Post 252: forat negre

Investigadors de l'Observatori d'Astronomia Òptica Nacional de Tucson han descobert dos forats negres massius que orbiten entre si en el centre d'una galàxia. Segons les velocitats de les seves òrbites, el forat negre més petit té una massa de 20 milions de vegades la del Sol i el més gran és 50 vegades més.

Segons els científics, aques dos forats negres semblen estar separats entre si només a una dècima part de la distància de la Terra a l'estrella més propera. Els autors de l'estudi calculen que orbiten entre si en cicles d'uns 100 anys. El descobriment podria conduïr a una major comprensió de com es formen i evolucionen els forats negres massius al centre de les galàxies.

Després de que una galàxia es forma s'acostumen a produïr la formació d'un forat negre en el seu centre. Donat que moltes galàxies es troben en agrupacions, les galàxies individuals poden col·lisionar entre si. El misteri és que els passa a aquests forats negres centrals quan les galàxies colisionen i es fusionen. La teoria prediu que orbitaràn entre si i finalment s'uniràn en un forat negre més gran.

Els investigadors van utilitzar dades del telescopi Sloan Digital Sky Survey situat a Nou Mèxic per a cercar aquests característics forats negres entre uns 17500 quasars descoberts pel SDSS. Es coneixen més de 100.000 quàsars i la majoria d'ells han estat descoberts gràcies a aquest telescopi a milers de milions d'anys llum.

Els quàsars són les versions més lluminoses de la clase general d'objectes coneguts com a galàxies actives, que poden ser centenars de vegades més brillants que la Vía Làctea i que estan impulsats per l'agregació de material en forats negres supermassius situats en el seu nucli. La matèria que cau en un forat negre no ho fa directament sinó que orbita al seu entorn formant un disc.

Es creu que totes les grans galàxies tenen un forat negre massiu en el seu centre i que algunes podríen tenir dos o més forats, almenys fins que es fusionin. Els forats negres podrien estar tant pròxims que seria impossible veure'ls. Malgrat tot, la llum emessa dels seus discs i la de la galàxia que els conté els hauria d'identificar.

Els investigadors van tenir especial cura d'eliminar la possibilitat de que estiguessin mirant dos galàxies, cada una amb un forat negre, sobreposades l'una sobre l'altra. Per a eliminar aquesta possibilitat analitzaren el desplaçament al roig en el que es trobaven els quàsars i l'existència d'una única galàxia.

Si els dos quasars eren objectes independents a diferents distàncies hauria d'haver-se vist la firma de l'espectre d'amb´dosi cada un tindría diferents desplaçaments al roig i per això diferent distància, fins i tot quan estiguessin a la mateixa línia de visió.

Segons un dels científics, el conjunt doble de les linies d'emissió és una evidència molt concluient dels dos forats negres. Si realitat fos una superposició casual, un dels objectes haurien dde ser molt peculiar. Una cosa meravellosa sobre aquest sistema de forats negres es que veurem canvis en la velocitat observable en els pròxims anys. Podem evaluar la nostra explicació de que el sistema de forats negres binaris s'inserten en una galàxia que és en ella mateixa el resultat d'una fusió de dos galàxies més petites, cada una d'elles contenen un dels dos forats negres.