Post 290: síndrome de Diògenes (2 de 3)

Ha arribat l'hora del desordre, doncs. El dolent no és tenir la safata del correu plena, sinó plena d'escombraries. I no només de spam. Ara ataca una nova espècie, el bacn: es tracta de notificacions que vols veure, però no en qualsevol moment. Van des dels avisos de xarxes socials als comentaris en blocs. [Spam era una marca de pernil enllaunat que usava Monty Python en un sketch; i continuant amb l'acudit, arriba bacn, pronunciat com a cansalada en anglès].

No esborrar els correus electrònics té relació amb la proliferació de nous dispositius. Abans es bolcaven molts missatges a l'ordinador, perquè se saturaven els correus. Ara, la gran capacitat dels comptes se suma a la necessitat de poder gestionar-lo des de la PDA, el mòbil o un altre ordinador: ara vol tenir-se tot a mà des de qualsevol lloc. El 12% dels usuaris, segons Contactlab, mira ja el seu correu des de dispositius mòbils.

Però no tot el món pensa igual. Molts experts continuen establint fortes correspondències entre la safata d'entrada i el caràcter de cada un. Per a Jeffrey Zaslow, columnista de The Wall Street Journal, la safata d'entrada d'algú és com el seu armari personal: Et pot dir com de desordenada o acurada és la persona, el que considera valuós per guardar i el que no, o quines són les seves prioritats.

José Miguel Bolívar, autor del bloc Optimainfinito sobre productivitat, també considera que a l'hora de gestionar el correu la personalitat es projecta a la Xarxa. Estableix dues categories: Els classificadors i els encontradores. Els primers són, segons Bolívar, gent ordenada que sap perfectament on té cada cosa, en contraposició amb els encontradores, que utilitzen l'opció de buscar: La tendència està canviant, d'arxivar es passa a etiquetar, que serveix per optimitzar la recerca, més pràctic que les carpetes perquè permet classificar cada correu amb més d'una paraula clau, com si fos a diverses carpetes.

A més, Bolívar assegura que, entre els qui tendeixen a esborrar o a guardar, hi ha una relació implícita amb la seguretat personal: "El millor és, com sempre, la moderació; però en l'extrem hi ha els insegurs, que tenen por d'esborrar per si ho necessiten en un futur, i els molt segurs que es tiren a la piscina i l'esborren tot, amb el risc d'agafar-se els dits."

Malgrat les queixes i el possible estrès, ningú no dubta de les bondats del correu electrònic, que per alguna cosa és l'eina més utilitzada d'Internet, segons l'últim estudi de l'Associació d'investigació dels mitjans de comunicació (AIMC) sobre comportament dels internautes. El 96,4% dels enquestats van declarar haver mirat el correu el dia anterior, un 68% diverses vegades. L'Estudi de la Societat de la Informació a Espanya 2008 corrobora que per al 85% dels internautes l'e-mail és el seu mitjà de comunicació més habitual per Internet. Segons Garrido, el correu és en molts casos "el principal element d'identitat a la Xarxa: un canal per accedir a serveis [xarxes socials i gairebé qualsevol programa que requereixi registrar-se per accedir] com un DNI digital".

Admès que els internautes deixen empremta en el seu compte de correu, caldria veure'n quantes. Perquè el 80% dels usuaris té més d'una, i l'11% arriba a tenir més de quatre direccions. És possible portar al dia quatre comptes de correu? Quant temps es necessita? Per a Dans, la qüestió no és quant temps s'usa l'e-mail sinó quant temps es perd gestionant-lo. Hi ha dues escoles sobre l'ús del correu electrònic, la de l'atenció permanent i la de revisar-ho diverses vegades al dia; els joves solen ser més de la primera, estan acostumats a estar pendents de diversos temes alhora i no els molesten les petites interrupcions.

En el fons un dels grans problemes rau en el fet de que molta gent no sap el límit del seu correu.