La festa està intimament relacionada amb els primers colonitzadors anglessos al Nou Món. Al 1620 un grup de colonitzadors cristians, que posteriorment serien coneguts com a pelegrins, viatjaren a Amèrica a bord del Mayflower. Van desembarcar al mes de novembre, a finals de la tardor, a la costa de Massachusetts (a la costa est dels EUA) cumplint els seus propòsits d'establir la Colonia de Plymouth.
Era hivern i els agafà per sorpresa, sense tenir temps per a preparar-se per a les dures condicions. Del centenar de pelegrins no van sobreviure la meitat d'ells els que ho van aconseguir, van donar les gràcies a l'ajuda dels natiuds, els indis Wampanoag, els proporcionaren.
Al 1621, ja establerts, els supervivients van compartir els fruits amb els indis que els van ajudar quan ells no tenien recursos. El governador de la colonia va proclamà "un dia per a donar les gràcies al Senyor per a que puguessin d'una manera més especial regocijaren després d'haver recollit el fruit del nostre treball".
Tot plegat durà pocs anys ja que l'ocupació creixent dels territoris dels indigenes els portaria a enfrentar-se entre ells. El resultat fou la gairebé exterminació total dels indis Wampanoag.
La celebració com a dia festiu és més recent. Al 1789 el primer president dels Estats Units, George Washington, proclamà la data com el dia nacional d'Acció de Gràcies. Al 1863 Abraham Lincoln declarà que la celebració es fes com a festa nacional dels EUA, malgrat tot no fou fins al 1941 quan el Congrés Federal l'estableix com a festa oficial.
Lo més típic, el sopar d'acció de gràcies que consisteix en un gall d'indi al forn. El gall d'indi conté pa, blat, salvia, amb salsa d'arandanos, puré de patata i com a postre la ja tradicional carabassa o pastís de poma.

Durant el dia també es fa la tradicional desfilada pels carrers de Manhattan que deixen instantànies com aquesta:

0 comentarios:
Publicar un comentario