Tant de bo sigui l'última vegada que es parli d'aquest tema em comentava un company de professió. Finalment ni avui ni ahir es van veure dues Llunes al cel, tal com anunciaven alguns profetes mitjançant correus electrònics.
Es tracta d'un rumor que s'ha anat estenent any rere any amb cadenes de correus que deien això:
El próximo 27 de agosto, a medianoche y 30 minutos (00'30 horas), hay que mirar el cielo. El planeta Marte será la estrella más brillante en el cielo y tan grande como la luna llena. Marte estará a 34,65 millones de millas (55,75 millones de kilómetros) de la Tierra. ¡No os lo perdáis! ¡Será como si la Tierra tuviera 2 Lunas! La próxima vez que este evento se produzca, está previsto para el año 2.287.
De fet, ni aquesta nit ni la nit anterior van coincidir al cel Mart i la Lluna. La Lluna es ponia a quarts d'una i Mart sortia entre les dues i les tres de la matinada.
Aquí teniu un fotomuntatge on es veu la Lluna, Júpiter i Mart, i ens ha enviat aquest muntatge on es veu la comparació real dels 2 planetes amb la Lluna. Bona nit.
Els forts vents continuen alimentant un important foc al nord d'Atenes que ja ha obligat a evacuar unes 20.000 persones dels afores de la capital.
Les flames ja han devorat grans extensions de muntanya i diverses habitatges, segons el balanç de les autoritats.
El foc està desbocat, revifat pels constants canvis en la direcció del vent, ha indicat un portaveu dels Bombers, Giannis Kapakis.
A la regió de l'Àtica, les autoritats ja han declarat l'estat d'emergència davant d'un foc que ja ha calcinat més de 12.000 hectàrees de boscos, cultius i oliveres. "Una part significativa dels boscos s'ha perdut. Aquest foc afectarà sens dubte el microclima de la regió d'atenes", s'ha lament el director per a la conservació de WWF Grècia, Constantinos Liarikos.
Mentrestant, al barri atenès d'Aghios Stefanos, els vehicles segueixen recorrent els carrers per demanar mitjançant megàfons l'evacuació de tots els edificis. Més al voltant de les flames, altres ciutadans intenten frenar el foc i evitar així que es cremin els seus habitatges.
Ahir diumenge van arribar a Grècia els primers enviaments d'ajuda de la UE. Dos avions antiincendis italians ja són a Grècia i França i Xipre també tenen previst enviar aparells. Aquests recursos se sumen als 12 avions, set helicòpters, 136 camions de bombers i 644 bombers que ja combaten el foc. Uns 340 militars participen també en les tasques d'extinció.
Afrontem una terrible experiència. Els Bombers estan fent un esforç sobrehumà, ha afirmat el primer ministre del Govern conservador, Costas Karamanlis. El foc que amenaça Atenes és el més greu des dels registrats el 2007, en què han mort 65 persones en només 10 dies. El primer ministre ha fet un vol en helicòpter per avaluar més de prop els danys provocats pel foc i ha presidit una reunió d'emergència del Consell de Ministres.
Per la seva banda, l'oposició critica durament l'actuació de les autoritats. Ningú ha après res dels focs del 2007. És un gran desastre i la coordinació no ha estat la millor, ha lamentat el líder del partit ultradretà LAOS, George Karatzaferis.
La imatge més emblemàtica d'aquest foc és la de les columnes de dens fum negre que surten de darrere del turó en què es troba el Partenó, símbol de la capital grega. Aquesta fotografia dóna una idea de l'aprop que és el foc d'Atenes.
No me n'he pogut estar i avui tincs que enllaçar-vos, recomanar-vos amb totes les meves forces que no hos deixeu perdre l'oportunitat de veure aquesta pel·lícula. Si bé no és una pel·lícula que sobresurti per damunt de totes. La forma com ha estat filmada, la música, l'humor... tot el que conté et trasllada a un altre món a la recerca de les cascades Paraíso!
L'huracà Bill ha estat el primer huracà de la temporada de ciclons tropicals a l'Atlàntic Nord del 2009, es va formar al mig de l'Oceà Atlàntic i segueix intensificant-se abans de tocar la costa nordamericana, ja que ell mateix té una trajectòria paral·lela a aquesta. Molts creuen que pot ser la mà dreta del Katrina, huracà de categoria 5 que va devastar el centre-est d'estats Units. Ara Bill ha arribat a la categoria 3 de forma molt ràpida, però segons tots els models aquests no tocarà terra al tenir un trajecte per l'aigua ara bé afectarà les Illes Bermudes moment en el qual arribaría a categoria 5.
La tormenta tropical Bill es va formar entre els dies 11 i 12 d'agost i el seu desenvolupament ha estat immiment en aquesta estada, doncs era conseqüent que pogués prendre categoría d'huracà amb molta facilitat segons el Centre Nacional d'Huracans.
El dia 15 d'agost, aquest centre registrà una alta intensitat i força de la depressió, a la que sel i ha d'afegir o canviar la seva denominació perl a de Tormenta Tropical Severa.
El dia 16 d'agost, aquesta tormenta, tenia vents de 80 km/h, el que ja el classificava com a huracà de categoria 1. Amb molt poc temps el dia 17 ja augmenten els seus vents fins als 120 km/h.
Estos días estamos tratando siempre el tema del calor y su relación con el riesgo de incendios. El organismo de Protección Civil es el que se encarga entre otras cosas de establecer el mapa de riesgo de incendios. Puede parecer una redundancia pero no está de más recordar sus recomendaciones.
Evite encender fuegos u hogueras en el monte y terrenos próximos.
Preste especial atención a la quema controlada de rastrojos en el campo y a los cigarrillos encendidos, basuras y, especialmente, las botellas de vidrio que hacen efecto lupa con el sol.
En caso de incendio, penetre en el monte o bosques sólo si conoce bien el terreno, las vías de comunicación y caminos. Vaya siempre por zonas de gran visibilidad.
Acampe en zonas autorizadas, puesto que éstas cuentan con medidas de protección frente a un posible incendio y es más fácil la evacuación.
Si descubre el fuego en su inicio, pisotee o sacuda con ramas verdes la base de las primeras llamas. Si en un tiempo breve no puede apagarlo, avise a alguno de los servicios de emergencia.
Preste especial atención a las normas de la Comunidad Autónoma sobre prevención de incendios.
Extreme las precauciones en las labores agrícolas.
Mapa actualizado de riesgo de incendio forestal:
Para mucha más información sobre el riesgo de incendios y todos los demás aquí tenéis la web de inforiesgos
Claudette s'ha convertit en la primera tormenta tropical que té tots els números en convertir-se en el primer huracà de la temporada a l'Atlàntic Nord.
Segons els models la trajectòria aquesta tormenta es desplaça directament cap a la península de Florida i després impactarà de ple a la costa dels estats d'Alabama i Mississipi on més tard perdrà força.
Fixeu-vos en la imatge de satèl·lit. Si estigués en moviment veuriem que hi ha una rotació (és una borrasca). Com que no es tracta d'huracà al centre no hi veiem l'ull. No es preveu que augmenti de categoria.
Avui he passejat ben acompanyat per la ciutat. Aquí teniu alguns racons que he trobat. No són la imatge de la setmana però va bé per a veure les diferents parts de la ciutat.
Temple de Debot. Torre de Madrid. 4 torres. Torres KIO i les 4 torres al fons.
Fa molt de temps que no aprofito un passo un dia divertint-me al 100%. Avui dissabte he compartit una tarda - vespre - nit amb en Daniele al Parque de Atracciones de Madrid. Un parc molt semblant al Tibidabo però enlloc de ser en una montanya enmig del bosc de la Casa de Campo. Des de dalt de la Noria es té aquesta imatge de tot el parc. L'atracció que és una columna vertical correspont a La Lanzadera. Et pugen a més de 100 metres i després et fan caure a la velocitat de la gravetat! Increïble! El tirabuixó és El abismo dura uns 30 segons i primer et pugen verticalment fins a dalt de tot, et fiquen de cap per avall i et fan anar com un bala girant per dos tirabuixons! Genial! i més quan a la nit amb la foscor i les vies il·luminades sembla que viatge espacial. Així que una bona opció per aquests dies de calor.... per cert en el fons de la imatge es veu Madrid. Las Cuatro Torres, Torre de Madrid...
Com molt bé ahir vau poder veure cada setmana escolliré alguna fotografia, imatge o gràfic que representi algun interés especial. Tal i com he anat fent fins ara també cada setmana publicaré el videoclip / cançó que m'agradi, em recordi alguna cosa, o simplement tingui ganes de compartir amb tots vosaltres.
Tota cançó actual te una predecesora. Monica Naranjo reinterpretà a Mina. Quina t'agrada més? Sobriviuré.
Perseides... o llàgrimes de Sant Llorenç. Són una de les pluges d'estrelles més populars de l'any. Sempre succeeix entorn el 11 d'agost. Sant Llorenç i enmig de l'estiu, amb cel ras i nit calurosa. Es un bon remei.
Hierro, madera y plástico, por este orden. Los famosos juegos de construcciones se remontan a 1901, cuando Frank Hornby, un empleado modesto de Liverpool, le pidió cinco libras a su jefe para patentar un invento. Viendo que sus hijos tenían serias limitaciones para construir objetos a escala reducida, se le ocurrió comercializar unas piezas metálicas perforadas de diversas medidas que se podían unir con un simple destornillador.
El juego se llamó primero Mechanics Made Easy (mecánica fácil), pero en 1907 Hornby registró la marca Meccano. El éxito fue total y las posibilidades de construcción eran ya infinitas cuando en 1926 aparecieron las piezas coloreadas en rojo y verde. Mecano sigue siendo hoy el mejor recuerdo infantil de muchos varones de media Europa.
Madera. El danés Ole Kirk Christiansen empezó construyendo castillos y barcos de piratas en madera porque era carpintero. En 1934 llamó Lego a su empresa basándose en una frase de intención pedagógica: leg godt,que en danés significa juega bien. En 1949 el hijo del fundador empezó a fabricar los característicos ladrillos apilables, que en 1967 se ampliaron a Lego Duploy en 1977 aLego Technic. Lego es hoy un juguete universal que alcanza su máxima expresión en los parques temáticos (actualmente cuatro) que son mundos miniaturizados a base de millones de piezas. Se calcula que la casa Lego fabrica más dos millones de ladrillitos... a la hora.
Plástico. Contrariamente a lo que se cree, Lego no inventó el ladrillo apilable de plástico. El inglés Hilary Fisher Page fundó la empresa Kiddicraft (del inglés kiddie "chicos" y "craft" destreza), que fue la pionera en fabricar juguetes de plástico. En 1939 registró ya unos bloques para construcciones de juguete, que tras la Segunda Guerra Mundial fueron copiados por lego. Primero para el mercado interiror danés, pero crecieron de tal modo que el pobre Fisher Page se suicidó en 1957 cuando los clones de su invento empezaron a invadir Gran Bretaña.
I acabem aquest curt viatge mirant un monstre que s'ha escapat de les sombres! El fantasma de la Puça (de William Blake, 1757 - 1827)
El poeta, pintor i gravador anglès William Blake defensà la imaginació davant la raó. La seva obra gràfica, poderosa i simbòlica, desafià les convencions artístiques del segle XVIII.
En aquesta obra representa un colós grotest, mig animal, mig humà, caminant entre unes cortines que recorden l'escenari d'un teatre. La seva monstruositat contrasta amb el tamany petit de la puça que s'aprecía entre els seus peus i que representa l'encarnació del colós. Blake tenia visions fantàstiques que inspiraren la seva obra artística, durant les quals veia i parlava amb àngels i persones mortes. El Fantasma de la Puça es el resultat d'una d'aquestes visions. Segons Blake, els éssers humans, a vegades són confinats a la mida i forma dels insectes, doncs estan tant sedegats de sang, que si estiguessin la mida d'un cavall, beuran tanta sang que despoblaran a una gran part del país (The Guardian, 19 d'abril de 2003).
D'aquest quadre en crida l'atenció l'estrella amb una cua llarga. El deteriorament provocat pel pas del temps ha fet que el brillant blau original de la cua hagi estat substituït per un color marró fosc. William Blake ha representat un bòlid o potser un cometa.
Un meteor és un fenòmen lluminós popularment conegut com estrella fugaç. Es produeix quan partícules presents en el medi interplanetari originades en la degradació de les superfícies dels asteroides, cometes o, fins i tot planetes, són interceptades per l'òrbita de la Terra i entren en l'atmosfera. Els meteors més brillants es denominen bòlids. Un cometa, pel contrari, és un cos celest constituït pel gel i roca que orbita el Sol seguint una òrbita molt elongada.
Seguim el viatge per la història de l'art i mai millor dit! avui fugim a Egipte!
Fugida a Egipte (de Adam Elsheimer, 1578 - 1610)
Adam Elsheimer fou un pintor alemany que il·lustrà en les seves obres històries preses de la literatura clàssica i de la Bíblia. En aquest quadre, que pintà a Roma al 1609, representa la fugida a Egipte de la Sagrada Família. A l'esquerra de l'escena poden veure's dos pastors i els seus animals junt amb una foguera. Les figueres humanes tenen un paper secundari respecte al paissatge.
L'artista aconsegueix plasmar el cel estrellat amb una gran maestría. No només s'aprecien multitud d'estrelles i diverses constel·lacions, sinó que per primera vegada apareix en una obra d'art una representació realista de la Via Làctea, composta per innomerables estrelles individuals. Aquest ha despertat un interessant debat sobre si Adam Elsheimer coneixía o no els treballs de Galileo. Recordeu que aquest quadre es realitzà el mateix any en que Galileo apuntà el seu telescopi per primera vegada al cel. Com a resultat d'aquestes observacions, descobrí entre altres coses que la Via Làctea està formada per incontables estrelles, com Elsheimer representa en el seu quadre.
L'Astronomia ha impregnat l'art de la pintura, de forma conscient o inconscient per l'artista, des de temps molt remots. Sigui per la fascinació que els astres exerceixen en el ser humà, per l'interès centífic que despertaren o per motius religiosos, els exemples d'obres en les que fenòmens i objectes astronòmics apareixen representats són molt numerososos.
Hi ha tantes meravelles, tantes obres fascinants, que la sel·lecció d'una mostra reduïda no és tasca senzilla. En tres fascicles mostrarem tres princellades maestres d'objectes i fenòmens astronòmics plasmats en tres teles. Per a cada obra s'aporta una breu descripció sobre el seu contingut astronòmic, el context en el que fou creada, detalls sobre la vida de l'artista i alguna anècdota relacionada.
Crusifixió (de Juan de Flandes, 1465-1519) El Sol i la Lluna aparèixen moltes vegades representades simultàneament en escenes de la Crusifixió de Crist, el primer a la seva dreta i la segona a l'esquerra. El quatre la Crusifixió de Juan de Flandes (Museu del Prado) és un bon exemple. Es tracta d'un quadre de gran bellesa, molt ric en símbols i amb una cura exquisita per al detall.
En la narració bíblica, mentres Crist agonitza a la creu el cel s'enfonsqueix durant tres hores.
Era ja com l'hora de sexta, i les tenebres cobriren tota la terra fins a l'hora de la nona, enfosquint-se el sol i el vel del temple que es rasgà pel mig (Lluc 23, 44).
En el quadre, el gran núvol que enfosqueix el cel sembla representar aquesta foscor que ho cobreix tot. Moltes vegades s'ha interpretat que aquest enfosquiment fou conseqüència d'un eclipse de Sol, és a dir, la Lluna s'interposa entre el Sol i la Terra enfosquint-se. Malgrat tot, si la mort de Crist es va produïr en lluna plena, un eclipse solar hagués estat impossible.
Juan de Flandes (cap al 1465-1519) era d'origen flamenc. Al 1496 va anar a Castella per a convertir-se en pintor de la Cort de la reina Isabel la Catòlica. Aquest quadre, posterior a la mort de la reina al 1504, fou realitzat com a part del retaule de la catedral de Palència. Crida l'atenció la cura de l'artista per als detalls (les robes dels personatges, les mans de Crist i la seva llarga melana, l'armadura del cavaller), els símbols (per exemple, els objectes als peus de Crist) i l'expressió dels personatges.
Ahir ensenyava un blog on es veien fotos de fa uns 60 anys sobre Nagasaki, la bomba i els efectes. Avui una altra fotografia compleix anys, aquesta:
El 8 d'agost de 1969, els quatre fabulosos de Liverpool van quedar immortalitzats sobre el pas de peatons, situat en el barri de St. John's Wood (nord de Londres), en la cèl·lebre i imitadíssima instantànea, tota una icona de la història del pop.
Fa quaranta anys, John Lennon, Ringo Starr, Paul McCartney i George Harrison van anar als estudis d'EMI a Abbey Road per a treballar en el que seria el seu últim àlbum com a grup, Let it Be, es va publicar un any més tard, però s'havia gravat abans.
El disc anava a dur el nom d'Everest, en honor a la marca de cigarretes favorita de Goeff Emerik, enginier de so dels Beattles tot i que la idea de cobrir la portada amb l'Himalaya desalentà a Lennon i companyia.
Els quatre músics sortiren aquell 8 d'agost del carrer en companyia de Ian MacMillan (que el van conèixer a través de Yoko Ono) i es van plantar davant el pas de peatons dels estudis EMI. Van donar-li quinze minuts per pujar a una escala i mentres un policia retenia el tràfic. La banda caminà endavant i endarrera diverses vegades i així es feu la foto.
La foto mostra a Lennon, Starr, McCartney i Harrison creuant en fila el pas de peatons, en una lluminós carrer on ressalta un Volkswagen 'escarabat' de color blanc aparcat a l'esquerra.
En la foto, fruit d'una sessió en la que Macmillan només en va fer sis, destaca que McCartney (traju fosc) va descalç i en pas contrari al dels altres.
Segons una teoría l'escena representaría una processó funebre a la qual McCarney seria el mort; Lennon (de blanc) el capellà; Starr (fosc) l'agent funerari i Harrison (camisa i pantalons blaus), l'enterrador.
La decisió final d'utilizar tal foto com a portada del disc, va correr a càrrec de John Kosh, director creatiu dels estudis d'EMI, qui cregué innecessari incloure el nom del grup en la caràtula perquè era la més coneguda del món.
L'escarbat blanc pertanyia a una veí d'Abbey Road, fou objecte del robatori de la matrícula (número 28 IF) diverses vegades després de la sortida del disc.
El cotxe es vengué en una subhasta cel·lebrada al 1986 per 23.000 dolars, i actualment s'exhibeix en el museu de Volkswagen a Wolfsburg (Alemanya).
Ahir es complien els 64 anys de l'esclat de la bomba d'Hiroshima. Uns dies més tard esclatava la de Nagasaki. Un fet d'aquells que la història de la humanitat grava amb sang sobre la linia del temps. Avui navegant per la xarxa he trobat 34 fotografies d'aquell fet.
Aquí en teniu algunes, per exemple Hiroshima, abans del llançament de la bomba.... un premapa de l'exèrcit dels Estats Units marcant a 1000 peus el punt de llançament... Little boy els efectes....
N'hi ha moltes més i explicades al blog. Fins al 65è aniversari.
Avui reprenc la tasca d'escriure el bloc després de poc més de 10 dies sense fer-ho. Qui em segueix de ben a prop s'ha adonat que aquests dies matino moltíssim. Quan dic molt vull dir llevar-me una mica abans de les cinc del matí.
Ara ja més ubicat en aquest horari estival. Prenc la paraula i segueixo comentant les coses que em passen pel davant.
