Post 277: direcció la Lluna


Orió és una nau espacial en fase de desenvolupament per la NASA. L'Orió pot portar una tripulació d'entre quatre a sis persones i serà llençada pel nou vehicle de llançament Ares I. Tant l'Orió com l'Ares I són part del Projecte Constel·lació, que planeja enviar explorar a la Llunda al 2020 i més endavant a Mart i altres destins del Sistema Solar.

Conegut amb anglès com el Crew Exploration Vehicle Vehicle d'Exploració Tripulat o CEV, l'Orió despegarà del mateix complex de llançament del Centre Espacial Kennedy que s'utilitza per a les missions del transbordador espacial.

El plannig ve a ser aquest:

# 2009 (abril): primer vol suborbital d'una maqueta del CEV
# 2009 (maig): prova no tripulada AA-1 per al sistema d'emergència
# 2010 (agost): prova no tripulada AA-2 per al sistema d'emergència
# 2011 (febrer): prova no tripulada AA-.3 per al sistema d'emergència
# 2011 (setembre): prova no tripulada AA-4 per al sistema d'emergència
# 2012: primer vol no tripulat del CEV en òrbita terrestre
# 2014 (setembre): primer vol tripulat del CEV en òrbita terrestre
# 2015–2018: primer vol no tripulat del Mòdul d'Accés a la Superfície Lunar (LSAM)
# 2016–2018: primer vol tripulat del LSAM
# 2020: primer allunisatge del sistema CEV/LSAM
# 2020: inici de la planificació de missions a Mart

Post 276: B de borrasca

Una borrasca és una zona de baixes pressions on el vent gira en sentit antihorari (contra les agulles del rellotge). En una borrasca la humitat i els núvols tendeixen a concentrar-se al centre.

La borrasca acostuma a girar entron una massa d'aire càlida (front càlid), i és el que porta la pluja. Quan aquest ha passat, es diu que arriba el front fred, tornant a generar pluges però en menor quantitat.

El que tenim avui és una borrasca de manual. Bé podriem dir d'aquesta què està molt ben definida i que si no fos perquè es troba al mar Mediterrani es podría confondre amb una tempesta tropical.


Un centre de baixes pressions és una regió d'aire de pujada. L'aire puja i es refreda per l'expansió isentròpica, que provoca que el vapor d'aigua es condensi, formant els núvols.

L'alleujament de la calor latent del vapor d'aigua que es condensa reforça la moció vertical, abaixant la pressió en superfície, dibuixant més aire humit a baixa ocasionant així més condensació.

Aquí teniu la pluja de la mateixa hora:


El buit en aquest cas, és una regió de baixes pressions. Per a omplir aquest buit, l'aire al costat del sistema anticiclònic es mou cap al seu lloc i gira entorn a la zona de baixes pressions en sentit horari, per la qual cosa aixaca l'aire més càlid, que té menor densitat, condensant-se i formant un núvol en espiral que gira, a la vegada, en sentit antihorari.

Post 275: Oxford guanya la 155!

Aquest any ha estat un altre cop l'equip de la Universitat d'Oxford qui ha guanyat la 155a cursa de canoa contra la Universitat de Cambridge.

De fet porten una bona ratxa els últims anys. Aquí teniu l'equip guanyador. Aquest any fins i tot els han superat en pes! de tant en tant aquests es passen per la nostra terra per a entrenar-se al Delta de l'Ebre.




Relacionat amb Oxford ja fa temps que vaig comentar aquest anunci:



Doncs aquí teniu la cançó sencera, genial per un dia gris com avui:


On my shoulders dels The Do.

Post 274: +1 hora

La matinada d'aquest diumenge, 29 de març, haurem d'avançar els rellotges una hora. A les dues de la matinada seran les tres. A banda d'estar d'acord o no amb la justificació de l'estalvi energètic, el que està clar és que tindrem una hora menys.

D'on penses sacrificar-la? Una hora menys per dormir? Una hora menys d'oci nocturn?

T'adaptaràs al nou horari amb la migdiada dels diumenges o t'esperaràs que el despertador t'obligui a llevar-te abans dilluns... Explica'ns d'on i com sacrificaràs aquesta hora de menys!

Post 273: l'hora del planeta

El 28 de març, 2009 a les 8:30 pm, hora local, WWF, l'organització mundial de conservació coneguda als Estats Units com World Wildlife Fund, demana a individus, a empreses, a governs i a organitzacions de tot el món que apaguin els seus llums durant una hora, L'Hora del Planeta, per demostrar la seva preocupació pel canvi climàtic i demostrar el seu compromís per trobar solucions. Apaga el llum. Actua. És el seu lema.

El canvi climàtic és impossible d'ocultar i ha de ser impossible d'ignorar. Els 10 anys més calorosos dels que es tenen registres han ocorregut des de 1990. El gel a l'Àrtic ha descendit al seu nivell més baix i un estudi planteja que dues terceres parts de la població d'óssos polars desapareixerà abans de l'any 2050.
A més dels óssos polars i les capes de gel, també esten en risc - el canvi climàtic amenaça tota la vida al nostre planeta. El canvi climàtic és el problema número u que afronta el medi ambient al segle XXI. Els Estats Units és un dels principals contribuidores de gasos d'efecte hivernacle, amb emissions de diòxid de carboni que representen gairebé cinc vegades més les emissions de la mitjana mundial.

La bona notícia és que encara podem frenar el canvi climàtic abans que sigui massa perillós per manejar-lo. Les eines per mantenir el canvi climàtic sota control estan disponibles i són costejables. A través d'iniciatives clau WWF està mobilitzant persones, negocis i líders cap a alternatives responsables entorn de l'energia i el medi ambient, mentre millora les habilitats dels ecosistemes per resistir i recuperar-se de l'estrès ambiental producte del canvi climàtic, i incrementa la protecció dels boscos.

WWF treballa per donar forma a normes a través de la ciència, reduir el carboni amb base en programes forestals, desenvolupar i instrumentar plans d'adaptació per a ecosistemes amb alt risc i ajudar a empreses a reduir les seves emissions de carboni.

Si te preguntes què puc fer en aquest moment, a casa meva o a la meva comunitat, per aconseguir una diferència? Existeixen molts camins oberts que tots puguin canviar les seves pautes de consum d'ús d'energia, influir en altres per fer el mateix i efectuar una diferència políticament. Pots mesurar i reduir la teva empremta ecològica, unir-te a un moviment global i escorcollar-te en l'Hora del Planeta. N'aprèn més i alça la teva veu afiliant-te a la nostra Xarxa d'Acció per a la Conservació.

Així que demà dissabte. Apageu el llum durant una estona.

Post 272: bona nit lluna

Des de que he escoltat aquesta cançó que no puc parar de pensar en ella.



M'encanta. Mirar enlaire i veure-la aixecar-se en un cel completament blau al capvespre.

Goodnight Moon de Shivaree. Genial.

Post 271: Flix

Avui podia llegir als diaris que s'ha aprovat finalment el projecte de neteja de l'embassament de Flix. Per a molta gent aquest embassament és conegut com un dels més contaminats d'Europa pel seu gran contingut de metalls pesants en els fangs. Aquest material prové en gran part de la gran quantitat de fàbriques que al llarg del curs del riu van dipositant en aquest diferents tipus de materials.


Ver mapa más grande



Les operacions de neteja començaran el 2010 i, abans, ha d'estar enllestida tota la infraestructura que les farà possibles. Abans de perforar els pous, es construeix la canonada de dos quilòmetres que els comunicarà amb el Consorci d'Aigües de Tarragona. I és que encara no es disposa dels permisos per fer els pous i la instal·lació del tub és urgent, ja que es fa en terrenys de la Comunitat de Regants de la Dreta de l'Ebre, que necessita l'espai lliure quan comenci la campanya de reg, el mes vinent.


La Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) i la Unió de Pagesos (UP), juntament amb els propietaris expropiats, estan en contra del projecte perquè creuen que els pous no seran només una alternativa puntual en cas de contaminació de l'Ebre, sinó una manera de treure més aigua del territori cap al camp de Tarragona. Per això, ha programat una mobilització el 29 de març a les finques expropiades.

Post 270: Redoubt

El diumenge a la nit aproximadament a les 22:38 hora local d'Alaska, el volcà Redoubt produïa una sèrie de 5 erupcions explosives a les quals cada una durava entorn de 30 minuts. L'última acabava a les 5:00.



El radar meteorològic mostrava un núvol de centra que arribava fins als 60.000 peus per damunt del nivell del mar (aproximadament uns 15km, el límit de la troposfera).

L'increïble alçada de la columna de cendra ha generat un núvol que s'ha anat desplaçant cap a l'est. Segons els models d'evolució d'aquest núvol de cendra no afectarà a zones habitades.

En aquest model el que podem veure és l'evolució de la columna de cendra que arribà als 16 km d'altura.

Aquí podeu veure com s'iniciava l'erupció i les àrees importants del volcà.

I acabo amb unes fotografies impressionats:



Si voleu trobar molta més informació d'aquest volcà i d'altres d'Alaska no dubteu en visitar la web de l'Observatori de Volcans d'Alaska.

Post 269: dia meteorològic mundial

Tots els anys, el 23 de març, l'Organització Meteorològica Mundial, i els seus 188 membres ia la comunitat meteorològica internacional cel·lebre el Dia Meteorològic Mundial amb l'elecció d'un tema:

"El temps, el clima i l'aire que respirem"


Ja va essent d'hora que ens conscienciem una mica.

Post 268: Aigua

El Dia Mundial de l'Aigua, que se celebrarà aquest any diumenge 22 de març, farà èmfasi en qüestions relacionades amb les aigües compartides.

L'Assemblea General de les Nacions Unides va adoptar el 22 de desembre de 1993 la resolució A/RES/47/193 per la qual el 22 de març de cada any va ser declarat Dia Mundial de l'Aigua. El primer cop en celebrar-se fou al 1993, en conformitat amb les recomanacions de la Conferència de la Naciones Unidas sobre Medi Ambient i Desenvolupament contingudes al Capítol 18 (Recursos d'Aigua Dolça) de l'Agenda 21. Es va convidar llavors als diferents Estats a consagrar aquest dia, en el marc del context nacional, a la celebració d'activitats concretes com el foment de la consciència publica a través de la producció i difusió de documentals i l'organització de conferències, taules rodones, seminaris i exposicions relacionades amb la conservació i desenvolupament dels recursos hídrics així com amb la posada en pràctica de les recomanacions de l'Agenda 21.


Si voleu descobrir que es cou arreu del món en relació amb el día mundial de l'aigua consulteu la web http://www.unwater.org/flashindex.html.

Post 267: dia mundial de l'aigua

Demà diumenge es celebra el dia mundial de l'aigua.



Aquí teniu un videoclip d'Andrée Watters, cançó: Minuit.

Reconec que watters no vol dir pas aigua, però com que sols difereixen en una t i m'agrada la cançó aquí la teniu.

Demà en parlem.

Post 266: Primavera

L'inici de les estacions ve donat, per conveni, per aquells instants en què la Terra es troba en unes determinades posicions en la seva òrbita al voltant del Sol. En el cas de la primavera, aquesta posició és des de la que el centre del Sol, vist des de la Terra, creua l'equador celest en el seu moviment aparent cap al nord. El dia en què això succeeix, la durada del dia i la nit pràcticament coincideixen, i per això, a aquesta circumstància l'anomenem també equinocci de primavera. En aquest instant en l'hemisferi sud s'inicia la tardor.

L'equinocci de primavera pot donar-se, pel cap alt, en tres dates diferents al llarg del segle XXI, podent iniciar-se en els dies 19 al 21 de març (data oficial espanyola), sent el seu inici més matiner el de l'any 2096 i l'inici més tardà el de 2003. Les variacions d'un any a l'altre són degudes a la manera en la qual encaixa la seqüència d'anys segons el calendari (uns de traspàs, d'altres no) amb la durada de cada òrbita de la Terra al voltant del Sol (durada coneguda com a any tròpic).

Aquesta és l'època de l'any en què la longitud del dia s'allarga més ràpidament. A les latituds de la península, el sol surt pels matins gairebé dos minuts abans que el dia anterior i a la tarda es pon un minut més tard. És a dir, que el temps en el qual el sol és per sobre de l'horitzó augmenta gairebé tres minuts cada dia.

L'activitat del Sol es caracteritza per la presència a la seva superfície de taques, fulguracions i protuberàncies, i a la Terra, s'aprecia en alteracions en la propagació de les ones de radi i en una major presència d'aurores polars. Aquesta activitat segueix un període d'aproximadament 11 anys, i està associada al cicle magnètic del Sol. Actualment ens trobem al començament del cicle solar número 24, i això correponde a un període de baixa activitat magnètica. Segons les estimacions realitzades per NOAA i Space Weather Prediction Center durant la primavera el nombre de taques solars assolirà valors entre 6 i 19. Graficas amb el numero de taques solars en els últims anys i prediccions de l'evolucion del cicle 24 poden trobar-se a la web http://www.swpc.noaa.gov/SolarCycle/.

Post 265: arriba la primavera

El divendres dia 20 de març de 2009, a les 12:44 hora oficial de la península, comença la primavera a l'hemisferi nord, segons el conveni astronòmic.

Aquesta estació durarà 92 dies i 18 hores.

A més a més recordeu que el 29 de març tindrà lloc el canvi d'hora i retornarem a l'hora d'estiu.

Quan passin dues setmanes arribarem al 12 d'abril, el diumenge de Pasqua i l'estiu començarà el dia 21 de juny de 2009.

Post 264: balanç de l'hivern 2008 / temperatura

Quan s'acaba una estació és el moment de fer un balanç. L'hivern ha tingut un caràcter fred a les regions de la vessant mediterrànea i a la major part de les zones de la meitat nord peninsular i d'ambdós arxipèlags, amb àrees aïllades a la vessant cantàbrica, zona de llevant, sud d'Andalusía, Balears i Canarias en les que hi tingué un caràcter molt fred.
En àrees de l'interior de la meitat sud en canvi, les temperatures mitjes de l'hivern s'han situat entorn als seus valors normals. En conjunt el caràcter fred fou més acusat respectes les temperatures màximes que a les mínimes, especialment en les regions mediterrànies on les màximes tingueren un caràcter molt fred, en tant que les mínimes se separaren poc dels seus valors mitjos normals. En el quadrant nordoccidental, pel contrari, les temperatures màximes foren de caràcter normalm entre les mínimes van tenir un caràcter fred.

La temperatura mitjana a la peninsula i Balears fou de 7,4ºC ocupant el lloc 15è dels anys més freds des de 1971 (un total de 38 anys) i el lloc 22è si es considera el període 1961 - 2009 (un total de 48 anys). Cal ressenyar que en els últims anys com al 2004 i 2005 s'observaren temperatures mitjanes invernals inferiors a les d'aquest hivern, amb valors de 6,5ºC i 6,7ºC, respectivament.
En relació amb l'evolució de les temperatures al llarg de l'hivern, el mes de desembre ha tingut un caràcter fred en general, mentres que al gener les temperatures mitjanes foren normals a fredes. El mes de febrer tingué en canvi caràcter normal, doncs si bé la primera desena fou freda, es va produïr un clar ascens de les temperatures a la segona meitat del mes, amb unes temperatures, sobre tot les diurnes , que foren clarament superiors a les normals a l'última desena.
Cal destacar que durant l'hivern s'observaren diversos episodis freds, en particular durant la primera meitat de desembre, període en el que les temepratures màximes tingueren un caràcter molt fred sobre grans àrees. En un segon període de temepratures baixes, entre els dis 22 i 26 del mateix mes, foren les mínimes les que alcançaren valors molt freds en un número significatiu d'observatoris. El tercer episodi fred es presentà entre els dies 3 i 13 de gener, quan les temepratures màximes tornaren a presentar un caràcter molt fred en moltes zones de la Península i s'enregistraren nevades en àmplies zones del territori nacional. Més aïllats i dispersos que foren els episodis de baixes temperatures de febrer, destacant el que afectà a les màximes durant la primera setmana a l'oest de la península.
Va haver-hi també alguns episodis de temepratures relativament càlides, tot i que en molt menor nombre i extensió. Els més destacats succeïren entre els dies 20 i 25 de desembre, en zones de l'interior peninsular, i més curts i irregulars durant els primers i últims dies de gener. El més extens i llarg es va produïr a partir del dia 21 de febrer amb màximes de caràcter molt càlid en grans àrees de l'interior de la península.

Post 263: anunci

Aquí teniu aquest anunci que m'ha deixat una mica bocabadat per l'originalitat i el ben fet que està.


Branit|vfx 2009 Reel from Bruce Branit on Vimeo



Brainit VFX.

Post 262: volar de pol a pol

Un equip de científics ha iniciat amb èxit una sèrie de vols des de la regió àrtica fins a la regió antàrtica a bord d'un avió d'investigació avançat, el primer pas d'un nou projecte de tres anys per a efectuar les més extenses mesures des d'aeronaus realitzadesfins ara del diòxid de carboni i altres gassos d'efecte hivernacle. Els resultats ajudaren als científics a determinar on i quan els gassos d'efecte hivernacle entren o surten de l'atmosfera, un coneixement essencial per a emprendre qualsevol acció encaminada a mitigar l'escalfament del planeta.

La companya de tres anyos se basa en les poderoses capacitats d'un avió Gulfstream V especialment equipat, propietat de les Fundació Nacional de la Ciència (NSF), Estats Units, i operat per la NCAR. Aquest avió d'investigació, conegut com a Plataforma Aerotransportada amb Instrumentació d'Alt Rendiment per a la Investigació Medioambiental (HIAPER, segons les seves sigles en anglès), té una autonomia de vol d'uns 11.000 quilòmetres, que permet als científics atravessar grans regions de l'Oceà Pacífic sense reabastiments de combustible, recollint mostres d'aire pel camí. Els investigadors volaran des d'altituds de 300 metres sobre la superfície de la Terra fins a cotes d'uns 14.000 metres a l'estratosfera baixa.

El projecte HIPPO (HIAPER Pole-to-Pole Observations), reuneix a científics de diferents organitzacions als EEUU, incloent la NCAR, la Universitat de Harvard, l'Administració Nacional Oceànica i Atmosfèrica (NOAA), l'institut Scripps d'Oceanografia, la Universitat de Miami, i l'Universitat de Princeton. La NSF i la NOAA està financiat el projecte.

La investigació ajudarà a respondre a preguntes tals com per què els nivells atmosfèrics de metà, un potent gas d'efecte hivernacle, s'han triplicat des de l'inici de l'Era Industrial i han estat augmentant de nou després d'haver-se estabilitzat durant la dècada de 1990. Els científics també analitzaran altres gassos i partícules a l'atmosfera que poden afectar a les temperaturas al influïr als núvols o a la quantitat de calor solar que arriben a la superfície terrestre.

Volar de pol a pol permetrà a l'equip de l'HIPPO estudiar com la tala i reforestació en els boscos boreals i les selves tropicals, així com els canvis en els vents atmosfèrics superiors prop de l'Antàrtida, estan afectant als nivells de diòxid de carboni (CO2) a l'atmosfera.

Post 261: erupció


Fa temps vam parlar de que quan un volvà entra en erupció aquest envia un munt de partícules a l'atmosfera i que això afavoreix que hi pugui haver un aument de la temperatura local i globalment.

Mostra un mapa més gran
Això ve al cas perquè milers de persones van haver d'estar evacuades als departaments Huila i Cauca, al sud de Colombia, després de l'erupció del volcà nevat d'Huila.

La xarxa nacional d'emergència confirmà que la mitjanit del dimarts es produí una erupció del volcà, la qual provocà "allaus de gran magnitud" al riu Páez, el que implicà l'evacuació de persones que vivien a la riba del riu.


Segons les autoritats foren 3000 les persones evacuades dle poble de Balalcázar al departament del Cauca i ni tant sols es varen detectar les allaus de fang, pedres i troncs procedents de la muntanya que segons alguns diaris han estat les que s'han endut els ponts.

La directora nacional d'emergència anuncià que els poblats indígenes de la part alta de la serralada havien quedat incomunicats.

El volcà, d'uns 5.631 metres, entrà en activitat al febrer de 2007 després de mig segle de restar inactiu.

Post 260: Giovanni Schiaparelli

Avui entrant al google he vsit que és l'aniversari d'aquest home Giovanni Schiaparelli. Com que no en sé gran cosa aquí he buscat quatre coses sobre ell, que molts cops els seus treballs els utilitzem nosaltres.

Va nàixer a Savigliano, prop de Cúneo el dia 14 de març de 1835, justament avui fa 174 anys i va traspassar el 4 de juliol de 1910. Era astrònom.

Entre moltes de les seves investigacions destaca la teoria de les estrelles fugaces que va descobrir al 1866 la relació entre les Perseides i l'estel 1862 III.

A part va investigar moltíssim sobre Mart i fou el primer que va començar a cartografiar els "canals" l'any 1877 i al setembre començava amb el primer mapa.

Mentres va ser director de l'Observatori de Brera a Milà, amidá nombroses estrelles dobles entre 1875 i 1900.

Va amidar nombroses estrelles dobles entre 1875 i 1900. Va ser director de l'Observatori de Brera a Milà. El seu nom figura també en cràters de la Lluna i Mart.

Post 259: Temps

A vegades hi ha moments perfectes. Aquest n'és un.


Perfect Time de Russian Red i Depedro, increïble.

Post 258: cap de setmana

Tinc ganes de que sigui cap de setmana per desconnectar, ficar-me les ulleres i sortir volant sota la llumn d'aquesta lluna plena que hi ha avui.


A vegades em sento un Vampire Weekend del grup A-Punk. Per cert, demà Divendres 13!!!

Post 257: willy-willy Hamish

Willy-willy és tal i com es coneixen els ciclons tropicals a l'hemisferi sud, més concretament a Austràlia.

I avui vull parlar-vos del cicló Hamish que aquests dies ha començat a afectar la costa est del continent Australià i ha obligat a que milers de turistes i residents fossin evacuats de les ills de la Gran Barrera de Corall australià el diumenge degut a l'avançament del cicló.

L'agència meteorològica australiana havia advertit que el cicló tropical Hamish podria causar danys substancials i inundacions, amb vents sostinguts de fins a 295 km/h.

Unes 3000 persones eren evacuades abans d'ahir de l'Illa Fraser, dos terços eren turistes. De fet l'agència meteorològica l'ha classificat de categoria 4, el segon nivell més alt, però igualment advertí que podría succeir inundacions i danys per forts vents, que arribaven als 260 km/h.

De fet l'alerta es manté per possibles inundacions a la costa est del territori continental del diumenge i durant la setmana. El cicló es trobava a la costa oposada a les regions petrolíferes i mineres del nordest, i que s'havien registrat danys limitats fins ara.

El cicló viatja amb rumb cap al nordest paral·lelament a la costa i es preveu que segueixi així els pròxims dies.
Hamish ha provocat onades que podríen causar inundacions a les ciutats de la costa. "A mesura que el cicló va avançant cap al nordest, s'espera que els nivells del mar s'elevinper per sobre la marea normal al llarg de la costa i per tant complicar les inundacions.

Post 256: canvi d'imatge / cambio de imagen

Ja tocava. Fins ara la imatge del blog era l'heredada de méteo des de barcelona i que havia servit de pas cap a méteo des de madrid.

Ara amb la nova web el més destacat és una capçalera molt més gran, lletres un punt més altes, més espai entre línies i posts lleugerament més independents, és a a dir, separats entre un i altre.

Per l'altra banda seguirem amb l'estil de costats arrodonits, que li donen una estètica, al meu gust, elegant.

La imatge de dalt de tot correspon al fenòmen meteorològic del raig verd sobre la ciutat de Madrid que algun dia hos explicaré.

A gaudir del nou disseny.


* * * *

Ya tocaba. Hasta ahora la imagen del blog era la heredada de méteo des de barcelona y que habia sido utilizada para el cambio a méteo des de madrid.

Ahora con la nueva web dónde lo más destacado es una cabecera mucho más grande, letras un punto más altas, más espacio entre lineas y unos posts ligeramente más independientes, es decir, separados entre uno y otro.

Por el otro lado seguiremos con el estilo de bordes redondos, que le dan una estética, a mi gusta, elegante.

La imagen de arriba corresponde al fenómeno meteorológico del rayo verde sobre la ciudad de Madrid que algun dia hos contaré.

A disfrutar del nuevo diseño,

Post 255: regar per no contaminar (2)

Ahir hos feia conèixer la notícia que s'havia publicat sobre un nou model ambiental que te previst aplicar l'Ajuntament de Barcelona. El méteode en qüestió no està pas al marge de la polèmica.

La pregunta que un més és pot fer és l'efectivitat d'aquest model. Tal i com es deia en la notícia "es vol regar el carrer amb aigua freàtica per a reduïr el nivell de contaminació".

Anem a veure un exemple de que passaria si s'apliqués aquesta mesura. Per una banda l'Ajuntament vol regar els carrers més transitats per a reduïr la concentració de contaminants. A veure, si tenim un carrer per on transiten cotxes aquests emeten gassos una part dels quals queden dipositats al sòl, a la vegada que una part petita del neumàtic.

Si reguem el carrer sí que eliminem cal fer-ho sobretot amb aigua amb molta aigua pressió perquè sinó no s'aconseguiria erosionar els "contaminants". Quan es faci cal tenir present que tot el que s'allibera de la calçada anirà a parar a un lloc o altre, en el cas d'una ciutat al clavegueram i per tant en un moment o altre haurà d'arribar a una depuradora.

A més a més per a que aquest procés sigui efectiu s'haurà d'aplicar a la nit per evitar la mínima evaporació i per tant l'aportació a l'atmosfera d'una menor quantitat d'aigua.

Aleshores la pregunta és, què en treiem de fer-ho? doncs poca cosa, perquè aquest métode l'únic que ens permet és reduïr una petita part dels contaminants, però si tenim en compte, l'energia que hem de generar per extreure l'aigua del dipòsit freàtic, el combustible del camió que conté l'aigua, l'energia per a generar la pressió i més tard la depuració de l'aigua residual.

El balanç general és que la contaminació generada entorn el fet d'eliminar els contaminants és molt major que els propis contaminants. A la vegada que el volum d'aigua necessari seria tal que en moments de sequera no es podria aplicar, a la vegada que si s'utilitza per "netejar" carers no es pot utilitzar per altres finalitats com la de regar les plantes.

Post 254: regar per no contaminar

L'Ajuntament de Barcelona adoptarà una mesura insòlita per reduir la contaminació a la ciutat. Tal com ha explicat la cinquena tinent d'alcalde i regidora de Medi Ambient, Imma Mayol, els carrers més transitats es regaran amb aigües freàtiques per rebaixar els nivells de pol·lució, que ara mateix superen els autoritzats per la Unió Europea. El trànsit és el causant del 50% de la contaminació de la ciutat, i amb aquesta mesura s'hauria de reduir un 10%.

D'aquí a poc temps ja no serà estrany sortir de casa en un dia assolellat i trobar alguns carrers de Barcelona ben mullats. L'Ajuntament de Barcelona vol deixar d'aparèixer en la llista de ciutats més contaminants, i per netejar-ne els carrers adoptarà una mesura que potser no agradarà gaire a vianants i motoristes.

Es tracta de regar -amb aigües freàtiques- les zones que registren uns majors índexs de contaminació provocada pel trànsit. La regidora de Medi Ambient del consistori ha explicat que el pla es basa en un estudi elaborat per un equip d'investigadors.

Segons Mayol, els beneficis d'aquesta mesura estan contrastats i podrien reduir un 10% els nivells de partícules menors de deu micres, conegudes com a PM10, i que es troben disperses a l'aire que respirem.

La legislació europea sobre aquests agents contaminants fixa el nivell màxim en 40 micrograms per metre cúbic d'aire, una taxa que onze municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona superaven l'any 2008.

Imma Mayol considera que les actuacions previstes -entre les quals també hi haurà una nova normativa per a les obres dins de la ciutat- permetran que els nivells de pol·lució de Barcelona quedin dins dels autoritzats per la Unió Europea sense adoptar mesures dràstiques.

El pla, per tant, descarta la creació d'un ecopeatge per entrar a la ciutat com s'ha fet a Londres, ja que segons la tinent d'alcalde l'únic que s'aconsegueix és que "circula qui pot pagar-ho".

L'Ajuntament també aposta pels vehicles elèctrics i ja treballa en la instal·lació de deu punts de recàrrega d'ús públic.

En fi, ja podeu veure que la ciutat de Barcelona sempre ha de destacar per davant de les altres i no sempre de la millor manera, o actuant d'una manera que alguns considerariem racional. Llàstima que ja no hi visc. Per cert, aclaro que la foto com algu ja m'ha fet notar és de la ciutat de Barcelona, però no pas durant l'aplicació d'aquesta mesura, sinó de les pluges de l'estiu passat on molts carrers van quedar anegats.

Post 253: començar

Comença el cap de setmana i com sempre una cançó que un cop comences a escoltar no pots deixar de taralejar.


Madcon amb la cançó Beggin.

Post 252: forat negre

Investigadors de l'Observatori d'Astronomia Òptica Nacional de Tucson han descobert dos forats negres massius que orbiten entre si en el centre d'una galàxia. Segons les velocitats de les seves òrbites, el forat negre més petit té una massa de 20 milions de vegades la del Sol i el més gran és 50 vegades més.

Segons els científics, aques dos forats negres semblen estar separats entre si només a una dècima part de la distància de la Terra a l'estrella més propera. Els autors de l'estudi calculen que orbiten entre si en cicles d'uns 100 anys. El descobriment podria conduïr a una major comprensió de com es formen i evolucionen els forats negres massius al centre de les galàxies.

Després de que una galàxia es forma s'acostumen a produïr la formació d'un forat negre en el seu centre. Donat que moltes galàxies es troben en agrupacions, les galàxies individuals poden col·lisionar entre si. El misteri és que els passa a aquests forats negres centrals quan les galàxies colisionen i es fusionen. La teoria prediu que orbitaràn entre si i finalment s'uniràn en un forat negre més gran.

Els investigadors van utilitzar dades del telescopi Sloan Digital Sky Survey situat a Nou Mèxic per a cercar aquests característics forats negres entre uns 17500 quasars descoberts pel SDSS. Es coneixen més de 100.000 quàsars i la majoria d'ells han estat descoberts gràcies a aquest telescopi a milers de milions d'anys llum.

Els quàsars són les versions més lluminoses de la clase general d'objectes coneguts com a galàxies actives, que poden ser centenars de vegades més brillants que la Vía Làctea i que estan impulsats per l'agregació de material en forats negres supermassius situats en el seu nucli. La matèria que cau en un forat negre no ho fa directament sinó que orbita al seu entorn formant un disc.

Es creu que totes les grans galàxies tenen un forat negre massiu en el seu centre i que algunes podríen tenir dos o més forats, almenys fins que es fusionin. Els forats negres podrien estar tant pròxims que seria impossible veure'ls. Malgrat tot, la llum emessa dels seus discs i la de la galàxia que els conté els hauria d'identificar.

Els investigadors van tenir especial cura d'eliminar la possibilitat de que estiguessin mirant dos galàxies, cada una amb un forat negre, sobreposades l'una sobre l'altra. Per a eliminar aquesta possibilitat analitzaren el desplaçament al roig en el que es trobaven els quàsars i l'existència d'una única galàxia.

Si els dos quasars eren objectes independents a diferents distàncies hauria d'haver-se vist la firma de l'espectre d'amb´dosi cada un tindría diferents desplaçaments al roig i per això diferent distància, fins i tot quan estiguessin a la mateixa línia de visió.

Segons un dels científics, el conjunt doble de les linies d'emissió és una evidència molt concluient dels dos forats negres. Si realitat fos una superposició casual, un dels objectes haurien dde ser molt peculiar. Una cosa meravellosa sobre aquest sistema de forats negres es que veurem canvis en la velocitat observable en els pròxims anys. Podem evaluar la nostra explicació de que el sistema de forats negres binaris s'inserten en una galàxia que és en ella mateixa el resultat d'una fusió de dos galàxies més petites, cada una d'elles contenen un dels dos forats negres.

Post 251: jo

Avui tinc que parlar de mi. Seré breu perquè és una de les coses que em fan una mica de vergonya.

Ara ja no treballo a la Radio, tal i com vaig explicar al post méteo des de madrid volia dir que canviada de ciutat. El canvi de ciutat era la conseqüència de canviar de feina.



Si voleu seguir les meves aventures em podeu trobar a les 2:25 cada matinada al 24horas, www.rtve.es.

Post 250: un quart de miler de posts

Sembla estrany. Fa 250 dies començava a teclejar el primer post i ara ja he arribat a un quart de miler!

D'aventures internàutiques n'hi han hagut moltes. He tingut moments de moltes ganes de teclejar i d'altres, on sincerament he sortit del pas com he pogut.

Entre tot plegat una de les coses que m'han motivat més a escriure és saber que molts de vosaltres, els que ara esteu llegint aquestes linies heu volgut participar a través dels comentaris o correus electrònics.

Avui en dia, on la xarxa ja està plena de blogs, imatges, posts i webs. Gràcies per arribar fins aquí i endavant que d'aquí res 1000!

Post 249: asteroides

El cinturón principal de asteroides es una zona que contiene millones de objetos rocosos entre las órbitas de Marte y Júpiter. Los científicos han encontrado que debería de haber más asteroides de los que observan los investigadores. Los asteroides perdidos pueden consitutir un indicio de un suceso que tuvo lugar hace unos 4 mil millones de años, cuando los planetas gigantes del sistema solar migraron a sus posiciones actuales.

El estudiante graduado David A. Minton y el profesor Renu Malhotra, de la Universidad de Arizona, afirman que los asteroides perdidos constituyen un importante indicio que apoya la idea de que el sistema solar primitivo sufrió un violento episodio de migración de los planetas gigantes que podría ser responsable del intenso bombardeo por asteroides de los planetas interiores.

Sus simulaciones por ordenador del cinturón de asteroides muestran un cinturón simulado con muchos más asteroides de los que se observan actualmente en el cinturón de asteroides. Cuando compararon el cinturón simulado con el real, descubrieron un comportamiento peculiar de las diferencias. El cinturón de asteroides simulado coincidía bastante bien con el real en los lados orientados hacia el Sol de los huecos de Kirkwood (huecos en la distribución de asteroides del cinturón), pero al cinturón real parecían faltarle asteroides en los lados orientados hacia Júpiter.

"Entonces simulamos las migraciones de los planetas gigantes", comenta Minton. "Los efectos perturbadores de los planetas en migración esculpieron nuestro cinturón de asteroides simulado. Cuando acabó la migración, nuestro cinturón simulado se parecía mucho más al observado".

Post 248: 2 fets històrics

Una de les moltes tasques de la climatologia, més concretament de la paleoclimatologia és esbrinar el temps que va fer fa molts anys.

Això pot semblar una cosa vanal però no ho és tant quan aquest temps serveix per a justificar algun esdeveniment històric concret. I això és al que volia anar a parar, que la història ha anat d'una manera, però de ben segur que si algú hagués mirat la previsió del temps d'aquell dia, avui potser no estariem aquí.

Des de la prehistòria, tots hem estat a mercè del temps. L'altre dia em van fer recordar uns quants esdeveniments si més no curiosos. Si pel que fos voleu ampliar el tema hos recomano el llibre de Laura Lee: "Blame It on the Rain: How the Weather Has Changed History".

Si anem enrerra les cultures gregues van salvar-se gràcies a una brisa marína. La supervivència de la civilització grega, i per tant de la cultura occidental, es veu compromesa durant les guerres Mèdiques. L'imperi Persa, en el seu apogeu de poder sota el mandat de Jerjes, va estar a punt de derrotar als grecs en terra ferma, malgrat la resistència del rei Leònides i els seus espertans en el combat de les Termòpiles. (mireu-vos la pel·lícula 300). Malgrat tot, el general Temístocles va aconseguir alterar definitivament el rumb de la guerra a favor dels grecs l'any 480 AC, utilitzant el seu coneixement dels vents locals en la batalla naval de Salamina.

Si anem a l'altre cantó de món. Kublai Khan, el líder de l'imperi Mongol, fou el primer kamikaze. A finals del segle XIII, el líder de l'imperi es va dispossar a dur a terme la conquesta del Japó amb una flota de 4000 vaixells i més de 40 mil soldats. Però les seves tropes foren vençudes abans de desembarcar, de forma sorpresa, epr un terrible tifó que va enfonsar a gairebé totes les naus. Els monjos sintoistes, que creien que la tormenta s'havia desencadenat com a resultat de les seves pregàries, els van donar el nom de kamikaze o "vent diví". Aquest fet marcà des d'aleshores la tradició japonesa de que el seu poble era protegit.

Post 247: cançó per un dia de pluja

Avui plou a molts punts del país i com que en un día així, en el que tinc que treballar a més a més m'agrada poder escoltar de tant en tant aquesta bona cançó.


Dragonslayer amb el seu teva Com la pluja.
Gaudiu del dia!!