El nom d'aquell planeta es Theia. És un món hipotètic. Mai no s'ha vist, però alguns investigadors creuen que existí fa 4.500 milions d'anys i que xocà contra la Terra causant d'aquesta manera la formació de la Lluna.
La hipòtesis de Theia és una idea dels teòrics Edward Belbruno i Richard Gott. Comença amb la popular teoria del Gran Impacte sobre la informació de la Lluna. Molts astrònoms sostenen que durant l'època de formació del sistema solar, un protoplaneta de la mida de Mart s'estrellà contra la Terra. El material que sortí expulsat degut a la col·lisió, una barreja de material d'ambdós cossos, es mantingué girant entorn la Terra i després es fusionà creant d'aquesta manera la Lluna. Aquest escenari explica molts aspectes de la geología lunar, incloent la mida del nucli de la Lluna, la densitat i la composició isotòpica de les roques lunars.
Belbruno i Gott creuen que va venir d'un dels anomenats punts de Lagrange en l'òrbita de la Terra entorn el Sol.
Els punts de Lagrange del sistema Sol - Terra són regions de l'espai on l'estribada gravitacional de la Terra i el Sol es combinen per a formar un pou gravitatori. El material a la deriva a l'espai tendeix a ajuntar-se allí d'una manera semblant a com ho fa l'aigua quan s'ajunta al fons d'un pou. El matemàtic del segle XVIII, Joseph Lagrange, demostrà que existeixen cinc d'aquests pous en el sistema Sol-Terra els quals anomenà L1, L2, L3, L4 i L5. Tals punts es col·locarien segons aquest dibuix.
Quan el sistema solar era molt jove, els punts de Lagrange es trobaven poblats de principalment per planetesimals, o unitats de la mida d'asteroides que formaren els planetes. Belbruno i Gott suggereixen que en un dels punts de Lagrange, ja sigui el L4 o L5, els planetesimals s'uniren per a formar Theia, el nom del qual a la mitologia grega representa a un tità que donà la llum a la deessa de la Lluna, Selena.
0 comentarios:
Publicar un comentario