Hi ha moments en els que pots dubtar entre una opció o una altra.
Hi ha llocs en els que no saps cap a on tirar.
Per tot això i més..... I can't decide dels Scissors sisters.
Simplement genial.
Post 418: sense decidir
Hi ha cançons que una vegada escoltades se't queden gravades dintre teu.
0
comentarios
sábado, 26 de diciembre de 2009
Post 417: índex de fredor
Alguna vegada quan estaven endinsats en l'estiu de l'any passat de ben segur que vareu tenir present sobretot els residents prop del mar que quan fa calor si a la vegada la humitat és molt alta.... la xafogor és important.
Doncs bé, quan estem a l'hivern enlloc de l'índex de xafogor que deixa de tenir valor per a temperatures per sota els 21º hem d'emprar un altre índex. L'índex de fredor.
Aquest índex de sensació utilitzat especialment quan hi ha temperatures inferiors a 0ºC, s'expressa generalment com una temperatura aparent que es calcula relacionant l'efecte refredador del vent amb la temperatura de l'aire.
Aquesta temperatura aparent és la que hauria de tenir l'aire amb un vent fluix (de 2,23 m/s) perquè el cos humà nu experimentés el mateix refredament que en les condicions ambientals reals.
En alguns casos aquest índex s'expressa com a energia perduda per unitat de superfície i de temps per a diferents combinacions de temperatures i velocitats del vent.
Doncs bé, quan estem a l'hivern enlloc de l'índex de xafogor que deixa de tenir valor per a temperatures per sota els 21º hem d'emprar un altre índex. L'índex de fredor.
Aquest índex de sensació utilitzat especialment quan hi ha temperatures inferiors a 0ºC, s'expressa generalment com una temperatura aparent que es calcula relacionant l'efecte refredador del vent amb la temperatura de l'aire.
Aquesta temperatura aparent és la que hauria de tenir l'aire amb un vent fluix (de 2,23 m/s) perquè el cos humà nu experimentés el mateix refredament que en les condicions ambientals reals.
En alguns casos aquest índex s'expressa com a energia perduda per unitat de superfície i de temps per a diferents combinacions de temperatures i velocitats del vent.
0
comentarios
sábado, 19 de diciembre de 2009
Post 416: nieve
Hoy el tema que seguro que ha abierto muchas conversaciones ya sea comprando el pan, subiendo en ascensor ha sido por un lado el frío que hacía esta mañana y por el otro la nieve que ha caído estas últimas horas.
Esta mañana nos hemos encontrado con temperaturas bajo cero en todo el interior de la península.
Además mañana volverá a hacer mucho frío y la llegada de una borrasca traerá lluvias a Canarias y nieve de nuevo a la península. ¡Nevará siempre y cuando esas precipitaciones lleguen puntuales!
Pero de momento ya hemos tenido una jornada de nevadas que han dejado cubierta casi toda Castilla-La Mancha aquí tenéis la imagen visible del satélite meteosat. En general en toda Castilla se han superado los 15 cm de nieve, en algunos puntos incluso los 20 cm.
La nieve se ve de un color azulado y no se confunde con las nieblas que son más blancas. Pero hay otras perspectivas de ver la nieve gracias a todos vosotros.
Desde un avión como ha hecho Daniele mientras sobrevolaba Castilla-La Mancha...
o desde muchos de los pueblos como en las siguientes imágenes.
Ahora te toca a ti. ¿Ha nevado en tu pueblo o ciudad? o ha llovido mucho? ¡Acordaos que tenéis nuestro correo para mandarnos fotos y datos! eltiempo.tve@rtve.es
Esta mañana nos hemos encontrado con temperaturas bajo cero en todo el interior de la península.
Además mañana volverá a hacer mucho frío y la llegada de una borrasca traerá lluvias a Canarias y nieve de nuevo a la península. ¡Nevará siempre y cuando esas precipitaciones lleguen puntuales!
Pero de momento ya hemos tenido una jornada de nevadas que han dejado cubierta casi toda Castilla-La Mancha aquí tenéis la imagen visible del satélite meteosat. En general en toda Castilla se han superado los 15 cm de nieve, en algunos puntos incluso los 20 cm.
La nieve se ve de un color azulado y no se confunde con las nieblas que son más blancas. Pero hay otras perspectivas de ver la nieve gracias a todos vosotros.
Desde un avión como ha hecho Daniele mientras sobrevolaba Castilla-La Mancha...
o desde muchos de los pueblos como en las siguientes imágenes.
Ahora te toca a ti. ¿Ha nevado en tu pueblo o ciudad? o ha llovido mucho? ¡Acordaos que tenéis nuestro correo para mandarnos fotos y datos! eltiempo.tve@rtve.es
0
comentarios
jueves, 17 de diciembre de 2009
Post 415: núvols alts
Els núvols alts es situen per damunt dels 7 km d'altura mitja. Cel rogenc pluja o vent o sol rogent al matí la pluja ja es aquí, sol rogent per la tarda la pluja ja està acabada.
Aquests són dos dels molts refranys que des de fa molts de temps que estan entre nosaltres. Tots els refranys que utilitzem avui en dia tenen el seu origen en l'observació diaria del cel.
L'atmosfera està formada per petites partícules d'aire (O2, N2, H2, pols en suspensió, pol·len i molt més...). Quan l'atmosfera està neta, això vol dir sense núvols, veiem el cel de color blau. Quan el cel està una mica cobert la llum del sol té que rebotar més vegades entre aquestes per arribar a nosaltres i el to s'enfosqueix.
Lord Rayleigh va establir la difusió de la llum. Això és quan la llum es propaga per medis sòlids i líquids transparents. La difusió de la llum és la raó principal de que el cel sigui blau.
En l'alba i en la posta (el Sol està a l'horitzó) la llum té que recòrrer molt més espai i el cel adquireix un color groguenc, ataronjat o fins i tot vermell. Quan hi ha núvols alts i mitjos aquests van associats al pas de fronts.
Per a veure un cel vermell al matí cal que el cel estigui despejat per on surt el sol i més cobert per l'eest. De manera que indica que s'està acostant una borrasca i per tant el temps es complicarà.
Tot el contrari en la posta de sol.
El cel té que estar seré per ponent, per on el Sol es pon cada dia i la nubositat alta ha d'estar a l'est. Per tant s'allunya la borrasca i demà farà bon temps.
0
comentarios
domingo, 6 de diciembre de 2009
Post 414: núvols
Ahir vaig publicaru unes quantes fotos de núvols. Una de la cosa que no he fet encara dins aquest blog es parlar dels diferents tipus de núvols que hi ha i la forma com es classifiquen, les característiques...
A grans trets distingirem entre núvols baixos, mitjans i alts. Cada un d'ells dins un rang d'altitud diferent.
A grans trets distingirem entre núvols baixos, mitjans i alts. Cada un d'ells dins un rang d'altitud diferent.
0
comentarios
sábado, 5 de diciembre de 2009
Post 413: imatges del dia
Avui cel rogent al matí la pluja ja es aquí... però en el nostre cas cel rogent a la tarda la pluja ja està acabada.
Bon pont!
Bon pont!
0
comentarios
viernes, 4 de diciembre de 2009
Post 412: manifest en defensa dels drets fonamentals a Internet
Etiquetas:
post
Davant la inclusió en l’Avantprojecte de Llei d’Economia Sostenible de modificacions legislatives que afecten al lliure exercici de les llibertats d’expressió, informació i el dret d’accés a la cultura a través d’Internet, els periodistes, blocaires, usuaris, professionals i creadors d’Internet manifestem la nostra ferma oposició al projecte, i declarem que…
1. Els drets d’autor no poden situar-se per sobre dels drets fonamentals dels ciutadans, com el dret a la privadesa, a la seguretat, a la presumpció d’innocència, a la tutela judicial efectiva i a la llibertat d’expressió.
2. La suspensió de drets fonamentals és i ha de seguir sent competència exclusiva del poder judicial. Ni un tancament sense sentència. Aquest avantprojecte, en contra de l’establert en l’article 20.5 de la Constitució, posa en mans d’un òrgan no judicial -un organisme depenent del ministeri de Cultura-, la potestat d’impedir als ciutadans espanyols l’accés a qualsevol pàgina web.
3. La nova legislació crearà inseguretat jurídica en tot el sector tecnològic espanyol, perjudicant un dels pocs camps de desenvolupament i futur de la nostra economia, entorpint la creació d’empreses, introduint traves a la lliure competència i ralentint la seva projecció internacional.
4. La nova legislació proposada amenaça als nous creadors i entorpeix la creació cultural. Amb Internet i els successius avanços tecnològics s’ha democratitzat extraordinàriament la creació i emissió de continguts de tot tipus, que ja no provenen prevalentemente de les indústries culturals tradicionals, sinó de multitud de fonts diferents.
5. Els autors, com tots els treballadors, tenen dret a viure del seu treball amb noves idees creatives, models de negoci i activitats associades a les seves creacions. Intentar sostenir amb canvis legislatius una indústria obsoleta que no sap adaptar-se a aquest nou entorn no és ni just ni realista. Si el seu model de negoci es basava en el control de les còpies de les obres i en Internet no és possible sense vulnerar drets fonamentals, haurien de buscar altre model.
6. Considerem que les indústries culturals necessiten per a sobreviure alternatives modernes, eficaces, creïbles i assequibles i que s’adeqüin als nous usos socials, en lloc de limitacions tan desproporcionades com ineficaces per a la fi que diuen perseguir.
7. Internet ha de funcionar de forma lliure i sense interferències polítiques afavorides per sectors que pretenen perpetuar obsolets models de negoci i impossibilitar que el saber humà segueixi sent lliure.
8. Exigim que el Govern garanteixi per llei la neutralitat de la Xarxa a Espanya, davant qualsevol pressió que pugui produir-se, com marc per al desenvolupament d’una economia sostenible i realista de cara al futur.
9. Proposem una veritable reforma del dret de propietat intel·lectual orientada a la seva fi: retornar a la societat el coneixement, promoure el domini públic i limitar els abusos de les entitats gestores.
10. En democràcia les lleis i les seves modificacions han d’aprovar-se després de l’oportú debat públic i havent consultat prèviament a totes les parts implicades. No és de rebut que es realitzin canvis legislatius que afecten a drets fonamentals en una llei no orgànica i que versa sobre una altra matèria.
Aquest manifest, elaborat de forma conjunta per diversos autors, és obert i necessari. Suma’t a ell i difon-lo per Internet.
1. Els drets d’autor no poden situar-se per sobre dels drets fonamentals dels ciutadans, com el dret a la privadesa, a la seguretat, a la presumpció d’innocència, a la tutela judicial efectiva i a la llibertat d’expressió.
2. La suspensió de drets fonamentals és i ha de seguir sent competència exclusiva del poder judicial. Ni un tancament sense sentència. Aquest avantprojecte, en contra de l’establert en l’article 20.5 de la Constitució, posa en mans d’un òrgan no judicial -un organisme depenent del ministeri de Cultura-, la potestat d’impedir als ciutadans espanyols l’accés a qualsevol pàgina web.
3. La nova legislació crearà inseguretat jurídica en tot el sector tecnològic espanyol, perjudicant un dels pocs camps de desenvolupament i futur de la nostra economia, entorpint la creació d’empreses, introduint traves a la lliure competència i ralentint la seva projecció internacional.
4. La nova legislació proposada amenaça als nous creadors i entorpeix la creació cultural. Amb Internet i els successius avanços tecnològics s’ha democratitzat extraordinàriament la creació i emissió de continguts de tot tipus, que ja no provenen prevalentemente de les indústries culturals tradicionals, sinó de multitud de fonts diferents.
5. Els autors, com tots els treballadors, tenen dret a viure del seu treball amb noves idees creatives, models de negoci i activitats associades a les seves creacions. Intentar sostenir amb canvis legislatius una indústria obsoleta que no sap adaptar-se a aquest nou entorn no és ni just ni realista. Si el seu model de negoci es basava en el control de les còpies de les obres i en Internet no és possible sense vulnerar drets fonamentals, haurien de buscar altre model.
6. Considerem que les indústries culturals necessiten per a sobreviure alternatives modernes, eficaces, creïbles i assequibles i que s’adeqüin als nous usos socials, en lloc de limitacions tan desproporcionades com ineficaces per a la fi que diuen perseguir.
7. Internet ha de funcionar de forma lliure i sense interferències polítiques afavorides per sectors que pretenen perpetuar obsolets models de negoci i impossibilitar que el saber humà segueixi sent lliure.
8. Exigim que el Govern garanteixi per llei la neutralitat de la Xarxa a Espanya, davant qualsevol pressió que pugui produir-se, com marc per al desenvolupament d’una economia sostenible i realista de cara al futur.
9. Proposem una veritable reforma del dret de propietat intel·lectual orientada a la seva fi: retornar a la societat el coneixement, promoure el domini públic i limitar els abusos de les entitats gestores.
10. En democràcia les lleis i les seves modificacions han d’aprovar-se després de l’oportú debat públic i havent consultat prèviament a totes les parts implicades. No és de rebut que es realitzin canvis legislatius que afecten a drets fonamentals en una llei no orgànica i que versa sobre una altra matèria.
Aquest manifest, elaborat de forma conjunta per diversos autors, és obert i necessari. Suma’t a ell i difon-lo per Internet.
0
comentarios
jueves, 3 de diciembre de 2009
Post 411: lluna
Etiquetas:
astronomia,
ciència,
curiositats,
post
Recentment científics de la NASA han descobert mol·lècules d'aigua en les regions polars de la Lluna. Els instruments a bord d'aquestes tres naus espacials diferents revelaren la presencia de mol·lècules d'aigua en quantitats majors a les previstes fins ara, tot i que segueixen essent relativament petites. L'oxidril, una mol·lècula que està composta per un àtom d'oxigen i un àtom d'hidrògen, també s'ha trobat en el sòl de la lluna. Aquests descobriments foren publicats fa uns dies a la revista Science.
Les observacions foren fetes per la Moon Mineralogy Mapper, el qual es troba a bord de la nau espacial Chandrayaan-1, de l'Organització Espacial de l'Índia. La nau espacial Cassini i el vehicle espacial Epoxi de la NASA, n'han confirmat el descobriment.
Segons els experts el gel de l'aigua de la Lluna ha representat algo així com un sant grial per als científics lunars durant molt de temps.
Des de la seva posició en una òrbita llunar, l'espectròmetre últim model de l'M3 mesurà la llum reflexada a la superfície lunar en troços prou pretits com per a revel·lar un nou nivell de detall en la composició de la superficie.
Quan l'equip de científics de l'M3 ha analitzat les dades proporcionades per l'aparell, descobrí que les longituds d'ona de llum absorvides concordaven amb els patrons d'absorció de la mol·lècula d'aigua i d'oxidril.
0
comentarios
miércoles, 2 de diciembre de 2009
Post 410: neu
Un recurs ràpid ara que ja tenim a sobre les primeres nevades es la web http://www.snow-forecast.com aquí podeu trobar informació d'entre 3 a 6 dies de la neu acumulada en diferents racons del món.
Està força bé el mapa d'Espanya. Dins del model a més a més podem consultar el vent i d'altres variables.
El funcionament de la web es ben senzill el que fan es agafar la sortida de precipitació del GFS i la converteixen en centímetres de neu acumulats an les muntanyes en funció de la cota de neu. Alguna vegada ja hos he explicat que el model GFS tendeix a exagerar una mica la precipitació... quan aquesta es converteix en neu tendeix a quedar-se algo curta.
Però malgrat tot és una bona aproximació.
Està força bé el mapa d'Espanya. Dins del model a més a més podem consultar el vent i d'altres variables.
El funcionament de la web es ben senzill el que fan es agafar la sortida de precipitació del GFS i la converteixen en centímetres de neu acumulats an les muntanyes en funció de la cota de neu. Alguna vegada ja hos he explicat que el model GFS tendeix a exagerar una mica la precipitació... quan aquesta es converteix en neu tendeix a quedar-se algo curta.
Però malgrat tot és una bona aproximació.
0
comentarios
martes, 1 de diciembre de 2009
Post 407, 408 i 409: 3x1
No es broma. No m'he equivocat ni tampoc estic de rebaixes. Simplement que fent recompte he vist que em vaig descomptar fa un temps així que avui he ficat al dia el número de posts publicats!
Ja fa un quants temps que em dedico al món de la meteorologia i encara avui em sorprenen determinats fenòmens.
Aquest cap de setmana han baixat molt les temperatures i ha nevat en molts punts d'Espanya i fins i tot a Catalunya a cotes relativament baixes. Els cristalls de neu són cristalls de gel que creixen a partir del vapor d'aigua. Es formen de manera copiosa a l'atmosfera i formen uns patrons simètrics d'una bellessa impressionant! La física dels cristalls de neu és un exmeple d'un problema de creixement i desenvolupament de cristalls creant estructures complexes..... teniu un aquesta web per a saber-ne més http://www.its.caltech.edu/~atomic/snowcrystals/
Però a la vegada la pluja ha estat l'altra gran protagonista d'aquest cap de setmana. Si a algú li pregunteu quina forma té una gota de pluja.... en molts casos dirà que és ampla i rodona per sota i estrea i punxeguda per dalt... vaja com una llàgrima. Suposso que tots haurem dibuixat alguna vegda una gota d'aigua així. De nens, és una de les primeres coses que es poden dibuixar de forma fàcil però mal dibuixades esclar.
Doncs bé. En física hi ha un principi que diu que tot sistema que cau seguint la força de la gravetat tendeix a adquirir la forma que minimitzi totes les forces externes de manera que enlloc de ser una llàgrima (que és lo que ocorre quan plorem o suem... la gota tendeix a desplaçar-se sobre la pell) senzillament es rodona.
Per a saber-ne més http://www.malaciencia.info/2006/07/la-forma-de-una-gota-de-agua.html
I per acabar tenint en compte que estem d'oferta! (3x1) La NASA en la web http://neo.sci.gsfc.nasa.gov/Search.html?group=47 té cartografia de la proporció aigua - neu del planeta.
0
comentarios
lunes, 30 de noviembre de 2009
Post 406: la imatge del día
Avui he sortit a passejar una mica per la ciutat. Fa uns 7 dies que no ho faig i m'ha agradat veure les primeres llums de Nadal. 
2
comentarios
jueves, 19 de noviembre de 2009
Post 405: front fred
Etiquetas:
curiositats,
méteo,
post
Avui ens està creuant un front fred d'oest a est que deixarà ruixats i tempestes arreu d'Espanya. Unes precipitacions que seran localment fortes en alguns indrets com per exemple la vessant sud del Pirineu, a les illes Balears durant la nit...
De cara a demà tindrem una petita treva... i després santornem-hi ja que n'arriba un altre i tornen les pluges.
I de fronts avui volia parlar-vos... ja que si que moltes vegades hem sentit a parlar de fronts freds, càlids o oclusos.... però no està de més al llarg de 3 posts explicar-ne algunes característiques.
Com diria Jack l'Esbudellador... anem per parts.
El front fred és una franja de mal temps que succeeix quan una massa d'aire fred s'acosta a una massa d'aire càlid. L'aire fred, és més dens, genera una "cunya" i es fica per sota de l'aire càlid que és menys dens.
Els fronts freds es mouen molt depressa. Són forts i poden causar perturbacions atmosfèriques tals com tormentes de trons, ruixats, tornados, vents forts i tempestes curtes de neu abans de l'arribada de l'aire fred, acompanyades de condicions seques a mesura que l'aire fred avança.
Depenent de l'època de l'any i de la seva localització geogràfica, els fronts freds poden venir d'una successió de 5 a 7 dies.
En els mapes del temps, els fronts freds estan marcats amb el símbol d'una linia blava amb triangles que indiquen la direcció del seu moviment.
La velocitat de desplaçament del front és tal que l'efecte de descens brusc de temperatures s'observa en poques hores.
De cara a demà tindrem una petita treva... i després santornem-hi ja que n'arriba un altre i tornen les pluges.
I de fronts avui volia parlar-vos... ja que si que moltes vegades hem sentit a parlar de fronts freds, càlids o oclusos.... però no està de més al llarg de 3 posts explicar-ne algunes característiques.
Com diria Jack l'Esbudellador... anem per parts.
El front fred és una franja de mal temps que succeeix quan una massa d'aire fred s'acosta a una massa d'aire càlid. L'aire fred, és més dens, genera una "cunya" i es fica per sota de l'aire càlid que és menys dens.
Els fronts freds es mouen molt depressa. Són forts i poden causar perturbacions atmosfèriques tals com tormentes de trons, ruixats, tornados, vents forts i tempestes curtes de neu abans de l'arribada de l'aire fred, acompanyades de condicions seques a mesura que l'aire fred avança.
Depenent de l'època de l'any i de la seva localització geogràfica, els fronts freds poden venir d'una successió de 5 a 7 dies.
En els mapes del temps, els fronts freds estan marcats amb el símbol d'una linia blava amb triangles que indiquen la direcció del seu moviment.
La velocitat de desplaçament del front és tal que l'efecte de descens brusc de temperatures s'observa en poques hores.
0
comentarios
martes, 20 de octubre de 2009
Post 404: 5 d'octubre de 1582
Etiquetas:
curiositats,
història,
món,
post
o el dia que mai va existir. És 4 d'octubre de 1582. Ha estat un dia assolellat, les feines del camp han estat dures aquest dies. Quan arriba a casa ja té el plat a taula. Saluda al petit passant-li la mà pels cabells esvalotats.
Aquella nit era serena. Una nit estrellada i amb la lluna il•luminant com un far encès. Fou una nit freda el vent feia repicar les finestres de la planta baixa.
Amb la primera alba el gall començà a cantar. Els ocells piulaven. Just en aquell moment el pregoner tocava la seva trompeta.
A poc a poc la fressa augmentava. La gent tenia curiositat per saber la noticia.
- Que es fa saber, que per ordre el papa Gregori XIII avui és 15 d’octubre de 1582.
10 dies. Una nit dormint i 10 dies avançat en el calendari.
El papa Gregori XIII reformà el calendari Julià, substituïnt-lo pel Gregorià. L’ajust anterior fou el de Juli Cèsar, donant nom al calendari julià. Abans d’aquella època havien trobat els astrònoms que la durada de l’any no coincidia amb un número exactes de dies solars. Se’ls suposava una durada de 365 dies i 1/4. Per evitar que aquesta fracció de dia pogués generar en un futur anomalies o inconvenients, Cèsar ordenà que cada quatre anys s’afegís un dia més (un sisè dia abans de les calendes de març, o sigui, entre el 23 i el 24 de febrer, d’aquí any “bi-sexto”, de traspàs).
Degut a la diferència que en temps de Cèsar ja existia en el còmput del temps, el fet d’efectuar aquesta reforma en el calendari requerí afegir 80 dies! Això va passar l’any 709 després de la fundació de Roma.
L’ajust de Cèsar, tenia, malgrat tot, una notable inexactitud la de suposar que l’any durava, com s’havia dit, 365,25 dies, essent així que en realitat la durada de l’any tròpic és de 365,242198. Amb la reforma juliana, l’any s’allargava, doncs, 11 minuts, aproximadament, cada any, dels quals, al cap de 128 anys resultava un dia sencer. Aquesta inexactitud fou pessant cada vegada més en el curs dels segles, fins que el Papa Gregori XIII posà remei mitjançant la reforma gregoriana, duta a terme l’any 1382.
Aquesta vegada, degut a la reforma fou necessari escurçar l’any. Des del dijous 4 d’octubre, es passà “literalment” la nit de l’endemà al 15 d’octubre. D’aquesta manera, l’any 1582 tingué només 355 dies.
En essència, la reforma gregoriana consisteix en suprimir del calendari julià els anys de traspàs seculars tal com 1700, 1800, 1900, 2100... això és, de tots aquells anys que no son divisibles per 400 (365 97/400=365,2425). Amb tot la reforma gregoriana s’ha aconseguit amb una precissió tal, que durant molts segles no serà necessari cap altra correcció, només dir que existeix un error d’excés de 365,242198-365,2425 = 0,000302 dies, és a dir, 3 dies cada 10.000 anys o 1 dia cada 3000 anys. Així que mai ningú va nàixer el 5 d’octubre de 1582 perquè aquell dia mai va existir.
Aquella nit era serena. Una nit estrellada i amb la lluna il•luminant com un far encès. Fou una nit freda el vent feia repicar les finestres de la planta baixa.
Amb la primera alba el gall començà a cantar. Els ocells piulaven. Just en aquell moment el pregoner tocava la seva trompeta.
A poc a poc la fressa augmentava. La gent tenia curiositat per saber la noticia.
- Que es fa saber, que per ordre el papa Gregori XIII avui és 15 d’octubre de 1582.
10 dies. Una nit dormint i 10 dies avançat en el calendari.
El papa Gregori XIII reformà el calendari Julià, substituïnt-lo pel Gregorià. L’ajust anterior fou el de Juli Cèsar, donant nom al calendari julià. Abans d’aquella època havien trobat els astrònoms que la durada de l’any no coincidia amb un número exactes de dies solars. Se’ls suposava una durada de 365 dies i 1/4. Per evitar que aquesta fracció de dia pogués generar en un futur anomalies o inconvenients, Cèsar ordenà que cada quatre anys s’afegís un dia més (un sisè dia abans de les calendes de març, o sigui, entre el 23 i el 24 de febrer, d’aquí any “bi-sexto”, de traspàs).
Degut a la diferència que en temps de Cèsar ja existia en el còmput del temps, el fet d’efectuar aquesta reforma en el calendari requerí afegir 80 dies! Això va passar l’any 709 després de la fundació de Roma.
L’ajust de Cèsar, tenia, malgrat tot, una notable inexactitud la de suposar que l’any durava, com s’havia dit, 365,25 dies, essent així que en realitat la durada de l’any tròpic és de 365,242198. Amb la reforma juliana, l’any s’allargava, doncs, 11 minuts, aproximadament, cada any, dels quals, al cap de 128 anys resultava un dia sencer. Aquesta inexactitud fou pessant cada vegada més en el curs dels segles, fins que el Papa Gregori XIII posà remei mitjançant la reforma gregoriana, duta a terme l’any 1382.
Aquesta vegada, degut a la reforma fou necessari escurçar l’any. Des del dijous 4 d’octubre, es passà “literalment” la nit de l’endemà al 15 d’octubre. D’aquesta manera, l’any 1582 tingué només 355 dies.
En essència, la reforma gregoriana consisteix en suprimir del calendari julià els anys de traspàs seculars tal com 1700, 1800, 1900, 2100... això és, de tots aquells anys que no son divisibles per 400 (365 97/400=365,2425). Amb tot la reforma gregoriana s’ha aconseguit amb una precissió tal, que durant molts segles no serà necessari cap altra correcció, només dir que existeix un error d’excés de 365,242198-365,2425 = 0,000302 dies, és a dir, 3 dies cada 10.000 anys o 1 dia cada 3000 anys. Així que mai ningú va nàixer el 5 d’octubre de 1582 perquè aquell dia mai va existir.
0
comentarios
lunes, 12 de octubre de 2009
Post 403: Melor
El tifó (huracà al Pacífic) Melor ha arribat a desplaçar-se amb ratxes de vent de fins a 216 km/h i està a punt d'arribar al Japó. De moment ha tocat la costa sur amb vents superiors als 90 km/h.
Aquest tifó es troba segons les últimes imatges a l'est de l'illa més meridional, Kyushu, viatja a uns 40 km/h en direcció norest i segons l'Agència Meteorològica Japonessa travessarà tot l'arxipèl·lag de sud a nord.
Fins ara han estat cancel·lats 48 vols amb sortida i arribada les illes de Kyushu i Okinawa, mentres que s'espera que l'àrea de vents per damunt dels 92 km/h afecti l'illa de Honshu (la més gran, on hi ha Tokio) durant les pròximes 24 hores.
També més de 7000 llars de Kyushu s'han quedat sense electricitat, mentres que a Okinawa 600 cases han patit talls de llum i d'altres cinc han resultat danyades.
El tifó és dels més forts de la temporada i al seu centre s'han arribat a registrar pressions entorn als 950 hectopascals.
Aquest tifó es troba segons les últimes imatges a l'est de l'illa més meridional, Kyushu, viatja a uns 40 km/h en direcció norest i segons l'Agència Meteorològica Japonessa travessarà tot l'arxipèl·lag de sud a nord.
Fins ara han estat cancel·lats 48 vols amb sortida i arribada les illes de Kyushu i Okinawa, mentres que s'espera que l'àrea de vents per damunt dels 92 km/h afecti l'illa de Honshu (la més gran, on hi ha Tokio) durant les pròximes 24 hores.
També més de 7000 llars de Kyushu s'han quedat sense electricitat, mentres que a Okinawa 600 cases han patit talls de llum i d'altres cinc han resultat danyades.
El tifó és dels més forts de la temporada i al seu centre s'han arribat a registrar pressions entorn als 950 hectopascals.
0
comentarios
miércoles, 7 de octubre de 2009
Post 402: otoño
Etiquetas:
astronomia,
ciència,
curiositats,
post,
temps
Otoño. Cuando he empezado a escribir este post quedan todavía unas 6 horas para que termine el verano (23:19).
En otoño los días son más cortos y las noches más largas. Des del día de San Juan poco a poco la noche ha ido ganando terreno al día y eso será así hasta que llegue el solsticio de invierno (el día más corto del año). En esta página del Observatorio Astronómico Nacional dónde se puede consultar la salida y puesta del sol de todas las capitales de provincia.
El verano al tener los días más largos el sol puede calentar más (entre otras cosas) esto hace que los veranos sean más cálidos que las primaveras y los otoños. Con la llegada del otoño también llegan los cambios en la atmósfera. Ahora nos llegan más borrascas y las lluvias duran más días y son también más cuantiosas que en verano.
La Agencia Estatal de Meteorología ha presentado una previsión estacional para los próximos meses. Una de la conclusiones que podemos sacar del informe es que el otoño será un poco más cálido de lo normal, sobretodo en el área mediterránea y además en Baleares lloverá un poco más de lo habitual.
Pero como toda previsión a largo plazo la tenemos que coger “con pinzas”. Durante el verano es cierto que ha hecho mucho calor y que la tierra y el mar se han calentado mucho… este calor acumulado tendrá que ir desapareciendo poco a poco y de aquí que este otoño sea ligeramente más cálido que el anterior.
Si has llegado hasta aquí te quedan menos de 6 horas de verano. Un verano que Maria Morales veía amanecer en El Marenyet en Cullera (Valencia) así.
En otoño los días son más cortos y las noches más largas. Des del día de San Juan poco a poco la noche ha ido ganando terreno al día y eso será así hasta que llegue el solsticio de invierno (el día más corto del año). En esta página del Observatorio Astronómico Nacional dónde se puede consultar la salida y puesta del sol de todas las capitales de provincia.
El verano al tener los días más largos el sol puede calentar más (entre otras cosas) esto hace que los veranos sean más cálidos que las primaveras y los otoños. Con la llegada del otoño también llegan los cambios en la atmósfera. Ahora nos llegan más borrascas y las lluvias duran más días y son también más cuantiosas que en verano.
La Agencia Estatal de Meteorología ha presentado una previsión estacional para los próximos meses. Una de la conclusiones que podemos sacar del informe es que el otoño será un poco más cálido de lo normal, sobretodo en el área mediterránea y además en Baleares lloverá un poco más de lo habitual.
Pero como toda previsión a largo plazo la tenemos que coger “con pinzas”. Durante el verano es cierto que ha hecho mucho calor y que la tierra y el mar se han calentado mucho… este calor acumulado tendrá que ir desapareciendo poco a poco y de aquí que este otoño sea ligeramente más cálido que el anterior.
Mirad este gráfico.
Como os he dicho en verano tenemos más horas de sol y también los rayos de sol nos llegan casi perpendiculares en el hemisferio norte. Esto ocurre en esta estación porque la Tierra se encuentra inclinada hacia el Sol. En invierno pasa todo lo contrario. La Tierra está inclinada al revés y los rayos de sol caen perpendicularmente sobre el hemisferio sur.
Como os he dicho en verano tenemos más horas de sol y también los rayos de sol nos llegan casi perpendiculares en el hemisferio norte. Esto ocurre en esta estación porque la Tierra se encuentra inclinada hacia el Sol. En invierno pasa todo lo contrario. La Tierra está inclinada al revés y los rayos de sol caen perpendicularmente sobre el hemisferio sur.
Si has llegado hasta aquí te quedan menos de 6 horas de verano. Un verano que Maria Morales veía amanecer en El Marenyet en Cullera (Valencia) así.
¡A disfrutarlo!
0
comentarios
martes, 22 de septiembre de 2009
Post 401: la imatge de la setmana
De llarg aquesta setmana el més important meteorològicament parlant ha estat el temporal de pluges, llamps i trons que ha afectat tot el país i que ha deixat més de 150 litres acumulats en moltes ciutats durant aquests dies.
Les pluges a Cantàbria....
i el Nervión gairebé desbordat.
i llamps i trons a Calafell.
Les pluges a Cantàbria....
i el Nervión gairebé desbordat.
i llamps i trons a Calafell.
0
comentarios
lunes, 14 de septiembre de 2009
Post 400:mart, júpiter, lluna...
Etiquetas:
astronomia,
curiositats,
imatge,
post
Tant de bo sigui l'última vegada que es parli d'aquest tema em comentava un company de professió. Finalment ni avui ni ahir es van veure dues Llunes al cel, tal com anunciaven alguns profetes mitjançant correus electrònics.
Es tracta d'un rumor que s'ha anat estenent any rere any amb cadenes de correus que deien això:
El próximo 27 de agosto, a medianoche y 30 minutos (00'30 horas), hay que mirar el cielo.
El planeta Marte será la estrella más brillante en el cielo y tan grande como la luna llena.
Marte estará a 34,65 millones de millas (55,75 millones de kilómetros) de la Tierra.
¡No os lo perdáis!
¡Será como si la Tierra tuviera 2 Lunas!
La próxima vez que este evento se produzca, está previsto para el año 2.287.
De fet, ni aquesta nit ni la nit anterior van coincidir al cel Mart i la Lluna. La Lluna es ponia a quarts d'una i Mart sortia entre les dues i les tres de la matinada.
Aquí teniu un fotomuntatge on es veu la Lluna, Júpiter i Mart, i ens ha enviat aquest muntatge on es veu la comparació real dels 2 planetes amb la Lluna.
Bona nit.
Es tracta d'un rumor que s'ha anat estenent any rere any amb cadenes de correus que deien això:
El próximo 27 de agosto, a medianoche y 30 minutos (00'30 horas), hay que mirar el cielo.
El planeta Marte será la estrella más brillante en el cielo y tan grande como la luna llena.
Marte estará a 34,65 millones de millas (55,75 millones de kilómetros) de la Tierra.
¡No os lo perdáis!
¡Será como si la Tierra tuviera 2 Lunas!
La próxima vez que este evento se produzca, está previsto para el año 2.287.
De fet, ni aquesta nit ni la nit anterior van coincidir al cel Mart i la Lluna. La Lluna es ponia a quarts d'una i Mart sortia entre les dues i les tres de la matinada.
Aquí teniu un fotomuntatge on es veu la Lluna, Júpiter i Mart, i ens ha enviat aquest muntatge on es veu la comparació real dels 2 planetes amb la Lluna.
Bona nit.
0
comentarios
lunes, 24 de agosto de 2009
Post 399: Atenes
Etiquetas:
imatge,
medi ambient,
post,
societat
Els forts vents continuen alimentant un important foc al nord d'Atenes que ja ha obligat a evacuar unes 20.000 persones dels afores de la capital.
Les flames ja han devorat grans extensions de muntanya i diverses habitatges, segons el balanç de les autoritats.
El foc està desbocat, revifat pels constants canvis en la direcció del vent, ha indicat un portaveu dels Bombers, Giannis Kapakis.
A la regió de l'Àtica, les autoritats ja han declarat l'estat d'emergència davant d'un foc que ja ha calcinat més de 12.000 hectàrees de boscos, cultius i oliveres. "Una part significativa dels boscos s'ha perdut. Aquest foc afectarà sens dubte el microclima de la regió d'atenes", s'ha lament el director per a la conservació de WWF Grècia, Constantinos Liarikos.
Mentrestant, al barri atenès d'Aghios Stefanos, els vehicles segueixen recorrent els carrers per demanar mitjançant megàfons l'evacuació de tots els edificis. Més al voltant de les flames, altres ciutadans intenten frenar el foc i evitar així que es cremin els seus habitatges.
Ahir diumenge van arribar a Grècia els primers enviaments d'ajuda de la UE. Dos avions antiincendis italians ja són a Grècia i França i Xipre també tenen previst enviar aparells. Aquests recursos se sumen als 12 avions, set helicòpters, 136 camions de bombers i 644 bombers que ja combaten el foc. Uns 340 militars participen també en les tasques d'extinció.
Afrontem una terrible experiència. Els Bombers estan fent un esforç sobrehumà, ha afirmat el primer ministre del Govern conservador, Costas Karamanlis. El foc que amenaça Atenes és el més greu des dels registrats el 2007, en què han mort 65 persones en només 10 dies. El primer ministre ha fet un vol en helicòpter per avaluar més de prop els danys provocats pel foc i ha presidit una reunió d'emergència del Consell de Ministres.
Per la seva banda, l'oposició critica durament l'actuació de les autoritats. Ningú ha après res dels focs del 2007. És un gran desastre i la coordinació no ha estat la millor, ha lamentat el líder del partit ultradretà LAOS, George Karatzaferis.
La imatge més emblemàtica d'aquest foc és la de les columnes de dens fum negre que surten de darrere del turó en què es troba el Partenó, símbol de la capital grega. Aquesta fotografia dóna una idea de l'aprop que és el foc d'Atenes.
Les flames ja han devorat grans extensions de muntanya i diverses habitatges, segons el balanç de les autoritats.
El foc està desbocat, revifat pels constants canvis en la direcció del vent, ha indicat un portaveu dels Bombers, Giannis Kapakis.
A la regió de l'Àtica, les autoritats ja han declarat l'estat d'emergència davant d'un foc que ja ha calcinat més de 12.000 hectàrees de boscos, cultius i oliveres. "Una part significativa dels boscos s'ha perdut. Aquest foc afectarà sens dubte el microclima de la regió d'atenes", s'ha lament el director per a la conservació de WWF Grècia, Constantinos Liarikos.
Mentrestant, al barri atenès d'Aghios Stefanos, els vehicles segueixen recorrent els carrers per demanar mitjançant megàfons l'evacuació de tots els edificis. Més al voltant de les flames, altres ciutadans intenten frenar el foc i evitar així que es cremin els seus habitatges.
Ahir diumenge van arribar a Grècia els primers enviaments d'ajuda de la UE. Dos avions antiincendis italians ja són a Grècia i França i Xipre també tenen previst enviar aparells. Aquests recursos se sumen als 12 avions, set helicòpters, 136 camions de bombers i 644 bombers que ja combaten el foc. Uns 340 militars participen també en les tasques d'extinció.
Afrontem una terrible experiència. Els Bombers estan fent un esforç sobrehumà, ha afirmat el primer ministre del Govern conservador, Costas Karamanlis. El foc que amenaça Atenes és el més greu des dels registrats el 2007, en què han mort 65 persones en només 10 dies. El primer ministre ha fet un vol en helicòpter per avaluar més de prop els danys provocats pel foc i ha presidit una reunió d'emergència del Consell de Ministres.
Per la seva banda, l'oposició critica durament l'actuació de les autoritats. Ningú ha après res dels focs del 2007. És un gran desastre i la coordinació no ha estat la millor, ha lamentat el líder del partit ultradretà LAOS, George Karatzaferis.
La imatge més emblemàtica d'aquest foc és la de les columnes de dens fum negre que surten de darrere del turó en què es troba el Partenó, símbol de la capital grega. Aquesta fotografia dóna una idea de l'aprop que és el foc d'Atenes.
0
comentarios
domingo, 23 de agosto de 2009
Post 398: UP!
Etiquetas:
curiositats,
jo,
pel·lícula,
post,
video
No me n'he pogut estar i avui tincs que enllaçar-vos, recomanar-vos amb totes les meves forces que no hos deixeu perdre l'oportunitat de veure aquesta pel·lícula. Si bé no és una pel·lícula que sobresurti per damunt de totes. La forma com ha estat filmada, la música, l'humor... tot el que conté et trasllada a un altre món a la recerca de les cascades Paraíso!
Per cert! vigileu que el trailer és adictiu! ;-)
Millor veure-la en 3D ;-)
Per cert! vigileu que el trailer és adictiu! ;-)
Millor veure-la en 3D ;-)
0
comentarios
sábado, 22 de agosto de 2009
Post 397: Bill
Etiquetas:
curiositats,
imatge,
méteo,
post
L'huracà Bill ha estat el primer huracà de la temporada de ciclons tropicals a l'Atlàntic Nord del 2009, es va formar al mig de l'Oceà Atlàntic i segueix intensificant-se abans de tocar la costa nordamericana, ja que ell mateix té una trajectòria paral·lela a aquesta.
Molts creuen que pot ser la mà dreta del Katrina, huracà de categoria 5 que va devastar el centre-est d'estats Units. Ara Bill ha arribat a la categoria 3 de forma molt ràpida, però segons tots els models aquests no tocarà terra al tenir un trajecte per l'aigua ara bé afectarà les Illes Bermudes moment en el qual arribaría a categoria 5.
La tormenta tropical Bill es va formar entre els dies 11 i 12 d'agost i el seu desenvolupament ha estat immiment en aquesta estada, doncs era conseqüent que pogués prendre categoría d'huracà amb molta facilitat segons el Centre Nacional d'Huracans.
El dia 15 d'agost, aquest centre registrà una alta intensitat i força de la depressió, a la que sel i ha d'afegir o canviar la seva denominació perl a de Tormenta Tropical Severa.
El dia 16 d'agost, aquesta tormenta, tenia vents de 80 km/h, el que ja el classificava com a huracà de categoria 1. Amb molt poc temps el dia 17 ja augmenten els seus vents fins als 120 km/h.
Molts creuen que pot ser la mà dreta del Katrina, huracà de categoria 5 que va devastar el centre-est d'estats Units. Ara Bill ha arribat a la categoria 3 de forma molt ràpida, però segons tots els models aquests no tocarà terra al tenir un trajecte per l'aigua ara bé afectarà les Illes Bermudes moment en el qual arribaría a categoria 5.
La tormenta tropical Bill es va formar entre els dies 11 i 12 d'agost i el seu desenvolupament ha estat immiment en aquesta estada, doncs era conseqüent que pogués prendre categoría d'huracà amb molta facilitat segons el Centre Nacional d'Huracans.
El dia 15 d'agost, aquest centre registrà una alta intensitat i força de la depressió, a la que sel i ha d'afegir o canviar la seva denominació perl a de Tormenta Tropical Severa.
El dia 16 d'agost, aquesta tormenta, tenia vents de 80 km/h, el que ja el classificava com a huracà de categoria 1. Amb molt poc temps el dia 17 ja augmenten els seus vents fins als 120 km/h.
Post 395 : la cançó de la setmana
Avui hem sento destemplat després de que marxés de casa.
Katy Perry, Hot'n'cold, genial.
Katy Perry, Hot'n'cold, genial.
Post 394: protección civil
Etiquetas:
curiositats,
medi ambient,
post,
societat
Estos días estamos tratando siempre el tema del calor y su relación con el riesgo de incendios. El organismo de Protección Civil es el que se encarga entre otras cosas de establecer el mapa de riesgo de incendios. Puede parecer una redundancia pero no está de más recordar sus recomendaciones.
- Evite encender fuegos u hogueras en el monte y terrenos próximos.
- Preste especial atención a la quema controlada de rastrojos en el campo y a los cigarrillos encendidos, basuras y, especialmente, las botellas de vidrio que hacen efecto lupa con el sol.
- En caso de incendio, penetre en el monte o bosques sólo si conoce bien el terreno, las vías de comunicación y caminos. Vaya siempre por zonas de gran visibilidad.
- Acampe en zonas autorizadas, puesto que éstas cuentan con medidas de protección frente a un posible incendio y es más fácil la evacuación.
- Si descubre el fuego en su inicio, pisotee o sacuda con ramas verdes la base de las primeras llamas. Si en un tiempo breve no puede apagarlo, avise a alguno de los servicios de emergencia.
- Preste especial atención a las normas de la Comunidad Autónoma sobre prevención de incendios.
- Extreme las precauciones en las labores agrícolas.
Mapa actualizado de riesgo de incendio forestal:
Para mucha más información sobre el riesgo de incendios y todos los demás aquí tenéis la web de inforiesgos
0
comentarios
miércoles, 19 de agosto de 2009
Post 393: Claudette
Claudette s'ha convertit en la primera tormenta tropical que té tots els números en convertir-se en el primer huracà de la temporada a l'Atlàntic Nord.
Segons els models la trajectòria aquesta tormenta es desplaça directament cap a la península de Florida i després impactarà de ple a la costa dels estats d'Alabama i Mississipi on més tard perdrà força.
Fixeu-vos en la imatge de satèl·lit. Si estigués en moviment veuriem que hi ha una rotació (és una borrasca). Com que no es tracta d'huracà al centre no hi veiem l'ull. No es preveu que augmenti de categoria.
Segons els models la trajectòria aquesta tormenta es desplaça directament cap a la península de Florida i després impactarà de ple a la costa dels estats d'Alabama i Mississipi on més tard perdrà força.
Fixeu-vos en la imatge de satèl·lit. Si estigués en moviment veuriem que hi ha una rotació (és una borrasca). Com que no es tracta d'huracà al centre no hi veiem l'ull. No es preveu que augmenti de categoria.
0
comentarios
lunes, 17 de agosto de 2009
Post 392: Madrid
Avui he passejat ben acompanyat per la ciutat. Aquí teniu alguns racons que he trobat. No són la imatge de la setmana però va bé per a veure les diferents parts de la ciutat.
Temple de Debot.
Torre de Madrid.
4 torres.
Torres KIO i les 4 torres al fons.
Gràcies D.
0
comentarios
domingo, 16 de agosto de 2009
Post 391: parque de atracciones
Fa molt de temps que no aprofito un passo un dia divertint-me al 100%. Avui dissabte he compartit una tarda - vespre - nit amb en Daniele al Parque de Atracciones de Madrid. Un parc molt semblant al Tibidabo però enlloc de ser en una montanya enmig del bosc de la Casa de Campo.
Des de dalt de la Noria es té aquesta imatge de tot el parc. L'atracció que és una columna vertical correspont a La Lanzadera. Et pugen a més de 100 metres i després et fan caure a la velocitat de la gravetat! Increïble!
El tirabuixó és El abismo dura uns 30 segons i primer et pugen verticalment fins a dalt de tot, et fiquen de cap per avall i et fan anar com un bala girant per dos tirabuixons! Genial! i més quan a la nit amb la foscor i les vies il·luminades sembla que viatge espacial.
Així que una bona opció per aquests dies de calor.... per cert en el fons de la imatge es veu Madrid. Las Cuatro Torres, Torre de Madrid...
Des de dalt de la Noria es té aquesta imatge de tot el parc. L'atracció que és una columna vertical correspont a La Lanzadera. Et pugen a més de 100 metres i després et fan caure a la velocitat de la gravetat! Increïble!
El tirabuixó és El abismo dura uns 30 segons i primer et pugen verticalment fins a dalt de tot, et fiquen de cap per avall i et fan anar com un bala girant per dos tirabuixons! Genial! i més quan a la nit amb la foscor i les vies il·luminades sembla que viatge espacial.
Així que una bona opció per aquests dies de calor.... per cert en el fons de la imatge es veu Madrid. Las Cuatro Torres, Torre de Madrid...
Post 390: la cançó de la setmana
Com molt bé ahir vau poder veure cada setmana escolliré alguna fotografia, imatge o gràfic que representi algun interés especial. Tal i com he anat fent fins ara també cada setmana publicaré el videoclip / cançó que m'agradi, em recordi alguna cosa, o simplement tingui ganes de compartir amb tots vosaltres.
Tota cançó actual te una predecesora. Monica Naranjo reinterpretà a Mina. Quina t'agrada més? Sobriviuré.
Tota cançó actual te una predecesora. Monica Naranjo reinterpretà a Mina. Quina t'agrada més? Sobriviuré.
Post 389: la imatge de la setmana
Etiquetas:
astronomia,
imatge,
post
Perseides... o llàgrimes de Sant Llorenç.
Són una de les pluges d'estrelles més populars de l'any. Sempre succeeix entorn el 11 d'agost. Sant Llorenç i enmig de l'estiu, amb cel ras i nit calurosa. Es un bon remei.
Són una de les pluges d'estrelles més populars de l'any. Sempre succeeix entorn el 11 d'agost. Sant Llorenç i enmig de l'estiu, amb cel ras i nit calurosa. Es un bon remei.
0
comentarios
jueves, 13 de agosto de 2009
Post 388: Papá, quiero ser ingeniero
Etiquetas:
curiositats,
estiu,
post,
premsa
Hierro, madera y plástico, por este orden. Los famosos juegos de construcciones se remontan a 1901, cuando Frank Hornby, un empleado modesto de Liverpool, le pidió cinco libras a su jefe para patentar un invento. Viendo que sus hijos tenían serias limitaciones para construir objetos a escala reducida, se le ocurrió comercializar unas piezas metálicas perforadas de diversas medidas que se podían unir con un simple destornillador.
El juego se llamó primero Mechanics Made Easy (mecánica fácil), pero en 1907 Hornby registró la marca Meccano. El éxito fue total y las posibilidades de construcción eran ya infinitas cuando en 1926 aparecieron las piezas coloreadas en rojo y verde.
Mecano sigue siendo hoy el mejor recuerdo infantil de muchos varones de media Europa.
Madera. El danés Ole Kirk Christiansen empezó construyendo castillos y barcos de piratas en madera porque era carpintero. En 1934 llamó Lego a su empresa basándose en una frase de intención pedagógica: leg godt,que en danés significa juega bien. En 1949 el hijo del fundador empezó a fabricar los característicos ladrillos apilables, que en 1967 se ampliaron a Lego Duploy en 1977 a Lego Technic.
Lego es hoy un juguete universal que alcanza su máxima expresión en los parques temáticos (actualmente cuatro) que son mundos miniaturizados a base de millones de piezas. Se calcula que la casa Lego fabrica más dos millones de ladrillitos... a la hora.
Plástico. Contrariamente a lo que se cree, Lego no inventó el ladrillo apilable de plástico. El inglés Hilary Fisher Page fundó la empresa Kiddicraft (del inglés kiddie "chicos" y "craft" destreza), que fue la pionera en fabricar juguetes de plástico. En 1939 registró ya unos bloques para construcciones de juguete, que tras la Segunda Guerra Mundial fueron copiados por lego.
Primero para el mercado interiror danés, pero crecieron de tal modo que el pobre Fisher Page se suicidó en 1957 cuando los clones de su invento empezaron a invadir Gran Bretaña.
El juego se llamó primero Mechanics Made Easy (mecánica fácil), pero en 1907 Hornby registró la marca Meccano. El éxito fue total y las posibilidades de construcción eran ya infinitas cuando en 1926 aparecieron las piezas coloreadas en rojo y verde.
Mecano sigue siendo hoy el mejor recuerdo infantil de muchos varones de media Europa.Madera. El danés Ole Kirk Christiansen empezó construyendo castillos y barcos de piratas en madera porque era carpintero. En 1934 llamó Lego a su empresa basándose en una frase de intención pedagógica: leg godt,que en danés significa juega bien. En 1949 el hijo del fundador empezó a fabricar los característicos ladrillos apilables, que en 1967 se ampliaron a Lego Duploy en 1977 a Lego Technic.
Lego es hoy un juguete universal que alcanza su máxima expresión en los parques temáticos (actualmente cuatro) que son mundos miniaturizados a base de millones de piezas. Se calcula que la casa Lego fabrica más dos millones de ladrillitos... a la hora.Plástico. Contrariamente a lo que se cree, Lego no inventó el ladrillo apilable de plástico. El inglés Hilary Fisher Page fundó la empresa Kiddicraft (del inglés kiddie "chicos" y "craft" destreza), que fue la pionera en fabricar juguetes de plástico. En 1939 registró ya unos bloques para construcciones de juguete, que tras la Segunda Guerra Mundial fueron copiados por lego.
Primero para el mercado interiror danés, pero crecieron de tal modo que el pobre Fisher Page se suicidó en 1957 cuando los clones de su invento empezaron a invadir Gran Bretaña.
0
comentarios
miércoles, 12 de agosto de 2009
Post 387: l'astronomia en la pintura (3/3)
Etiquetas:
curiositats,
història,
imatge,
post
I acabem aquest curt viatge mirant un monstre que s'ha escapat de les sombres!
El fantasma de la Puça (de William Blake, 1757 - 1827)
El poeta, pintor i gravador anglès William Blake defensà la imaginació davant la raó. La seva obra gràfica, poderosa i simbòlica, desafià les convencions artístiques del segle XVIII.
En aquesta obra representa un colós grotest, mig animal, mig humà, caminant entre unes cortines que recorden l'escenari d'un teatre. La seva monstruositat contrasta amb el tamany petit de la puça que s'aprecía entre els seus peus i que representa l'encarnació del colós. Blake tenia visions fantàstiques que inspiraren la seva obra artística, durant les quals veia i parlava amb àngels i persones mortes. El Fantasma de la Puça es el resultat d'una d'aquestes visions. Segons Blake, els éssers humans, a vegades són confinats a la mida i forma dels insectes, doncs estan tant sedegats de sang, que si estiguessin la mida d'un cavall, beuran tanta sang que despoblaran a una gran part del país (The Guardian, 19 d'abril de 2003).
D'aquest quadre en crida l'atenció l'estrella amb una cua llarga. El deteriorament provocat pel pas del temps ha fet que el brillant blau original de la cua hagi estat substituït per un color marró fosc. William Blake ha representat un bòlid o potser un cometa.
Un meteor és un fenòmen lluminós popularment conegut com estrella fugaç. Es produeix quan partícules presents en el medi interplanetari originades en la degradació de les superfícies dels asteroides, cometes o, fins i tot planetes, són interceptades per l'òrbita de la Terra i entren en l'atmosfera. Els meteors més brillants es denominen bòlids. Un cometa, pel contrari, és un cos celest constituït pel gel i roca que orbita el Sol seguint una òrbita molt elongada.
El fantasma de la Puça (de William Blake, 1757 - 1827)
El poeta, pintor i gravador anglès William Blake defensà la imaginació davant la raó. La seva obra gràfica, poderosa i simbòlica, desafià les convencions artístiques del segle XVIII.
En aquesta obra representa un colós grotest, mig animal, mig humà, caminant entre unes cortines que recorden l'escenari d'un teatre. La seva monstruositat contrasta amb el tamany petit de la puça que s'aprecía entre els seus peus i que representa l'encarnació del colós. Blake tenia visions fantàstiques que inspiraren la seva obra artística, durant les quals veia i parlava amb àngels i persones mortes. El Fantasma de la Puça es el resultat d'una d'aquestes visions. Segons Blake, els éssers humans, a vegades són confinats a la mida i forma dels insectes, doncs estan tant sedegats de sang, que si estiguessin la mida d'un cavall, beuran tanta sang que despoblaran a una gran part del país (The Guardian, 19 d'abril de 2003).
D'aquest quadre en crida l'atenció l'estrella amb una cua llarga. El deteriorament provocat pel pas del temps ha fet que el brillant blau original de la cua hagi estat substituït per un color marró fosc. William Blake ha representat un bòlid o potser un cometa.
Un meteor és un fenòmen lluminós popularment conegut com estrella fugaç. Es produeix quan partícules presents en el medi interplanetari originades en la degradació de les superfícies dels asteroides, cometes o, fins i tot planetes, són interceptades per l'òrbita de la Terra i entren en l'atmosfera. Els meteors més brillants es denominen bòlids. Un cometa, pel contrari, és un cos celest constituït pel gel i roca que orbita el Sol seguint una òrbita molt elongada.
0
comentarios
martes, 11 de agosto de 2009
Post 386: l'astronomia en la pintura (2/3)
Etiquetas:
curiositats,
història,
imatge,
post
Seguim el viatge per la història de l'art i mai millor dit! avui fugim a Egipte!
Fugida a Egipte (de Adam Elsheimer, 1578 - 1610)
Adam Elsheimer fou un pintor alemany que il·lustrà en les seves obres històries preses de la literatura clàssica i de la Bíblia. En aquest quadre, que pintà a Roma al 1609, representa la fugida a Egipte de la Sagrada Família. A l'esquerra de l'escena poden veure's dos pastors i els seus animals junt amb una foguera. Les figueres humanes tenen un paper secundari respecte al paissatge.
L'artista aconsegueix plasmar el cel estrellat amb una gran maestría. No només s'aprecien multitud d'estrelles i diverses constel·lacions, sinó que per primera vegada apareix en una obra d'art una representació realista de la Via Làctea, composta per innomerables estrelles individuals. Aquest ha despertat un interessant debat sobre si Adam Elsheimer coneixía o no els treballs de Galileo. Recordeu que aquest quadre es realitzà el mateix any en que Galileo apuntà el seu telescopi per primera vegada al cel. Com a resultat d'aquestes observacions, descobrí entre altres coses que la Via Làctea està formada per incontables estrelles, com Elsheimer representa en el seu quadre.
Fugida a Egipte (de Adam Elsheimer, 1578 - 1610)
Adam Elsheimer fou un pintor alemany que il·lustrà en les seves obres històries preses de la literatura clàssica i de la Bíblia. En aquest quadre, que pintà a Roma al 1609, representa la fugida a Egipte de la Sagrada Família. A l'esquerra de l'escena poden veure's dos pastors i els seus animals junt amb una foguera. Les figueres humanes tenen un paper secundari respecte al paissatge.
L'artista aconsegueix plasmar el cel estrellat amb una gran maestría. No només s'aprecien multitud d'estrelles i diverses constel·lacions, sinó que per primera vegada apareix en una obra d'art una representació realista de la Via Làctea, composta per innomerables estrelles individuals. Aquest ha despertat un interessant debat sobre si Adam Elsheimer coneixía o no els treballs de Galileo. Recordeu que aquest quadre es realitzà el mateix any en que Galileo apuntà el seu telescopi per primera vegada al cel. Com a resultat d'aquestes observacions, descobrí entre altres coses que la Via Làctea està formada per incontables estrelles, com Elsheimer representa en el seu quadre.
0
comentarios
lunes, 10 de agosto de 2009
Post 385: l'astronomia en la pintura (1/3)
Etiquetas:
curiositats,
història,
imatge,
post
L'Astronomia ha impregnat l'art de la pintura, de forma conscient o inconscient per l'artista, des de temps molt remots. Sigui per la fascinació que els astres exerceixen en el ser humà, per l'interès centífic que despertaren o per motius religiosos, els exemples d'obres en les que fenòmens i objectes astronòmics apareixen representats són molt numerososos.
Hi ha tantes meravelles, tantes obres fascinants, que la sel·lecció d'una mostra reduïda no és tasca senzilla. En tres fascicles mostrarem tres princellades maestres d'objectes i fenòmens astronòmics plasmats en tres teles. Per a cada obra s'aporta una breu descripció sobre el seu contingut astronòmic, el context en el que fou creada, detalls sobre la vida de l'artista i alguna anècdota relacionada.
El Sol i la Lluna aparèixen moltes vegades representades simultàneament en escenes de la Crusifixió de Crist, el primer a la seva dreta i la segona a l'esquerra. El quatre la Crusifixió de Juan de Flandes (Museu del Prado) és un bon exemple. Es tracta d'un quadre de gran bellesa, molt ric en símbols i amb una cura exquisita per al detall.
En la narració bíblica, mentres Crist agonitza a la creu el cel s'enfonsqueix durant tres hores.
Era ja com l'hora de sexta, i les tenebres cobriren tota la terra fins a l'hora de la nona, enfosquint-se el sol i el vel del temple que es rasgà pel mig (Lluc 23, 44).
En el quadre, el gran núvol que enfosqueix el cel sembla representar aquesta foscor que ho cobreix tot. Moltes vegades s'ha interpretat que aquest enfosquiment fou conseqüència d'un eclipse de Sol, és a dir, la Lluna s'interposa entre el Sol i la Terra enfosquint-se. Malgrat tot, si la mort de Crist es va produïr en lluna plena, un eclipse solar hagués estat impossible.
Juan de Flandes (cap al 1465-1519) era d'origen flamenc. Al 1496 va anar a Castella per a convertir-se en pintor de la Cort de la reina Isabel la Catòlica. Aquest quadre, posterior a la mort de la reina al 1504, fou realitzat com a part del retaule de la catedral de Palència. Crida l'atenció la cura de l'artista per als detalls (les robes dels personatges, les mans de Crist i la seva llarga melana, l'armadura del cavaller), els símbols (per exemple, els objectes als peus de Crist) i l'expressió dels personatges.
Hi ha tantes meravelles, tantes obres fascinants, que la sel·lecció d'una mostra reduïda no és tasca senzilla. En tres fascicles mostrarem tres princellades maestres d'objectes i fenòmens astronòmics plasmats en tres teles. Per a cada obra s'aporta una breu descripció sobre el seu contingut astronòmic, el context en el que fou creada, detalls sobre la vida de l'artista i alguna anècdota relacionada.
El Sol i la Lluna aparèixen moltes vegades representades simultàneament en escenes de la Crusifixió de Crist, el primer a la seva dreta i la segona a l'esquerra. El quatre la Crusifixió de Juan de Flandes (Museu del Prado) és un bon exemple. Es tracta d'un quadre de gran bellesa, molt ric en símbols i amb una cura exquisita per al detall.
En la narració bíblica, mentres Crist agonitza a la creu el cel s'enfonsqueix durant tres hores.
Era ja com l'hora de sexta, i les tenebres cobriren tota la terra fins a l'hora de la nona, enfosquint-se el sol i el vel del temple que es rasgà pel mig (Lluc 23, 44).
En el quadre, el gran núvol que enfosqueix el cel sembla representar aquesta foscor que ho cobreix tot. Moltes vegades s'ha interpretat que aquest enfosquiment fou conseqüència d'un eclipse de Sol, és a dir, la Lluna s'interposa entre el Sol i la Terra enfosquint-se. Malgrat tot, si la mort de Crist es va produïr en lluna plena, un eclipse solar hagués estat impossible.
Juan de Flandes (cap al 1465-1519) era d'origen flamenc. Al 1496 va anar a Castella per a convertir-se en pintor de la Cort de la reina Isabel la Catòlica. Aquest quadre, posterior a la mort de la reina al 1504, fou realitzat com a part del retaule de la catedral de Palència. Crida l'atenció la cura de l'artista per als detalls (les robes dels personatges, les mans de Crist i la seva llarga melana, l'armadura del cavaller), els símbols (per exemple, els objectes als peus de Crist) i l'expressió dels personatges.
0
comentarios
domingo, 9 de agosto de 2009
Post 384: 40 anys d'Abbey Road
Etiquetas:
curiositats,
imatge,
música,
post
Ahir ensenyava un blog on es veien fotos de fa uns 60 anys sobre Nagasaki, la bomba i els efectes. Avui una altra fotografia compleix anys, aquesta:
El 8 d'agost de 1969, els quatre fabulosos de Liverpool van quedar immortalitzats sobre el pas de peatons, situat en el barri de St. John's Wood (nord de Londres), en la cèl·lebre i imitadíssima instantànea, tota una icona de la història del pop.
Fa quaranta anys, John Lennon, Ringo Starr, Paul McCartney i George Harrison van anar als estudis d'EMI a Abbey Road per a treballar en el que seria el seu últim àlbum com a grup, Let it Be, es va publicar un any més tard, però s'havia gravat abans.
El disc anava a dur el nom d'Everest, en honor a la marca de cigarretes favorita de Goeff Emerik, enginier de so dels Beattles tot i que la idea de cobrir la portada amb l'Himalaya desalentà a Lennon i companyia.
Els quatre músics sortiren aquell 8 d'agost del carrer en companyia de Ian MacMillan (que el van conèixer a través de Yoko Ono) i es van plantar davant el pas de peatons dels estudis EMI. Van donar-li quinze minuts per pujar a una escala i mentres un policia retenia el tràfic. La banda caminà endavant i endarrera diverses vegades i així es feu la foto.
La foto mostra a Lennon, Starr, McCartney i Harrison creuant en fila el pas de peatons, en una lluminós carrer on ressalta un Volkswagen 'escarabat' de color blanc aparcat a l'esquerra.
En la foto, fruit d'una sessió en la que Macmillan només en va fer sis, destaca que McCartney (traju fosc) va descalç i en pas contrari al dels altres.
Segons una teoría l'escena representaría una processó funebre a la qual McCarney seria el mort; Lennon (de blanc) el capellà; Starr (fosc) l'agent funerari i Harrison (camisa i pantalons blaus), l'enterrador.
La decisió final d'utilizar tal foto com a portada del disc, va correr a càrrec de John Kosh, director creatiu dels estudis d'EMI, qui cregué innecessari incloure el nom del grup en la caràtula perquè era la més coneguda del món.
L'escarbat blanc pertanyia a una veí d'Abbey Road, fou objecte del robatori de la matrícula (número 28 IF) diverses vegades després de la sortida del disc.
El cotxe es vengué en una subhasta cel·lebrada al 1986 per 23.000 dolars, i actualment s'exhibeix en el museu de Volkswagen a Wolfsburg (Alemanya).
El 8 d'agost de 1969, els quatre fabulosos de Liverpool van quedar immortalitzats sobre el pas de peatons, situat en el barri de St. John's Wood (nord de Londres), en la cèl·lebre i imitadíssima instantànea, tota una icona de la història del pop.
Fa quaranta anys, John Lennon, Ringo Starr, Paul McCartney i George Harrison van anar als estudis d'EMI a Abbey Road per a treballar en el que seria el seu últim àlbum com a grup, Let it Be, es va publicar un any més tard, però s'havia gravat abans.
El disc anava a dur el nom d'Everest, en honor a la marca de cigarretes favorita de Goeff Emerik, enginier de so dels Beattles tot i que la idea de cobrir la portada amb l'Himalaya desalentà a Lennon i companyia.
Els quatre músics sortiren aquell 8 d'agost del carrer en companyia de Ian MacMillan (que el van conèixer a través de Yoko Ono) i es van plantar davant el pas de peatons dels estudis EMI. Van donar-li quinze minuts per pujar a una escala i mentres un policia retenia el tràfic. La banda caminà endavant i endarrera diverses vegades i així es feu la foto.
La foto mostra a Lennon, Starr, McCartney i Harrison creuant en fila el pas de peatons, en una lluminós carrer on ressalta un Volkswagen 'escarabat' de color blanc aparcat a l'esquerra.
En la foto, fruit d'una sessió en la que Macmillan només en va fer sis, destaca que McCartney (traju fosc) va descalç i en pas contrari al dels altres.
Segons una teoría l'escena representaría una processó funebre a la qual McCarney seria el mort; Lennon (de blanc) el capellà; Starr (fosc) l'agent funerari i Harrison (camisa i pantalons blaus), l'enterrador.
La decisió final d'utilizar tal foto com a portada del disc, va correr a càrrec de John Kosh, director creatiu dels estudis d'EMI, qui cregué innecessari incloure el nom del grup en la caràtula perquè era la més coneguda del món.
L'escarbat blanc pertanyia a una veí d'Abbey Road, fou objecte del robatori de la matrícula (número 28 IF) diverses vegades després de la sortida del disc.
El cotxe es vengué en una subhasta cel·lebrada al 1986 per 23.000 dolars, i actualment s'exhibeix en el museu de Volkswagen a Wolfsburg (Alemanya).
0
comentarios
sábado, 8 de agosto de 2009
Post 383: 64 anys després
Etiquetas:
curiositats,
fotos,
història,
imatge,
post
Ahir es complien els 64 anys de l'esclat de la bomba d'Hiroshima. Uns dies més tard esclatava la de Nagasaki. Un fet d'aquells que la història de la humanitat grava amb sang sobre la linia del temps.
Avui navegant per la xarxa he trobat 34 fotografies d'aquell fet.
En aquest blog d'Alan Taylor. Està en anglès però no costa gaire entendre les imatges.
Aquí en teniu algunes, per exemple Hiroshima, abans del llançament de la bomba....
un premapa de l'exèrcit dels Estats Units marcant a 1000 peus el punt de llançament...
Little boy
els efectes....
N'hi ha moltes més i explicades al blog. Fins al 65è aniversari.
Avui navegant per la xarxa he trobat 34 fotografies d'aquell fet.
En aquest blog d'Alan Taylor. Està en anglès però no costa gaire entendre les imatges.
Aquí en teniu algunes, per exemple Hiroshima, abans del llançament de la bomba....
un premapa de l'exèrcit dels Estats Units marcant a 1000 peus el punt de llançament...
Little boy
els efectes....
N'hi ha moltes més i explicades al blog. Fins al 65è aniversari.
0
comentarios
viernes, 7 de agosto de 2009
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
