El volcà Asama pròxim a Tokio ha entrat en erupció, llençant roques candents i una columna de fum a dos quilòmetres d'altura i cobrint gran part de la capital japonesa amb una lleugera capa de cendra.
No hi ha hagut danys greus a la zona, escassament poblada, que envolta el volcà, segons els autoritats. No hi viu ningú en un radi de quatre quilòmetres, però les persones que treballen a la zona van rebre el diumenge l'ordre d'evacuar el lloc, digué el funcionari de l'organisme meteorològic.
La cadena de televisió pública NHK mostrà columnes de fum blanc que sortien del cràter de la muntanya Asama, de 2568 metres d'altitud, que entrà en erupció a la 1:51 AM hora local. No podia veure's la lava a la vessant de la muntanya encara, les cendres, en canvi arribaren fins a Tokio a 140 quilòmetres al sud-est.
La visibilitat a la capital no es va veure afectada, però les imatges de televisió mostraren els seus habitants netejant els seus cotxes, i els agricultors es mostraven preocupats per que la cendra cobrís els seus cultius.
Mentrestant l'Agència Meteorològica havia elevat el nivell d'alerta el diumenge davant les primeres mostres d'un increment de l'activitat sísmica, recomanant a la gent que no s'acostés al volcà. El tràfic al lloc va quedar restringit.
L'organisme ha mantingut encara uns dies el nivell d'alerta en tres sobre cinc, que adverteix a la població de que no s'acosti a les proximitats del volcà. També s'ha advertit als habitants de que tinguin cura de les roques i cendres que poden caure del cel.
El mont Asama, un dels volcans més actius del Japó, registrà la seva erupció més gran fa 21 anys. L'1 de setembre de 2004, llençà roques candents i cendres fins a 200 quilòmetres de distància. Aquesta erupció, malgrat tot, no va produïr danys.
L'última gran erupció fou al 1783, quan generà grans danys i causà la mort a més de 1500 persones.
Post 225: PFC "Don't worry"
Etiquetas:
curiositats,
món,
post,
videoclip
Fa dos dies hos presentava el projecte Playing for Change amb la seva cançó Stand by me que cantaven arreu del món, aquí teniu la segona part.
Gaudiu.
Gaudiu.
0
comentarios
viernes, 6 de febrero de 2009
Post 224: reflexió
Avui tic festa. Bé a l'hora que es ja queda només mig dia de festa. Un dia com avui on tothom està alerta per veure si tornarà a nevar a Madrid.
Queden molts pocs dies perque pugui tornar al poble, despres de l'inici d'aquesta nova aventura.
Tinc ganes de fer moltes coses un dia entre setmana. A veure com acabarà. Gaudiu del dia.
Queden molts pocs dies perque pugui tornar al poble, despres de l'inici d'aquesta nova aventura.
Tinc ganes de fer moltes coses un dia entre setmana. A veure com acabarà. Gaudiu del dia.
0
comentarios
jueves, 5 de febrero de 2009
Post 223: Playing For Change: Song Around the World "Stand By Me"
Etiquetas:
curiositats,
món,
música,
post,
videoclip
Aquest post és com a homenatge a aquesta plataforma (Playing for change) sense ànim de lucre que vol portar música a tot el món.
La música, aquest element màgic del dia a dia que ens acompanya en tot moment. Hi ha músiques per caminar, músiques per pensar, per relaxar-te, per ballar, per l'amor... músiques de tot tipus: per córrer, per acompanyar...
I és que siguem d'on siguem, pensem com pensem, la música sempre és la mateixa.
La música, aquest element màgic del dia a dia que ens acompanya en tot moment. Hi ha músiques per caminar, músiques per pensar, per relaxar-te, per ballar, per l'amor... músiques de tot tipus: per córrer, per acompanyar...
I és que siguem d'on siguem, pensem com pensem, la música sempre és la mateixa.
0
comentarios
miércoles, 4 de febrero de 2009
Post 222: història del 2
Etiquetas:
curiositats,
post
El dos és el nombre natural que segueix a l'u i precedeix al tres. En femení es pronuncia dues. S'escriu 2 en xifres àrabs y II en les romanes.
El 2 és el primer nombre primer, i és l'únic que és parell. El següent és el tres.
Un enter es diu que és parell si és múltiple de 2, és dir, x=0 |2| si x és parell. Pel contrari, un nombre se senar si no és parell.
El dos es factor de 10, així que les fraccions amb denominador 2 no tenen una part decimal infinita com ocorre amb la majoria de nombres enters. Tampoc tenen una part decimal infinita les fraccions amb un denominador que és producte d'una potència de 2 i una altra de 5, ambdues amb un exponent natural.
Per a qualsevol número x:
x+x = 2·x
x·x = x2
El camp més petit conté dos elements.
Dos és la base del sistema de numeració més senzill en què el nombres naturals poden escriure's de forma concisa, el sistema binari, utilitzat sobre tot pels ordinadors.
Si es multiplica un nombre per dos s'obté el doble d'aquest nombre; mentre que si es divideix per dos se n'obté la meitat. El quadrat d'un nombre es representa amb el 2 com a exponent. I quan l'exponent té el nombre invers es diu arrel quadrada
Existeixen diversos prefixos que signifiquen dos i participen en la construcció d'una gran quantitat de paraules d'ús quotidià: bi, di i du, com a en bisetmanal, dicotomia i dúplex.
Ocurrències del dos:
- El dos és un bon nombre en la cultura xinesa. Hi ha una dita xinesa que diu que "les coses bones venen en parells". És normal utilitzar dos símbols en els noms de marca, p.ex. doble felicitat, dues moneda, dos elefants etc. Es diu que als cantonesos els agrada aquest nombre perquè sona com "fàcil" (易) en cantonès
- En anglès, s'utilitza el símbol 2 per representar la preposició "to" o "too", com per exemple P2P (peer to peer), U2 (you too), etcètera.
- Designa l'any 2 i el 2 aC
- És el nombre atòmic de l'heli
- Com que representa una parella, apareix a nombroses webs relacionades amb l'amor i les cites, així com altres productes publicitaris
- Al judaisme es requereixen dos testimonis per validar un casament i els deus manaments venen el dues tauletes
- Fa referència als bessons i al dualisme, Càstor i Pòl·lux, Ròmul i Rem.
- Representa les dues cares tradicionals de la dona (mare i temptació), per aquest motiu molts animals de l'art romànic que simbolitzen el pecat tenen dues cues o cares.
- A l'antiga Roma eren dos els cònsols i els censors els quals mantenien dret de veto contra l'altre, pel que devien negociar en les qüestions més compromeses.
El 2 és el primer nombre primer, i és l'únic que és parell. El següent és el tres.
Un enter es diu que és parell si és múltiple de 2, és dir, x=0 |2| si x és parell. Pel contrari, un nombre se senar si no és parell.
El dos es factor de 10, així que les fraccions amb denominador 2 no tenen una part decimal infinita com ocorre amb la majoria de nombres enters. Tampoc tenen una part decimal infinita les fraccions amb un denominador que és producte d'una potència de 2 i una altra de 5, ambdues amb un exponent natural.
Per a qualsevol número x:
x+x = 2·x
x·x = x2
El camp més petit conté dos elements.
Dos és la base del sistema de numeració més senzill en què el nombres naturals poden escriure's de forma concisa, el sistema binari, utilitzat sobre tot pels ordinadors.
Si es multiplica un nombre per dos s'obté el doble d'aquest nombre; mentre que si es divideix per dos se n'obté la meitat. El quadrat d'un nombre es representa amb el 2 com a exponent. I quan l'exponent té el nombre invers es diu arrel quadrada
Existeixen diversos prefixos que signifiquen dos i participen en la construcció d'una gran quantitat de paraules d'ús quotidià: bi, di i du, com a en bisetmanal, dicotomia i dúplex.
Ocurrències del dos:
- El dos és un bon nombre en la cultura xinesa. Hi ha una dita xinesa que diu que "les coses bones venen en parells". És normal utilitzar dos símbols en els noms de marca, p.ex. doble felicitat, dues moneda, dos elefants etc. Es diu que als cantonesos els agrada aquest nombre perquè sona com "fàcil" (易) en cantonès
- En anglès, s'utilitza el símbol 2 per representar la preposició "to" o "too", com per exemple P2P (peer to peer), U2 (you too), etcètera.
- Designa l'any 2 i el 2 aC
- És el nombre atòmic de l'heli
- Com que representa una parella, apareix a nombroses webs relacionades amb l'amor i les cites, així com altres productes publicitaris
- Al judaisme es requereixen dos testimonis per validar un casament i els deus manaments venen el dues tauletes
- Fa referència als bessons i al dualisme, Càstor i Pòl·lux, Ròmul i Rem.
- Representa les dues cares tradicionals de la dona (mare i temptació), per aquest motiu molts animals de l'art romànic que simbolitzen el pecat tenen dues cues o cares.
- A l'antiga Roma eren dos els cònsols i els censors els quals mantenien dret de veto contra l'altre, pel que devien negociar en les qüestions més compromeses.
0
comentarios
martes, 3 de febrero de 2009
Post 221: la Candelera
Etiquetas:
cinema,
curiositats,
méteo,
post
Avui, 2 de febrer, és la Candelera on la tradició diu que s'han de beneïr espelmes per portar salut a les cases. Internacionalment és el dia de la marmota o altrament conegut com a Groundhog Day.
La més famosa d'aquestes festes es celebra al poble de Punxsutawney, lloc hubicat a l'estat de Pennsylvania; una petita població on cada 2 de febrer s'intenta predir la durada de l'hivern segons el comportament d'una marmota, la famosa marmota Phil, immortalitzada per la pel·lícula El Día de la Marmorta (o com nosaltres coneixem: Atrapats en el temps).
Si bé alguns remunten la costum a tradicions irlandeses (segons velles tradicions, el dia 2 de cada mes està sempre ennuvolat), la història sembla fixar-se més bé en els immigrants alemanys arribats a EEUU, en especial a l'estat de Pennsylvania. Els grangers alemanys utilitzaven el mètode per a saver quan tenien que cultivar les seves terres. Ja a Alemanya, aquests grangers observaven al tuixó, que en sortir de la seva llar a l'hivern podia tenir dos reaccions: si es veia la sombra, en un dia solejat, s'espantava i tornava a la seva hivernació durant sis setmanes més, indicant que continuava l'hivern; però si en sortir no es veia la sombra, per no haver-hi sol, pensant que arribava la primavera, sortia confiat.
Aquesta tradició es celebra al llarg de moltes poblacions d'EEUU, i fins i tot al Canadà (on la marmota més famosa és l'anomenada Wiarton Willie), malgrat tot, és la marmota Phil de Punxsutawney la més famosa, amb una tradició de més d'un segle (concretament des de 1887). El dia de la marmota indica (aproximadament) la meitat del període entre el solstici d'hivern i l'equinocci de primavera (de forma similar a la festa de Halloween, que indica la meitat entre l'equinocci de tardor i el solstici d'hivern).
Com moltes tradicions, aquesta no té res de real ni científic, i de fet segons la revista National Geographic, la marmota només ha pronosticat el final de l'hivern correctament el 28% de les vegades en 60 anys.
La més famosa d'aquestes festes es celebra al poble de Punxsutawney, lloc hubicat a l'estat de Pennsylvania; una petita població on cada 2 de febrer s'intenta predir la durada de l'hivern segons el comportament d'una marmota, la famosa marmota Phil, immortalitzada per la pel·lícula El Día de la Marmorta (o com nosaltres coneixem: Atrapats en el temps).
Si bé alguns remunten la costum a tradicions irlandeses (segons velles tradicions, el dia 2 de cada mes està sempre ennuvolat), la història sembla fixar-se més bé en els immigrants alemanys arribats a EEUU, en especial a l'estat de Pennsylvania. Els grangers alemanys utilitzaven el mètode per a saver quan tenien que cultivar les seves terres. Ja a Alemanya, aquests grangers observaven al tuixó, que en sortir de la seva llar a l'hivern podia tenir dos reaccions: si es veia la sombra, en un dia solejat, s'espantava i tornava a la seva hivernació durant sis setmanes més, indicant que continuava l'hivern; però si en sortir no es veia la sombra, per no haver-hi sol, pensant que arribava la primavera, sortia confiat.
Aquesta tradició es celebra al llarg de moltes poblacions d'EEUU, i fins i tot al Canadà (on la marmota més famosa és l'anomenada Wiarton Willie), malgrat tot, és la marmota Phil de Punxsutawney la més famosa, amb una tradició de més d'un segle (concretament des de 1887). El dia de la marmota indica (aproximadament) la meitat del període entre el solstici d'hivern i l'equinocci de primavera (de forma similar a la festa de Halloween, que indica la meitat entre l'equinocci de tardor i el solstici d'hivern).
Com moltes tradicions, aquesta no té res de real ni científic, i de fet segons la revista National Geographic, la marmota només ha pronosticat el final de l'hivern correctament el 28% de les vegades en 60 anys.
1 comentarios
lunes, 2 de febrero de 2009
Post 220: acudits gràfics
Etiquetas:
curiositats,
post
Fa uns mesos vaig descobrir un blog on s'hi publiquen acudits gràfics com aquest:
Per a més acudits, històrietes i vinyetes http://aleixsalo.wordpress.com/
Per a més acudits, històrietes i vinyetes http://aleixsalo.wordpress.com/
0
comentarios
domingo, 1 de febrero de 2009
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
