Post 269: dia meteorològic mundial

Tots els anys, el 23 de març, l'Organització Meteorològica Mundial, i els seus 188 membres ia la comunitat meteorològica internacional cel·lebre el Dia Meteorològic Mundial amb l'elecció d'un tema:

"El temps, el clima i l'aire que respirem"


Ja va essent d'hora que ens conscienciem una mica.

Post 264: balanç de l'hivern 2008 / temperatura

Quan s'acaba una estació és el moment de fer un balanç. L'hivern ha tingut un caràcter fred a les regions de la vessant mediterrànea i a la major part de les zones de la meitat nord peninsular i d'ambdós arxipèlags, amb àrees aïllades a la vessant cantàbrica, zona de llevant, sud d'Andalusía, Balears i Canarias en les que hi tingué un caràcter molt fred.
En àrees de l'interior de la meitat sud en canvi, les temperatures mitjes de l'hivern s'han situat entorn als seus valors normals. En conjunt el caràcter fred fou més acusat respectes les temperatures màximes que a les mínimes, especialment en les regions mediterrànies on les màximes tingueren un caràcter molt fred, en tant que les mínimes se separaren poc dels seus valors mitjos normals. En el quadrant nordoccidental, pel contrari, les temperatures màximes foren de caràcter normalm entre les mínimes van tenir un caràcter fred.

La temperatura mitjana a la peninsula i Balears fou de 7,4ºC ocupant el lloc 15è dels anys més freds des de 1971 (un total de 38 anys) i el lloc 22è si es considera el període 1961 - 2009 (un total de 48 anys). Cal ressenyar que en els últims anys com al 2004 i 2005 s'observaren temperatures mitjanes invernals inferiors a les d'aquest hivern, amb valors de 6,5ºC i 6,7ºC, respectivament.
En relació amb l'evolució de les temperatures al llarg de l'hivern, el mes de desembre ha tingut un caràcter fred en general, mentres que al gener les temperatures mitjanes foren normals a fredes. El mes de febrer tingué en canvi caràcter normal, doncs si bé la primera desena fou freda, es va produïr un clar ascens de les temperatures a la segona meitat del mes, amb unes temperatures, sobre tot les diurnes , que foren clarament superiors a les normals a l'última desena.
Cal destacar que durant l'hivern s'observaren diversos episodis freds, en particular durant la primera meitat de desembre, període en el que les temepratures màximes tingueren un caràcter molt fred sobre grans àrees. En un segon període de temepratures baixes, entre els dis 22 i 26 del mateix mes, foren les mínimes les que alcançaren valors molt freds en un número significatiu d'observatoris. El tercer episodi fred es presentà entre els dies 3 i 13 de gener, quan les temepratures màximes tornaren a presentar un caràcter molt fred en moltes zones de la Península i s'enregistraren nevades en àmplies zones del territori nacional. Més aïllats i dispersos que foren els episodis de baixes temperatures de febrer, destacant el que afectà a les màximes durant la primera setmana a l'oest de la península.
Va haver-hi també alguns episodis de temepratures relativament càlides, tot i que en molt menor nombre i extensió. Els més destacats succeïren entre els dies 20 i 25 de desembre, en zones de l'interior peninsular, i més curts i irregulars durant els primers i últims dies de gener. El més extens i llarg es va produïr a partir del dia 21 de febrer amb màximes de caràcter molt càlid en grans àrees de l'interior de la península.

Post 248: 2 fets històrics

Una de les moltes tasques de la climatologia, més concretament de la paleoclimatologia és esbrinar el temps que va fer fa molts anys.

Això pot semblar una cosa vanal però no ho és tant quan aquest temps serveix per a justificar algun esdeveniment històric concret. I això és al que volia anar a parar, que la història ha anat d'una manera, però de ben segur que si algú hagués mirat la previsió del temps d'aquell dia, avui potser no estariem aquí.

Des de la prehistòria, tots hem estat a mercè del temps. L'altre dia em van fer recordar uns quants esdeveniments si més no curiosos. Si pel que fos voleu ampliar el tema hos recomano el llibre de Laura Lee: "Blame It on the Rain: How the Weather Has Changed History".

Si anem enrerra les cultures gregues van salvar-se gràcies a una brisa marína. La supervivència de la civilització grega, i per tant de la cultura occidental, es veu compromesa durant les guerres Mèdiques. L'imperi Persa, en el seu apogeu de poder sota el mandat de Jerjes, va estar a punt de derrotar als grecs en terra ferma, malgrat la resistència del rei Leònides i els seus espertans en el combat de les Termòpiles. (mireu-vos la pel·lícula 300). Malgrat tot, el general Temístocles va aconseguir alterar definitivament el rumb de la guerra a favor dels grecs l'any 480 AC, utilitzant el seu coneixement dels vents locals en la batalla naval de Salamina.

Si anem a l'altre cantó de món. Kublai Khan, el líder de l'imperi Mongol, fou el primer kamikaze. A finals del segle XIII, el líder de l'imperi es va dispossar a dur a terme la conquesta del Japó amb una flota de 4000 vaixells i més de 40 mil soldats. Però les seves tropes foren vençudes abans de desembarcar, de forma sorpresa, epr un terrible tifó que va enfonsar a gairebé totes les naus. Els monjos sintoistes, que creien que la tormenta s'havia desencadenat com a resultat de les seves pregàries, els van donar el nom de kamikaze o "vent diví". Aquest fet marcà des d'aleshores la tradició japonesa de que el seu poble era protegit.

Post 244: era glacial

Un anàlisi de nuclis de gel antàrtics mostra que els últims quatre grans cicles d'edat del gel començaren quan la distància de la Terra al Sol en la seva òrbita anual es tornà suficientment gran com per a impedir la fusió estival del gel glacial. L'absència d'aquestes fusions permeté augments del gel durant llargs períodes de temps que serien les eres glacials.

Aquest estudi ha estat dirigit per Kenji Kawamura, científic visiant de l'Institut Scripps d'Oceanografia de la Universitat de California a San Diego, amb la col·laboració de Jeff Severinghaus, un geocientífic del mateix institut.

La troballa valida una teoria formalitzada als anys quaranta però postulada inicialment al segle XIX. El treball també ajuda a aclarir el paper del diòxid de carboni en l'escalfament global i en alguns episodis de refredament, del passat i d'avui.

Aquesta es una fita significativa ja que durant un segle la pregunta de per que hi ha edats de gel no ha tingut resposta convincent.

Una premisa avançada als anys quarante, coneguda com la teorái de Milankovitch, denominada així pel cognom del geofísic serbi Milutin Milankovitch, proposava que les edats de gel començaven i acabaven en connexió amb els canvis de la insolació d'estiu, o exposicions estivals als rajos del Sol, a les latituds altes de l'hemisferi nord. Per a provar-ho, Kawamura utilitzà mostres de nuclis de gel polar presses a gran profunditat sota la superfície, ben lluny del Pol Nord, en les immediacions d'una base japonesa del sur de l'Antàrtida.

Els científics que estudien el paleoclima, a mesura utilitzen gassos atrapats en els nuclis de gel per a reconstruïr les condicions climàtiques de fa centenars de milers d'anys. Extreuen els nuclis mitjançant perforacions a molts centenars de metres de profunditat a les capes de gel. Msuren la proporció d'oxigen i nitrògen en els nuclis, l'equip de Kawamura pot mostrar que els nuclis de gel registraren la llum solar que hi va haver a l'antàrtida els estius de fa 360.000 anys. El mètode que han utilitzatp ermet als investigadors utilitzar càlculs astronòmics precissos per a comparar la cronologia de desenvolupament de canvis climàtics amb la intensitat de la radiació solar en qualsevo lloc del planeta.

De fet aquest científic ja utilitzà dades del seu projecte per a crear una seqüència històrica del clima que fou utilitzada en el seu moment per a validar els càlculs que Milankovitch havia creat unes quantes dècades abans. L'equip va trobar una correlació entre els inicis i els finals de les eres glacials, i les variacions durant l'estació de més aproximació de la Terra al Sol. El moment més proper, o periheli, resultà ser al Juny, aproximadament cada 23000 anys. Quan la forma de l'òrbita terrestre no li permet acostar-se tant al Sol aquest mes, l'estiu relativament fred a la Terra conporta l'expansió de les capes de gel a les superfícies terrestres de l'hemisferi nord.

Post 242: OCO

L'Observatori del Carboni en Òrbita ("OCO") s'ha enlairat des de la base Vandenberg de la Força Aèria dels Estats Units, a Califòrnia, muntat sobre un coet Taurus XL, però pocs minuts després la missió ha quedat avortada.

L'"OCO" té com a objectiu mesurar amb precisió el CO₂ i les seves dades han d'ajudar a comprendre millor els processos naturals i l'activitat humana que regulen l'existència i la distribució d'aquest gas, el principal causant de l'efecte hivernacle al món. L'"OCO" té la mida d'una cabina telefònica i ha costat 210 milions d'euros.

L'anunci d'aquesta enlairament de la NASA arriba poc després que l'agència espacial nord-americana i el Google han posat a disposició dels internautes mapes mundials que mostren amb detall les emissions de combustibles fòssils que contaminen l'atmosfera terrestre. Les imatges, aportades per la NASA i penjades al Google a través de l'aplicació "Google Earth", revelen la dispersió atmosfèrica d'aquests combustibles cada hora, per regió i tipus, segons ha explicat la mateixa agència nord-americana.

Segons Kevin Gurney, professor de Ciències Atmosfèriques de la Universitat Purdue: "La difusió del projecte Vulcan al "Google Earth" du la informació fins a cadascuna de les llars que tinguin connexió a internet i proporciona informació d'on i quan la societat influeix en el clima a través de les emissions de diòxid de carboni".

Post 204: meteoalarm

Molts dies surt als mitjans de comunicació l'avís groc, taronja, vermell d'algun fenòmen. www.meteoalarm.eu ens proporciona la informació més rellevant, per a estar preparats davant una situació de temps extrem (excepcional) que s'esperi pugui ocórrer en qualsevol lloc d'Europa.

Ens alerta sobre la possible ocurrència d'un fenomen de temps sever, com per exemple, precipitacions molt fortes, tempestes molt fortes, temporals de vent, onades de calor, incendis, boires, nevades (incloent torbs) o fred intensos, a més ens alerta sobre fenòmens causats o per temps atmosfèric advers, tals com allaus, incendis forestals o fenòmens costaners extrems.

D'una ullada es pot identificar el lloc d'Europa en el qual el temps pugui resultar perillós. Els colors utilitzats en els mapes d'aquesta pàgina web ens indiquen la excepcionalidad del perill i les seves possibles conseqüències. En el mapa d'Europa, cada país participant en aquest projecte apareixerà ressaltat amb el color de major nivell d'alerta dels assignats als avisos en vigor. Si se selecciona un país en concret es podran visualitzar els seus avisos nacionals i regionals.

Per als colors associats als nivells d'alerta major (taronja i vermell) s'afegeixen pictogrames a la informació regional, el que dóna una idea del tipus de temps que s'espera causi perill potencial. Seleccionant amb el ratolí qualsevol regió dintre d'un país concret, es troba informació més detallada.

S'inclou el període de temps en el qual s'espera que es produeixi el fenomen previst o altres aspectes addicionals com la seva intensitat (ex.: quantitats de neu acumulada, etc.). Les imatges que es poden veure com fons en aquest nivell regional, estaran d'acord amb el fenomen i el seu risc potencial associat.

Meteoalarm ofereix també l'opció de seleccionar la informació del temps per a avui o demà. Per a obtenir informació addicional més detallada sobre els avisos en format text emesos per cada país, es podrà connectar amb l'Agencia Estatal de Meteorologia pertinent prement el ratolí sobre el seu logotip.

La pàgina web integra tota la informació important sobre el temps sever originada en els Serveis Meteorològics Nacionals, públics i oficials, d'un gran nombre de països europeus. Aquesta informació es presenta de forma consistent, amb l'objecte d'assegurar una interpretació coherent el més general possible per a tota Europa.

Post 197: onada de fred al centre d'Europa

Fa dos dies comentava la situació del gas a Europa, i és que a més a més li hem d'afegir l'onada de fred que travessa el continent desde fa uns dies i que ha deixat set noves víctimes a Polònia la nit del dimarts al dimecres i matà també a una persona a Bèlgica, mentre que la neu paralitzà els aeroports italians i el francés de Marsella.

A Polònia, les baixes temperatures durant la nit, feren baixar el termòmetre a -25ºC, deixaren set noves víctimes, segons el ministeri de l'Interior. En total, des de l'1 de novembre de 2008, el ministeri ha comptabilitzat 76 morts per hipotèrmia. La majoria de les víctimes són persones sense sostre o que sota els efectes de l'alcohol es varen quedar adormides a l'aire lliure.

Els búlgars, sorpresos i indignats per la tallada del subministrament de gas rus, tremolen de fred el dimecres dins dels seus apartaments sense calefacció, una prova que els recorda les misèries del període comunista, 20 anys endarrera amb la caiguda del teló d'acer. Unes 68 escoles varen suspendre les classe i a les altres, els alumnes s'abrigaven amb capes i capes de roba.
A Bèlgica, un home d'uns trenta anys morí de fred la nit del dimarts a dimecres en aquest país, en el que les temperatures caigueren fins per sota els 20ºC sota zero, anuncia la policia. Aquesta primera víctima belga de l'onada de fred fou descoberta el dimecres pel matí per un grup de nens i la seva professora en un jardí públic del centre de Lovaina, a uns vint quilòmetres a l'est de Brusèl·les, segons la policia local. La nit del dimarts al dimecres fou la més freda a Bèlgica dels últims 10 anys.

Més al sud d'Europa, la neu caigué a Marsella (sudest), la segona ciutat francesa en número d'habitats, per primera vegada des de 1987, segons relataren les seves habitants. La circulació a la ciutat estigué perturbada, els autobusos i els tranvies no circularen pel centre de la ciutat i l'aeroport de Marsella-Marignane tancà durant el matí, per falta de l'equip adequat per netejar les pistes.

A Italia, els dos aeroports de Milan, Malpensa i Linate, així com els de Turín i Bergamo, es van mantenir tancades diverses hores durant el matí degut a importants nevades que dificultaren el tràfic aeri i l'accés als aeroports.

Post 183: informe preliminar sobre el comportament climàtic de 2008

Des de l'any 1971 el període gener-novembre d'aquest any ocupa el lloc trenta-dosè en ordre creixent de temperatures mitjanes a la península i les Balears. Amb una mitjana estimada de 15,8ºC i encara amb una tardor molt freda, aquest any té un caràcter càlid (sobre el període 1971-2000), igualant-se pràcticament amb les temperatures mitjanes de l'any anterior i del 2000, però des de 1996 aquests tres anys són els més
Desde el año 1971 el periodo enero-noviembre de este año ocupa el puesto trigésimo segundo en orden creciente de temperaturas medias en la España peninsular y Baleares. Con una media estimada de 15.8 ºC y aún con un otoño muy frío, este año tiene un carácter cálido (sobre el periodo 1971-2000), igualándose prácticamente en temperatura media al año anterior y al 2000, pero desde 1996 estos tres años son los más càlids.

Si s'exten el període d'anàlisi per incloure els dies que protem de desembre, aquest any resulta el més fred des de 1996, amb una mitjana de 15,5ºC

A Canàries la temperatura mitjana estimada en el període gener-novembre és de 19,6ºC el que la situa aquest any en el lloc 32è des de 1971, en ordre creixent de temperatures mitjanes. El caràcter d'aquest any amb relació al període de referència 1971-2000 és de molt càlid. El més càlid de la sèrie ha estat 1998 amb 20,14ºC de temperature mitjana.

Post 176: octubre molt fred

La tardor de 2008 ha resultat molt freda en el conjunt de la península i Balears, amb unes temperatures mitjanes estimades de 14,8ºC, el que ho situa en el nové lloc dels més fres des de 1965, essent a més a més el més fred des de 1993.

Ha estat molt fred a la vessant atlàntica, i fred a la vessant mediterrània (incloent Balears), mentres que Canàries ha estat en promig normal tot i que amb diferències entre les illes.

Els mesos de setembre i octubre tingueren caràcter fred al quadrant nord-occidental peninsular, i petites àrees de llevant i sud-est, però fou el mes de novembre amb un caràcter general de molt fred, amb alguns observatoris que tingueren caràcter extremat, que establí el caràcter conjunt de la tardor.

En relació amb el període des de 1961, es produïren episodis extraordinariament fres. Foren els següents:

Font: Agencia Estatal de Meteorologia. Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino.
EH = Extremadament Humit: les precipitacions sobrepassen el valor màxim registrat en el període de referència 1971 - 2000.
MH = Molt fred: f<20%. h =" Humit:" n =" Normal:" s =" Sec:" ms =" Molt">80%
ES = Extremadament sec: les precipitacions no arriben al valor mínim registrat en el període de referència 1971 - 2000.

1. En els primers dies de setembre en una àrea molt reduïda de les Ries Baixes.
2. Entre el 27 d'octubre i el 5 de novembre els dos terços occidentals de la Península.
3. Un tercer episodi fred i el de major intensitat fou en els últims dies de novembre, del 25 al 30, s'establiren mínims històrics a Castilla y León, Extremadura, àrees del nord-est de Castilla - La Mancha i sud-est peninsular.

L'episosi més càlid es presentà entre els dies 13 i 17 d'octubre en àrees del nord-est peninsular des de la desembocadura de l'Ebre a Barcelona. Un episodi de menor extensió, també a Barcelona, passà a primers de setembre.

Font: Agencia Estatal de Meteorologia. Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino.
EC = Extremadament Càlid: les temperatures sobrepassen el valor màxim registrat en el període de referència 1971 - 2000.
MC = Molt càlid: f < c =" Càlid:" n =" Normal:" f =" Fred:" mf =" Molt" ef =" Extremadament">

La precipitació

La tardor ha estat nromal en el conjunt per a la península i Balears pel que fa a les precipitacions, amb una precipitació mitjana estimada de 166 mm. Les zones menys favorables per les pluges de tardor s'han localitzat al sud de Galícia i León, extrem NE de Catalunya i nord d'Extremadura, que han tingut un caràcter molt sec. En canvi gran part de la serralada cantàbrica, zona centre, extrem SE peninsular i sud d'Andalucia han estat molt humides.

Malgrat que el setembre fou predominantment sec al terç nord peninsular, i novembre fou molt sec en moltes zones de l'interior, el caràcter humid o superior d'octubre regulà el comportament normal de les precipitacions per al conjunt del país.

Hi van haver alguns episodis de més de 20 dies amb precipitacions extraordinàriament baixes al setembre i novembre en observatoris de la mitat sud peninsular i d'Eivissa. A finals d'octubre es van produïr en punts tant diferents com Santiago de Compostela i Barcelona.

Post 170: el CO2 de la UE

De tant en tant la Unió Europea ens sorpren amb les seves propostes per a millorar el medi ambient. Ahir es va aprovar retallar les emissions de CO2 en un 20%!, això si, fins l'any 2020.

La Unió Europea ha aprovat aquest divendres un ambiciós conjunt de mesures per combatre el canvi climàtic, després d'un any d'intenses negociacions, que col·loca a la UE al capdavant de la lluita contra l'escalfament global. L'objectiu és retallar les emissions de diòxid de carboni (CO2) de la Unió Europea en un 20%, millorar l'eficiència energètica en un altre 20% i que el 20% de l'energia que es consumeixi procedeixi de fonts renovables. I tot fins al 2020.

La UE també manté el seu compromís de que el 10% dels carburants utilitzats en el transport siguin renovables per al 2020.

Les mesures per aconseguir la reducció d'emissions estableixen que les indústries començaran a pagar pels drets d'emissions que fins ara rebien de forma gratuïta. Els ingressos de les subhastes de permisos aniran a parar a les arques estatals i s'estableix un mecanisme de solidaritat per destinar part d'aquests diners als països més pobres de la Unió.

A més, els sectors més contaminants, coberts pel sistema europeu de comerç d'emissions, haurà de retallar les seves emissions en un 21% respecte al 2005. La resta de sectors -com el transport i l'habitatge- hauran de retallar-ho en un 10% respecte al 2005.

Per evitar que els sectors molt contaminants, més perjudicats per la subhasta de dret d'emissió, s'emportin les seves fàbriques fora de la UE, es preveu concedir un 100% dels drets d'emissió gratis a aquells que sobrepassin uns màxims concrets.

Una molt bona mesura, està clar, però caldrà vure si els estats membres ho acaben aplicant.

Post 124: El tercer Pol

El canvi climàtic s'acosta ràpidament i amb molta força sobre la meseta tibetana, el tercer pol, el sostre del món. Milions de persones es poden veure afectades pels possibles canvis en la zona i voltants.

La mesta tibetana, el fred sostre del món, està essent estudiat pels científics en profunditat. Fins ara s'ha donat més atenció a l'Àrtic i Antàrtic que al sostre asitàtic. Es pot dir que aquesta meseta és el tercer pol per les condicions de gel que pateix gran part de la seva superfície. Però aquest tercer magatzem de gel està descongelant-se: el 82% dels seus glaciars han retrocedit només en els últims 50 anys. I el seu permafosrt s'ha degrat enormement. Però la diferència entre els altres dos pols gelats és que en aquesta zona hi vieuen milions de persones que es poden veure afectades pels canvis sobtats de la temperatura i del clima en general.

La mesa posseeix una altura mitjana de 4km sobre el nivell del mar fent que el seu clima sigui relativament extrem comparat amb altres zones de la mateixa latitud. les mesures actuals indiquen un escalfament de 0,3ºC per dècada en els últims 50 anys, més que el valor d'escalfament mitjà del planeta. La dificultat d'estuidar com és i serà el clima d'aquestes zones altes radica en l'absència marcada de dades, a diferència dels pols. Els científics han prestat més atenció a altres zones que a l'elevada plana tibetana però recentment alguns investigadors s'estan acostant a aquestes terres inhabitades.

Els estudis recents portats a terme per investigadors xinesos i occidentals estan utilitzant els mètodes semblants en d'altres llocs de la Terra: s'extreuen columnes de gel perforant els glacials fins a 300 metres, s'analitzen els isòtops de determinats gassos tancats en bombolles d'aire... els resultats trobats concorden amb d'altres d'obtinguts en altres parts del globus sobre l'escalfament tèrmica i els seus efectes.

Però aquestes zones elevades tenen el seu propi temps-clima particular, ja que estan més a prop de l'estratosfera, de la corrent en raig, estan sotmesses a irrupcions de pols del desert, monzons... Però l'ésser humà està també més a prop d'aquestes terres que els aïllats habitants polars i en les zones altes tibetanes es veuen envoltades per dos nacions emergents on la contaminació es notoria pel consum de carbó i petroli. El resultat és que el gel es veu contaminat per partícules fosques que absorbeixen més la radiació solar que la de la neu pura i escalfant-se més que als pols. Com a conseqüència, l'estació de la fusió del gel comença abans i dura més.

La fusió del gel en zones altes genera nous llacs glacials i augmenta el volum d'aigua, que cada vegada són més grans i perillosos. S'han produït 20 innundacions importants en els últims 50 anys.

Les previsions climàtqieus no són gens positives ja que indiquen un augment de les temperatures en les zones altes que, a la vegada, produiran un monzó més actiu en els futurs estius. Tot i que d'altres models climàtics van en una altra línia i s'assenyalen que un increment de 0,1ºC podria generar reduccions de 100 m de nou acumulada.


Adaptació de l'article publicat a la revista Nature, The third pole. Nature. Vol. 454, 24 july 2008, 393-396.

Post 116: Eleccions als EUA

Ja fa dies que ens arriba la curça electoral dels Estats Units, que si les intensions d'un que la de l'altre, però cal també donar una mica de visió al que pensen ambdós candidats sobre la ciència i la política medioambiental. Fa unes setmanes es publicava a la revista Nature, un qüestionari sobre els dos candidats.

L'aspirant demòcrata a la presidència d'Estats Units, Barack Obama, defensa l'ensenyament de la teoria de l'evolució en les escoles públiques del seu país i considera que no hauria de confondre's als estudiants amb altres hipòtesis no científiques. Mentre que l'aspirant demòcrata va accedir a respondre a les preguntes de la publicació sobre diversos temes, des del canvi climàtic a la investigació amb cèl·lules mare, l'aspirant republicà, John McCain va declinar fer-lo, pel que la revista va optar per extreure les seves opinions dels seus discursos i programa.

"Crec en l'evolució, i comparteixo l'ampli consens en la comunitat científica que l'evolució ha estat validada científicament", afirma Obama en "Nature".

"No crec que sigui útil per als nostres estudiants ennuvolar els debats sobre ciència amb teories no científiques com el disseny intel·ligent, que no estiguin sotmeses a l'escrutini experimental", prossegueix.

Per la seva banda, McCain creu en l'evolució, però, com va apuntar en un debat, quan veu la posada de sol en el Canó del Colorado, veu també "la mà de Déu".

En una entrevista en el 2005 va opinar que en els col·legis haurien d'ensenyar-se "tots els punts de vista" sobre els orígens de la humanitat.

Obama diu en el qüestionari que aixecaria el veto imposat per l'actual president, George W. Bush, al finançament públic de la investigació amb cèl·lules mare, ja que valora que és crucial per al desenvolupament de la medicina.

McCain ha votat personalment contra la prohibició de Bush, però ha matisat després que dóna suport aquesta investigació sempre que no se sacrifiquin "principis ètics i valors morals". El seu nombre dos, Sarah Palin, s'oposa.

Ambdós candidats consideren prioritari invertir en desenvolupament espacial perquè EUA mantingui la seva posició puntera en aquest camp, i Obama dóna suport expandir l'Administració Nacional per a l'Aeronàutica i l'Espai (NASA) amb inversió privada, mentre que el seu rival vol incrementar l'exploració en l'espai.

Quant a energia i medi ambient, el demòcrata assenyala que no pot descartar-se l'energia nuclear com substituta del combustible fòssil, però assegura que no autoritzaria una gran expansió sense abans resoldre els interrogants sobre emmagatzematge de residus.

McCain proposa construir 45 noves plantes per al 2030, encara que el seu objectiu final són 100.

Sobre el canvi climàtic, ambdós creuen que EUA ha d'assumir el lideratge internacional, però només Obama opina que el seu país ha de prendre mesures internes al marge del que facin economies emergents com Xina o Índia.

El senador per Illinois té com objectiu reduir les emissions de carboni fins a un 80 per cent per sota dels nivells de 1990 per al 2050, i és partidari d'un sistema de permisos per a les empreses similar a l'europeu, encara que en lloc d'assignar-los, se subhastarien, de manera que els beneficis poguessin invertir-se en fonts d'energia netes.

McCain, per la seva banda, es proposa reduir les emissions a un 60 per cent dels nivells que havia en 1990 per al 2050, i primer concediria permisos gratuïtament a les empreses, per a després passar a un sistema de subhastes.

Ja veieu, dues polítiques força semblants pel que fa a l'energia però amb diferències importants pel que fa a la ciència, teoria de l'evolució o la contaminació vers el canvi climàtic. De ben segur que surti qui surti, la seva política serà millor que la presa actualment per Bush.

Post 107: Com fer una paella sense cremar un bosc

Dilluns s'inaugurava a Barcelona el Congrés Mundial de la Naturalessa. En ell es tractaven temes com les espècies en perill d'extinció, zones protegides, comunitats afectades... però a la vegada es proposaven idees per a millor el nostre dia a dia i a la vegada conservar el medi.
Es va presentar un forn solar de la mà d'Aaron Oliveras de la Fundació Terra. Però jo no parlaré d'aquest sinó d'una cosa a més petita escala.

El dilluns Berkeley enviarà al Senegal un grup de joves científics (entre els quals hi ha la Gemma), és una estada curta però servirà per a ficar en contacte dos importants grups de treball.
El projecte en qüestió està lligat a dues ONGs i la Universitat de berkeley. Pretenen vendre paelles solars a les dones dels poblats per a que no hagin de cuinar més am llenya. Aquesta nova paella, que ja porta més de 1000 vendes, és doblement beneficiosa, ja que a banda de provocar una disminució de la combustió de fusta i alhora minvar la producció de CO2, tambè evita un important percentatge de mortalitat infantil degut a la inhalació de gasos contaminants que provoca la paella habitual.
"La meva feina serà intentar modificar la cadena de subministrament (suply chain) actual per a fer-la més eficient. Actualmet el cost de producció és molt car en comparació amb com podria arribar a ser. He de trobar una altra manera de fabricar la paella amb fabricants local, altres materials, de manera que la distribució arribi a tothom qui vulgui comprar la paella. Sembla fàcil però no ho és, i a sobre, a Senegal es parla en francès, així que ja estic refrescant-lo!" - en paraules de la Gemma.
Increïble, no??
"Personalment trobo que tambè es podrien vendre al primer mòn... Ús imagineu fent una cassola o uns calçots amb això? Per què no?" - diu somrient

L'Antàrtida va ser un lloc càlid

Un equip d'investigadors ha descobert a l'Antàrtida restes d'una tundra, en la forma de plantes fossilitzades i insectes, el que demostra que el continent va ser un lloc més càlid fa diversos milions d'anys, segons ha informat la National Science Foundation.
Fa 14 milions d'anys, la regió va experimentar un canvi climàtic "abrupte i dramàtic" que es va traduir en una caiguda de 8º en un període de temps relativament curt en termes geològics, el que va causar l'extinció de plantes i insectes en la tundra i va transformar l'Antàrtida en el que és avui.

Un equip internacional de científics, encapçalats per David Marchant, de la Boston University, i Allan Ashworth i Adam Lewis, de la North Dakota State University, van combinar proves d'anàlisi geològiques glacials, paleoecológicas i cendres volcàniques amb models informàtics per demostrar que hi va haver un gran canvi climàtic a l'Antàrtida fa 14 milions d'anys.

Segons els investigadors, el resultat de l'estudi en representa una "gran avenç" en l'intent d'esbrinar més sobre la història climàtica de l'Antàrtida. El descobriment de dipòsits de llacs amb fòssils de molsa, diatomeas i de crustacis coneguts com "ostracod" en aquesta regió és important perquè són "extremadament rars" a l'Antàrtida.
D'acord amb els científics, la troballa dels fòssils és la primera i únic que s'ha fet al continent gelat, fins i tot des que es van descobrir els denominats Valls Seques de l'Antàrtida en 1902-1903 de la mà del britànic Falcon Scott.
"La troballa dels fòssils ens permet veure l'Antàrtida tal com va ser just abans del canvi climàtic fa 13,9 milions d'anys. És una finestra amb una vista única al passat", va dir Marchant.
"El que estem veient és l'últim rastre de vegetació a les Valls Seques. El descobriment dels fòssils i de les cendres volcàniques ens demostra que fa 14,1 milions d'anys, l'àrea va acollir una tundra", va assenyalar per la seva part Lewis.
L'estudi indica que fa 14,1 milions d'anys les Valls Seques eren relativament càlides, però fa 13,9 milions d'anys, tot va ser diferent i el canvi climàtic va transformar la regió d'un clima semblant al de Geòrgia del sud a un similar que té Mart, explica l'estudi finançat per la National Science Foundation.
"Ha estat un dels canvis (climatològics) més espectaculars i prolongats que un es pot imaginar. No conec cap altre lloc a la Terra en el qual s'hagi produït un canvi tan dràstic", va afirmar Marchant. Tanmateix, el que va ocasionar el canvi climatològic a l'Antàrtida continua sent una gran incògnita.