, després del que va cremar 300 hectàrees a la Noguera el 14 de juny. Les flames van arribar molt a prop de nuclis habitats, tal com va destacar Adrià Marquilles, l'alcalde dels Plans de Sió. En total, aquest estiu ja s'han cremat més de 1.100 hectàrees a les comarques de Lleida.
0
comentarios
viernes, 3 de julio de 2009
Post 371: molta calor
Els valors màxims de temperatura d’avui dimecres han superat ja el llindar d’avís a diversos punts del país. A Serós i a Vilanova de Segrià, a la comarca del Segrià, s’han enregistrat les temperatures màximes d’avui. Aquest llindar està establert en el percentil 98 de les temperatures màximes del període d’estiu. Aquest valor es calcula per a cada localitat a partir d’una sèrie de 30 anys de valors màxims del període juny-agost. Un cop ordenades les dades de menor a major es pren el valor que deixa per sobre el 2% de totes les dades. Per sobre d’aquest llindar ens trobem dins el 2% de les temperatures més altes enregistrades en els estius considerats per al càlcul.
Algunes d’aquestes temperatures màximes són:
Barcelona - Zona Universitària Barcelonès 34,4
Mas de Barberans - Abocador Montsià 36,3
Masroig Priorat 37,5
Seròs Segrià 39,3
Vilanova de Segrià Segrià 39,1
Castellbisbal Vallès Occidental 35,4
Algunes d’aquestes temperatures màximes són:
Barcelona - Zona Universitària Barcelonès 34,4
Mas de Barberans - Abocador Montsià 36,3
Masroig Priorat 37,5
Seròs Segrià 39,3
Vilanova de Segrià Segrià 39,1
Castellbisbal Vallès Occidental 35,4
Post 370: onada de calor
La previsió pels propers dies indica l’arribada d’una massa d’aire càlid procedent del nord d’Àfrica que farà pujar la temperatura arreu de Catalunya. Tot i que la calor afectarà tot el país, aquest augment tèrmic es notarà especialment a les comarques interiors, ja que es preveu que la marinada freni la pujada de la temperatura prop del litoral. Malgrat això, també augmentarà la sensació de xafogor en aquesta zona.
Aquesta situació meteorològica fa preveure que es superi el llindar d’onada de calor, és a dir, la superació del percentil 98 de la temperatura màxima diària d’estiu durant 3 dies consecutius o més. Alguns valors indicatius d’aquest llindar que es podria superar són els 38.0 ºC de Lleida, els 36.5 ºC de Girona, els 33.1 ºC de Barcelona o els 31.3 ºC de Tarragona.
Això vol dir que la temperatura llindar és calcula estadísticament amb el percentil 98. Per tant tenir una temperatura per damunt d'aquest valor és complicat i per tant es considera excepcional.
La massa càlida abraçarà Catalunya entre dimecres 1 i divendres 3 de juliol, i es començarà a retirar de cara al cap de setmana, d’acord amb les prediccions a mitjà termini que indiquen que la temperatura iniciarà una davallada més clara a partir de diumenge.
Durant aquest període cal destacar que, a banda de l’augment previst de la temperatura màxima les nits també seran molt càlides, ja que en molts punts del litoral les mínimes
nocturnes no baixaran dels 22 ºC.
Aquesta situació meteorològica fa preveure que es superi el llindar d’onada de calor, és a dir, la superació del percentil 98 de la temperatura màxima diària d’estiu durant 3 dies consecutius o més. Alguns valors indicatius d’aquest llindar que es podria superar són els 38.0 ºC de Lleida, els 36.5 ºC de Girona, els 33.1 ºC de Barcelona o els 31.3 ºC de Tarragona.
Això vol dir que la temperatura llindar és calcula estadísticament amb el percentil 98. Per tant tenir una temperatura per damunt d'aquest valor és complicat i per tant es considera excepcional.
La massa càlida abraçarà Catalunya entre dimecres 1 i divendres 3 de juliol, i es començarà a retirar de cara al cap de setmana, d’acord amb les prediccions a mitjà termini que indiquen que la temperatura iniciarà una davallada més clara a partir de diumenge.
Durant aquest període cal destacar que, a banda de l’augment previst de la temperatura màxima les nits també seran molt càlides, ja que en molts punts del litoral les mínimes
nocturnes no baixaran dels 22 ºC.
0
comentarios
miércoles, 1 de julio de 2009
Post 369: el mapa més precís del món
La Nasa i el Japó han estat els encarregats d'elaborar el mapa de la Terra més precís de la història. Per dissenyar-lo, han necessitat 1,3 milions d'imatges captades des del satèl·lit Terra. El mapa cobreix el 99% de la superfície terrestre i cada punt de mesurament d'altitud és de trenta metres de separació. Algunes imatges del mapa es poden consultar a internet i són d'accés gratuït. L'obra serà de gran utilitat per lluitar, per exemple, contra els incendis.
Les imatges per elaborar aquest mapa topogràfic digital s'han captat des de l'instrument d'observació Aster situat al satèl·lit Terra. L'últim mapa que s'havia dissenyat del nostre planeta va poder ser possible gràcies a la missió Shuttle Radar Topograpy de la Nasa i permetia veure el 80% de la superfície terrestre. El model actual, que eleva aquest percentatge al 99%, completa dades dels buits que existien, com ara en terrenys abruptes i en alguns deserts.
Ara la Nasa està treballant per combinar les dades de l'Aster amb les del Shuttle Radar Topography per poder elaborar el mapa de la Terra definitiu.
El responsable del programa Aster, Woody Turner, ha explicat que servirà a usuaris i investigadors d'una àmplia gamma de disciplines que requereixen la informació que proporciona l'elevació del terreny i ha apuntat que servirà, per exemple, per l'enginyeria, l'exploració d'energia, la conservació dels recursos naturals o la lluita contra els incendis.
Les imatges per elaborar aquest mapa topogràfic digital s'han captat des de l'instrument d'observació Aster situat al satèl·lit Terra. L'últim mapa que s'havia dissenyat del nostre planeta va poder ser possible gràcies a la missió Shuttle Radar Topograpy de la Nasa i permetia veure el 80% de la superfície terrestre. El model actual, que eleva aquest percentatge al 99%, completa dades dels buits que existien, com ara en terrenys abruptes i en alguns deserts.
Ara la Nasa està treballant per combinar les dades de l'Aster amb les del Shuttle Radar Topography per poder elaborar el mapa de la Terra definitiu.
El responsable del programa Aster, Woody Turner, ha explicat que servirà a usuaris i investigadors d'una àmplia gamma de disciplines que requereixen la informació que proporciona l'elevació del terreny i ha apuntat que servirà, per exemple, per l'enginyeria, l'exploració d'energia, la conservació dels recursos naturals o la lluita contra els incendis.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
