Post 143: Jo també sóc un nen dels 80

I és que nàixer als anys 80 és un grau afegit i fa poc que he escoltat aquesta cançó que em recorda perfectament com he arribat on sóc ara.

Nen dels 80, dels Radio Buhos

Billar i futbolí i l’home del sac
el barça del dream team
i la bola del drac

Aquell primer petó
la primera estrella
o el segon vailet de la casa vella

les vinyes vora el mar
les dunes que l’atzar
va voler prendre
les canyes del torrent
vigilen el ciment
que les violenta

i ara s’espanta aquell nen dels vuitanta
un nen que no vol fer-se gran
camí dels trenta
no acaba de festa
però no es com havia somiat

El cotxe ple de fum
els crits de mon pare
i el doctor slump perseguint l’arare
pel carrer principal tirant la baldufa
l’hivern era especial
aprop de l’estufa

i encara puc sentir
la brisa d’un vespre estant
tots a la fresca
l’olor d’un got de vi
i els nous llibres de l’any
cada setembre

i ara s’espanta aquell nen dels vuitanta
un nen que no vol fer-se gran
camí dels trenta
no acaba de festa
però no es com havia somiat.

A tots els nascuts als 80, i especialment al 82, com jo.

Post 115: Call me baby

Doncs si "digue'm petitó" això és el que m'arrenca un somriure quan algú m'ho diu. Per contra la cançó que os proposo avui és just tot lo contrari.
Kreesha Turner amb el seu Don't call me baby, em recorda moments que he viscut.

En el fons, tots som iguals. Ahir vaig poder reprendre una conversa pausada fa unes setmanes. Estic content de tornar a sentir la seva veu. Així que somrient, amb un mica de pluja que ha caigut aquesta nit, escolto aquesta cançó.

Post 109: Pluja d'octubre

A l'octubre tot el que plou representa a casa nostra, Catalunya, gairebé el 40% de les pluges anuals.

Aquests dies hem tingut una situació de llevant que ens ha portat molta aigua al la costa del País Valencia, aquí han trigat uns dies més en arribar però tot sembla indicar que aquesta setmana que començarem demà ens en portarà unes quantes.
La pluja, aquest element bàsic que ens dóna vida, em porta records molt bons mentre l'escolto repicar contra la teulada. Tanco els ulls. M'agrada sentir-la i a qui no? és com la música, com els sentits que deia ahir.

Al poble, l'olor del terra mullat, el vent sobre la cara, les mans a la butxaca. M'agrada.
La cançó és Oh Lord, why Lord d'un grup dels anys 70, los Los Pop Tops.

Post 108: 99 globus vermells

En el dia a dia hi ha moments per a tot. Hi ha estones per a riure, d'altres per a plorar, per a estar feliç, per deixar de pensar. Hi ha moments en que tot pot convertir-se en una festa i d'altres que més voldries fondre't. Com li passa a en J.D. (Scrubs)

Hi ha coses que no canvien. Hi ha cançons que quan escoltes et fan reviure moments llunyans. Els sentits. La vista, l'oida, el gust, el tacte i l'olfacte. Tots són capaços de transportar-se en moments arxivats de la nostra vida.

Moments bons, moments dolents, moments d'alegria, moments de tristor. Nena amb els seus globus vermells em desplacen als millors anys de la meva vida, almenys només superats de tant en tant pel dia a dia.
La Serra, tanco els ulls. La classe de 3r. Classe d'alemany. Aquesta cançó.

Videojoc en la vida real

Un artista digital anomenat RETROnoob ha creat unes curioses imatges en les que introdueix personatges clàssics de videojoc en fotografies reals.
Hauria quedat més realista si hagués utilitzat personatges més moderns potser, però no haurien sortit aquestes increïbles i divertides fotografies.
Jocs com Donkey Kong, Street Fighter, OutRun, Mario Kart, Exitebike i Mario Bros... pixel a pixel. Quins bons records! de fet l'OutRun el vaig veure per primer cop a la cafeteria del Big-ben fa més de 10 anys!

Simplement genial

Una molt bona manera de començar la setmana es aquesta cançó de Liquido 'Ordinary live'. Recordo perfectament el dia que vaig descobrir aquest grup, era l'hivern de l'any 1998. Sempre que escolto la seva música em fa recuperar molts bons records. Gràcies Enric per presentar-me'ls.

What has come of you
Fading into gloom
Blackening everything that we achieved
Thought I felt a kill
An underrated skill
Catching but heavily quite a disease
Givin' some crap
It is to show you where my head is at
It's but a shame
This is some
Ordinary life

Now I know the score
The storyline you store
Has but an end that you will not release
Requiring a plan
Some pattern for the clan
And nothing is quite what is seems
Didn't I swear
It's such a beautiful dress that you wear
It's but a game
This is some
Ordinary life

Choose life 'tria viure'

Dilluns, primer dia de la setmana i carregat d'energia os presento aquest video.

La sorpresa ha estat en veure el video estava bloquejat per la Sony de manera que si voleu veure'l en més qualitat aneu directament a aquest enllaç: http://es.youtube.com/watch?v=6wsCZ7Ft_Z8.
La inspiració de George Michael per a la cançó fou una nota gargotejada del seu company Andrew Ridgeley per als pares d'Andrew. Com tots debeu saber les cançons del grup han estat polèmiques tranctant temes sobre la desocupació, matrimoni jove, batalles entre pares i fills... amb aquest single resorgien amb un comriure, una roba escandalosa i un tarannà més positiu.
La samarreta desgastada que portaven "choose life" era originalment un esglògan que apuntava contra la drogoaddició i al suïcidi. En un moment del video George Michael apareix amb uns guants lluminosos que més tard es convertiren en un element molt buscat als anys 80.
En la meva memòria apareix aquesta cançó per primera vegada quan em van regalar per reis un 'organo Casio'. Era la cançó que apareixia en la DEMO!

Recordo que per molts anys que vaig tenir l'organo a casa tant sols vaig aconseguir tocar correctament quatre cançons de les quals tres eren nadalenques i no tenien gaire més partitura que un full de la llibreta de música.