Post 109: Pluja d'octubre

A l'octubre tot el que plou representa a casa nostra, Catalunya, gairebé el 40% de les pluges anuals.

Aquests dies hem tingut una situació de llevant que ens ha portat molta aigua al la costa del País Valencia, aquí han trigat uns dies més en arribar però tot sembla indicar que aquesta setmana que començarem demà ens en portarà unes quantes.
La pluja, aquest element bàsic que ens dóna vida, em porta records molt bons mentre l'escolto repicar contra la teulada. Tanco els ulls. M'agrada sentir-la i a qui no? és com la música, com els sentits que deia ahir.

Al poble, l'olor del terra mullat, el vent sobre la cara, les mans a la butxaca. M'agrada.
La cançó és Oh Lord, why Lord d'un grup dels anys 70, los Los Pop Tops.

Post 108: 99 globus vermells

En el dia a dia hi ha moments per a tot. Hi ha estones per a riure, d'altres per a plorar, per a estar feliç, per deixar de pensar. Hi ha moments en que tot pot convertir-se en una festa i d'altres que més voldries fondre't. Com li passa a en J.D. (Scrubs)

Hi ha coses que no canvien. Hi ha cançons que quan escoltes et fan reviure moments llunyans. Els sentits. La vista, l'oida, el gust, el tacte i l'olfacte. Tots són capaços de transportar-se en moments arxivats de la nostra vida.

Moments bons, moments dolents, moments d'alegria, moments de tristor. Nena amb els seus globus vermells em desplacen als millors anys de la meva vida, almenys només superats de tant en tant pel dia a dia.
La Serra, tanco els ulls. La classe de 3r. Classe d'alemany. Aquesta cançó.

Post 102: Hysteria

Hi ha dies d'aquells que més val no programar-te coses perquè no hi ha pas res que surti tal i com un s'imagina.
M'explicaré.
Un cap de setmana normal en la meva rutina habitual acostuma a ser anar al poble, fer unes classes particulars de repàs, endreçar algunes fotografies, ficar-me al dia amb la familia, esmorzar al bar el diumenge: un café i un cacaolat i finalment emprar el temps que em resta per donar un tomb amb bici,veure als amics i descansar.

No es que me queixi gens ni mica de que els meus caps de setmana no habituals em destrossin l'equilibri que he planificat durant la setmana sinó que l'emoció del canvi a vegades no es tant desitjós.
Una trucada de telèfon et canvia el dia. T'obliga a deixar-ho tot per donar resposta a la crida. Cal tenir una ment freda i oberta per a reaccionar amb tranquilitat, eficàcia i ràpidessa.
No voldria pas que algun dia pugués fallar-los. Me'ls estimo i crec que he de tornar el que en el meu moment jo vaig rebre de part seva. Per algo estem lligats.
Hysteria dels de Muse. Un grup que ja vaig comentar un altre dia i que m'agrada molt. Em sento com ell. Sento haver-ho perdut tot per error. Tinc ganes de destrossar el que m'envolta i alliberar-me de les cadenes de l'amor. Però a la vegada em fa por, pànic i terror sentir-me lliure.
Ahir vaig portar llenya, avui he pintat i ara espero tornar a Barcelona. La rutina m'agrada. Però vull canviar. Ja.

Variant de Miralcamp (II)

Avui he tornat a anar amb bici però ha estat un trajecte més curt després d'haver patit ahir les voltes innecessàries per a creuar la nova variant i accedir a tot el conjunt de camins al nord del municipi.
Vaig començar fent una reflexió sobre la necessitat d'una infraestructura però no vaig posar èmfasi en l'impacte que aquesta pot tenir sobre el medi.

Impacte sobre el sòl
Els sòls que caracteritzen la zona del traçat són sobretot d’origen sedimentari i, per tant, amb un alt risc d’erosió. L’alteració de la coberta vegetal ha deixat al descobert importants àrees, que seran més vulnerables a l’erosió, com és el triangle que s'obre entre els dos camins del rentador ara tallats per la variant. A la vegada, els talussos patiran l’erosió mentre no hi hagin arrelat noves plantes (procés ajudat per la hidrosembra que no s'ha fet). Durant la fase de construcció, els camions que han anat passant pels camins oberts per accedir a les obres, els han anat erosionant, especialment on hi ha pendent (carrerada) i la pluja ha ajudat a crear regarots arreu de la plataforma. Aquests camins, un cop erosionats, són molt difícils de recuperar, només cal que hos hi passegeu per comprovar-ho.

La carretera creua un seguit de camps de conreus que ha escapçat per la meitat. La forma de conreu al sector nord del municipi sempre s'ha caracteritzat per una parcel·lació estreta i llarga que ha permès que molts propietaris tinguin terres conjuntes en un espai petit. Això ha representat que molts s'han beneficiat de la infraestructura per la reconversió del sòl i d'altres en canvi han vist com les finques s'han dividit per dos augmentant a partir d'ara la despesa en el conreu.
Lo bo del cas es que vam fer molt rebombori per no tenir un tren que tallés els conreus i ara hem fet passar una carretera gairebé pel mateix lloc i no hem dit ni piu.
---
Aquest post està relacionat amb aquest: Variant de Miralcamp (I)

Variant de Miralcamp(I)

Ahir vaig tornar al poble després de dos setmanes, una mica més si tinc en compte que l'última vegada només hi vaig 24 hores (boda de la Laia i l'Albert) i 24 hores més per Sant Joan. Ara hi seré tot el cap de setmana i com que no me'n puc estar mai quan hi sóc he agafat la bicicleta al matí i he anat a donar un tomb pel terme.
Les sorpreses mai venen soles i si bé conec de ben a prop la nova variant que s'està construint no puc més que estar-hi en desacord de la manera que s'ha fet. Ja en el seu moment vaig ficar el crit al cel quan vaig llegir que transcorria pel sector nord del poble tallant tots els camins en sec!

Ja fa dies que al GoogleEarth existeix la variant marcada tot i que encara no funciona ja estan ficant els "guarda rails".
Les carreteres tenen un efecte permanent i sovint irreversible en l’ocupació del sòl i en la fragmentació del paisatge. L’impacte ambiental o efectes sobre l’entorn d’una obra viària varia segons el relleu i la qualificació legal del sòl. En els terrenys de fort pendent les infraestructures viàries contribueixen a incrementar l’erosió i a agreujar l’efecte de les inundacions. En els nuclis urbans trenquen els hàbits socials dels barris, creen barreres i malmeten la qualitat de vida de les persones properes. No tenim dades sobre el cost ambiental d’aquesta ocupació de sòl.
Segons dades de la Unió Europea, una mitjana de 1,3% de la superfície total l’ocupa la xarxa viària sense comptar àrees d’aparcament. El mal disseny d’una carretera o autovia pot ser la causa d’importants retencions diàries que comporten una important pèrdua d’hores personals, malversar petroli i incrementar la contaminació atmosfèrica absurdament.

A Catalunya és ple de colls d’embut que causen problemes de trànsit tant a les vies urbanes com a les interurbanes. A partir de casos concrets es calcula que les congestions de trànsit tenen un cost aproximat del 1,5% del PIB.
La sinistralitat d’accidents de trànsit està relacionada en bona part amb el disseny i l’estat de la xarxa viària. Malauradament, la despesa pública en carreteres i autovies pot representar al voltant del 2% del PIB. Es demostra també que els que no van amb cotxe subvencionen els qui hi van. En canvi, generalment, per als transports col·lectius s’intenta repercutir més el cost d’explotació a l’usuari.