Post 423: and the Oscar goes to....

Fa uns quants posts enrerra vaig anunciar que el final d'aquest blog estava a punt. La xifra 500 posts. Durant uns quants mesos hi ha hagut diferents motius pel quals no he pogut escriure en el post. Avui reprenc aquest buit amb les ganes de poder tancar un projecte que va començar ara fa prop de 2 anys. Qui ho diria!

A poques hores de que comencin els premis Oscars avui vull aprofitar per a parlar de tres pel·lícules que per diferents motius estan molt lligades a aquestes estatuetes daurades.

Desde 1939 es premia els millors efectes especials. Al llarg dels anys unes quantes pel·lícules han destacat per uns efectes visuals estretament relacionats amb la meteorologia.

Qui no recorda per exemple, 'Twister' (1996, Jan de Bont)? Jo Harding (Helen Hunt) amb el seu marit Bill, a punt de separar-se (Bill Paxton), van darrera els tornados que es formen a la gran plana. Vam aprendre paraules com vèrtex, embut, que l'escala Fujita-Pearson té 7 categories i que la cinquena (el dit de déu en la pel·lícula) és el tornado més destructiu. Dels efectes especials cal destacar quan volen els cotxes, els tractors i fins i tot les vaques!



Uns efectes especials excel·lents, el vent, els núvols, la pluja, el tornado... i un equip de científics que tenen la seva versió 'real' dins de la NOAA (l'agència meteorològica del Estats Units).

En aquesta llista no hi podia faltar la ciclogènesis explosiva... de la 'Tormenta perfecta' dirigida per Wolfgang Petersen i protagonitzada per George Clooney l'any 2000. Basada en un fet real, l'Andrea Gail surt a la mar i mai més torna (o si... no aniré ara a explicar el final). Les escenes a alta mar són increibles, onades de més de 12 metres d'altura, vents huracanats, pluja, llamps i trons, l'huracà, el seu ull i la zona de calma.



No deixem el mar... en el viatge per a rescatar al capità Jack (Johnny Deep) en la pel·lícula 'Els Pirates del Caribe: en el fin del mundo' (de Gore Verbinski, 2007) podem veure el pol nord, on el vaixell s'enfronta a icebergs de l'alçada de gratacels, el desert on no hi ha ni una gota d'aigua però si un sol abraçador... i la fi del món.... el forat de la pica per on s'escola tota l'aigua dels oceans...

I la seguint les linies de les pel·lícules fantàstiques acabo amb 'Les Cròniques de Narnia: el Lleó, la Bruixa i l'Armari' (Andrew Admason, 2005) basada en l'obra homònica de C.S. Lewis. On veiem a l'altre costat de l'Armari el món de Narnia completament cobert de neu, les conseqüències del fred sobre la vegetació i els seus habitants...(i no dic res més per a no revelar la trama).

Vent, aigua, neu... de tot una mica en el món del cine. Moltes altres pel·lícules que no van guanyar l'Oscar també en serien mereixedores pels seus efectes visuals... però això ho deixaré per un altre dia.

Post 240: Oscar

A menys de 24 hores dels premis de l'Acadèmia Americana de Cinema, els Oscars, aquí teniu els enllaços necessaris per no perdreu's ni un moment.

Oscar.com

Entre moltes coses hi ha tots els nominats i tots els tràilers que hos facin falta, fins i tot podeu fer les vostres pròpies llistes de guanyadors.

I per si encara voleu més informació teniu la web oscars.org.

A veure com acabarà tot plegat!

Post 221: la Candelera

Avui, 2 de febrer, és la Candelera on la tradició diu que s'han de beneïr espelmes per portar salut a les cases. Internacionalment és el dia de la marmota o altrament conegut com a Groundhog Day.

La més famosa d'aquestes festes es celebra al poble de Punxsutawney, lloc hubicat a l'estat de Pennsylvania; una petita població on cada 2 de febrer s'intenta predir la durada de l'hivern segons el comportament d'una marmota, la famosa marmota Phil, immortalitzada per la pel·lícula El Día de la Marmorta (o com nosaltres coneixem: Atrapats en el temps).

Si bé alguns remunten la costum a tradicions irlandeses (segons velles tradicions, el dia 2 de cada mes està sempre ennuvolat), la història sembla fixar-se més bé en els immigrants alemanys arribats a EEUU, en especial a l'estat de Pennsylvania. Els grangers alemanys utilitzaven el mètode per a saver quan tenien que cultivar les seves terres. Ja a Alemanya, aquests grangers observaven al tuixó, que en sortir de la seva llar a l'hivern podia tenir dos reaccions: si es veia la sombra, en un dia solejat, s'espantava i tornava a la seva hivernació durant sis setmanes més, indicant que continuava l'hivern; però si en sortir no es veia la sombra, per no haver-hi sol, pensant que arribava la primavera, sortia confiat.

Aquesta tradició es celebra al llarg de moltes poblacions d'EEUU, i fins i tot al Canadà (on la marmota més famosa és l'anomenada Wiarton Willie), malgrat tot, és la marmota Phil de Punxsutawney la més famosa, amb una tradició de més d'un segle (concretament des de 1887). El dia de la marmota indica (aproximadament) la meitat del període entre el solstici d'hivern i l'equinocci de primavera (de forma similar a la festa de Halloween, que indica la meitat entre l'equinocci de tardor i el solstici d'hivern).

Com moltes tradicions, aquesta no té res de real ni científic, i de fet segons la revista National Geographic, la marmota només ha pronosticat el final de l'hivern correctament el 28% de les vegades en 60 anys.