Post 284: terratrèmols a Itàlia

Les previsions que un terratrèmol devastador estava per arribar no eren d'estranyar, fa dos dies un fort sisme de 5,8 graus a l'escala de Richter deixava darrere seu un mínim de 92 morts i més de 1.500 ferits.

Giuliani, un investigador que treballava per al laboratori nacional de física del Gran Sasso, prop de la zona on ha tingut lloc el terratrèmol, havia predit que un esdeveniment sísmic de proporcions més fortes estava per arribar, després de les nombroses sacsejades de menys intensitat que estava experimentant la província des de feia dos mesos.

L'investigador ha basat les seves previsions en el mesurament del gas radó, la presència del qual a l'ambient podria ser considerada com un indici de possibles moviments sísmics. Tot i això, les autoritats han fet callar Giuliani i fins i tot l'han sancionat, acusant-lo de provocar falses alarmes entre la població.

En aquest mapa podeu veure com estan repartides les diferents unitats de relleu de la península itàlica i comprovar l'alt grau de diferències per tant un alt risc de moviments sísmics.

Ara, dos dies després del terratrèmol que ha acabat amb la vida de gairebé un centenar de persones, Giuliani ha tornat a la càrrega i ha acusat les autoritats i geòlegs encarregats de supervisar la situació de no haver treballat prou per preveure la tragèdia.

Fa tres dies que veien forts augments de radó, de manera que el centre sísmic hauria pogut adonar-se que estava a punt d'arribar un terratrèmol molt fort, ha afirmat. A més, als últims dies, les sacsejades del terreny anaven en augment, ha explicat Giuliani.

Tot i això, el Centre Nacional de Terratrèmols de l'Institut Nacional de Geofísica i Vulcanologia ha insistit avui en la impossibilitat de preveure el terratrèmol que ha tingut lloc aquesta nit. "Totes les informacions i les dades que tenen a les seves mans els màxims experts estableixen que no era previsible una situació de terratrèmol més greu de les que s'havia verificat als últims dies", ha assegurat el director de la Protecció Civil italiana, Guido Bertolaso.

També s'ha expressat en aquests termes el mateix primer ministre del país, Silvio Berlusconi, que ha assegurat que a dia d'avui, "no existeixen dades científiques que permetin prevenir les sacsejades".

Els últims moviments sísmics a la zona del terratrèmol s'havien registrat el 12 de març (magnitud 2,9), el 17 de març (3,6) i el 30 de març, que la magnitud del moviment ha arribat als 4 graus a l'escala de Richter.

Finalment, ahir a la nit, el terreny va registrar dos moviments de menor intensitat abans de tenir la sacsejada de 5,8 graus que a les 03.32 hores d'aquesta matinada ha devastat la ciutat de L'Aquila i uns 26 petits municipis pròxims.

Després del terratrèmol, el territori ha seguit registrant sacsejades de menys intensitat, la més forta de les quals ha estat de 4,6 graus a l'escala de Richter i ha tingut lloc una hora després de la tragèdia. A les 10.30 hores i a les 13.14 hores s'han registrat dos moviments més, mentre que cada cinc minuts la zona experimenta petites sacsejades d'assentament del terreny.

Segons l'experta del Centre Nacional de Terratrèmols de l'Institut Nacional de Geofísica i Volcanologia, Rita di Giovambattista, no és possible preveure l'entitat ni el lloc de les rèpliques del terratrèmol que podrien esdevenir-se en les pròximes hores.

De fet podeu veure en els dos mapes que Itàlia s'ubica en una zona de plegament de la placa euroasiàtica. A més a més tota la península és una zona d'alt risc sísmic.

Post 283: efecto mariposa

Hoy aprovechando que estos últimos días mucha gente me pregunta que tiempo hará durante la Semana Santa, voy a contaros por que en los avances de previsión no vamos más allá de D+4 (el día en cuestión y cuatro días más).

La precisión de un pronóstico a corto plazo ha ido aumentado en los últimos años, por lo tanto no es incorrecto pensar que en pocos años el pronóstico a largo plazo también verá incrementado su fiabilidad.

El aspecto clave del pronóstico a largo plazo es su propia naturaleza caótica. Un sistema caótico seria por ejemplo el tiempo o la bolsa. En los dos casos es importante las condiciones iniciales: saber en que momento iniciamos el análisis. Un pequeño error introducido al medir el estado inicial hace que el sistema predicho se aparte rápidamente del real.

El físico Edward Lorenz descubrió esta naturaleza inherentemente imprevisible del tiempo en 1960. En esas fechas intentaba crear un programa de ordenador rudimentario para modelar el ambiente de la Tierra usando variables como la presión, la humedad, el viento... Muy pronto se dio cuenta que si corría el programa daba un resultado A, si paraba a medio camino el programa y volvía a correrlo con ese inicio distinto llegaba a un resultado B y así indefinidamente. Eso se conoce con el nombre de efecto mariposa.

Como podéis ver en el gráfico de arriba. Lorenz consideró dos inicios prácticamente iguales. Cuando corrió el modelo primero las curvas son muy parecidas. A partir de un determinado momento se van separando y el final son totalmente distintas. Esto sirve para justificar que la predicción para los primeros días es más fiable (líneas juntas) que a partir del 4º día dónde el porcentaje de fiabilidad desciende rápidamente (líneas separadas).

Ahora bien, si la tecnología puede evolucionar hasta el punto de que podamos conocer con precisión absoluta el lugar e impulso de todas las partículas en nuestro ambiente ¡¡podríamos predecir el tiempo del futuro, sin límites!!!

Pero eso no es tan fácil. Hay una teoría física que lo impide. Heisenberg en 1920 desarrolló su principio de indeterminación o de incertidumbre, según el cual nunca se podrá conocer con exactitud la posición de una partícula en el espacio.

Así que tan solo para esta semana que empieza solo puedo avanzar la tendencia que podrá tener el tiempo, pero ni mucho menos afirmarlo con rotundidad.

Post 282: planeta Terra

El planeta està viu. Això ho sabem tots. Els últims anys amb la tecnologia i el fet de que hi ha més gent en molts més llocs doncs favoreix que ens arribin a casa nostra imatges com aquestes.

Antàrtida
La plataforma de gel Wilkins s'ha desenganxat de l'Antàrtida després que es partís el pont que la hi mantenia unida. Segons els científics que vigilen la zona, la placa de gel, que ara està surant a la deriva, es desintegrarà aviat per l'efecte de l'escalfament global. El bloc fa 14 mil quilòmetres quadrats, la meitat de la superfície de Catalunya. La temperatura mitjana ha pujat a la zona 2,5 graus centígrads els darrers 50 anys. Les imatges gravades des de l'espai mostren com s'hi han anat incrementant les esquerdes. El pont de gel es trobava en retrocés des de la dècada dels 90.

Volcà
El volcà Llaima ha entrat en erupció fa uns dies al sud de Xile. I aquestes són les primeres imatges fetes per un videoaficionat.

Post 281: OTAN / NATO

60 anys de l'OTAN és suficient.

Això creuen les organitzacions i els moviments socials de tot Europa que s'han organitzat en la campanya No a l'OTAN i que durant aquesta setmana arribaran a Estrasburg per participar en activitats de protesta, coincidint contra el 60 aniversari de la institució.

A Catalunya, la campanya la recolzen Justícia i Pau, la Plataforma Aturem la Guerra i la Federació Catalana d'ONG per la Pau, que ja han organitzat la sortida d'autocars cap a Estrasburg. Allà s'organitzaran xerrades i conferències, s'intentarà bloquejar pacíficament la seu del Parlament Europeu perquè no entrin els comandaments de l'OTAN i es farà una manifestació.

“Des del final de la guerra freda, l'OTAN ha reforçat el seu paper d'eina al servei de l'acció militar d'EUA i els seus aliats”, diu el manifest de la campanya No a l'OTAN, que afirma que l'organització internacional “alimenta” la carrera armamentística. Entre les peticions dels moviments socials destaca la retirada d'Espanya de l'OTAN i el tancament de les seves bases, la dissolució de l'entitat i la retirada de les tropes espanyoles de l'Afganistan.

La campanya No a l'OTAN dóna 10 raons per disoldre aquesta institució. També escriu sobre el tema Tica Font, experta del centre Delàs.

Post 280: homes i barrets

Ja fa dies que no buscava alguna cançó curiosa i aquí teniu aquest retall del passat.

Safety Dance canta Men Without Hats.

Post 279: adéu termòmetre de mercuri

A partir d’aquest divendres els termòmetres i qualsevol altre instrument de mesura que contingui mercuri, passaran a la història. La Unió Europea ha prohibit la seva comercialització pels riscos contaminants d'aquest metall. A les farmàcies ja s'han instal•lat punts nets per a la seva recollida. El motiu d'aquesta directiva és únicament mediambiental. Frenar la toxicitat i el fort impacte del mercuri a l'entorn. En el seu lloc, es vendran termòmetres digitals. Es calcula que hi podria haver més d'un milió de termòmetres en circulació amb gran perill de contaminació.

Daniel Gabriel Fahrenheit va ser un físic alemany, nascut el 1686 a Danzig, avui es tracta de la ciutat polonesa de Gdansk. L’any 1714 va idear un estri format per un tub de vidre capil·lar comunicat a la base amb un recipient ple de mercuri. La gràcia del mercuri és que es manté en estat líquid a temperatura ambient, i es dilata molt. El mecanisme del termòmetre és simple. Quan la temperatura augmenta, el mercuri es dilata i puja pel tub. En paral·lel, Fahrenheit va rumiar i va donar nom a una escala gràfica (encara de ple ús als Estats Units) a partir del punt en què l'aigua es congela (32 graus Fahrenheit o zero graus en l'escala Celsius, decimal) i la que s'evapora (212 graus o 100 graus, segons el sistema de mesurament).

Post 278: adéu Encarta

Tota una generació hem utilitzat l'Enciclopèdia Encarta de Microsoft per fer els seus deures i treballs d'escola. Avui, en lloc d'un sistema tancat i de pagament, els usuaris opten per la gratuïtat, la immediatesa i els més de dos milions d'articles que, gràcies a les contribucions desinteressades dels seus usuaris, integren la Wikipedia, davant les 40.000 d'Encarta. Davant de l'absència de negoci, el gegant de la informàtica ha decidit tancar, des del pròxim 31 d'octubre, tant les versions en DVD com les que oferia per Internet gratis (en format reduït), o de pagament.

La gent busca i consumeix la informació de forma diferent que en el passat, assegura la companyia a l'anunci de tancament que ha publicat en la pròpia web del servei, per assumir a continuació que no és capaç d'emmotllar-se a aquestes noves necessitats i que no pot oferir "els recursos més efectius" per cobrir les necessitats del consumidor actual. L'empresa també ha comunicat que pensa reintegrar els diners que han pagat per avançat els usuaris premium del servei.

Microsoft acaba així amb un servei que va iniciar el 1993 i la primera versió del qual en castellà data de 1997. Encarta va ser durant molts anys l'enciclopèdia més venuda del món però ha acabat sucumbint davant del poder de la Wikipedia, un producte amb un gran poder d'actualització. Fins a tal punt és així, que la decisió de Microsoft es reflectia poques hores després a l'enciclopèdia autodenominada lliure, mentre que Encarta no feia cap referència al seu negre futur.