Post 307: Apophis

La primera Conferencia Internacional sobre Defensa Planetaria de la Academia Internacional de Astronáutica se celebra en Granada, España, los días 27-30 de Abril. Entre los temas a debate destacan los preparativos para la aproximación del asteroide Apophis a la Tierra en 2029.

Este año se celebra un importante aniversario en la historia de la investigación científica: hace cuatro siglos Galileo utilizó por primera vez el telescopio con fines astronómicos, pero en 2009 también se definirá el marco que permitirá realizar futuros descubrimientos. El 13 de Abril de 2029 – dentro de veinte años – la aproximación del asteroide Apophis a la Tierra será una ocasión única para mejorar nuestro conocimiento sobre los Objetos Cercanos a la Tierra, también conocidos como NEOs (acrónimo inglés de Near Earth Objects). Expertos en la materia de todo el mundo debatirán la mejor forma de prepararse para este encuentro.
En la primera Conferencia Internacional sobre Defensa Planetaria de la Academia Internacional de Astronáutica (IAA), especialistas en astrometría, dinámica orbital, caracterización física de asteroides y cometas, aerotermodinámica y modelado de impactos se encontrarán con diseñadores de misiones espaciales, analistas de riesgos, ingenieros de sistemas y legisladores para tratar los impactos de asteroides como una materia de investigación interdisciplinar y una amenaza a tener en cuenta.

La conferencia, patrocinada por la ESA, será la primera de su clase organizada en Europa bajo el nombre de la IAA. Este evento también cuenta con el apoyo de las principales agencias espaciales, institutos de investigación y la industria.

A pesar de que el asteroide Apophis – una montaña de roca de 270 m de longitud, con una masa aproximada de 20 millones de toneladas – no supone un peligro real, constituye un buen ejemplo del tipo de objeto que podría presentar una alta amenaza de impacto. La amenaza es combinación de su tamaño y de su inmensa energía cinética, así como sus aproximaciones periódicas a nuestro planeta – en intervalos que varían de los cientos a los miles de años. Por esta razón, la conferencia aprovechará la visita de Apophis como catalizador para la investigación aplicada en el campo de los asteroides.

“Es un tema muy atractivo para muchos investigadores, ya que en los estudios sobre estos objetos – y en los de las misiones espaciales relacionadas con ellos – se combinan muchos campos científicos y tecnológicos de vanguardia”, comenta Andrés Gálvez, director del Programa de Estudios Generales de la ESA y miembro del comité organizador de la conferencia. “Encontrar nuevas soluciones y arrojar luz sobre los aspectos aún desconocidos de los NEOs requiere una gran creatividad; estudiar cómo evitar una posible catástrofe a escala planetaria es un desafío especialmente convincente”, añade Gálvez.

En esta primera Conferencia Internacional sobre Defensa Planetaria de la IAA también se presentará la nueva iniciativa de la ESA para la Concienciación sobre la Situación del Espacio (Space Situational Awareness, SSA) “El riesgo de que un Objeto Cercano a la Tierra impacte contra nuestro planeta es bajo – pero cuando ocurre, produce muchos daños. El impacto de un NEO es la única amenaza natural que tenemos capacidad tecnológica para evitar – nos deberíamos preparar para esto”, comenta Detlef Koschny, miembro del programa SSA de la ESA.

Post 306: l'objecte més llunyà

El telescopi Swift de la NASA ha detectat una explosió de raig gamma, provocada per l'esclat d'una estrella moribunda, que els astrònoms consideren l'objecte més antic i distnat detectat fins ara l'Univers. L'explosió va tenir lloc fa aproximadament 13.000 milions d'anys, tan sols fa 600 milions d'anys després del Big Ban, quan l'Univers tenia un 5% de la seva edad.

Les explosions de raig gamma són potents descarregues d'energia que duren entre menys d'un segon i diversos minuts. Aquests fenòmens alliberen enormes quantitats d'energia en molt poc temps, i generalment es produeixen després de l'esclat d'una estrella que es transforma en un forat negre.

L'explosió de raig gamma acabada de descobrir fou detectada pel telescopi Swift el matí del dia 23 d'abril. L'esclat durà uns 10 segons i es va produïr dins la constel·lació de Lleó. Ràpidament, diversos telescopis terrestres realitzaren un seguiment del fenòmen, incloent el Very Large Telescope (Telescopi de Gran Abast o VLT, en anglès), situat a Paranal (Xile) dins l'Observatori Europeu Austral (ESO).

Les observacions realitzades amb raig infrarrogs pel VLT, unes 17 hores després de que l'explosió fos detectada, permitint als astrònoms establir la distància a la que es va produïr l'esclat.

L'esclat va tenir lloc quan l'Univers era encara molt jove, tenia una edat d'uns 600 milions d'anys. Per a fer-se una idea de la "immaduresa" de l'univers en aquell moment, hi ha a més a més s'ha de tenir en compte que les primeres estrelles es formaren quan l'Univers tenia entre 200 i 400 milions d'anys.

A partir d'ara es podràn detectar esclats fins i tot molt primitives.

Post 305: Portal a l'Univers

La Unió Astronòmica Internacional (UAI), una organització que reuneix a més de 10.000 astrònoms de tot el planeta, ha llençat el Portal a l'Univers amb motiu de l'Any Internacional de l'Astronomia. Es tracta d'una web amb la qual aquesta organització preten informar sobre els últims grans avanços en l'investigació del cosmos.

Per això es valen no només del clàssifc format text, si no de videos, blogs, imatges, i diverses aplicacions que permeten obtenir dades gairebé en directe, com fotografies del Sol, la posició de les naus espacials o informació dels telescopis. A més a més, conté un servei de RSS per aquells internatures que es vulguin subscriure i puguin així estar informats de cada actualització de la web.

El director del projecte, Lars Lindberg Christensen afirmà que la creació d'aquest portal obeeix a la necessitat que tenen els astrònoms de tenir tota la informació reunida en un sol lloc i que sigui fàcilment accessible. A més a més, pretenen afegir materials educatius i direccions interessants com clubs astronòmics, planetaris i observatoris.

Post 304: 1 pas endavant i 2 enrerra

L'arribada del PSE de bracet del PP a Ajuria Enea tindrà conseqüències ràpides i visibles en un camp que, aparentment, no hauria de ser matèria de tractament urgent. Es tracta dels mapes que utilitza ETB, la televisió pública basca, en les seves informacions meteorològiques. Segons els acords que possibilitaran l'elecció de Patxi López com a nou lehendakari es durà a terme una "reforma profunda" de les ràdios i televisions públiques del País Basc en la qual en destaca la intenció de fer desaparèixer el concepte Euskal Herria, cosa que portarà a una modificació dels continguts informatius. Una de les conseqüències en serà, precisament, la dels mapes del temps, on no hi podran aparèixer aquells territoris bascòfons que no formen part de l'actual Comunitat Autònoma Basca.

Concretament, les Bases per al canvi democràtic al servei de la societat basca inclouen un apartat, el sisè, referit a EITB, en el qual s'especifica que "la línia editorial, així com les representacions gràfiques i infogràfiques de la programació d'EITB, s'inscriurà en la realitat política i institucional que representa la Comunitat Autònoma Basca, sense perjudici d'informar sobre el nostre entorn cultural o territorial."

Aquesta qüestió ha portat a reclamar alguns polítics catalans a fer el mateix als mapes meteorològics de Televisió de Catalunya on, després de la informació del Principat i abans de la informació del continent europeu, s'informa del temps de la resta de territoris dels Països Catalans. Així, el president de Ciutadans, Albert Rivera, va assegurar en conèixer-se l'acord PSE-PP, que es mostrava partidari d'un de similar a Catalunya portaria a eradicar el que va anomenar “el mapa de l'imperi dels Països Catalans”.

Els mapes com a 'cosmovisions'
Tot plegat ha obert un debat sobre quin ha de ser el model informatiu a Televisió de Catalunya, on el mapa del temps pot ser considerat, de fet, només la punta de l'iceberg d''una determinada manera d'entendre les coses des d'un punt de vista polític. El diputat socialista Joan Ferran, cèlebre per les seves crítiques a la costra nacionalista que, segons ell, impregna els informatius de Televisió de Catalunya i Catalunya Ràdio, també s'ha significat respecte al mapa del temps. “Tot i que hi ha una unitat cultural i lingüística de Salses a Guardamar -afirma Ferran-, el fet és que la unitat política dels Països Catalans no existeix”, raó per la qual es mostra partidari “d'un mapa físic en el que no es transmeti una cosmovisió determinada”. Per a Ferran cal mantenir un mapa que informi de la meteorologia a tot el domini lingüístic “però sense línies que creen separacions”, ja que aquest fet “pressuposa que marca els límits d'un país”. Tot i això, Ferran considera que la televisió basca ha d'aplicar la mateixa recepta, és a dir, “informar de l'àrea lingüística del basc però sense marcar fronteres”.

Tomàs Molina és el cap de meteorologia de Televisió de Catalunya i defensor de l'estat actual de coses: “Fem pronòstics per a Catalunya i també per al País Valencià i les Illes Balears perquè és l'àrea natural nostra”, assegura, al temps que assenyala que en tots aquests territoris Televisió de Catalunya “disposa d'observadors que ens passen dades i a més hi tenim audiència, tot i que al País Valencià cada cop menys, a causa del tancament de repetidors". Apunta Molina que sempre es fa un apunt del temps a Europa i que també s'informa del temps a Madrid al TN Vespre. El fet que no s'informi més d'Espanya també té el seu perquè: “Si alguna cosa fem bé és el temps de Catalunya, on hi ha la gent que ens entén i la que ens dirigim, i centrar-nos en aquest territori ens permet ser molt més detallistes”. Pel que fa a la lectura política de tot plegat, Molina, que assegura que “mai” s'ha sentit “al·ludit per la crosta nacionalista”, considera que sovint es fa “més controvèrsia que política” i que, en tot cas, la feina dels homes i dones del temps és la de “donar la millor informació possible”, una informació que passa per mantenir l'actual estructura.

De la lògica lingüística a la política
També defensa el model vigent el periodista Vicenç Villatoro, exdirector de TV3, que deixa clar que “el mapa del temps d'una televisió no és innocent”, en tant que “defineix des d'on emet i per a qui emet”. En un article recent, Villatoro també assegurava que tot i que “l'àmbit central de TV3 és Catalunya, també ho és el català” i en aquest sentit defensa que “el mapa d'una televisió o de qualsevol producte cultural el defineix fonamentalment la llengua amb què es fa” i considera que canviar aquest model per un de “circumscrit als límits polítics i administratius de la comunitat autònoma” passa per “substituir la lògica lingüística i cultural per la lògica política i administrativa”.

No ho veu d'igual manera Anna Balletbó, membre del Consell de Govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals a proposta del PSC, que defensa que "el mapa ha de ser més ampli" en nom d'un "pragmatisme" pel qual demana “saber si farà fred a Madrid o no perquè hi viatjo sovint”. Des d'aquest punt de vista, Balletbó considera que “fer una previsió més àmplia és un favor a la gent”, però que no considera que això sigui “una qüestió ideològica” i, en tot cas, és del parer que a TV3 encara hi ha “pendent” un debat “a fons d'estratègia de futur”.

Mentrestant, a la televisió basca es viu a l'espera del que pugui passar després del traspàs de poders, conscients que arribaran temps de canvis definits per una voluntat inequívoca de PSE i PP de fer just el que denuncia Villatoro, és a dir, “substituir la lògica lingüística i cultural per la lògica política i administrativa”.

A nivell individual crec que és un pas enrerra. No crec que incloure un espai més gran que el mateix Euskadi o Catalunya en ambdós previsions pugui generar tanta polèmica. En el fons tot tendeix al mateix al provincialisme. Com si els fes por obrir-se al que els envolta.

Post 303: anunci molt emotiu

Simplement genial.

Post 302: biblioteca mundial

La Unesco i 32 institucions associades presenten a París la Biblioteca Digital Mundial, un web on es podran consultar documents culturals únics de biblioteques i arxius del món sencer. El web conté manuscrits, mapes, llibres estranys, pel·lícules, gravacions sonores, publicacions i fotografies. L'accés, gratuït i il·limitat.

Tresors culturals com ossos per oracles aportats per la Biblioteca Nacional de la Xina; manuscrits científics aràbics procedents de la Biblioteca i Arxius Nacionals d'Egipte; fotografies antigues de l'Amèrica Llatina conservades a la Biblioteca Nacional de Brasil; el "Hyakumanto darani", una publicació de l'any 764 custodiada per la Biblioteca Nacional de la Dieta del Japó; la famosa Bíblia del Diable del segle XIII, que pertany als fons de la Biblioteca Nacional de Suècia, i obres cal·ligràfiques en àrab, persa i turc de les col·leccions de la Biblioteca del Congrés dels Estats Units.

Són només una petita mostra del gran ventall de continguts culturals que es pot consultar, gratuïtament i de manera il·limitada, a la Biblioteca Digital Mundial. La idea la va tenir al 2005 el Bibliotecari del Congrés dels Estats Units, James H. Billington, que va proposar a la Unesco la creació d'aquesta biblioteca. Segons Billington, aquest projecte podia tenir "l'efecte beneficiós d'unir les persones, exaltant el caràcter profund i excepcional de les diferents cultures en un projecte a escala mundial". Promoure l'entesa en el pla internacional és, doncs, la primera finalitat del projecte, però n'hi ha més, com ampliar la quantitat i qualitat dels continguts culturals a internet, proporcionar material de documentació, informació i estudi a educadors, estudiants i erudits, així com al públic en general i, per últim, crear capacitats en les nacions associades al projecte, amb vistes a reduir l'escletxa digital entre els diferents països i a l'interior de cadascun d'ells.

El web de la Biblioteca Digital Mundial funciona en set idiomes -àrab, xinès, espanyol, francès, anglès, portuguès i rus- i té continguts en moltes altres llengües.

Entre la gran quantitat de material per exemple hi podeu trobar el facsímil de la descripció que feren d'egipte per a Napoleó. Gaudiu del viatge.

Post 301: mirant les estrelles

A l'illa canària de La Palma, en un lloc conegut com a Roque de los Muchachos, una dotzena de telescopis de gran magnitud esquitxen el paisatge. És en aquest indret on s'acaba de completar l'observatori més potent del món per observar rajos gamma. Un projecte que ha estat possible, en bona part, gràcies a les aportacions que s'hi han fet des de la universitat catalana. El telescopi Magic I funciona des del 2003 i ara es posa en marxa el Magic II. Tots dos junts formen l'únic aparell capaç d'observar explosions d'alta energia -per exemple, de supernoves- produïdes a 5.000 milions d'anys llum de distància.

Els telescopis Magic I i II estan situats al bell mig d'una cadena d'observatoris internacionals que aprofiten les excel·lents condicions atmosfèriques de la muntanya coneguda com a Roque de los Muchachos, a l'illa de La Palma per observar el cel amb més nitidesa que en cap altre lloc de l'hemisferi nord.

Cada Magic està format per un gran mosaic de miralls de 17 metres d'altura, dirigit a una càmera ultrasensible equipada amb un miler de fotosensors. El conjunt pesa unes 20 tones, però és extremadament lleuger ja que gràcies a uns potents motors és capaç de dirigir-se, només en 40 segons, a qualsevol punt del cel on es detecti una alerta d'explosió còsmica.

Junts, els Magic constitueixen el millor i més potent telescopi de detecció de rajos gamma del món. Els rajos gamma són una llum invisible de molt alta energia produïda a l'espai per fenòmens còsmics violents, com ara explosions d'estrelles o galàxies. Investigar-los ens dóna molta informació sobre com evoluciona l'univers i quin va ser el seu origen.

La investigació catalana ha estat fonamental en la creació del Magic i en el seguiment de les seves dades. L'Institut de Física d'Altes Energies, l'IFAE, adscrit a la Universitat Autònoma, i altres centres de la Universitat Autònoma de Barcelona i de la Universitat de Barcelona han proporcionat bona part dels efectius humans i materials del projecte.

Post 300: i ja en van 300!

Doncs si senyor! Ja he arribat al post número 300.

Així que aquí teniu el trailer de la pel·lícula 300 dirigida per Zack Snyder i protagonitzada per Gerard Butler.

No hi busqueu segones intencions, simplement hi ha el número.

Post 299: dia de la Terra (2/2)

Tal día como hoy de hace 39 años se celebraba el primer día de la Tierra. En aquel entonces un senador americano había propuesto la creación de la Agencia de Protección Ambiental. Una institución que a lo largo de todos estos años se ha dedicado a enmendar los daños producidos al medio ambiente.

Este año el lema es la generación verde. Dónde se buscarán propuestas para la creación de una economía verde. Por ejemplo eliminar la dependencia de los combustibles fósiles, ser más sostenibles, crear trabajos ecológicos…

La campaña de este año también se extenderá hasta el 2010 cuando se conmemorará el 40 aniversario del día de la tierra.

Durante los últimos 50 años otra agencia americana la NASA se ha dedicado a explorar, fotografiar, analizar y observar nuestro planeta.

La NASA esta semana propuso una encuesta para escoger su mejor logro. La ganadora ha sido la tecnología GPS (Sistema de Posicionamiento Global) que en su momento se desarrolló para uso militar y que hoy en día a muchos nos saca de un apuro.

En la imagen de arriba podéis ver la gran cantidad de satélites GPS que orbitan nuestro planeta.

Post 298: día de la Terra (1/2)

Demà es cel·lebra el día de la Terra. Aquí teniu un anunci de la campanya que enguany porta com a lema "generació verda".

Post 297: el millor de la NASA

Els internautes podràn votar entre 10 dels seus triomfs aconseguits gràcies a les seves exploracions espacials, en particular aquells que tenen que veure amb la Terra. La votació estarà oberta fins al pròxim dimarts i els resultats es coneixeran 24 hores després, per cel·lebrar el día dedicat al nostre planeta.

Les fites de la NASA no només són aquells relacionats amb el cosmos o planetes llunyans, sinó també els relacionats amb el planeta Terra i els seus habitants amb especial impacte en la informàtica, la ingenieria i la ciència.

La NASA dóna a escollir entre una llista dels deu avanços que el seu judici han tingut un major impacte com les vistes des de l'espai de la contaminació aèria, les imatges de l'escalfament de la Terra i el desgel dels pols, el moviment de les plaques de gel, o la tecnología que ha millorat la precissió dels moderns GPS.

Una altra d'aquestes millores de les que han disfrutat els terrícoles en els últims anys ha estat el del pronòstic meteorològic el qual, gràcies al desenvolupament de sensors orbitals que medeixen les variables que afecten al clima, han pogut detectar amb exactitud l'aproximació d'huracans i ciclons.

Els satèl·lits de la NASA han permès conèixer la Terra en profunditat i veure des del cel, per ejemple, la vegetació que hi ha a la Terra, analitzar les seves funcions de fotosíntesis, conèixer l'evolució dels ecosistemes i evaluar la influència dels cicles de diòxid de carboni a l'atmosfera.

Una altra de les files per la qual el públic pot votar és el sistema que permet mesurar a gran escala els cultius que hi ha en el món i situar-los exactament en el mapa, una eina que permet als científics preveure la falta d'alimentas al món.

La NASA també ha arribat fins als abismes dels oceans per a conèixer la seva profunditat i la seva temperatura, un altre dels indicadors per a mesurar l'escalfament global del planeta.

L'ull indiscret de la NASA també ha permés a l'home veure el desplaçament de les plaques de gel, el desgel dels glacials i molts altres canvis que permeten estar alerta davant el canvi climàtic i atendre el possible aument dels nivells marins.

Per a molts, l'avanç més popular de la NASA és el GPS, un llarg procés de tecnología i coneixement del planeta, l'ús del qual es fa cada día més popular i imprescindible.

La NASA ho confimà al recordar que vivim en un planeta actiu on cada peça es mou relativament respecta a una altra per la qual cosa una navegació precisa amb satèl·lits GPS seria impossible si un coneixement ultraprecís de la forma de la Terra i dels seus moviments.

Aquest coneixement exhaustiu de la Terra, segons la NASA, també ajuda a controlar els moviments de les plaques tectòniques, la pujada del nivell del mar i permet augmentar la navegació aèria.

El 22 d'abril de 1970, degut a l'iniciativa de l'ex-senador americà Gaylor Nelson, més de 20 milions es congregaren als parcs i jardins del país, fins i tot al Central Park, de Nova York, i les zones de monuments nacionals de la ciutat de Washington, per a demanar una acció eficaç com a favor dels seus recursos naturals.

Post 296: Antàrtida

Els països firmants del Tractat de l'Antàrtic han acordat limitar el turisme en aquest continent verge per protegir-ne el fràgil ecosistema. Amb la proposta nord-americana s'ha decidit que hi haurà restriccions per als vaixells, que els creuers amb més de 500 passatgers no podran acostar-se a les costes del pol sud i que es limitarà a un màxim de 100 la xifra de persones autoritzades a desembarcar-hi.



El Tractat de l'Antàrtic es va firmar ja fa més de 50 anys i estableix que es tracta d'un territori consagrat a la investigació científica i s'hi prohibeixen les explotacions petrolíferes i mineres i tota mena d'activitat militar. Entre els signataris, hi ha els Estats Units, l'Argentina, França, el Japó i Noruega, entre d'altres.

Post 295: tornado en Galícia

Un tornado afectó ayer a la playa de Cabío, próxima a la localidad coruñesa de A Pobra do Caramiñal, donde causó daños materiales en un cámping, aunque Meteogalicia considera improbable que este fenómeno meteorológico se repita en los próximos días por la presencia de lluvia.

Fuentes de Meteogalicia informaron que los tornados representan fenómenos "muy locales" y no queda constancia de ellos en las estaciones meteorológicas, como ocurrió con el que sucedió el pasado miércoles a las 21:00 horas en Cabío.

Mostra un mapa més gran

Explicaron que el tornado pudo deberse a que hubo un cambio radical en el tiempo al pasar de una situación de cielo despejado y temperatura alta a lluvia, con aire bastante cálido y humedad en superficie y mucho aire frío en altura.

Esta situación en Galicia se resuelve normalmente con fenómenos tormentosos, agregaron las mismas fuentes, que detallaron que esta última situación es la más probable porque en estos momentos no hay temperaturas altas en superficie.

Post 294: divendres

S'acaba la setmana laboral...

a la nit cap al poble.

Macedònia amb la seva cançó divendres.

Post 293: el temps a Amèrica

La web per excel·lència amb informació meteorològica es potser amb diferència la del National Oceanic & Atmospheric Administration altrament coneguda per les seves inicials NOAA. Entre la multitud de serveis i funcions que ofereix podem destacar mapes del temps, previsió de l'oceà, les costes, multitud d'imatges de satèl·lit tant de la sèrie NOAA com del GOES, clima, costes, navegació.

La informació sobre el temps que és d'unes dimensions i detall úniques arreu del planeta, tenen el desavantatge (relatiu) de ser restringides geogràficament als Estats Units. Entre els recursos podem trobar composicions de radar, simulacions de precipitació... L'agència oceànica està celebrant aquests dies els 200 anys d'història . La NESDIS és la divisió dedicada a la gestió de les imatges de satèl·lit en temps real tant del GOES (Est i Oest), de diverses unitats NOAA i del NPOESS que és un satèl·lit polar. Un altre apartat és la web del Clima lligada a un programa nacional creat a l'octubre de 2005 per a gestionar tots els productes referents a la informació climàtica i l'anàlisi de tot el que s'obté.

Als Estats Units és on també va nàixer el canal d'informació, ara d'escala internacional, The Weather Channel. La web està personalitzada en més de 20 països entre els quals destaquen: Brasil, Regne Unit , Alemanya , Espanya entre molts més. Totes les versions són més o menys idèntiques, presenten una pàgina principal on apareix una imatge del satèl·lit meteorològic corresponent, enllaços per veure la previsió del temps en vídeo, a més a més de recomanacions pel viatge, la salut, i previsions locals. Aquest últim consisteix generalment en tres opcions de cerca: per codi postal, per nom o a través de divisions administratives.

Un dels productes estrella sorgit del The Weather Channel fou el canal del temps Yahoo! Weather . Ofereix un servei molt semblant a l'anterior però amb l'afegit de disposar d'un potent cercador de continguts.

A la mateixa escala però totalment independent de mitjans de comunicació tenim la web Accuweather , com a consell dir que la web és una mica lenta d'accés però que ofereix una quantitat d'informació difícil de quantificar si tenim en compte que recull centenars i fins i tot milers de ciutats de cada continent. Les principals divisions a part de la nord americana és la del Canadà i el Regne Unit. A més a més recentment han publicat una extensió pel navegador de codi lliure Firefox que mostra la informació en temps real de la ciutat que configurem, així com la previsió a curt termini.

Post 292: La cumbre

Aquí teniu imatges de l'erupció del volcà La cumbre de l'illa Fernandina a l'arxipèl·leg de les Galàpagos.






Totes les imatges han estat extretes de la Earth Observatory.

Post 291:síndrome de Diògenes (3 de 3)

El correu electrònic, tan indispensable, pot tornar-se una arma de doble tall si l'usuari no es maneja amb certa organització.

Al correu no se'l pot deixar sol. En una distracció de pocs dies el compte d'algú que treballi amb ell pot engreixar de l'ordre de 400 o 500 missatges. No obstant això, la majoria dels usuaris són fidels a la tecla i prefereixen l'e-mail a altres mitjans, ja sigui la comunicació personal o el telèfon.

Pot minvar l'e-mail les relacions entre companys de feina? Fouce creu que és massa arriscat dir que té un efecte negatiu, però el que sí que és cert és que les relacions han donat un gir de 180 graus. Per al psicòleg, professor de la Universitat Carlos III. D'altra banda, la tendència a pensar que les comunicacions per correu electrònic ofereixen més seguretat també és discutible, segons Fouce. La seguretat a la Xarxa depèn d'amb qui estiguis connectat, és més possible que et puguin espiar les converses per Internet que per telèfon o en persona.

Fouce és dels que apunten al reflex de la personalitat en les noves tecnologies, com no podria ser de cap altra manera, ambdós aspectes interactuen. Si en la seva vida algú és obsessiu, el plasmarà ordenant els missatges i tractant de tenir-lo tot sota control; o si es té tendència paranoide, pensarà que els missatges tenen continguts ocults. La inquietud per no poder respondre ràpid els e-mail o la incapacitat per esborrar per no saber separar l'útil de l'inútil també té el seu origen, segons el psicòleg, en la personalitat del cibernauta.

L'spam és un malson, perquè malgrat el filtre tots els dies arriben correus, que si anar-se de vacances, donar classe o allargar-se el penis..., és horrible!.

El correu ha de ser una eina útil, però no un destorb. Sembla necessari, vesteixo el vist, fer alguns ajusts per evitar que se'ns contagiï la síndrome de Diógenes.

Post 290: síndrome de Diògenes (2 de 3)

Ha arribat l'hora del desordre, doncs. El dolent no és tenir la safata del correu plena, sinó plena d'escombraries. I no només de spam. Ara ataca una nova espècie, el bacn: es tracta de notificacions que vols veure, però no en qualsevol moment. Van des dels avisos de xarxes socials als comentaris en blocs. [Spam era una marca de pernil enllaunat que usava Monty Python en un sketch; i continuant amb l'acudit, arriba bacn, pronunciat com a cansalada en anglès].

No esborrar els correus electrònics té relació amb la proliferació de nous dispositius. Abans es bolcaven molts missatges a l'ordinador, perquè se saturaven els correus. Ara, la gran capacitat dels comptes se suma a la necessitat de poder gestionar-lo des de la PDA, el mòbil o un altre ordinador: ara vol tenir-se tot a mà des de qualsevol lloc. El 12% dels usuaris, segons Contactlab, mira ja el seu correu des de dispositius mòbils.

Però no tot el món pensa igual. Molts experts continuen establint fortes correspondències entre la safata d'entrada i el caràcter de cada un. Per a Jeffrey Zaslow, columnista de The Wall Street Journal, la safata d'entrada d'algú és com el seu armari personal: Et pot dir com de desordenada o acurada és la persona, el que considera valuós per guardar i el que no, o quines són les seves prioritats.

José Miguel Bolívar, autor del bloc Optimainfinito sobre productivitat, també considera que a l'hora de gestionar el correu la personalitat es projecta a la Xarxa. Estableix dues categories: Els classificadors i els encontradores. Els primers són, segons Bolívar, gent ordenada que sap perfectament on té cada cosa, en contraposició amb els encontradores, que utilitzen l'opció de buscar: La tendència està canviant, d'arxivar es passa a etiquetar, que serveix per optimitzar la recerca, més pràctic que les carpetes perquè permet classificar cada correu amb més d'una paraula clau, com si fos a diverses carpetes.

A més, Bolívar assegura que, entre els qui tendeixen a esborrar o a guardar, hi ha una relació implícita amb la seguretat personal: "El millor és, com sempre, la moderació; però en l'extrem hi ha els insegurs, que tenen por d'esborrar per si ho necessiten en un futur, i els molt segurs que es tiren a la piscina i l'esborren tot, amb el risc d'agafar-se els dits."

Malgrat les queixes i el possible estrès, ningú no dubta de les bondats del correu electrònic, que per alguna cosa és l'eina més utilitzada d'Internet, segons l'últim estudi de l'Associació d'investigació dels mitjans de comunicació (AIMC) sobre comportament dels internautes. El 96,4% dels enquestats van declarar haver mirat el correu el dia anterior, un 68% diverses vegades. L'Estudi de la Societat de la Informació a Espanya 2008 corrobora que per al 85% dels internautes l'e-mail és el seu mitjà de comunicació més habitual per Internet. Segons Garrido, el correu és en molts casos "el principal element d'identitat a la Xarxa: un canal per accedir a serveis [xarxes socials i gairebé qualsevol programa que requereixi registrar-se per accedir] com un DNI digital".

Admès que els internautes deixen empremta en el seu compte de correu, caldria veure'n quantes. Perquè el 80% dels usuaris té més d'una, i l'11% arriba a tenir més de quatre direccions. És possible portar al dia quatre comptes de correu? Quant temps es necessita? Per a Dans, la qüestió no és quant temps s'usa l'e-mail sinó quant temps es perd gestionant-lo. Hi ha dues escoles sobre l'ús del correu electrònic, la de l'atenció permanent i la de revisar-ho diverses vegades al dia; els joves solen ser més de la primera, estan acostumats a estar pendents de diversos temes alhora i no els molesten les petites interrupcions.

En el fons un dels grans problemes rau en el fet de que molta gent no sap el límit del seu correu.

Post 289: síndrome de Diògenes (1 de 3)

Si ets dels que no acostumes a esborrar els correus electrònics que van arribant cal anar en compte, perquè la cosa pot anar a més. El volum d'e-mails està creixent de manera desorbitada, tant per spam com per la moda de socialitzar, i està provocant una epidèmia entre els usuaris: la síndrome de Diógenes. Comptes de correu desbordats a les que no es pot clavar la dent si no es tenen dues hores per davant, amb una sensació generalitzada de la qual l'e-mail ens supera i ens fa perdre un temps preciós. És cert.

Milions de persones treballen connectades a l'e-mail, per comunicar-se fins i tot amb qui és davant l'ordinador del costat. Si a la quantitat dels missatges que envien i reben li afegim el correu no desitjat, ens trobem que la direcció de correu ha de suportar una quantitat de missatges que, en la majoria dels casos, resulta impossible anar esborrant sobre la marxa.

Sobre les causes d'aquesta sobrecàrrega de missatges, Fernando Garrido, vicepresident de l'Observatori per a la cibersocietat, revela el que pot ser un dels principals motius que la majoria de safates d'entrada semblin trasters abandonats: L'usuari té la percepció que la seva capacitat d'emmagatzemament és infinita, per la qual cosa tan sols elimina correus de coordinació (quedar en un lloc a una hora) o spam..

Segons Contactlab, una empresa especialitzada en correu electrònic, els espanyols reben diàriament 350 milions de missatges, una mitjana de 23 cada un. El rei continua sent Hotmail, que és el favorit del 70% dels internautes, segons aquest estudi.

Ja sigui per nostàlgia, per falta de temps o per simple deixadesa, la sobrecàrrega de les safates d'entrada és un fet. Una altra raó, a la qual apunta el doctor en Psicologia Guillermo Fouce, és que les persones estem entrenades tradicionalment en l'acumulació de coneixements: Tenen que canviar les pautes de comportament, cal canviar cap al saber on buscar.

Enrique Dans, professor de sistemes tecnològics de l'Institut Empresa i expert en el relacionat amb el correu electrònic, confirma la nova tendència a la síndrome de Diógenes. La capacitat dels comptes de correu és cada vegada major, i també tendeixen a ser més fàcils de gestionar, així que és lògic que siguem cada vegada més com Diógenes. Dans va elaborar fa temps una classificació sobre els usuaris de l'e-mail, que dividia en: "L'auditor", que el guarda i classifica tot; "el dotat de memòria selectiva", a qui alguna vegada li va rebentar el correu i ara només guarda el que considera important; "el sentimental", que conserva tot el que considera emotiu; "el vivalavirgen", que no guarda absolutament res; i "el diógenes", que guarda tot, servible o inservible.

Per a Dans, els diferents tipus van encaminant-se cap al diógenes perquè la síndrome s'ha tornat sana. Les eines de recerca són cada vegada més potents. És molt important el paper dels filtres socials, que a l'hora d'eliminar correus prenen com a referència el que altres usuaris han establert que eren escombraries, per la qual cosa és més eficaç; es podria dir que hem trobat l'ordre en el caos.

Post 288: Parkinson

Cada 11 d'abril es cel·lebra el dia mundial del Parkinson.

El problema rau quan les cèl·lules encarregades de produir la dopamina cerebral comencen a morir a la regió del teixit que ajuda a generar els moviments musculars. Al disminuir els nivells de dopamina, les neurones comencen a actuar de forma anormal. Això porta conseqüències com els típics tremolors en els malalts.

Segons les últimes estadístiques es creu que són més de 100.000 families en les que almenys hi ha un cas de parkinson. Només l'apoplegía i l'alzheimer provoquen més morts per difusió cerebral. A data d'avui encara no té cura. Les primeres manifestacions comencen als 55 anys i s'accentuen a partir dels 60.

La investigació avui en dia està destinada a pujar la dopamina i ajudar així a reduir els tremolors al principi, però l'efectivitat disminueix degenerant i baixa el nivell de neurones que provoquen aquest neurotransmissor. De la mateixa manera que la depressió, els malalts de parkinson poden tenir implants d'electrons al cervell per així estimular la regió que regula el moviment.

Ara s'està treballant en una nova opció: la teràpia genètica. Esperem que vagi a bon port.

Post 287: primavera

Molt poques vegades he parlat dins d'aquests últims 286 posts d'anuncis de televisió. Avui vull ensenyar-vos un anunci molt fresc i divertit.

M'agrada. És Coca-cola.

Post 286: una mica més

A vegades falta una mica més per a poder estar al 100%.

Just a little bit de Maria Mena

Post 285: estats del embassaments

La sequera va obligar la Generalitat a posar en marxa tot un seguit de mesures d'estalvi d'aigua. Els ciutadans també es van esforçar per no malbaratar un recurs que va arribar a ser molt escàs. D'això en fa només un any. Les pluges dels últims mesos han fet que els embassaments de les conques internes catalanes hagin assolit gairebé el 90% de la seva capacitat. Es tracta del nivell de reserves més alt dels últims 24 anys. A l'embassament de la Baells, al Berguedà, s'han obert les comportes davant la previsió de més ruixats.

Les conques del Ter i del Llobregat han arribat als 560 hectòmetres cúbics, segons ha informat l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), quan fa només un any havien acumulat 125 hectòmetres cúbics.

Aquestes són les reserves més elevades que s'han registrat des del 1985. L'ACA explica aquestes dades pels 80 hectòmetres cúbics aportats pel pantà de la Llosa de Cavall, que fa 24 anys encara s'estava construint.

Per conques, a la del Ter, l'embassament de Sau és al 81% de la seva capacitat, i el de Susqueda, al 97%. A la conca del Llobregat, el pantà de la Baells ha arribat al 95%, el de la Llosa del Cavall, al 94%, i el de Sant Ponç, al 84% de la seva capacitat.

Post 284: terratrèmols a Itàlia

Les previsions que un terratrèmol devastador estava per arribar no eren d'estranyar, fa dos dies un fort sisme de 5,8 graus a l'escala de Richter deixava darrere seu un mínim de 92 morts i més de 1.500 ferits.

Giuliani, un investigador que treballava per al laboratori nacional de física del Gran Sasso, prop de la zona on ha tingut lloc el terratrèmol, havia predit que un esdeveniment sísmic de proporcions més fortes estava per arribar, després de les nombroses sacsejades de menys intensitat que estava experimentant la província des de feia dos mesos.

L'investigador ha basat les seves previsions en el mesurament del gas radó, la presència del qual a l'ambient podria ser considerada com un indici de possibles moviments sísmics. Tot i això, les autoritats han fet callar Giuliani i fins i tot l'han sancionat, acusant-lo de provocar falses alarmes entre la població.

En aquest mapa podeu veure com estan repartides les diferents unitats de relleu de la península itàlica i comprovar l'alt grau de diferències per tant un alt risc de moviments sísmics.

Ara, dos dies després del terratrèmol que ha acabat amb la vida de gairebé un centenar de persones, Giuliani ha tornat a la càrrega i ha acusat les autoritats i geòlegs encarregats de supervisar la situació de no haver treballat prou per preveure la tragèdia.

Fa tres dies que veien forts augments de radó, de manera que el centre sísmic hauria pogut adonar-se que estava a punt d'arribar un terratrèmol molt fort, ha afirmat. A més, als últims dies, les sacsejades del terreny anaven en augment, ha explicat Giuliani.

Tot i això, el Centre Nacional de Terratrèmols de l'Institut Nacional de Geofísica i Vulcanologia ha insistit avui en la impossibilitat de preveure el terratrèmol que ha tingut lloc aquesta nit. "Totes les informacions i les dades que tenen a les seves mans els màxims experts estableixen que no era previsible una situació de terratrèmol més greu de les que s'havia verificat als últims dies", ha assegurat el director de la Protecció Civil italiana, Guido Bertolaso.

També s'ha expressat en aquests termes el mateix primer ministre del país, Silvio Berlusconi, que ha assegurat que a dia d'avui, "no existeixen dades científiques que permetin prevenir les sacsejades".

Els últims moviments sísmics a la zona del terratrèmol s'havien registrat el 12 de març (magnitud 2,9), el 17 de març (3,6) i el 30 de març, que la magnitud del moviment ha arribat als 4 graus a l'escala de Richter.

Finalment, ahir a la nit, el terreny va registrar dos moviments de menor intensitat abans de tenir la sacsejada de 5,8 graus que a les 03.32 hores d'aquesta matinada ha devastat la ciutat de L'Aquila i uns 26 petits municipis pròxims.

Després del terratrèmol, el territori ha seguit registrant sacsejades de menys intensitat, la més forta de les quals ha estat de 4,6 graus a l'escala de Richter i ha tingut lloc una hora després de la tragèdia. A les 10.30 hores i a les 13.14 hores s'han registrat dos moviments més, mentre que cada cinc minuts la zona experimenta petites sacsejades d'assentament del terreny.

Segons l'experta del Centre Nacional de Terratrèmols de l'Institut Nacional de Geofísica i Volcanologia, Rita di Giovambattista, no és possible preveure l'entitat ni el lloc de les rèpliques del terratrèmol que podrien esdevenir-se en les pròximes hores.

De fet podeu veure en els dos mapes que Itàlia s'ubica en una zona de plegament de la placa euroasiàtica. A més a més tota la península és una zona d'alt risc sísmic.

Post 283: efecto mariposa

Hoy aprovechando que estos últimos días mucha gente me pregunta que tiempo hará durante la Semana Santa, voy a contaros por que en los avances de previsión no vamos más allá de D+4 (el día en cuestión y cuatro días más).

La precisión de un pronóstico a corto plazo ha ido aumentado en los últimos años, por lo tanto no es incorrecto pensar que en pocos años el pronóstico a largo plazo también verá incrementado su fiabilidad.

El aspecto clave del pronóstico a largo plazo es su propia naturaleza caótica. Un sistema caótico seria por ejemplo el tiempo o la bolsa. En los dos casos es importante las condiciones iniciales: saber en que momento iniciamos el análisis. Un pequeño error introducido al medir el estado inicial hace que el sistema predicho se aparte rápidamente del real.

El físico Edward Lorenz descubrió esta naturaleza inherentemente imprevisible del tiempo en 1960. En esas fechas intentaba crear un programa de ordenador rudimentario para modelar el ambiente de la Tierra usando variables como la presión, la humedad, el viento... Muy pronto se dio cuenta que si corría el programa daba un resultado A, si paraba a medio camino el programa y volvía a correrlo con ese inicio distinto llegaba a un resultado B y así indefinidamente. Eso se conoce con el nombre de efecto mariposa.

Como podéis ver en el gráfico de arriba. Lorenz consideró dos inicios prácticamente iguales. Cuando corrió el modelo primero las curvas son muy parecidas. A partir de un determinado momento se van separando y el final son totalmente distintas. Esto sirve para justificar que la predicción para los primeros días es más fiable (líneas juntas) que a partir del 4º día dónde el porcentaje de fiabilidad desciende rápidamente (líneas separadas).

Ahora bien, si la tecnología puede evolucionar hasta el punto de que podamos conocer con precisión absoluta el lugar e impulso de todas las partículas en nuestro ambiente ¡¡podríamos predecir el tiempo del futuro, sin límites!!!

Pero eso no es tan fácil. Hay una teoría física que lo impide. Heisenberg en 1920 desarrolló su principio de indeterminación o de incertidumbre, según el cual nunca se podrá conocer con exactitud la posición de una partícula en el espacio.

Así que tan solo para esta semana que empieza solo puedo avanzar la tendencia que podrá tener el tiempo, pero ni mucho menos afirmarlo con rotundidad.

Post 282: planeta Terra

El planeta està viu. Això ho sabem tots. Els últims anys amb la tecnologia i el fet de que hi ha més gent en molts més llocs doncs favoreix que ens arribin a casa nostra imatges com aquestes.

Antàrtida
La plataforma de gel Wilkins s'ha desenganxat de l'Antàrtida després que es partís el pont que la hi mantenia unida. Segons els científics que vigilen la zona, la placa de gel, que ara està surant a la deriva, es desintegrarà aviat per l'efecte de l'escalfament global. El bloc fa 14 mil quilòmetres quadrats, la meitat de la superfície de Catalunya. La temperatura mitjana ha pujat a la zona 2,5 graus centígrads els darrers 50 anys. Les imatges gravades des de l'espai mostren com s'hi han anat incrementant les esquerdes. El pont de gel es trobava en retrocés des de la dècada dels 90.

Volcà
El volcà Llaima ha entrat en erupció fa uns dies al sud de Xile. I aquestes són les primeres imatges fetes per un videoaficionat.

Post 281: OTAN / NATO

60 anys de l'OTAN és suficient.

Això creuen les organitzacions i els moviments socials de tot Europa que s'han organitzat en la campanya No a l'OTAN i que durant aquesta setmana arribaran a Estrasburg per participar en activitats de protesta, coincidint contra el 60 aniversari de la institució.

A Catalunya, la campanya la recolzen Justícia i Pau, la Plataforma Aturem la Guerra i la Federació Catalana d'ONG per la Pau, que ja han organitzat la sortida d'autocars cap a Estrasburg. Allà s'organitzaran xerrades i conferències, s'intentarà bloquejar pacíficament la seu del Parlament Europeu perquè no entrin els comandaments de l'OTAN i es farà una manifestació.

“Des del final de la guerra freda, l'OTAN ha reforçat el seu paper d'eina al servei de l'acció militar d'EUA i els seus aliats”, diu el manifest de la campanya No a l'OTAN, que afirma que l'organització internacional “alimenta” la carrera armamentística. Entre les peticions dels moviments socials destaca la retirada d'Espanya de l'OTAN i el tancament de les seves bases, la dissolució de l'entitat i la retirada de les tropes espanyoles de l'Afganistan.

La campanya No a l'OTAN dóna 10 raons per disoldre aquesta institució. També escriu sobre el tema Tica Font, experta del centre Delàs.

Post 280: homes i barrets

Ja fa dies que no buscava alguna cançó curiosa i aquí teniu aquest retall del passat.

Safety Dance canta Men Without Hats.

Post 279: adéu termòmetre de mercuri

A partir d’aquest divendres els termòmetres i qualsevol altre instrument de mesura que contingui mercuri, passaran a la història. La Unió Europea ha prohibit la seva comercialització pels riscos contaminants d'aquest metall. A les farmàcies ja s'han instal•lat punts nets per a la seva recollida. El motiu d'aquesta directiva és únicament mediambiental. Frenar la toxicitat i el fort impacte del mercuri a l'entorn. En el seu lloc, es vendran termòmetres digitals. Es calcula que hi podria haver més d'un milió de termòmetres en circulació amb gran perill de contaminació.

Daniel Gabriel Fahrenheit va ser un físic alemany, nascut el 1686 a Danzig, avui es tracta de la ciutat polonesa de Gdansk. L’any 1714 va idear un estri format per un tub de vidre capil·lar comunicat a la base amb un recipient ple de mercuri. La gràcia del mercuri és que es manté en estat líquid a temperatura ambient, i es dilata molt. El mecanisme del termòmetre és simple. Quan la temperatura augmenta, el mercuri es dilata i puja pel tub. En paral·lel, Fahrenheit va rumiar i va donar nom a una escala gràfica (encara de ple ús als Estats Units) a partir del punt en què l'aigua es congela (32 graus Fahrenheit o zero graus en l'escala Celsius, decimal) i la que s'evapora (212 graus o 100 graus, segons el sistema de mesurament).

Post 278: adéu Encarta

Tota una generació hem utilitzat l'Enciclopèdia Encarta de Microsoft per fer els seus deures i treballs d'escola. Avui, en lloc d'un sistema tancat i de pagament, els usuaris opten per la gratuïtat, la immediatesa i els més de dos milions d'articles que, gràcies a les contribucions desinteressades dels seus usuaris, integren la Wikipedia, davant les 40.000 d'Encarta. Davant de l'absència de negoci, el gegant de la informàtica ha decidit tancar, des del pròxim 31 d'octubre, tant les versions en DVD com les que oferia per Internet gratis (en format reduït), o de pagament.

La gent busca i consumeix la informació de forma diferent que en el passat, assegura la companyia a l'anunci de tancament que ha publicat en la pròpia web del servei, per assumir a continuació que no és capaç d'emmotllar-se a aquestes noves necessitats i que no pot oferir "els recursos més efectius" per cobrir les necessitats del consumidor actual. L'empresa també ha comunicat que pensa reintegrar els diners que han pagat per avançat els usuaris premium del servei.

Microsoft acaba així amb un servei que va iniciar el 1993 i la primera versió del qual en castellà data de 1997. Encarta va ser durant molts anys l'enciclopèdia més venuda del món però ha acabat sucumbint davant del poder de la Wikipedia, un producte amb un gran poder d'actualització. Fins a tal punt és així, que la decisió de Microsoft es reflectia poques hores després a l'enciclopèdia autodenominada lliure, mentre que Encarta no feia cap referència al seu negre futur.