Hi ha tantes meravelles, tantes obres fascinants, que la sel·lecció d'una mostra reduïda no és tasca senzilla. En tres fascicles mostrarem tres princellades maestres d'objectes i fenòmens astronòmics plasmats en tres teles. Per a cada obra s'aporta una breu descripció sobre el seu contingut astronòmic, el context en el que fou creada, detalls sobre la vida de l'artista i alguna anècdota relacionada.
El Sol i la Lluna aparèixen moltes vegades representades simultàneament en escenes de la Crusifixió de Crist, el primer a la seva dreta i la segona a l'esquerra. El quatre la Crusifixió de Juan de Flandes (Museu del Prado) és un bon exemple. Es tracta d'un quadre de gran bellesa, molt ric en símbols i amb una cura exquisita per al detall.
En la narració bíblica, mentres Crist agonitza a la creu el cel s'enfonsqueix durant tres hores.
Era ja com l'hora de sexta, i les tenebres cobriren tota la terra fins a l'hora de la nona, enfosquint-se el sol i el vel del temple que es rasgà pel mig (Lluc 23, 44).
En el quadre, el gran núvol que enfosqueix el cel sembla representar aquesta foscor que ho cobreix tot. Moltes vegades s'ha interpretat que aquest enfosquiment fou conseqüència d'un eclipse de Sol, és a dir, la Lluna s'interposa entre el Sol i la Terra enfosquint-se. Malgrat tot, si la mort de Crist es va produïr en lluna plena, un eclipse solar hagués estat impossible.
Juan de Flandes (cap al 1465-1519) era d'origen flamenc. Al 1496 va anar a Castella per a convertir-se en pintor de la Cort de la reina Isabel la Catòlica. Aquest quadre, posterior a la mort de la reina al 1504, fou realitzat com a part del retaule de la catedral de Palència. Crida l'atenció la cura de l'artista per als detalls (les robes dels personatges, les mans de Crist i la seva llarga melana, l'armadura del cavaller), els símbols (per exemple, els objectes als peus de Crist) i l'expressió dels personatges.
0 comentarios:
Publicar un comentario