Un dimecres qualsevol dels Pets.
Sempre va bé escoltar música de "casa".
Post 334: massa renovable o massa car? (1 de 2)
La meitat de l'ectricitat que es produeix a Espanya procedeix de fonts que pràcticament no existien fa una dècada: molins de vent, centrals que cremen gas i instal·lacions de cogeneració (produeixen calor i electricitat a la vegada). Més encara: l'any passat, la cinquena part de la producció neta d'electricitat (20,5% d'acord amb les xifres de l'Institut de Diversificació i Estalvi Energètic) fou neta. Com entre 1995 i 2008, en un país que li manca combustibles fòssils, la demanda elèctrica va crèixer un 90%, el resultat es pot qualificar d'espectacular. Les energies renovables, i especialment l'energia eòlic, estan darrera d'aquest canvi que ha cridat l'atenció de la nova Administració americana. Però, a quin preu s'ha pagat l'èxit?
En euros, les renovables costaren a tots els usuaris al 2008 més de 3.300 milions d'euros en primes. les dades de la Comissió Nacional de l'Energia (CNE) especifica que 1.144 milions foren a l'energia eòlica, 968 milions a la solar, 716 milions a la cogeneració i la resta la hidràulica, la biomassa i el tractament de residus. Un repartiment polèmic. La raó és que dos tecnologies, la eòlica i la fotovoltaica, s'endugueren dos terços. Però una, la eòlica, produeix molt més que l'altra.
La conclusió a la que ha arribat el Ministeri d'Insdústria es que en determinades tecnologies s'ha creat una bombolla especulativa insostenible, amb creixements de fins a un 450% anual com va passar en el negoci fotovoltaic fa un any.
El resum de la situació, des del punt de vista del Govern, està recollit en el decret aprovat. Segons el text de la norma, la tendència que segueixen les tecnologies renovables podría possar en risc, en un curt termini, la sostenibilitat del sistema, tant des del punt de vista econòmic com pel seu impacte en la tarifa elèctrica com des del punt de vista tècnic. En d'altres paraules, vol dir que el Govern creu que determinades tecnologies encareixen el rebut de la llum, fomenten l'especulació i dificulten la circulació de l'energia per la xarxa elèctrica.
Tenen raó? Només en part. Perquè la major part del dèficit entre ingressos i despesses del sistema elèctric (16.000 milions d'euros) es deuen a dos fets que van passar en paral·lel: mentres el preu del petroli passà de 20 a 147 dòlars en cinc anys (de 2003 a 2008), el rebut de la llum es rebaixà un 26% de 2000 a 2004. I des d'aleshores, va crèixer la inflació.
En euros, les renovables costaren a tots els usuaris al 2008 més de 3.300 milions d'euros en primes. les dades de la Comissió Nacional de l'Energia (CNE) especifica que 1.144 milions foren a l'energia eòlica, 968 milions a la solar, 716 milions a la cogeneració i la resta la hidràulica, la biomassa i el tractament de residus. Un repartiment polèmic. La raó és que dos tecnologies, la eòlica i la fotovoltaica, s'endugueren dos terços. Però una, la eòlica, produeix molt més que l'altra.
La conclusió a la que ha arribat el Ministeri d'Insdústria es que en determinades tecnologies s'ha creat una bombolla especulativa insostenible, amb creixements de fins a un 450% anual com va passar en el negoci fotovoltaic fa un any.
El resum de la situació, des del punt de vista del Govern, està recollit en el decret aprovat. Segons el text de la norma, la tendència que segueixen les tecnologies renovables podría possar en risc, en un curt termini, la sostenibilitat del sistema, tant des del punt de vista econòmic com pel seu impacte en la tarifa elèctrica com des del punt de vista tècnic. En d'altres paraules, vol dir que el Govern creu que determinades tecnologies encareixen el rebut de la llum, fomenten l'especulació i dificulten la circulació de l'energia per la xarxa elèctrica.
Tenen raó? Només en part. Perquè la major part del dèficit entre ingressos i despesses del sistema elèctric (16.000 milions d'euros) es deuen a dos fets que van passar en paral·lel: mentres el preu del petroli passà de 20 a 147 dòlars en cinc anys (de 2003 a 2008), el rebut de la llum es rebaixà un 26% de 2000 a 2004. I des d'aleshores, va crèixer la inflació.
0
comentarios
martes, 26 de mayo de 2009
Post 333: quan plou fang
L'altre dia em preguntaven: com és possible que en ple mes de maig pugui ploure fang a Madrid? Desenes de ciutadans s'han hagut d'anar als centres de rentat per a netejar els seus cotxes i moltes vivendes llueixen cristalls tenyits de vermell ataronjat per la terra que arrossegaven les últimes tormentes que van caure el divendres i el dissabte passat. El fenòmen té una explicació: la borrasca que descargà sobre la Comunitat de Madrid arrossegava pols procedent del desert, que va caure sobre la regió amb l'aigua dels núvols.
Amb d'altres paraules, aquests últims dies la inestabilidad atmosfèrica augmentà a l'interior de la Península. Això va donar lloc a que predominessin les baixes pressions relatives, que tal i com fou avançant la setmana es van fer més acusades, al reforçar-se degut a la pressència d'aire relativament fred en altura.
Això va provocar un augment de les tormentes, que es va traduír en ruixats irregulars. A tot plegat se li va unir una entrada d'aire en altura, procedent del sud-sudest, que portava en suspensió pols del desert.
Fins aquí la part tècnica. La conseqüència pràctica que ha tingut que patir els madrilenys es que les precipitacions han vingut tenyides de vermell, és a dir, s'ha produït l'efecte pluja de fang.
Aquesta situació desapareixé al llarg dels pròxims dies, ja que les altes pressions dominaren l'atmosfera i tornarà el bon temps.
Les tormentes no només van arribar carregades de terra. Les que es van produïr el divendres van estar carregades, a més a més, de gran aparell elèctric. L'Agència Estatal de Meteorología arribà a registrar fins a 133 llamps en el cel de Madrid. I les precipitaciones també foren abundants.
L'observatori del Retiro registrà més de 19 litres d'aigua per metre quadrat, mentre que a la Ciutat Universitària es va reduír a 14 litres. Això és va traduïr en bona feina per als bombers de la Comunitat i de l'Ajuntament de Madrid, que van tenir que fer més de 160 sortides durant la matinada del dissabte per caigudes d'arbres i bufades de façanes.
Amb d'altres paraules, aquests últims dies la inestabilidad atmosfèrica augmentà a l'interior de la Península. Això va donar lloc a que predominessin les baixes pressions relatives, que tal i com fou avançant la setmana es van fer més acusades, al reforçar-se degut a la pressència d'aire relativament fred en altura.
Això va provocar un augment de les tormentes, que es va traduír en ruixats irregulars. A tot plegat se li va unir una entrada d'aire en altura, procedent del sud-sudest, que portava en suspensió pols del desert.
Fins aquí la part tècnica. La conseqüència pràctica que ha tingut que patir els madrilenys es que les precipitacions han vingut tenyides de vermell, és a dir, s'ha produït l'efecte pluja de fang.
Aquesta situació desapareixé al llarg dels pròxims dies, ja que les altes pressions dominaren l'atmosfera i tornarà el bon temps.
Les tormentes no només van arribar carregades de terra. Les que es van produïr el divendres van estar carregades, a més a més, de gran aparell elèctric. L'Agència Estatal de Meteorología arribà a registrar fins a 133 llamps en el cel de Madrid. I les precipitaciones també foren abundants.
L'observatori del Retiro registrà més de 19 litres d'aigua per metre quadrat, mentre que a la Ciutat Universitària es va reduír a 14 litres. Això és va traduïr en bona feina per als bombers de la Comunitat i de l'Ajuntament de Madrid, que van tenir que fer més de 160 sortides durant la matinada del dissabte per caigudes d'arbres i bufades de façanes.
0
comentarios
lunes, 25 de mayo de 2009
Post 332: 4000
Estic content. Avui s'han superat les 4000 visites al blog! Gràcies per a confiar amb mi. Demà més!
En aquests 332 pots i abans de complir el meu primer any crec ja haver superat les 4000 paraules escrites i de llarg!!
Conchita ho cuenta en aquesta cançó.
En aquests 332 pots i abans de complir el meu primer any crec ja haver superat les 4000 paraules escrites i de llarg!!
Conchita ho cuenta en aquesta cançó.
0
comentarios
domingo, 24 de mayo de 2009
Post 331: falsa alarma
Etiquetas:
medi ambient,
notícia,
post,
societat
El consorci d'aigües de Tarragona ha hagut de tallar el subministrament a tots els municipis de la demarcació com a mesura preventiva per una possible contaminació de l'aigua. El tall, però, no s'ha notat a les aixetes, perquè en casos com aquest els dipòsits reguladors tenen capacitat per garantir l'abastiment durant hores. 
Al final ha resultat ser una falsa alarma i passada la mitjanit s'ha restablert completament el subministrament. Ara, tècnics del consorci investiguen per què s'ha donat aquest fals positiu.
L'alarma va saltar divendres a les set del vespre, quan els mesuradors en continu de la contaminació de l'aigua de la zona de captació de l'Ebre, a Can Radó, van detectar traces de mercuri. Llavors el consorci va decidir interrompre el subministrament fins que s'esbrinés quin era el problema.
La contaminació no s'havia detectat en els punts de control de Flix i Ascó, sinó després dels filtres de carbó actiu instal·lats precisament per evitar aquest enverinament de l'aigua. Per això des d'un inici s'ha pensat que es podria tractar d'un error i un fals positiu. Tot i això, s'ha preferit mantenir tancat l'abastiment mentre no es pogués comprovar el fet. A les deu del vespre s'ha confirmat que era una falsa a alarma i a la mitjanit el servei ja tornava a funcionar completament.
Al final ha resultat ser una falsa alarma i passada la mitjanit s'ha restablert completament el subministrament. Ara, tècnics del consorci investiguen per què s'ha donat aquest fals positiu.L'alarma va saltar divendres a les set del vespre, quan els mesuradors en continu de la contaminació de l'aigua de la zona de captació de l'Ebre, a Can Radó, van detectar traces de mercuri. Llavors el consorci va decidir interrompre el subministrament fins que s'esbrinés quin era el problema.
La contaminació no s'havia detectat en els punts de control de Flix i Ascó, sinó després dels filtres de carbó actiu instal·lats precisament per evitar aquest enverinament de l'aigua. Per això des d'un inici s'ha pensat que es podria tractar d'un error i un fals positiu. Tot i això, s'ha preferit mantenir tancat l'abastiment mentre no es pogués comprovar el fet. A les deu del vespre s'ha confirmat que era una falsa a alarma i a la mitjanit el servei ja tornava a funcionar completament.
0
comentarios
sábado, 23 de mayo de 2009
Post 330: Ozó
El grup de Micrometeorologia de la Universitat de Barcelona encarregat de realitzar la previsió de l'ozó troposfèric a Catalunya mitjançant el sistema de previsió AQF.cat en el marc de la Campanya d'Ozó 2009, en col·laboració amb el Servei Meteorològic de Catalunya i el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, no es fa responsable d'una incorrecta utilització i/o una errònia interpretació de les dades disponibles en aquesta web.
En particular, la previsió de qualitat de l'aire és el resultat d'un procés de simulació numèrica. Aquests resultats adoleixen d'incerteses associades a l'estat del coneixement científic de la física i la química de la contaminació, i de la qualitat de les dades d'entrada del sistema de modelització. A més, s'ha de tenir en compte que les concentracions resultants del sistema de previsió són concentracions mitjes, i han de ser diferents de les concentracions observades a les estacions de mesura.
Per conèixer la previsió dels nivells d'ozó troposfèrics és important complementar la informació aportada pel mapa de nivells (previsió comarcal), per la taula de nivells (previsió per zones de qualitat de l'aire) i pel mapa d'avisos amb el text. Per poder entendre millor la seva redacció i les característiques dels diferents tipus de previsió es recomana consultar el manual d'estil.
La previsió de la concentració d'ozó és resultat de l'aplicació del Sistema de Previsió de la Qualitat de l’Aire a Catalunya AQF.cat. Aquest sistema està format per l'acoblament del Sistema de Modelització de la Qualitat de l'Aire a Catalunya AQM.cat amb una correcció de la desviació pròpia del sistema de modelització avaluada a partir de les dades de les estacions de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica XVPCA gestionada pel Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya.
Per la seva banda, AQM.cat és el resultat de l'acoblament de diferents models eulerians: el Model d'Emissions per la Qualitat de l'Aire MECAv3.0, el model meteorològic MM5v3.7 i el model fotoquímic CMAQv4.6, treballant amb una resolució horitzontal de 3km.
En particular, la previsió de qualitat de l'aire és el resultat d'un procés de simulació numèrica. Aquests resultats adoleixen d'incerteses associades a l'estat del coneixement científic de la física i la química de la contaminació, i de la qualitat de les dades d'entrada del sistema de modelització. A més, s'ha de tenir en compte que les concentracions resultants del sistema de previsió són concentracions mitjes, i han de ser diferents de les concentracions observades a les estacions de mesura.
Per conèixer la previsió dels nivells d'ozó troposfèrics és important complementar la informació aportada pel mapa de nivells (previsió comarcal), per la taula de nivells (previsió per zones de qualitat de l'aire) i pel mapa d'avisos amb el text. Per poder entendre millor la seva redacció i les característiques dels diferents tipus de previsió es recomana consultar el manual d'estil.
La previsió de la concentració d'ozó és resultat de l'aplicació del Sistema de Previsió de la Qualitat de l’Aire a Catalunya AQF.cat. Aquest sistema està format per l'acoblament del Sistema de Modelització de la Qualitat de l'Aire a Catalunya AQM.cat amb una correcció de la desviació pròpia del sistema de modelització avaluada a partir de les dades de les estacions de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica XVPCA gestionada pel Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya.
Per la seva banda, AQM.cat és el resultat de l'acoblament de diferents models eulerians: el Model d'Emissions per la Qualitat de l'Aire MECAv3.0, el model meteorològic MM5v3.7 i el model fotoquímic CMAQv4.6, treballant amb una resolució horitzontal de 3km.
0
comentarios
viernes, 22 de mayo de 2009
Post 329: motiongrapher
Etiquetas:
curiositats,
imatge,
internet,
post,
video
Navegant per la xarxa he trobat la web de http://motionographer.com.
Allí hi podeu veure animacions fetes pels estudiants Vincent E Sousa, Bertrand Avril, Yann de Préval i Denis Bouyer. Són molt xules.
També hi ha projectes convertits en anunci. Frédéric Planchon (Academy Films):
Au a navegar!
Allí hi podeu veure animacions fetes pels estudiants Vincent E Sousa, Bertrand Avril, Yann de Préval i Denis Bouyer. Són molt xules.
Café Serré from Denis Bouyer on Vimeo.
També hi ha projectes convertits en anunci. Frédéric Planchon (Academy Films):
Au a navegar!
0
comentarios
jueves, 21 de mayo de 2009
Post 328: tornen a casa
Etiquetas:
astronomia,
ciència,
post,
univers
Los siete astronautas del Atlantis se despidieron hoy del telescopio orbital Hubble que, reacondicionado, continuará dando a la humanidad vistas asombrosas de las profundidades del Universo.
Después de una serie sin precedentes de cinco jornadas de labores extravehiculares a 563 kilómetros de la Tierra, los astronautas liberaron al Hubble a las 12:57 GMT, cuando el transbordador cumplía su órbita 119 sobre el Atlántico, aproximándose a la costa de África.
Unas dos horas antes el comandante del Atlantis, Scott Altman, maniobró la nave hacia la orientación correcta para la soltura del observatorio de 13 toneladas.
Luego se dio la orden para la apertura de la puerta del telescopio, que protege sus instrumentos extremadamente sensibles, a fin de permitir que la luz de las estrellas impresione sus lentes. Y tras esa operación, la especialista de misión Megan McArthur maniobró el brazo robótico del Atlántis dejando al telescopio por encima de la nave antes de soltarlo.
El telescopio, puesto en órbita hace 19 años, estuvo erguido en la bodega del Atlantis, el último transbordador que lo visita para reparaciones y mantenimiento, mientras los astronautas cambiaban baterías, limpiaban mecanismos e instalaban artefactos que mejorarán la capacidad de observación cósmica.
Esta misión ha sido tremendamente interesante, dijo el comandante del Atlantis, Scott Altam después de que el lunes se completaron las labores, con un coste de 220 millones de dólares (162 millones de euros), que incluyeron la colocación de nuevos instrumentos en el observatorio espacial.
Unos 45 minutos después de la liberación del Hubble, el transbordador empezó a alejarse del telescopio, camino de una órbita a aproximadamente 385 kilómetros de la Tierra adonde Altman y sus seis colegas regresarán el viernes.
Hoy fue la astronauta McArthur quien soltó al Hubble, pero fue su colega John Grunsfeld, en su tercer viaje hasta el telescopio, quien le dio la palmada de despedida en la última jornada de labores extra vehiculares ayer, lunes.
Felices travesías, le dijo Grunsfeld al Hubble, según muestra un vídeo grabado ayer. Es difícil no pensar en el Hubble como algo vivo, pero realmente yo lo siento como un amigo.
El Atlantis hizo la quinta misión de transbordador para trabajos en el Hubble, que ha sido asimismo la última de este tipo. La agencia espacial estadounidense NASA retirará de servicio el año próximo su flota de transbordadores inaugurada en 1981, y cuya historia, además de muchos éxitos, incluye también dos naves destruidas y catorce astronautas muertos.
El Atlantis partió desde el Centro Espacial Kennedy el 11 de mayo, y su nave hermana, el Endeavor, ha estado en una rampa de lanzamiento lista para una misión de salvamento si se producía alguna emergencia.
Para realizar los trabajos en el Hubble, el Atlantis ha orbitado a 27.000 kilómetros por hora, muy por encima de la franja en la que permanece la Estación Espacial Internacional (EEI), y si hubiera una emergencia en el transbordador los astronautas deberán esperar el socorro del Endeavour.
En sus casi dos décadas y más de 97.000 órbitas a la Tierra, el Hubble ha proporcionado algunas de las imágenes más asombrosas del Universo, y ha permitido que más de 4.000 astrónomos dirigieran observaciones sobre las cuales se ha calculado la edad del Universo en unos 37.700 millones de años.
Ahora todos los compartimentos para instrumentos en el Hubble están ocupados, algo que no ocurría desde 1993 cuando otro equipo de astronautas retiró un instrumento e instaló espejos de corrección para arreglar la visión, entonces borrosa, del observatorio.
Después de una serie sin precedentes de cinco jornadas de labores extravehiculares a 563 kilómetros de la Tierra, los astronautas liberaron al Hubble a las 12:57 GMT, cuando el transbordador cumplía su órbita 119 sobre el Atlántico, aproximándose a la costa de África.
Unas dos horas antes el comandante del Atlantis, Scott Altman, maniobró la nave hacia la orientación correcta para la soltura del observatorio de 13 toneladas.
Luego se dio la orden para la apertura de la puerta del telescopio, que protege sus instrumentos extremadamente sensibles, a fin de permitir que la luz de las estrellas impresione sus lentes. Y tras esa operación, la especialista de misión Megan McArthur maniobró el brazo robótico del Atlántis dejando al telescopio por encima de la nave antes de soltarlo.
El telescopio, puesto en órbita hace 19 años, estuvo erguido en la bodega del Atlantis, el último transbordador que lo visita para reparaciones y mantenimiento, mientras los astronautas cambiaban baterías, limpiaban mecanismos e instalaban artefactos que mejorarán la capacidad de observación cósmica.
Esta misión ha sido tremendamente interesante, dijo el comandante del Atlantis, Scott Altam después de que el lunes se completaron las labores, con un coste de 220 millones de dólares (162 millones de euros), que incluyeron la colocación de nuevos instrumentos en el observatorio espacial.
Unos 45 minutos después de la liberación del Hubble, el transbordador empezó a alejarse del telescopio, camino de una órbita a aproximadamente 385 kilómetros de la Tierra adonde Altman y sus seis colegas regresarán el viernes.
Hoy fue la astronauta McArthur quien soltó al Hubble, pero fue su colega John Grunsfeld, en su tercer viaje hasta el telescopio, quien le dio la palmada de despedida en la última jornada de labores extra vehiculares ayer, lunes.
Felices travesías, le dijo Grunsfeld al Hubble, según muestra un vídeo grabado ayer. Es difícil no pensar en el Hubble como algo vivo, pero realmente yo lo siento como un amigo.
El Atlantis hizo la quinta misión de transbordador para trabajos en el Hubble, que ha sido asimismo la última de este tipo. La agencia espacial estadounidense NASA retirará de servicio el año próximo su flota de transbordadores inaugurada en 1981, y cuya historia, además de muchos éxitos, incluye también dos naves destruidas y catorce astronautas muertos.
El Atlantis partió desde el Centro Espacial Kennedy el 11 de mayo, y su nave hermana, el Endeavor, ha estado en una rampa de lanzamiento lista para una misión de salvamento si se producía alguna emergencia.
Para realizar los trabajos en el Hubble, el Atlantis ha orbitado a 27.000 kilómetros por hora, muy por encima de la franja en la que permanece la Estación Espacial Internacional (EEI), y si hubiera una emergencia en el transbordador los astronautas deberán esperar el socorro del Endeavour.
En sus casi dos décadas y más de 97.000 órbitas a la Tierra, el Hubble ha proporcionado algunas de las imágenes más asombrosas del Universo, y ha permitido que más de 4.000 astrónomos dirigieran observaciones sobre las cuales se ha calculado la edad del Universo en unos 37.700 millones de años.
Ahora todos los compartimentos para instrumentos en el Hubble están ocupados, algo que no ocurría desde 1993 cuando otro equipo de astronautas retiró un instrumento e instaló espejos de corrección para arreglar la visión, entonces borrosa, del observatorio.
0
comentarios
miércoles, 20 de mayo de 2009
Post 327: Hubble posada a punt
Etiquetas:
astronomia,
ciència,
post
Els astronautes de l'Atlantis Mike Good i Mike Massimino han completat aquesta matinada (hora espanyola) la reparació més important del telescopi Hubble de les que s'integren en aquesta missió de la NASA. A més a més els nous giroscopis per a orientar amb precissió l'observatori, aquesta ja compta amb unes noves bateries que asseguren el seu funcionament durant més de cinc anys, després del segon passeig espacial dels cinc previstos.
Unes altres vuit hores han estat necessàries per a que els astronautes substituissin les unitats sensorials (cada una inclou dos giroscopis que ajuden al telescopi a enfocar) del Hubble. Segons la NASA, els astronautes no han pogut substituïr una de les tres unitats, però han instal·lat una de reserva. També han canviat una part de les bateries instal·lades fa 19 anys.
El transbordador Atlantis va sortir de Florida el passat dilluns per a dur a terme una missió d'11 dies dirigida pel veterà comandant Scott Altman. Entre les diferents tasques de l'equip d'astronautes, s'inclou instal·lar dos noves càmeres al telescopi - el divendres John Grunsfeld i Drew Feustel ja en van substituïr una -, reparar les altres dos, canviar sistemes que estan espatllats i donar un repàs final de l'observatori que, si tot surt bé com està previst, podrà seguir funcionant fins al 2015.
Unes altres vuit hores han estat necessàries per a que els astronautes substituissin les unitats sensorials (cada una inclou dos giroscopis que ajuden al telescopi a enfocar) del Hubble. Segons la NASA, els astronautes no han pogut substituïr una de les tres unitats, però han instal·lat una de reserva. També han canviat una part de les bateries instal·lades fa 19 anys.
El transbordador Atlantis va sortir de Florida el passat dilluns per a dur a terme una missió d'11 dies dirigida pel veterà comandant Scott Altman. Entre les diferents tasques de l'equip d'astronautes, s'inclou instal·lar dos noves càmeres al telescopi - el divendres John Grunsfeld i Drew Feustel ja en van substituïr una -, reparar les altres dos, canviar sistemes que estan espatllats i donar un repàs final de l'observatori que, si tot surt bé com està previst, podrà seguir funcionant fins al 2015.
0
comentarios
martes, 19 de mayo de 2009
Post 325: Europa s'enlaira a la recerca de l'origen de l'univers
L'Agència Espacial Europea, ESA, ha començat avui la recerca de l'origen de l'univers amb la posada en òrbita dels telescopis espacials Planck i Herschel, els dos més potents mai construïts. Fruit de 15 anys d'experimentació i amb una inversió de 1.700 milions d'euros, el coet Ariane 5 s'ha enlairat de la base de Kourou, a la Guaiana Francesa, a les 13.12 hores GMT, per començar un viatge en solitari fins a la talaia d'observació. Situats a uns 1,5 milions de quilòmetres sobre la Terra, en un punt d'equilibri tant orbital com tèrmic, Planck i Herschel gaudiran d'un emplaçament privilegiat per observar les zones més llunyanes de l'univers.
"L'ESA ja està en ruta per conèixer els orígens de l'univers", ha afirmat minuts després de l'enlairament el director general de l'agència, Jean-Jacques Dordain, convençut d'haver fet "un gran pas per ampliar el coneixement humà". Els satèl·lits que transporten els dos telescopis trigaran un mes i mig aproximadament a arribar al punt d'observació i a partir de l'octubre començaran a enviar les dades que milers de científics esperen a terra per mirar de conèixer com es va formar el cosmos.
"És l'aposta més important de l'ESA en astronomia espacial", ha dit des de Kourou el coordinador de política científica de l'agència europea, Álvaro Giménez. El científic espanyol no va escapar a l'entusiasme general per una missió que "situa Europa en primera línia" de l'observació astronòmica de l'univers.
Uns 300 experts de 15 països han posat el seu gra de sorra per concebre i fabricar els dos telescopis espacials més moderns.
"Suposen un repte científic sense precedents, perquè calia desenvolupar-los a temperatures extremadament fredes", ha explicat Giménez. La baixa temperatura, pròxima al zero absolut -és a dir, menys 273 graus centígrads, que els convertirà en els objectes més freds de l'univers-, és la clau perquè Planck i Herschel treballin sense ingerències del mitjà extern. "Si no es fes a aquesta temperatura, seria com provar de veure les estrelles de dia", ha assenyalat Giménez.
En aquesta "aventura de l'arqueologia de l'univers", cadascun dels dos satèl·lits compleix una funció diferent. Batejat en honor del fundador de la teoria de la física quàntica, Planck té la missió més complexa. Els seus dos instruments d'observació s'endinsaran en els confins de l'univers il·luminat, allà on la llum es va alliberar de la matèria, uns 380.000 anys després del "big bang" que els científics situen fa 13.700 milions d'anys. "Provarem d'analitzar la primera foto que tenim de l'univers, per deduir el que va succeir després del "'big bang'", ha dit Giménez, que va qualificar la missió com "una espècie d'ecografia de l'univers".
Herschel mirarà més a prop, al moment de la formació de les estrelles, els planetes i les galàxies. "No podem indagar en l'origen del sistema solar perquè no es pot viatjar en el temps, però podem veure el que succeeix en sistemes similars que s'estan formant en l'actualitat", ha explicat Giménez. Dotat d'un mirall de 3,5 metres de diàmetre, el major enviat a l'espai fins al moment, Herschel funcionarà com un observatori normal i mirarà les parts de l'univers que decideixin els astrònoms des de la Terra.
A més de mirar més lluny que cap altre telescopi espacial, Herschel, que pren el seu nom del descobridor dels rajos infrarojos, se servirà d'un instrumental fotomètric per analitzar la composició de les substàncies primitives que van donar lloc a la conformació dels elements que formen el cosmos.
A diferència dels seus predecessors, com el Hubble, Plank i Herschel estan refrigerats amb heli, cosa que limita la seva vida, i estan situats a tanta distància que fa impossible l'enviament de missions per a la seva reparació. Herschel treballarà com a mínim durant tres anys, encara que en l'ESA confien que n'aguanti cinc. Plank té refrigerant per a un any i mig, però amb sort viurà un any suplementari. Durant aquest temps, les dades dels telescopis arribaran als centres de l'ESA a Cebreros (Espanya) i Austràlia. El processament de les dades tindrà lloc en el centre de Villafranca del Castillo, prop de Madrid.
"L'ESA ja està en ruta per conèixer els orígens de l'univers", ha afirmat minuts després de l'enlairament el director general de l'agència, Jean-Jacques Dordain, convençut d'haver fet "un gran pas per ampliar el coneixement humà". Els satèl·lits que transporten els dos telescopis trigaran un mes i mig aproximadament a arribar al punt d'observació i a partir de l'octubre començaran a enviar les dades que milers de científics esperen a terra per mirar de conèixer com es va formar el cosmos.
"És l'aposta més important de l'ESA en astronomia espacial", ha dit des de Kourou el coordinador de política científica de l'agència europea, Álvaro Giménez. El científic espanyol no va escapar a l'entusiasme general per una missió que "situa Europa en primera línia" de l'observació astronòmica de l'univers.
Uns 300 experts de 15 països han posat el seu gra de sorra per concebre i fabricar els dos telescopis espacials més moderns.
"Suposen un repte científic sense precedents, perquè calia desenvolupar-los a temperatures extremadament fredes", ha explicat Giménez. La baixa temperatura, pròxima al zero absolut -és a dir, menys 273 graus centígrads, que els convertirà en els objectes més freds de l'univers-, és la clau perquè Planck i Herschel treballin sense ingerències del mitjà extern. "Si no es fes a aquesta temperatura, seria com provar de veure les estrelles de dia", ha assenyalat Giménez.
En aquesta "aventura de l'arqueologia de l'univers", cadascun dels dos satèl·lits compleix una funció diferent. Batejat en honor del fundador de la teoria de la física quàntica, Planck té la missió més complexa. Els seus dos instruments d'observació s'endinsaran en els confins de l'univers il·luminat, allà on la llum es va alliberar de la matèria, uns 380.000 anys després del "big bang" que els científics situen fa 13.700 milions d'anys. "Provarem d'analitzar la primera foto que tenim de l'univers, per deduir el que va succeir després del "'big bang'", ha dit Giménez, que va qualificar la missió com "una espècie d'ecografia de l'univers".
Herschel mirarà més a prop, al moment de la formació de les estrelles, els planetes i les galàxies. "No podem indagar en l'origen del sistema solar perquè no es pot viatjar en el temps, però podem veure el que succeeix en sistemes similars que s'estan formant en l'actualitat", ha explicat Giménez. Dotat d'un mirall de 3,5 metres de diàmetre, el major enviat a l'espai fins al moment, Herschel funcionarà com un observatori normal i mirarà les parts de l'univers que decideixin els astrònoms des de la Terra.
A més de mirar més lluny que cap altre telescopi espacial, Herschel, que pren el seu nom del descobridor dels rajos infrarojos, se servirà d'un instrumental fotomètric per analitzar la composició de les substàncies primitives que van donar lloc a la conformació dels elements que formen el cosmos.
A diferència dels seus predecessors, com el Hubble, Plank i Herschel estan refrigerats amb heli, cosa que limita la seva vida, i estan situats a tanta distància que fa impossible l'enviament de missions per a la seva reparació. Herschel treballarà com a mínim durant tres anys, encara que en l'ESA confien que n'aguanti cinc. Plank té refrigerant per a un any i mig, però amb sort viurà un any suplementari. Durant aquest temps, les dades dels telescopis arribaran als centres de l'ESA a Cebreros (Espanya) i Austràlia. El processament de les dades tindrà lloc en el centre de Villafranca del Castillo, prop de Madrid.
Post 323: més racons no vistos
Més imatges de llocs increïbles.....
L'últim reducte de neu a Sagra (Granada)
i una més...
Bilbao, barri Zorrozaurre. Un mirall del riu Nervión.
L'últim reducte de neu a Sagra (Granada)
i una més...
Bilbao, barri Zorrozaurre. Un mirall del riu Nervión.
0
comentarios
lunes, 18 de mayo de 2009
Post 322: com m'agradaria....
Etiquetas:
curiositats,
imatge,
post
Estar aquí....
o aquí....
Algun dia.
o aquí....
.jpg)
Algun dia.
0
comentarios
viernes, 15 de mayo de 2009
Post 321: messenger
Etiquetas:
astronomia,
curiositats,
post,
univers
La sonda Messenger de la NASA ha detectat un inmens cràcter a Mercuri que té un diàmetre aproximat d'uns 750 quilòmetres. Els experts de l'agència espacial creuen que la conca, batejada amb el nom de Rembrand, és la petjada deixada per l'impacte d'un objecte extern, probablement un asteroide, fa aproximadament 4000 milions d'anys.
Aquest cràcter es formà durant un període d'intens bombardeig provinent del Sistema Solar, segons Thomas Watters científic de la Institució Smithsonian a Washington. Pero tot i que és molt antiga, la que la conca Rembrand és més jove que unes altres s'han detectat a la superfície de Mercuri.
A més a més, la neu Messenger també ha desvelado una activitat atmosferica a Mercuri major del que es creia fins ara. Aquesta activitat, existeix una interacció entre aquesta atmosfera i el camp magnètic del plaenta, segons indicà la NASA en un comuicat.
La sonda s'aproximà per segona vegada a Mercuri el 6 d'octubre de l'any passat i transmití més de 1200 imatges a color i en alta ressolución. Messenger també reuní informació sobre una tercera part del planeta que fins ara no havia estat explorada per cap nau.
De fet una de les majors sorpreses fou constatar la gran dinàmica que existeix entre la interacció del camp magnètic i els vents solars. La primera aproximació de Messenger a Mercuri es realitzà durant el gener de l'any 2008.
La sonda també confirmà la presència de magnesi dins la tènue atmosfera de Mercuri. Segons la NASA, ja existeien indicis d'aquest element a l'atmosfera del planeta, però no es coneixia que pugués ser una component important dels materials de la seva superfície.
Per al món científic cada dada sobre Mercuri és un descobriment perquè fins fa poc més d'un any era molt poc el que es coneixia sobre el planeta. Però les imatges d'alta ressolució i la informació transmessa per la Messenger ha permés conèixer entorn d'un 90% de la superfície de Mercuri, segons els científics.
Després de fer un estudi cartogràfic, veiem que aproximadament un 40% de la superfície consisteix en planes, moltes d'elles d'origen volcànic. Messenger continuarà recollint informació sobre Mercuri quan faci la seva tercera aproximació al planeta al març de 2011.
Aquest cràcter es formà durant un període d'intens bombardeig provinent del Sistema Solar, segons Thomas Watters científic de la Institució Smithsonian a Washington. Pero tot i que és molt antiga, la que la conca Rembrand és més jove que unes altres s'han detectat a la superfície de Mercuri.
A més a més, la neu Messenger també ha desvelado una activitat atmosferica a Mercuri major del que es creia fins ara. Aquesta activitat, existeix una interacció entre aquesta atmosfera i el camp magnètic del plaenta, segons indicà la NASA en un comuicat.
La sonda s'aproximà per segona vegada a Mercuri el 6 d'octubre de l'any passat i transmití més de 1200 imatges a color i en alta ressolución. Messenger també reuní informació sobre una tercera part del planeta que fins ara no havia estat explorada per cap nau.
De fet una de les majors sorpreses fou constatar la gran dinàmica que existeix entre la interacció del camp magnètic i els vents solars. La primera aproximació de Messenger a Mercuri es realitzà durant el gener de l'any 2008.
La sonda també confirmà la presència de magnesi dins la tènue atmosfera de Mercuri. Segons la NASA, ja existeien indicis d'aquest element a l'atmosfera del planeta, però no es coneixia que pugués ser una component important dels materials de la seva superfície.
Per al món científic cada dada sobre Mercuri és un descobriment perquè fins fa poc més d'un any era molt poc el que es coneixia sobre el planeta. Però les imatges d'alta ressolució i la informació transmessa per la Messenger ha permés conèixer entorn d'un 90% de la superfície de Mercuri, segons els científics.
Després de fer un estudi cartogràfic, veiem que aproximadament un 40% de la superfície consisteix en planes, moltes d'elles d'origen volcànic. Messenger continuarà recollint informació sobre Mercuri quan faci la seva tercera aproximació al planeta al març de 2011.
Post 320: Atlantis
El transbordador Atlantis té danys de caràcter lleu a la coberta tèrmica. Els desperfectes s'han produït durant la maniobra d'enlairament d'aquest dimarts per portar a terme la missió de millora i reparació del telescopi Hubble, però no sembla que tinguin importància, segons la NASA, que els ha detectat després d'una inspecció de més de deu hores que ha realitzat la tripulació del transbordador.
Els danys, que s'han localitzat en una zona d'uns 50 centímetres de la superfície que recobreix la nau, "semblen menors i no suposen una preocupació", ha afirmat el director del vol, si bé ara caldrà analitzar si la coberta tèrmica està "en bon estat". Mentrestant, l'"Atlantis" continua viatjant amb destinació al "Hubble" en una missió que durarà onze dies.
Els danys, que s'han localitzat en una zona d'uns 50 centímetres de la superfície que recobreix la nau, "semblen menors i no suposen una preocupació", ha afirmat el director del vol, si bé ara caldrà analitzar si la coberta tèrmica està "en bon estat". Mentrestant, l'"Atlantis" continua viatjant amb destinació al "Hubble" en una missió que durarà onze dies.
0
comentarios
miércoles, 13 de mayo de 2009
Post 319: alerta
La Generalitat ha activat la fase d'alerta pel risc d'inundacions a la Vall d'Aran per la crescuda del riu Garona, que amenaça de desbordar-se en alguns punts. En alguns càmpings ja han vist com s'hi acostava l'aigua. El síndic d'Aran, Francés Boya, ha demanat que se suspenguin les activitats relacionades amb el riu i ha considerat que la situació està sota control.
El riu Garona ha agumentat el cabal fins als 100 metres cúbics per segon, un volum que no es veia des de feia anys. Els punts més crítics són els càmpings que hi ha a Les i Bossòst, on s'estan fent tasques de vigilància i control.
El síndic d'Aran, Francés Boya, ha explicat que estan "a l'expectativa de si les pluges persisteixen" i continua augmentant el cabal, cosa que posaria en perill les instal·lacions del costat de la llera.
El Servei de Meteorologia de Catalunya ha alertat que per aquest dijous s'espera una baixada de temperatures que farà que la neu de les cotes de 1.200 i 1.400 metres es fongui.
El riu Garona ha agumentat el cabal fins als 100 metres cúbics per segon, un volum que no es veia des de feia anys. Els punts més crítics són els càmpings que hi ha a Les i Bossòst, on s'estan fent tasques de vigilància i control.
El síndic d'Aran, Francés Boya, ha explicat que estan "a l'expectativa de si les pluges persisteixen" i continua augmentant el cabal, cosa que posaria en perill les instal·lacions del costat de la llera.
El Servei de Meteorologia de Catalunya ha alertat que per aquest dijous s'espera una baixada de temperatures que farà que la neu de les cotes de 1.200 i 1.400 metres es fongui.
Post 318: el paisatge favorit de Catalunya
Etiquetas:
Catalunya,
curiositats,
imatge,
post
Quin és el paisatge favorit de Catalunya? Aquest és el repte que els proposa TV3 a partir de dimarts que ve. Un total de 24 persones conegudes explicaran quin és el seu i, al final, tothom podrà votar per triar el millor.
En cada capítol, es mostren tres paisatges i els teleespectadors triaran el seu preferit. Al final de la sèrie, l'audiència decidirà quin és "El paisatge favorit de Catalunya" entre els 8 finalistes. Dirigit per Francesc Pou i presentat per Raquel Sans, el programa mostrarà 24 personalitats destacades que ens ensenyen la seva zona preferida, totes ben diferents.
La llista de guies d'aquests recorreguts per Catalunya, amb panoràmiques espectaculars, inclou, entre altres noms, els d'Antoni Bassas, que mostra Collsacabra; Benedetta Tagliabue, a Montserrat; Peret, al litoral de Barcelona; Jordi Pujol, al Baix Maresme; Pasqual Maragall, a l'Empordanet; Carles Reixach, al Montseny; Carme Ruscalleda, al Pedraforca; Lluís Gavaldà, a Tarragona; Joan Barril, a la Garrotxa, i Josep Vallverdú, a Lleida.
S'ha rodat en alta definició, grues i càmeres especials des de l'helicòpter. Han estat 80 dies de rodatge durant 5 mesos. Al web, tothom podrà enviar fotos del seu paisatge, i també en sortirà una guanyadora.
"El paisatge favorit" es podrà veure cada dimarts a la nit, per TV3, poc després de les 10 del vespre.
En cada capítol, es mostren tres paisatges i els teleespectadors triaran el seu preferit. Al final de la sèrie, l'audiència decidirà quin és "El paisatge favorit de Catalunya" entre els 8 finalistes. Dirigit per Francesc Pou i presentat per Raquel Sans, el programa mostrarà 24 personalitats destacades que ens ensenyen la seva zona preferida, totes ben diferents.
La llista de guies d'aquests recorreguts per Catalunya, amb panoràmiques espectaculars, inclou, entre altres noms, els d'Antoni Bassas, que mostra Collsacabra; Benedetta Tagliabue, a Montserrat; Peret, al litoral de Barcelona; Jordi Pujol, al Baix Maresme; Pasqual Maragall, a l'Empordanet; Carles Reixach, al Montseny; Carme Ruscalleda, al Pedraforca; Lluís Gavaldà, a Tarragona; Joan Barril, a la Garrotxa, i Josep Vallverdú, a Lleida.
S'ha rodat en alta definició, grues i càmeres especials des de l'helicòpter. Han estat 80 dies de rodatge durant 5 mesos. Al web, tothom podrà enviar fotos del seu paisatge, i també en sortirà una guanyadora.
"El paisatge favorit" es podrà veure cada dimarts a la nit, per TV3, poc després de les 10 del vespre.
Post 317: "rasputin"
No podia deixar de ficar aquest video havent publicat ahir un de Boney M.
Genial. Rasputin de Boney M.
Genial. Rasputin de Boney M.
0
comentarios
lunes, 11 de mayo de 2009
Post 315: TVE sense publicitat
El govern espanyol ha donat llum verda aquest divendres a l'avantprojecte de llei que comporta la supressió de la publicitat a Televisió Espanyola. La vicepresidenta primera del govern, María Teresa Fernández de la Vega, ha qualificat l'aprovació de pas decisiu en la consolidació del nou model de ràdio i televisió pública espanyoles marcat pel fi de la publicitat.L'executiu s'inspira en el model francès, que preveu compensar la pèrdua d'ingressos publicitaris amb dues taxes noves: una per a les cadenes privades de televisió amb un 3% i una altra d'un 0,9% per a les empreses de telefonia i internet. Aquestes companyies amenacen d'augmentar preus i d'emprendre accions judicials contra la mesura.
Després que el govern espanyol hagi aconseguit frenar el deute de RTVE, el motiu de la reforma, segons la vicepresidenta, ha estat que "la caiguda dels ingressos publicitaris pot posar en perill l'equilibri pressupostari de l'ens". De la Vega també ha afirmat que l'aportació de l'executiu a RTVE servirà per reforçar el caràcter públic de l'ens i no per competir amb la privada.L'Associació d'Empreses de Tecnologies de la Informació i Comunicació (AETIC) ha advertit el govern que els ciutadans en resultaran perjudicats. I és que per compensar aquest percentatge no els quedarà més remei que apujar preus. Aquesta entitat ha amenaçat amb emprendre accions judicials contra la mesura.
L'AETIC creu que aquesta taxa, que representarà uns 300 milions d'euros, és injusta i no té cap sentit. Denuncia que el seu sector ja aguanta una excessiva pressió fiscal que suposa 825 milions d'euros. A més, critiquen que l'Estat es basi en el model francès quan a l'altra banda dels Pirineus l'impost d'activitats econòmiques el paga l'Estat.
Si el govern espanyol tira endavant la seva reforma tal com l'ha dissenyada, l'AETIC amenaça d'emprendre accions judicials tant a Espanya com a Brussel·les.
0
comentarios
viernes, 8 de mayo de 2009
Post 314: nuevo mapa de alertas
Desde hoy, 7 de mayo, ha mejorado la presentación de los avisos meteorológicos en esta página web, para optimizar la visualización de las zonas de riesgo dentro de cada provincia. A partir de ahora, se ve esta información con mayor resolución y, además, se pueden seleccionar los avisos por el tipo de fenómeno adverso.
La nueva presentación informática de los avisos del Plan Meteoalerta detalla ahora la zona o zonas de cada provincia que pueden ser afectadas por el fenómeno adverso objeto de un aviso, por lo que la precisión geográfica es mayor. Cuando no se nombra ninguna zona específica, se considera que se refieren a todo el territorio provincial. Dado que cada municipio está siempre incluido en alguna de estas zonas, se podrá conocer si se encuentra afectado o no por un aviso concreto.
Además, se podrán filtrar los avisos por fenómenos, de modo que se pueden obtener mapas específicos de un fenómeno concreto como nevadas, lluvias intensas o vientos fuertes, entre otros.
En la predicción por localidades, dentro de esta misma web, también se ha incluido un nuevo apartado en el que se presenta el nivel máximo de alerta en vigor para la zona a la que pertenece la localidad seleccionada.
La nueva presentación informática de los avisos del Plan Meteoalerta detalla ahora la zona o zonas de cada provincia que pueden ser afectadas por el fenómeno adverso objeto de un aviso, por lo que la precisión geográfica es mayor. Cuando no se nombra ninguna zona específica, se considera que se refieren a todo el territorio provincial. Dado que cada municipio está siempre incluido en alguna de estas zonas, se podrá conocer si se encuentra afectado o no por un aviso concreto.
Además, se podrán filtrar los avisos por fenómenos, de modo que se pueden obtener mapas específicos de un fenómeno concreto como nevadas, lluvias intensas o vientos fuertes, entre otros.
En la predicción por localidades, dentro de esta misma web, también se ha incluido un nuevo apartado en el que se presenta el nivel máximo de alerta en vigor para la zona a la que pertenece la localidad seleccionada.
0
comentarios
jueves, 7 de mayo de 2009
Post 313: ¡Ya están aquí!
¡Ya están aquí!. Hace unos días empezó la temporada de tifones. Un tifón es un ciclón tropical pero en el atlántico se conocen con el nombre de huracanes. Los tifones se forman en el océano pacífico oriental (el mar de la China) y se desplazan subiendo por la costa este de Asía desapareciendo en el norte del pacífico.
La temporada de tifones va de abril a enero del año siguiente. Este año el inicio de la temporada se ha retrasado a principios de mayor y ya tenemos el primero.
Para seguir la evolución de estos tifones podéis consultar la página web de Tormentas tropicales .
Kujira ahora es de categoría 2 (la escala va de 1 a 5) la tendencia es que de cara a mañana bajará a categoría 1. Chan-Hom de momento es una tormenta tropical, es decir todavía no llega a categoría 1, pero parece ser que mañana sí que la alcanzará.
La escala Saffir-Simpson mide la intensidad de estos fenómenos meteorológicos en función de los vientos sostenidos.
La temporada de tifones va de abril a enero del año siguiente. Este año el inicio de la temporada se ha retrasado a principios de mayor y ya tenemos el primero.
Para seguir la evolución de estos tifones podéis consultar la página web de Tormentas tropicales .
Kujira ahora es de categoría 2 (la escala va de 1 a 5) la tendencia es que de cara a mañana bajará a categoría 1. Chan-Hom de momento es una tormenta tropical, es decir todavía no llega a categoría 1, pero parece ser que mañana sí que la alcanzará.
La escala Saffir-Simpson mide la intensidad de estos fenómenos meteorológicos en función de los vientos sostenidos.
0
comentarios
miércoles, 6 de mayo de 2009
Post 312: a la recerca d'un planeta (1 de 2)
Etiquetas:
astronomia,
ciència,
post,
univers
Les sondes bessones STEREO, de la NASA estan ara ingressant a una regió de l'espai amb la finalitat de buscar restes d'un antic planeta que alguna vegada ha estat en òrbita entorn al Sol, no només lluny de la Terra. Si troben algo, podria resoldre un gran enima: l'origen de la Lluna.
El nom d'aquell planeta es Theia. És un món hipotètic. Mai no s'ha vist, però alguns investigadors creuen que existí fa 4.500 milions d'anys i que xocà contra la Terra causant d'aquesta manera la formació de la Lluna.
La hipòtesis de Theia és una idea dels teòrics Edward Belbruno i Richard Gott. Comença amb la popular teoria del Gran Impacte sobre la informació de la Lluna. Molts astrònoms sostenen que durant l'època de formació del sistema solar, un protoplaneta de la mida de Mart s'estrellà contra la Terra. El material que sortí expulsat degut a la col·lisió, una barreja de material d'ambdós cossos, es mantingué girant entorn la Terra i després es fusionà creant d'aquesta manera la Lluna. Aquest escenari explica molts aspectes de la geología lunar, incloent la mida del nucli de la Lluna, la densitat i la composició isotòpica de les roques lunars.
Belbruno i Gott creuen que va venir d'un dels anomenats punts de Lagrange en l'òrbita de la Terra entorn el Sol.
Els punts de Lagrange del sistema Sol - Terra són regions de l'espai on l'estribada gravitacional de la Terra i el Sol es combinen per a formar un pou gravitatori. El material a la deriva a l'espai tendeix a ajuntar-se allí d'una manera semblant a com ho fa l'aigua quan s'ajunta al fons d'un pou. El matemàtic del segle XVIII, Joseph Lagrange, demostrà que existeixen cinc d'aquests pous en el sistema Sol-Terra els quals anomenà L1, L2, L3, L4 i L5. Tals punts es col·locarien segons aquest dibuix.
Quan el sistema solar era molt jove, els punts de Lagrange es trobaven poblats de principalment per planetesimals, o unitats de la mida d'asteroides que formaren els planetes. Belbruno i Gott suggereixen que en un dels punts de Lagrange, ja sigui el L4 o L5, els planetesimals s'uniren per a formar Theia, el nom del qual a la mitologia grega representa a un tità que donà la llum a la deessa de la Lluna, Selena.
El nom d'aquell planeta es Theia. És un món hipotètic. Mai no s'ha vist, però alguns investigadors creuen que existí fa 4.500 milions d'anys i que xocà contra la Terra causant d'aquesta manera la formació de la Lluna.
La hipòtesis de Theia és una idea dels teòrics Edward Belbruno i Richard Gott. Comença amb la popular teoria del Gran Impacte sobre la informació de la Lluna. Molts astrònoms sostenen que durant l'època de formació del sistema solar, un protoplaneta de la mida de Mart s'estrellà contra la Terra. El material que sortí expulsat degut a la col·lisió, una barreja de material d'ambdós cossos, es mantingué girant entorn la Terra i després es fusionà creant d'aquesta manera la Lluna. Aquest escenari explica molts aspectes de la geología lunar, incloent la mida del nucli de la Lluna, la densitat i la composició isotòpica de les roques lunars.
Belbruno i Gott creuen que va venir d'un dels anomenats punts de Lagrange en l'òrbita de la Terra entorn el Sol.
Els punts de Lagrange del sistema Sol - Terra són regions de l'espai on l'estribada gravitacional de la Terra i el Sol es combinen per a formar un pou gravitatori. El material a la deriva a l'espai tendeix a ajuntar-se allí d'una manera semblant a com ho fa l'aigua quan s'ajunta al fons d'un pou. El matemàtic del segle XVIII, Joseph Lagrange, demostrà que existeixen cinc d'aquests pous en el sistema Sol-Terra els quals anomenà L1, L2, L3, L4 i L5. Tals punts es col·locarien segons aquest dibuix.
Quan el sistema solar era molt jove, els punts de Lagrange es trobaven poblats de principalment per planetesimals, o unitats de la mida d'asteroides que formaren els planetes. Belbruno i Gott suggereixen que en un dels punts de Lagrange, ja sigui el L4 o L5, els planetesimals s'uniren per a formar Theia, el nom del qual a la mitologia grega representa a un tità que donà la llum a la deessa de la Lluna, Selena.
0
comentarios
martes, 5 de mayo de 2009
Post 311: pluja i neu
Etiquetas:
ciència,
medi ambient,
méteo,
post,
temps
La NASA prepara una missió per a mesurar amb certesa la quantitat de pluja i de neu que cau cada any.
Es sorprenent tot el que desconeixem sobre els patrons globals de la pluja i de la neu, comenta Walt Petersen, científic atmosfèric del Centre Nacional de Ciència i Tecnologia Espacial (NSSTC) i la Universitat d'Alabama (UAH), a Huntsville.
Per exemple, quanta neu cau al món diariament, i a on? Quina quantitat d'aigua es precipita sobre la Terra en forma de plugim?
Aquestes són només algunes de les preguntes sense resoldre.
Trobar les respostes ens permetrà omplir grans buits respecte el coneixement del sistema climàtic de la Terra. Que hem de fer? La millor manera d'estudiar les precipitacions globals és fer-ho des de l'espai.
Per aquesta raó, recentment la NASA financià una sèrie de 59 projectes d'investigació a través de la seva actual Misió de Mesura de Precipitacions (Precipitation Measurement Mission). Els estudis examinarà els mètodes per a millorar les medicions de pluja i de neu des de l'òrbita de la Terra.
El projecte de Petersen es troba entre els guanyadors, i un dels temes que estudiarà és la neu: La neu és un problema enorme, comenta Petersen.
Resulta molt difícil calcular la quantitat de nevades mitjançant un radar. Fer-ho amb la pluja és més fàcil perquè sempre es tracta de simples gotes plenes de líquid. Els ecos de radar que provenen dels núvols de pluja es poden convertir en percentatges de precipitacions amb força precissió. Per exemple, un radar a bord del satèl·lit de la Missió de Mesura de Pluges Tropicals (TRMM), de la NASA, mesura les precipitacions mensuals amb una precissió d'aproximadament el 10%. Però les precipitacions d'aigua congelada, com la neu, són molt més variables. Com sabem, no existeixen dos floquets de neu iguals. Les diferències en quant a la mida, forma i densistat de cada floquet de neu indiquen que totes no cauran a la mateixa velocitat, complicant així la tasca realitzada per a estimar els percentatges de les nevades. A més a més, els floquets de neu enen molt angles peculiars i superficies planes, les quals poden produïr ecos consusos per als radars.
Els problemes no acaben aquí. El gel i la neu tenen un comportament dielèctric variable segons la quantitat de gel i d'aire que conté cada partícula (la constant dielèctrica d'una substància indica la intensitat amb que aquesta interactuarà amb l'ona del radar). Amb les gotes de pluka, un manipula principalment aigua, la qual cosa té una constant dielèctrica coneguda i fixa.
Respecte la neu, coneixem la constant dielèctrica del gel pur i sabem quan val la constant dielèctrica de l'aire, però tant la quantitat d'aire com la de gel poden variar considerablement d'un floquet de neu o altre. A més a més, els floquets de neu també es trenquen i es fonen. Això significa que també es poden trobar aigua en la superfície (més complicat encara!). Per això, els càlculs sobre les nevades a escala mundial són molt incerts.
Això s'aplica tant per als radars amb base a la terra com per als radars ubicats a l'espai. Només en àrees on habitualment es mesura la profunditat de la neu mitjançant mètodes de sondeig del sòl, els científics obtenen estimacions adecuades sobre la quantitat d'aigua que cau en forma de neu. El problema es que hi ha relativament pocs d'aquests llocs de mesura, comparats amb la gran extensió que es necessita mesurar.
La neu té un gran paper en el clima. Quan l'aigua s'evapora, transporta molta calor (raó per la qual cosa la pell es refresca amb la suor mentre aquest s'evapora). Després, quan aquesta humitat es condensa dins dels núvols que formen floquets de neu, allibera aquest calor, el qual, a la vegada, genera vent. Quan la neu cau, extreu aigua de l'atmosfera i, en conseqüència, l'asseca més. La neu del terra reflexa la llum del Sol cap a l'espai el que contribueix en el refredament del planeta. Com a conseqüència, és de vital importància aprendre a representar correctament la caiguda de neu a escala mundial en simulacions climàtiques computaritzades per a poder predir amb exactitud el futur comportament del clima real.
Molts dels estudis recents financiats desenvoluparan mètodes per a estimar els percentatges de nevades a partir de la informació proporcionada mitjançant el radar.
Això resulta oportú ja que l'any 2013 la NASA planteja llençar un nou radar, a bord del satèl·lit de la Missió de Mesura de Precipitacions Glboals (GPM). El satèl·lit GPM ampliarà les observacions del satèl·lit TRMM al estudiar per primera vegada les precipitacions més enllà dels tròpics, en una òrbita inclinada amb un angle que ho portarà gairebé fins al Cercle Àrtic (65 graus de latitud). En aquelles latituds, el satèl·lit GPM trobarà molta neu.
A més a més de neu, el satèl·lit GPM podrà detectar precipitacions menys denses, que el TRMM no pot registrar. Si la quantitat de pluja cau és inferiro a 1 mil·límetre per hora, el TRMM no pot detectar-la. Això gairebé mai representa un problema als tròpics, però en latituds més altes, el plugim és molt habitual. Malgrat de que és suau, aquesta pluja pot durar dies, provocant el moviment de grans volums d'aigua i alliberant molt calor cap a l'atmosfera.
A les nacions industrialitzades que conten amb grans xarxes de mesura pluvial es poden registrar industrialitzades que compten amb grans xarxes de medició pluvial es porten registres adequades d'aquestes pluges suaus. Però a la major part del món, el plugim no es registra, la qual cosa deixa un gran buit en el nostre coneixement sobre el cicle hídric global. El satèl·lit GPM podrà detectar pluja de fins a 2/10 litres per hora.
Ruixat, plugim, neu, tot és aigua. Hem de mantenir registres d'aigua en totes les seves formes per a entendre el clima de la Terra.
Es sorprenent tot el que desconeixem sobre els patrons globals de la pluja i de la neu, comenta Walt Petersen, científic atmosfèric del Centre Nacional de Ciència i Tecnologia Espacial (NSSTC) i la Universitat d'Alabama (UAH), a Huntsville.
Per exemple, quanta neu cau al món diariament, i a on? Quina quantitat d'aigua es precipita sobre la Terra en forma de plugim?
Aquestes són només algunes de les preguntes sense resoldre.
Trobar les respostes ens permetrà omplir grans buits respecte el coneixement del sistema climàtic de la Terra. Que hem de fer? La millor manera d'estudiar les precipitacions globals és fer-ho des de l'espai.
Per aquesta raó, recentment la NASA financià una sèrie de 59 projectes d'investigació a través de la seva actual Misió de Mesura de Precipitacions (Precipitation Measurement Mission). Els estudis examinarà els mètodes per a millorar les medicions de pluja i de neu des de l'òrbita de la Terra.
El projecte de Petersen es troba entre els guanyadors, i un dels temes que estudiarà és la neu: La neu és un problema enorme, comenta Petersen.
Resulta molt difícil calcular la quantitat de nevades mitjançant un radar. Fer-ho amb la pluja és més fàcil perquè sempre es tracta de simples gotes plenes de líquid. Els ecos de radar que provenen dels núvols de pluja es poden convertir en percentatges de precipitacions amb força precissió. Per exemple, un radar a bord del satèl·lit de la Missió de Mesura de Pluges Tropicals (TRMM), de la NASA, mesura les precipitacions mensuals amb una precissió d'aproximadament el 10%. Però les precipitacions d'aigua congelada, com la neu, són molt més variables. Com sabem, no existeixen dos floquets de neu iguals. Les diferències en quant a la mida, forma i densistat de cada floquet de neu indiquen que totes no cauran a la mateixa velocitat, complicant així la tasca realitzada per a estimar els percentatges de les nevades. A més a més, els floquets de neu enen molt angles peculiars i superficies planes, les quals poden produïr ecos consusos per als radars.
Els problemes no acaben aquí. El gel i la neu tenen un comportament dielèctric variable segons la quantitat de gel i d'aire que conté cada partícula (la constant dielèctrica d'una substància indica la intensitat amb que aquesta interactuarà amb l'ona del radar). Amb les gotes de pluka, un manipula principalment aigua, la qual cosa té una constant dielèctrica coneguda i fixa.
Respecte la neu, coneixem la constant dielèctrica del gel pur i sabem quan val la constant dielèctrica de l'aire, però tant la quantitat d'aire com la de gel poden variar considerablement d'un floquet de neu o altre. A més a més, els floquets de neu també es trenquen i es fonen. Això significa que també es poden trobar aigua en la superfície (més complicat encara!). Per això, els càlculs sobre les nevades a escala mundial són molt incerts.
Això s'aplica tant per als radars amb base a la terra com per als radars ubicats a l'espai. Només en àrees on habitualment es mesura la profunditat de la neu mitjançant mètodes de sondeig del sòl, els científics obtenen estimacions adecuades sobre la quantitat d'aigua que cau en forma de neu. El problema es que hi ha relativament pocs d'aquests llocs de mesura, comparats amb la gran extensió que es necessita mesurar.
La neu té un gran paper en el clima. Quan l'aigua s'evapora, transporta molta calor (raó per la qual cosa la pell es refresca amb la suor mentre aquest s'evapora). Després, quan aquesta humitat es condensa dins dels núvols que formen floquets de neu, allibera aquest calor, el qual, a la vegada, genera vent. Quan la neu cau, extreu aigua de l'atmosfera i, en conseqüència, l'asseca més. La neu del terra reflexa la llum del Sol cap a l'espai el que contribueix en el refredament del planeta. Com a conseqüència, és de vital importància aprendre a representar correctament la caiguda de neu a escala mundial en simulacions climàtiques computaritzades per a poder predir amb exactitud el futur comportament del clima real.
Molts dels estudis recents financiats desenvoluparan mètodes per a estimar els percentatges de nevades a partir de la informació proporcionada mitjançant el radar.
Això resulta oportú ja que l'any 2013 la NASA planteja llençar un nou radar, a bord del satèl·lit de la Missió de Mesura de Precipitacions Glboals (GPM). El satèl·lit GPM ampliarà les observacions del satèl·lit TRMM al estudiar per primera vegada les precipitacions més enllà dels tròpics, en una òrbita inclinada amb un angle que ho portarà gairebé fins al Cercle Àrtic (65 graus de latitud). En aquelles latituds, el satèl·lit GPM trobarà molta neu.
A més a més de neu, el satèl·lit GPM podrà detectar precipitacions menys denses, que el TRMM no pot registrar. Si la quantitat de pluja cau és inferiro a 1 mil·límetre per hora, el TRMM no pot detectar-la. Això gairebé mai representa un problema als tròpics, però en latituds més altes, el plugim és molt habitual. Malgrat de que és suau, aquesta pluja pot durar dies, provocant el moviment de grans volums d'aigua i alliberant molt calor cap a l'atmosfera.
A les nacions industrialitzades que conten amb grans xarxes de mesura pluvial es poden registrar industrialitzades que compten amb grans xarxes de medició pluvial es porten registres adequades d'aquestes pluges suaus. Però a la major part del món, el plugim no es registra, la qual cosa deixa un gran buit en el nostre coneixement sobre el cicle hídric global. El satèl·lit GPM podrà detectar pluja de fins a 2/10 litres per hora.
Ruixat, plugim, neu, tot és aigua. Hem de mantenir registres d'aigua en totes les seves formes per a entendre el clima de la Terra.
0
comentarios
lunes, 4 de mayo de 2009
Post 310: planetes lluny d'aquí
Etiquetas:
astronomia,
curiositats,
post
Un enigmàtic planeta de la mida de Jupiter s'ha detectat orbitant entorn a una estrella semblant al nostre Sol. Aquest insòlit món realitza una extranya òrbita en forma el·líptica entorn a l'estrella.
En el seu punt més llunyà, el planeta es trova a gairebé 132 milions de quilòmetres de la seva estrella, tant lluny com la Terra del Sol. Malgrat tot, quan aconsegueix la seva màxima proximitat, es troba a tant sols 5 milions de quilòmetres de l'estrella, 10 vegades més a prop que Mercuri del nostre Sol.
La troballa l'ha fet un equip d'astrònoms de la University College of London, i els seus resultats s'han presentat dins la Conferència Europea d'Astronomia JENAM 2009, cel·lebrada a Hertfordshire (Anglaterra).
L'extrany planeta, de nom HD80606b, realitza la seva màxima aproximació cada 111 dies. L'existència del planeta ja es coneguda, però les dades recopilades durant el trànsit davant de la seva estrella han permés descobrir per primera vegades totes les seves característiques.
A més a més, s'han comprovat que aquest planeta experimenta grans variacions de temperatura. Des dels tres graus centígrads, com pot passar en el cas de la Terra fins als 1200 graus.
Els autors de la troballa creuen que l'extranya òrbita el·líptica del planeta podria explicar-se pel fet de que la seva estrella forma part d'un sistema binari. Aquest fenòmen implica que durant milions d'anys, l'estrella ha estirat l'òrbita del planeta, provocant així la seva extranya configuració.
En el seu punt més llunyà, el planeta es trova a gairebé 132 milions de quilòmetres de la seva estrella, tant lluny com la Terra del Sol. Malgrat tot, quan aconsegueix la seva màxima proximitat, es troba a tant sols 5 milions de quilòmetres de l'estrella, 10 vegades més a prop que Mercuri del nostre Sol.
La troballa l'ha fet un equip d'astrònoms de la University College of London, i els seus resultats s'han presentat dins la Conferència Europea d'Astronomia JENAM 2009, cel·lebrada a Hertfordshire (Anglaterra).
L'extrany planeta, de nom HD80606b, realitza la seva màxima aproximació cada 111 dies. L'existència del planeta ja es coneguda, però les dades recopilades durant el trànsit davant de la seva estrella han permés descobrir per primera vegades totes les seves característiques.
A més a més, s'han comprovat que aquest planeta experimenta grans variacions de temperatura. Des dels tres graus centígrads, com pot passar en el cas de la Terra fins als 1200 graus.
Els autors de la troballa creuen que l'extranya òrbita el·líptica del planeta podria explicar-se pel fet de que la seva estrella forma part d'un sistema binari. Aquest fenòmen implica que durant milions d'anys, l'estrella ha estirat l'òrbita del planeta, provocant així la seva extranya configuració.
0
comentarios
domingo, 3 de mayo de 2009
Post 309: estan com una cabra
Etiquetas:
curiositats,
internet,
medi ambient,
post,
societat
Sembla una notícia més pròpia del Dia dels Innocents, però no ho és. Com a mínim, Google assegura en el seu blog que es tracta d'una iniciativa seriosa i meditada. El cercador més popular d'internet ha decidit substituir les màquines segadores per cabres per contribuir a evitar l'escalfament global. Segons expliquen, cada any la seu de Google necessita unes jornades de sega i esporga per evitar els incendis. Fins ara, aquestes tasques es feien amb màquines especialitzades, però ara l'empresa ha decidit llogar 200 cabres i un gos pastor per fer la mateixa feina. Asseguren que els animals contaminen menys, no fan tant de soroll i són mes agradables de veure.
Realment sona a broma, però Google ha explica en el seu blog i fins i tot ho signa un responsable de l'entorn de treball de l'empresa. De fet, la notícia també ha tingut ressò en el blog no oficial de la companyia més important en llengua espanyola. Les raons del cercador més famós d'internet semblen lògiques i es basen en el fet que els animals poden fer la mateixa feina que les màquines, tenen el mateix cost i són més bonics.
Dit i fet, l'empresa llogarà per netejar alguns dels seus terrenys 200 cabres i un gos pastor "border-collie", que rep el nom de Jen. El ramat estarà més o menys una setmana pasturant pels camps de l'empresa a Mountain View. Google assegura que els animals seran molt ben tractats i publicita la mesura al·legant que també és una manera de no contribuir a l'escalfament global reduint les emissions de les segadores.
Realment sona a broma, però Google ha explica en el seu blog i fins i tot ho signa un responsable de l'entorn de treball de l'empresa. De fet, la notícia també ha tingut ressò en el blog no oficial de la companyia més important en llengua espanyola. Les raons del cercador més famós d'internet semblen lògiques i es basen en el fet que els animals poden fer la mateixa feina que les màquines, tenen el mateix cost i són més bonics.
Dit i fet, l'empresa llogarà per netejar alguns dels seus terrenys 200 cabres i un gos pastor "border-collie", que rep el nom de Jen. El ramat estarà més o menys una setmana pasturant pels camps de l'empresa a Mountain View. Google assegura que els animals seran molt ben tractats i publicita la mesura al·legant que també és una manera de no contribuir a l'escalfament global reduint les emissions de les segadores.
0
comentarios
sábado, 2 de mayo de 2009
Post 308: Holiday
Avui és festa i jo treballo.
GreenDay canta Holiday.
GreenDay canta Holiday.
0
comentarios
viernes, 1 de mayo de 2009
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
