Post 346: twin peaks

... o qui va matar Laura Palmer?

Ara estic revivint aquesta sèrie que mai he tingut l'ocasió de veure seguida i sense perdre'm un capítol.

2 temporades. Sèrie de culte. A veure que tal.

Post 339: iogurt

Genial.
Buenafuente menja un iogurt.

Post 108: 99 globus vermells

En el dia a dia hi ha moments per a tot. Hi ha estones per a riure, d'altres per a plorar, per a estar feliç, per deixar de pensar. Hi ha moments en que tot pot convertir-se en una festa i d'altres que més voldries fondre't. Com li passa a en J.D. (Scrubs)

Hi ha coses que no canvien. Hi ha cançons que quan escoltes et fan reviure moments llunyans. Els sentits. La vista, l'oida, el gust, el tacte i l'olfacte. Tots són capaços de transportar-se en moments arxivats de la nostra vida.

Moments bons, moments dolents, moments d'alegria, moments de tristor. Nena amb els seus globus vermells em desplacen als millors anys de la meva vida, almenys només superats de tant en tant pel dia a dia.
La Serra, tanco els ulls. La classe de 3r. Classe d'alemany. Aquesta cançó.

Jo vaig crèixer amb...

Songoku (que ens va ensenyar a fer el Kame-hame), Doraemon (i la seva porta màgina amb la que solucionava tots els problemes), Musculman (i la seva força que li venia dels alls), Arale (i el seu iiiiiiiiii.... per arrencar a còrrer, amb els braços en forma d'ales d'avió, que si ho provaves no aconseguies anar pas més depressa!), Ranma 1/2 (on una galleda d'aigua freda el convertia en noia), Els Trotamúsicos (uns animals ben protagonistes de cançons d'infància), Dartagnan (on la solidaritat amb l'amistat era el més important, anys més tard havent llegit el llibre no es que fossin tan bons amics com deien).

David el Gnomo (que vivia en una casa dins d'un arbre, jo recordo tenir un conte on hi havia la seva història i les seves aventures, on l'esquema de la casa em traslladava en un món imaginari).

Però potser m'agradaven més les aventures d'aquelles altres petites criatures que es deien Fraggels i que vivien sota terra, s'enfrontaven a la por de ser capturats pels gegants i rebien consell d'un munt de brossa.

Lluitavem contra el mal junt amb Los cavalleros del zodíaco, i ens enfrontavem a malignes dimonis a Dragones y mazmorras, vam aprendre anatomia amb Érase una vez... el cuerpo humano i més tard el hombre. Ens transformavem amb l'espassa de He-man.

Reiem amb les aventures Isidoro aquell gat taronja que ens recordava al Garfield que vam conèixer de la mà de la vinyeta que apareixia al Diari Segre cada dia.

Amb Los frutis apreniem les relacions d'amistats entre diverses fruites, on hi havia una pinya que es deia Gaspatxo i un Cactús anomenat Punchito. Amb els barrufets arrencavem a còrrer cada vegada que ens pensàvem de veure el Gargamel darrera nostre.
Però abans en castellà haviem pogut gaudir del Super ratón i Tom i Jerry amb un accent sudamericà que trencava la monotonia diària.

I finalment recorreiem el món de la mà de Willy Fog en la seva La vuelta al mundo con Willy Fog. Tot plegat era per a dir-vos que ahir va fer 25 anys de la creació de la sèrie. Remirant la caràtula he descobert que les cançons les interpretava "Mocedades", quines voltes té la vida.

Dexter

Aquesta setmana he començat a veure una sèrie que ja van per la tercera temporada i que a casa nostra emet una cadena que no miro mai però que gràcies a internet pots veure quan tu vulguis. Genial.

Ja fa temps que no he cregut en les sèries noves, estava una mica estancat a les històries que ja tenia començades i que sabia que m'agradaven i on volia continuar somiant. Últimament Showtime m'ha anat convencent d'un bon repartiment, unes bones històries, ho van fer amb "The Tudor" que recrea el regnet d'Enric VIII i ara amb Dexter, un forense especialitzat en sang del Departament de Policía de Miami.
Dexter és un novio fidel, un bon padrastre, un germà confident i un freaky de la sang. A més a més és un psicòpata que al acabar el seu torn a la comissaria busca a criminals qüestionables per a la seva particular moral i desfer-se així d'ells: és un assasí en sèrie.
L'únic que coneix el seu secret és el seu pare adoptiu qui li va donar un ètica i un modus operandi per a executar els seus crims, o la seva "particular justícia" al donar-se'n compte de que l'instint d'assassí del seu fill adoptiu era impossible d'evitar, decidí educar-lo per a treure'n profit "personal" habilitat i aportar-li un codi d'actuació enfocat a perseguir i eliminar a aquells assassins que havien aconseguit eludir l'acció de la Justícia.
Una sèrie genial, ben feta, un guió molt ben pensat, uns comentaris del protagonista i a la vegada una caràtula molt original. El protagonista és un dels germans dels tanatoris més coneguts "A dos metros bajo tierra". Recomanable.

Heroes / Villains

Ahir van tornar. Després de gairebé un any esperant han arribat a la NBC la nova temporada de Heroes, ara més dolents, més perillosos, més malvats, perquè "dins de cada heroi hi ha un villà".
L'inici de la segona temporada diuen que va ser una mica fluixa, apareixien nous personatges que no acabaven d'encaixar amb la trama inicial, l'inesgotable viatge d'Hiro al passat, les relacions d'amor adolescent de Claire, en definitiva, trames que s'allunyen de les espectatives que els seus milions de seguidors generaren després de la primera temporada.
El volum 2, anomenat 'Generations' i el seu volum 3 'Villains' conformarà amb el volum 4 'Exodus' la tercera temporada d'Herois.

De moment hem vist el primer i el segon volum, ahir va començar el tercer volum i les primeres imatges ens deixen una mica dubtatius per si serà millor o pitjor que la temporada anterior. Personalment espero que la vaga de guionistes que va escapçar la temporada aquest cop els hagi fet tornar amb moltes més ganes.
Fins ara l'únic que podem dir és que en aquest tercer volum Sylar, és el 'dolent dels dolents', a veure que passa.

El joc de l'oca

Hi ha dies d'aquells macos en que les coses de per si només poden millorar-se. És potser un dels primers jocs que utilitzem quan som petits per a entretenir-nos.
S'hi juga en un tauler format per una espiral composta per 63 caselles numerades. Cada casella té un dibuix. La fitxa de cada jugador va avançant segons la numeració obtinguda pel dau, que van tirant per torns.
Hi poden jugar de 2 a 4 jugadors. Guanya el jugador que arriba primer a la casella 63. Si sobren punts es reculen d'aquesta casella. Hi ha caselles especials, que poden fer retrocedir, avançar, entre altres coses.

El Joc de l'Oca va ser inventat Francesco de Medici, que en va enviar una còpia a Felip II d'Espanya a mitjans del Segle XVI. Tot i que documentant-me per escriure això he trobat que ja molt abans quan es va descobrir el Disc de Pahistos al 1908 a les ruïnes del Palau de creta es va obrir una nova línia sobre el seu orígen ja que les pedres trobades dataven del 1580 a.C. Hi havia uns jeroglífics entre els que s'entreveien uns ocells que podrien ser oques.

Al llarg de tot el joc hi ha unes caselles especials que et permeten o saltar d'oca a oca, de pont a pont, tornar a tirar els daus...
Oca (caselles 1, 5, 9, 14, 18, 23, 27, 32, 36, 41, 45, 50, 54, 59 i 63): Es va a l'oca següent i es torna a tirar el dau.
Pont (caselles 6 i 12): Es va a l'altre pont i es torna a tirar el dau.
Daus (caselles 26 i 53): Es va a l'altra casella amb daus i es torna a tirar el dau.
Posada (casella 19): Una jugada sense moure's.
Pou (casella 31): Dues jugades sense moure's
Presó (casella 52): Tres jugades sense moure's
Mort (casella 58): Tornar a la casella 1.

Quan queies en una d'aquestes caselles havies de dir una frase per a poder executar el canvi. "D'oca a oca i tiro perquè em toca", de "puente a puente i tiró porque se me lleva la corriente"... n'hi ha que les deiem en català i d'altres en castellà. Són aquelles coses que ens permet el nostre bilingüisme.

La invesió del qui comercialitzà el joc feu en una inversió d'enginy que al darrere del taulell de l'oca hi havia el parxís. Un joc que comentaré algun altre dia.


El joc va tenir la seva versió televisiva als anys 1993. La qualitat del vídeo es millorable però és el que he trobat pel youtube.


Puc recordar les llargues partides a l'oca amb els de casa sobretot el diumenge a la tarda i els dies de piscina d'estiu, quan encara anàvem a Mollerussa. Del programa en recordo que durava moltes hores! fins i tot que mai recordo veure'l acabar sinó que ho feia mirant la repetició del diumenge!

Prison Break, temporada 4

'Revenge', revenja, és així com ens ha arribat la nova temporada de Prison Break, la millor sèrie des de fa molt de temps, no sé pas si per l'argument o pels ulls del protagonista, però l'audiencia ha dit la seva.

El trailer de la nova temporada no ens deixa indiferents, fins avui no he pogut veure el primer capítol, el van emetre dilluns als EUA i gràcies a internet el podem veure en qüestió d'hores. Una posada en escena espectacular, una nova missió: trobar la Sarah, nous personatges, nous amics, una nova reentrada a la presó... és que aquests guionistes ho fan molt bé.
Quan mires endarrera te n'adones que ha plogut molt des del primer capítol on un tímid i silenciós Michael entrava a la presó, ara viatja per carretera cap a Los Angeles on hi ha la seva estimada i la seva captadora.

RTVE canvia de cara

Ahir vam tenir l'oportunitat de veure com RTVE canviava la seva infografia després d'anys de mantenir els colors blaus per a identificar la cadena.

La nova identitat corporativa de RTVE identifica els següents colors per a cada grup. Aquesta nova imatge inspirada segons diuen en la llum com a idea central i metàfora de moviment i renovació (ja veus), reflexa els canvis en la Corporació de RTVE en l'any d'existència. De ben segur que s'ho han tret una mica de la màniga.
Malgrat tot és la primera vegada que RTVE té logotips i grafismes coherents per a totes les seves companyies (TV3 ho va fer en el seu moment amb la grafica 3 com a marca).
Els dissenyadors diuen que la llum es descomposa en els colors que donen energia, moviment i font. L'empresa consultora guanyadora fou SUMMA.

Els colors
Degradats de color taronja per a RTVE i RTVE.es, el blau per a TVE i el vermell per a RNE. La tipografia, suau i redona, ha estat redisenyada, en el fons fan servir la lletra comic sans (que a molts no ens agrada). El fet de destacar la "e" en totes les marques identifica el poder de conjunt.

A mi personalment m'agrada més aquests:

potser caldrà que passi una mica més de temps perquè n'aprenguin els uns dels altres, i que me'n diueu dels molinets dels 25 anys de tv3? xulos o no?

Vosaltres decidiu.

Promos de sèries

Fa uns dies que vaig postejar l'anunci de la 14a temporada de ER (Urgencias) avui hos avanço la nova temporada (5a) de Desesperate Housewifes. Una sèrie genial que maltracten com tantes altres a la televisió.


Una sèrie que començaré a veure aquest cap de setmana Dexter, genial la promo.

Urgencias (ER)

Per a mi la millor promoció que s'ha fet mai per a la nova temporada d'una sèrie i ja en van 13! (en queden 2 perquè a la 15a es despedeix per sempre), un video genial per recordar-los a tots en 3 minuts amb aquesta cançó genial dels The Killers.

Creada al 1994 aquí arribà uns anys després a través de TVE i a unes hores intempestives, recordo programar un VHS de l'any de la picor cada setmana a la nit per a grabar el capítol. Encara anava a la Serra (Institut) i amb la Núria en comentavem els millors moments mentre ens esperavem a l'entrada del mòdul prefabricat ja que la boira i el fred se'ns ficava dins dels ossos. Ella s'ha fet metge i jo meteoròleg. Per a tu aquest post.

Bons records

Ahir navegant per la TDT vaig topar amb aquesta sèrie. Fa molts anys d'aquesta aventura del 'Judes Xanguet i les maniquís', però vaig quedar-me bocabadat una bona estona.

Això eren sèries! n'haurien de recuperar moltes més! o almenys que en les intros les pensessin com aquí.

Anuncis, en parlem

Els anuncis considerats homòfobs estan generant polèmiques un dia rere un altre. Aquest dimarts Nike i Mars han retirat dos anuncis per ser considerats homòfobs. L'anunci de Nike, de les noves sabatilles de bàsquet Hyperdunk, mostra un jugador amb la cara a l'engonal d'un altra i amb la frase "Això no està bé". L'anunci de Mars, de promoció de les xocolatines Snickders, mostra M. A. Baracus (Sr. T) damunt d'un tanc disparant xocolatines contra un esportista que corre de manera amanerada i que escridassa dient-li que és "una dissort per a la raça humana" i que el farà "córrer com un home". Fa quatre dies, Heinz va retirar una campanya publicitària per les queixes provocades perquè dos homes adults es feien un petó a la boca.
Com sempre les multinacionals han acabat cedint sota la mirada 'crítica' i més d'un cop dubtosa dels que diuen 'vetllar' per la nostra integritat! més val que se mirin el melic, perquè si veuen aquestes situacions perjudicioses quantes altres coses haurien de censurar!
Nike ha difós un comunicat en què afirma que està a favor de la diversitat en l'esport i que en cap cas ha volgut ofendre ningú amb l'anunci. La intenció de la campanya era recollir l'essència del bàsquet i el moment de l'enfrontament entre un jugador i el seu oponent.
Per la seva banda, l'empresa de xocolatines Mars, propietària de la marca Snickers, ha decidit retirar la campanya publicitària que s'havia d'emetre per tot el món després de l'escàndol provocat als Estats Units. En un comunicat, Mars ha explicat que pretenia que l'anunci resultés simpàtic. Un portaveu de la companyia ha afegit que "en qualsevol cas, entenem que l'humor és altament subjdectiu, i mai va ser la nostra intenció ofendre ningú. En conseqüència, hem retirat l'anuni i el marxant de la campanya". La campanya inclou altres anuncis protagonitzats per M. A. Baracus, el nom real del qual és Laurence Tureaud.
Es dóna el cas que Mars no és la primera vegada que es veu implicada en una circumstància similar. L'any 2007 va presentar un nou espot publicitari del mateix producte Snickers durant la Superbowl. Aquesta final de futbol americà és un dels esdeveniments que més audiència té als Estats Units i, és clar, qualsevol polèmica que s'hi generi té una repercussió magnificada. Aquell anunci mostrava dos mecànics en un taller i un d'ells menjava una barreta de Snickers. El seu company no va poder resistir la temptació i va clavar queixalada a la xocolatina donant a entendre que feia un petó a l'altre mecànic. La següent seqüència esmenava l'escena per deixar clar que cal fer "alguna cosa que sigui d'homes".
Fa quatre dies, el 25 de juliol, l'empresa de salses envasades Heinz va demanar disculpes públiques i va retirar l'anunci en què es veien dos homes adults fent-se un petó a la boca. Tot i que l'anunci no podia emetre's als Estats Units en horari infantil, les queixes van obligar l'empresa de la dona de l'excandidat demòcrata John Kerry a retirar-lo. Un portaveu de Heinz al Regne Unit ha dit que l'empresa tampoc no volia ofendre ningú i que només es tractava d'una campanya amb un matís humorístic.
i si no en teníem prou també passa a casa nostra.

I en l'apartat de les polèmiques pel sexisme també se n'ha desfermat una aquest mateix dimarts a Valladolid. El Club Bàsquet Valladolid ha engegat una campanya per anunciar els abonaments del club amb un cartell on apareix una noia vestida de núvia que s'aixeca la faldilla per ensenyar la lliga-cama. Amb aquesta imatge el CB Valladolid ha creat l'eslògan "L'altra lliga, en el bo i en el dolent". Quan s'ha fet públic el cartell, la Coordinadora de Dones de Valladolid ha denunciat la campanya per donar una imatge "poc respectuosa i xavacana" de la dona.

Uns anuncis i demà en parlem

Toca anuncis, mireu-los i demà en parlem.

Snickers & Mr. T


Mars Superbowl


Nike Hyperdunk


Heinz

'què hi fas aquí que no estàs de vacances'

Molts m'heu anat preguntant aquest darrer cap de setmana per què no estava de vacances? doncs el motiu, en tindré de vacances però molt curtes i just la setmana de l'11 d'agost, així que fins llavors em tindreu aquí postejant cada dia.
El cap de setmana ha estat tranquil si ho comparo en d'altres dies on el moviment és més accentuat. Avui no tenia que llevar-me a les 5 del matí però ho han tornat a fer... els meus ulls s'han ben obert, però després d'uns quants tombs pel llit he tornat a agafar el son.
Com que la gent està de vacances és un bon moment per llegir, fer escapades i fins i tot en els llargs trasllats en tren on podem tenir l'oportunitat de mirar alguna cosa al portàtil hos recomano una sèrie que he descobert fa molt poc i que m'està agradant força.
Showtime va presentar fa 3 temporades 'Weeds' (males herbes). Aquesta sèria és una comèdia senzilla sobre una mare soltera (Mary Louise Parfer) que ven marihuana a la ciutat jardí d'Agrestic, Califòrnia. La sèrie exposa els bruts secrets darrera cada tanca del carrer, la relació entre les mares, amb la seva proveïdora... una sèrie genial! si més no la capçalera.

A més a més, les temporades tenen 10 capítols cada una de 25 minuts, què més bó! ah! i que Showtime estigui al darrera, per a mi, és una garantia d'èxit.
-----
* títol del programa d'estiu d'Andorra 1

Stargate Atlantis

Ja ha arribat! la 5a temporada de Stargate Atlantis acaba d'activar-se! feia gairebé un any que no s'emetien nous episodis, en part la vaga de guionistes que va endarrerir una mica la gravació de nous capítols.
En l'últim capítol de la 4a temporada Sheppard torna a Atlantis però al travessar el forat de cuc interfereix amb una flamarada solar i el porta 48.000 anys al futur. Allà es troba un holograma d'un vell Rodney McKay qui li explica les coses que van passar després de la seva desaparició i el malament que tot va anar. Intenten tornar a enviar a John al passat i canviar la línia del temps però no tot va com semblava.
Teila està a punt de donar a llum i Michael no vol deixar passar aquesta nova oportunitat. 20 nous capítols, 20 noves històries. Comença l'aventura!

Llicenciat.si

Avui ha estat un dia d'aquests de bones vibracions, a la feina ens ho hem passat d'allò més bé fent el programa amb uns quants gags d'aquells més ben fets!
Qui no recorda els capítols de 'Barrio sésamo' o 'Barri sèsam' perquè van fer una reversió per La2 en la que els personatges parlaven en català.
Vam aprendre-hi coses com comtar, jugar, aprendre el noms de les hortalisses o bé adverbis com 'cerca y lejos', que avui hem rememorat amb l'Ernest!
Però la cançó que si que va passar a la nostra memòria col·lectiva és 'Maná maná' que fou primer editada en anglès i després traduïda en d'altres idiomes.

Però avui no recordaré més la infància, ja ho faré un altre dia, avui la notícia és que he sabut l'última nota de la carrera, per tant... sóc llicenciat en Geografia.

Demà més.