Post 307: Apophis

La primera Conferencia Internacional sobre Defensa Planetaria de la Academia Internacional de Astronáutica se celebra en Granada, España, los días 27-30 de Abril. Entre los temas a debate destacan los preparativos para la aproximación del asteroide Apophis a la Tierra en 2029.

Este año se celebra un importante aniversario en la historia de la investigación científica: hace cuatro siglos Galileo utilizó por primera vez el telescopio con fines astronómicos, pero en 2009 también se definirá el marco que permitirá realizar futuros descubrimientos. El 13 de Abril de 2029 – dentro de veinte años – la aproximación del asteroide Apophis a la Tierra será una ocasión única para mejorar nuestro conocimiento sobre los Objetos Cercanos a la Tierra, también conocidos como NEOs (acrónimo inglés de Near Earth Objects). Expertos en la materia de todo el mundo debatirán la mejor forma de prepararse para este encuentro.
En la primera Conferencia Internacional sobre Defensa Planetaria de la Academia Internacional de Astronáutica (IAA), especialistas en astrometría, dinámica orbital, caracterización física de asteroides y cometas, aerotermodinámica y modelado de impactos se encontrarán con diseñadores de misiones espaciales, analistas de riesgos, ingenieros de sistemas y legisladores para tratar los impactos de asteroides como una materia de investigación interdisciplinar y una amenaza a tener en cuenta.

La conferencia, patrocinada por la ESA, será la primera de su clase organizada en Europa bajo el nombre de la IAA. Este evento también cuenta con el apoyo de las principales agencias espaciales, institutos de investigación y la industria.

A pesar de que el asteroide Apophis – una montaña de roca de 270 m de longitud, con una masa aproximada de 20 millones de toneladas – no supone un peligro real, constituye un buen ejemplo del tipo de objeto que podría presentar una alta amenaza de impacto. La amenaza es combinación de su tamaño y de su inmensa energía cinética, así como sus aproximaciones periódicas a nuestro planeta – en intervalos que varían de los cientos a los miles de años. Por esta razón, la conferencia aprovechará la visita de Apophis como catalizador para la investigación aplicada en el campo de los asteroides.

“Es un tema muy atractivo para muchos investigadores, ya que en los estudios sobre estos objetos – y en los de las misiones espaciales relacionadas con ellos – se combinan muchos campos científicos y tecnológicos de vanguardia”, comenta Andrés Gálvez, director del Programa de Estudios Generales de la ESA y miembro del comité organizador de la conferencia. “Encontrar nuevas soluciones y arrojar luz sobre los aspectos aún desconocidos de los NEOs requiere una gran creatividad; estudiar cómo evitar una posible catástrofe a escala planetaria es un desafío especialmente convincente”, añade Gálvez.

En esta primera Conferencia Internacional sobre Defensa Planetaria de la IAA también se presentará la nueva iniciativa de la ESA para la Concienciación sobre la Situación del Espacio (Space Situational Awareness, SSA) “El riesgo de que un Objeto Cercano a la Tierra impacte contra nuestro planeta es bajo – pero cuando ocurre, produce muchos daños. El impacto de un NEO es la única amenaza natural que tenemos capacidad tecnológica para evitar – nos deberíamos preparar para esto”, comenta Detlef Koschny, miembro del programa SSA de la ESA.

Post 306: l'objecte més llunyà

El telescopi Swift de la NASA ha detectat una explosió de raig gamma, provocada per l'esclat d'una estrella moribunda, que els astrònoms consideren l'objecte més antic i distnat detectat fins ara l'Univers. L'explosió va tenir lloc fa aproximadament 13.000 milions d'anys, tan sols fa 600 milions d'anys després del Big Ban, quan l'Univers tenia un 5% de la seva edad.

Les explosions de raig gamma són potents descarregues d'energia que duren entre menys d'un segon i diversos minuts. Aquests fenòmens alliberen enormes quantitats d'energia en molt poc temps, i generalment es produeixen després de l'esclat d'una estrella que es transforma en un forat negre.

L'explosió de raig gamma acabada de descobrir fou detectada pel telescopi Swift el matí del dia 23 d'abril. L'esclat durà uns 10 segons i es va produïr dins la constel·lació de Lleó. Ràpidament, diversos telescopis terrestres realitzaren un seguiment del fenòmen, incloent el Very Large Telescope (Telescopi de Gran Abast o VLT, en anglès), situat a Paranal (Xile) dins l'Observatori Europeu Austral (ESO).

Les observacions realitzades amb raig infrarrogs pel VLT, unes 17 hores després de que l'explosió fos detectada, permitint als astrònoms establir la distància a la que es va produïr l'esclat.

L'esclat va tenir lloc quan l'Univers era encara molt jove, tenia una edat d'uns 600 milions d'anys. Per a fer-se una idea de la "immaduresa" de l'univers en aquell moment, hi ha a més a més s'ha de tenir en compte que les primeres estrelles es formaren quan l'Univers tenia entre 200 i 400 milions d'anys.

A partir d'ara es podràn detectar esclats fins i tot molt primitives.

Post 305: Portal a l'Univers

La Unió Astronòmica Internacional (UAI), una organització que reuneix a més de 10.000 astrònoms de tot el planeta, ha llençat el Portal a l'Univers amb motiu de l'Any Internacional de l'Astronomia. Es tracta d'una web amb la qual aquesta organització preten informar sobre els últims grans avanços en l'investigació del cosmos.

Per això es valen no només del clàssifc format text, si no de videos, blogs, imatges, i diverses aplicacions que permeten obtenir dades gairebé en directe, com fotografies del Sol, la posició de les naus espacials o informació dels telescopis. A més a més, conté un servei de RSS per aquells internatures que es vulguin subscriure i puguin així estar informats de cada actualització de la web.

El director del projecte, Lars Lindberg Christensen afirmà que la creació d'aquest portal obeeix a la necessitat que tenen els astrònoms de tenir tota la informació reunida en un sol lloc i que sigui fàcilment accessible. A més a més, pretenen afegir materials educatius i direccions interessants com clubs astronòmics, planetaris i observatoris.

Post 304: 1 pas endavant i 2 enrerra

L'arribada del PSE de bracet del PP a Ajuria Enea tindrà conseqüències ràpides i visibles en un camp que, aparentment, no hauria de ser matèria de tractament urgent. Es tracta dels mapes que utilitza ETB, la televisió pública basca, en les seves informacions meteorològiques. Segons els acords que possibilitaran l'elecció de Patxi López com a nou lehendakari es durà a terme una "reforma profunda" de les ràdios i televisions públiques del País Basc en la qual en destaca la intenció de fer desaparèixer el concepte Euskal Herria, cosa que portarà a una modificació dels continguts informatius. Una de les conseqüències en serà, precisament, la dels mapes del temps, on no hi podran aparèixer aquells territoris bascòfons que no formen part de l'actual Comunitat Autònoma Basca.

Concretament, les Bases per al canvi democràtic al servei de la societat basca inclouen un apartat, el sisè, referit a EITB, en el qual s'especifica que "la línia editorial, així com les representacions gràfiques i infogràfiques de la programació d'EITB, s'inscriurà en la realitat política i institucional que representa la Comunitat Autònoma Basca, sense perjudici d'informar sobre el nostre entorn cultural o territorial."

Aquesta qüestió ha portat a reclamar alguns polítics catalans a fer el mateix als mapes meteorològics de Televisió de Catalunya on, després de la informació del Principat i abans de la informació del continent europeu, s'informa del temps de la resta de territoris dels Països Catalans. Així, el president de Ciutadans, Albert Rivera, va assegurar en conèixer-se l'acord PSE-PP, que es mostrava partidari d'un de similar a Catalunya portaria a eradicar el que va anomenar “el mapa de l'imperi dels Països Catalans”.

Els mapes com a 'cosmovisions'
Tot plegat ha obert un debat sobre quin ha de ser el model informatiu a Televisió de Catalunya, on el mapa del temps pot ser considerat, de fet, només la punta de l'iceberg d''una determinada manera d'entendre les coses des d'un punt de vista polític. El diputat socialista Joan Ferran, cèlebre per les seves crítiques a la costra nacionalista que, segons ell, impregna els informatius de Televisió de Catalunya i Catalunya Ràdio, també s'ha significat respecte al mapa del temps. “Tot i que hi ha una unitat cultural i lingüística de Salses a Guardamar -afirma Ferran-, el fet és que la unitat política dels Països Catalans no existeix”, raó per la qual es mostra partidari “d'un mapa físic en el que no es transmeti una cosmovisió determinada”. Per a Ferran cal mantenir un mapa que informi de la meteorologia a tot el domini lingüístic “però sense línies que creen separacions”, ja que aquest fet “pressuposa que marca els límits d'un país”. Tot i això, Ferran considera que la televisió basca ha d'aplicar la mateixa recepta, és a dir, “informar de l'àrea lingüística del basc però sense marcar fronteres”.

Tomàs Molina és el cap de meteorologia de Televisió de Catalunya i defensor de l'estat actual de coses: “Fem pronòstics per a Catalunya i també per al País Valencià i les Illes Balears perquè és l'àrea natural nostra”, assegura, al temps que assenyala que en tots aquests territoris Televisió de Catalunya “disposa d'observadors que ens passen dades i a més hi tenim audiència, tot i que al País Valencià cada cop menys, a causa del tancament de repetidors". Apunta Molina que sempre es fa un apunt del temps a Europa i que també s'informa del temps a Madrid al TN Vespre. El fet que no s'informi més d'Espanya també té el seu perquè: “Si alguna cosa fem bé és el temps de Catalunya, on hi ha la gent que ens entén i la que ens dirigim, i centrar-nos en aquest territori ens permet ser molt més detallistes”. Pel que fa a la lectura política de tot plegat, Molina, que assegura que “mai” s'ha sentit “al·ludit per la crosta nacionalista”, considera que sovint es fa “més controvèrsia que política” i que, en tot cas, la feina dels homes i dones del temps és la de “donar la millor informació possible”, una informació que passa per mantenir l'actual estructura.

De la lògica lingüística a la política
També defensa el model vigent el periodista Vicenç Villatoro, exdirector de TV3, que deixa clar que “el mapa del temps d'una televisió no és innocent”, en tant que “defineix des d'on emet i per a qui emet”. En un article recent, Villatoro també assegurava que tot i que “l'àmbit central de TV3 és Catalunya, també ho és el català” i en aquest sentit defensa que “el mapa d'una televisió o de qualsevol producte cultural el defineix fonamentalment la llengua amb què es fa” i considera que canviar aquest model per un de “circumscrit als límits polítics i administratius de la comunitat autònoma” passa per “substituir la lògica lingüística i cultural per la lògica política i administrativa”.

No ho veu d'igual manera Anna Balletbó, membre del Consell de Govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals a proposta del PSC, que defensa que "el mapa ha de ser més ampli" en nom d'un "pragmatisme" pel qual demana “saber si farà fred a Madrid o no perquè hi viatjo sovint”. Des d'aquest punt de vista, Balletbó considera que “fer una previsió més àmplia és un favor a la gent”, però que no considera que això sigui “una qüestió ideològica” i, en tot cas, és del parer que a TV3 encara hi ha “pendent” un debat “a fons d'estratègia de futur”.

Mentrestant, a la televisió basca es viu a l'espera del que pugui passar després del traspàs de poders, conscients que arribaran temps de canvis definits per una voluntat inequívoca de PSE i PP de fer just el que denuncia Villatoro, és a dir, “substituir la lògica lingüística i cultural per la lògica política i administrativa”.

A nivell individual crec que és un pas enrerra. No crec que incloure un espai més gran que el mateix Euskadi o Catalunya en ambdós previsions pugui generar tanta polèmica. En el fons tot tendeix al mateix al provincialisme. Com si els fes por obrir-se al que els envolta.

Post 303: anunci molt emotiu

Simplement genial.

Post 302: biblioteca mundial

La Unesco i 32 institucions associades presenten a París la Biblioteca Digital Mundial, un web on es podran consultar documents culturals únics de biblioteques i arxius del món sencer. El web conté manuscrits, mapes, llibres estranys, pel·lícules, gravacions sonores, publicacions i fotografies. L'accés, gratuït i il·limitat.

Tresors culturals com ossos per oracles aportats per la Biblioteca Nacional de la Xina; manuscrits científics aràbics procedents de la Biblioteca i Arxius Nacionals d'Egipte; fotografies antigues de l'Amèrica Llatina conservades a la Biblioteca Nacional de Brasil; el "Hyakumanto darani", una publicació de l'any 764 custodiada per la Biblioteca Nacional de la Dieta del Japó; la famosa Bíblia del Diable del segle XIII, que pertany als fons de la Biblioteca Nacional de Suècia, i obres cal·ligràfiques en àrab, persa i turc de les col·leccions de la Biblioteca del Congrés dels Estats Units.

Són només una petita mostra del gran ventall de continguts culturals que es pot consultar, gratuïtament i de manera il·limitada, a la Biblioteca Digital Mundial. La idea la va tenir al 2005 el Bibliotecari del Congrés dels Estats Units, James H. Billington, que va proposar a la Unesco la creació d'aquesta biblioteca. Segons Billington, aquest projecte podia tenir "l'efecte beneficiós d'unir les persones, exaltant el caràcter profund i excepcional de les diferents cultures en un projecte a escala mundial". Promoure l'entesa en el pla internacional és, doncs, la primera finalitat del projecte, però n'hi ha més, com ampliar la quantitat i qualitat dels continguts culturals a internet, proporcionar material de documentació, informació i estudi a educadors, estudiants i erudits, així com al públic en general i, per últim, crear capacitats en les nacions associades al projecte, amb vistes a reduir l'escletxa digital entre els diferents països i a l'interior de cadascun d'ells.

El web de la Biblioteca Digital Mundial funciona en set idiomes -àrab, xinès, espanyol, francès, anglès, portuguès i rus- i té continguts en moltes altres llengües.

Entre la gran quantitat de material per exemple hi podeu trobar el facsímil de la descripció que feren d'egipte per a Napoleó. Gaudiu del viatge.

Post 301: mirant les estrelles

A l'illa canària de La Palma, en un lloc conegut com a Roque de los Muchachos, una dotzena de telescopis de gran magnitud esquitxen el paisatge. És en aquest indret on s'acaba de completar l'observatori més potent del món per observar rajos gamma. Un projecte que ha estat possible, en bona part, gràcies a les aportacions que s'hi han fet des de la universitat catalana. El telescopi Magic I funciona des del 2003 i ara es posa en marxa el Magic II. Tots dos junts formen l'únic aparell capaç d'observar explosions d'alta energia -per exemple, de supernoves- produïdes a 5.000 milions d'anys llum de distància.

Els telescopis Magic I i II estan situats al bell mig d'una cadena d'observatoris internacionals que aprofiten les excel·lents condicions atmosfèriques de la muntanya coneguda com a Roque de los Muchachos, a l'illa de La Palma per observar el cel amb més nitidesa que en cap altre lloc de l'hemisferi nord.

Cada Magic està format per un gran mosaic de miralls de 17 metres d'altura, dirigit a una càmera ultrasensible equipada amb un miler de fotosensors. El conjunt pesa unes 20 tones, però és extremadament lleuger ja que gràcies a uns potents motors és capaç de dirigir-se, només en 40 segons, a qualsevol punt del cel on es detecti una alerta d'explosió còsmica.

Junts, els Magic constitueixen el millor i més potent telescopi de detecció de rajos gamma del món. Els rajos gamma són una llum invisible de molt alta energia produïda a l'espai per fenòmens còsmics violents, com ara explosions d'estrelles o galàxies. Investigar-los ens dóna molta informació sobre com evoluciona l'univers i quin va ser el seu origen.

La investigació catalana ha estat fonamental en la creació del Magic i en el seguiment de les seves dades. L'Institut de Física d'Altes Energies, l'IFAE, adscrit a la Universitat Autònoma, i altres centres de la Universitat Autònoma de Barcelona i de la Universitat de Barcelona han proporcionat bona part dels efectius humans i materials del projecte.