Post 334: massa renovable o massa car? (1 de 2)

La meitat de l'ectricitat que es produeix a Espanya procedeix de fonts que pràcticament no existien fa una dècada: molins de vent, centrals que cremen gas i instal·lacions de cogeneració (produeixen calor i electricitat a la vegada). Més encara: l'any passat, la cinquena part de la producció neta d'electricitat (20,5% d'acord amb les xifres de l'Institut de Diversificació i Estalvi Energètic) fou neta. Com entre 1995 i 2008, en un país que li manca combustibles fòssils, la demanda elèctrica va crèixer un 90%, el resultat es pot qualificar d'espectacular. Les energies renovables, i especialment l'energia eòlic, estan darrera d'aquest canvi que ha cridat l'atenció de la nova Administració americana. Però, a quin preu s'ha pagat l'èxit?

En euros, les renovables costaren a tots els usuaris al 2008 més de 3.300 milions d'euros en primes. les dades de la Comissió Nacional de l'Energia (CNE) especifica que 1.144 milions foren a l'energia eòlica, 968 milions a la solar, 716 milions a la cogeneració i la resta la hidràulica, la biomassa i el tractament de residus. Un repartiment polèmic. La raó és que dos tecnologies, la eòlica i la fotovoltaica, s'endugueren dos terços. Però una, la eòlica, produeix molt més que l'altra.

La conclusió a la que ha arribat el Ministeri d'Insdústria es que en determinades tecnologies s'ha creat una bombolla especulativa insostenible, amb creixements de fins a un 450% anual com va passar en el negoci fotovoltaic fa un any.

El resum de la situació, des del punt de vista del Govern, està recollit en el decret aprovat. Segons el text de la norma, la tendència que segueixen les tecnologies renovables podría possar en risc, en un curt termini, la sostenibilitat del sistema, tant des del punt de vista econòmic com pel seu impacte en la tarifa elèctrica com des del punt de vista tècnic. En d'altres paraules, vol dir que el Govern creu que determinades tecnologies encareixen el rebut de la llum, fomenten l'especulació i dificulten la circulació de l'energia per la xarxa elèctrica.

Tenen raó? Només en part. Perquè la major part del dèficit entre ingressos i despesses del sistema elèctric (16.000 milions d'euros) es deuen a dos fets que van passar en paral·lel: mentres el preu del petroli passà de 20 a 147 dòlars en cinc anys (de 2003 a 2008), el rebut de la llum es rebaixà un 26% de 2000 a 2004. I des d'aleshores, va crèixer la inflació.