Jo vaig crèixer amb...

Songoku (que ens va ensenyar a fer el Kame-hame), Doraemon (i la seva porta màgina amb la que solucionava tots els problemes), Musculman (i la seva força que li venia dels alls), Arale (i el seu iiiiiiiiii.... per arrencar a còrrer, amb els braços en forma d'ales d'avió, que si ho provaves no aconseguies anar pas més depressa!), Ranma 1/2 (on una galleda d'aigua freda el convertia en noia), Els Trotamúsicos (uns animals ben protagonistes de cançons d'infància), Dartagnan (on la solidaritat amb l'amistat era el més important, anys més tard havent llegit el llibre no es que fossin tan bons amics com deien).

David el Gnomo (que vivia en una casa dins d'un arbre, jo recordo tenir un conte on hi havia la seva història i les seves aventures, on l'esquema de la casa em traslladava en un món imaginari).

Però potser m'agradaven més les aventures d'aquelles altres petites criatures que es deien Fraggels i que vivien sota terra, s'enfrontaven a la por de ser capturats pels gegants i rebien consell d'un munt de brossa.

Lluitavem contra el mal junt amb Los cavalleros del zodíaco, i ens enfrontavem a malignes dimonis a Dragones y mazmorras, vam aprendre anatomia amb Érase una vez... el cuerpo humano i més tard el hombre. Ens transformavem amb l'espassa de He-man.

Reiem amb les aventures Isidoro aquell gat taronja que ens recordava al Garfield que vam conèixer de la mà de la vinyeta que apareixia al Diari Segre cada dia.

Amb Los frutis apreniem les relacions d'amistats entre diverses fruites, on hi havia una pinya que es deia Gaspatxo i un Cactús anomenat Punchito. Amb els barrufets arrencavem a còrrer cada vegada que ens pensàvem de veure el Gargamel darrera nostre.
Però abans en castellà haviem pogut gaudir del Super ratón i Tom i Jerry amb un accent sudamericà que trencava la monotonia diària.

I finalment recorreiem el món de la mà de Willy Fog en la seva La vuelta al mundo con Willy Fog. Tot plegat era per a dir-vos que ahir va fer 25 anys de la creació de la sèrie. Remirant la caràtula he descobert que les cançons les interpretava "Mocedades", quines voltes té la vida.

Sant Miquel

Avui s'acaben les festes de tardor de Lleida, poc a molt tots les hem gaudit aquest cap de setmana, amb visites familiars, passejades per la fira, i aquelles xerrades a les terrasses. Qui més qui menys hi ha anat algun cop a comprar maquinària o a veure com estan les "novetats" empresarils.
En el meu cas la fira de Lleida la canvio una mica per la fira de Sant Josep, em queda més a prop i en tinc molt més records, de les firetes i dels dissabtes i els diumenges a la tarda amb la colla dalt del "barco pirata"

Aquest any les festes de tardor de Lleida s'han estrenat amb un cartell que no ha deixat a ningú indiferent. Per molt que me'l miri no aconsegueixo trobar-li el què! un gos amb un jersey de coll? quin és el sentit que pot tenir? he buscat per la web de la festa i no he pogut esbrinar ni pel mateix prospecte quina justificació en dóna l'artista. Visca el Photoshop!

Festes de Tardor de Lleida



Ara parlaré d'un diari que tots hem tingut a les mans, i que entre una cosa o altra es bó per a les nostres Terres doncs dóna informació més detallada que no pas els generalistes. Ara han renovat la web han penjat el diari sencer en PDF amb una amplicació més que adequada, sembla que puguis estar llengint el diari a la mà però des de la pantalla de l'ordinador. Clicant sobre la notícia te l'obre en format de text i pots copiar, editar i fer el que vulguis amb ella. Les imatges també són extraïbles i sincerament, és un punt al seu favor respecte l'antiga web. Només demanar-los-hi que no ho facin de pagament. Felicitats gent.

Dexter

Aquesta setmana he començat a veure una sèrie que ja van per la tercera temporada i que a casa nostra emet una cadena que no miro mai però que gràcies a internet pots veure quan tu vulguis. Genial.

Ja fa temps que no he cregut en les sèries noves, estava una mica estancat a les històries que ja tenia començades i que sabia que m'agradaven i on volia continuar somiant. Últimament Showtime m'ha anat convencent d'un bon repartiment, unes bones històries, ho van fer amb "The Tudor" que recrea el regnet d'Enric VIII i ara amb Dexter, un forense especialitzat en sang del Departament de Policía de Miami.
Dexter és un novio fidel, un bon padrastre, un germà confident i un freaky de la sang. A més a més és un psicòpata que al acabar el seu torn a la comissaria busca a criminals qüestionables per a la seva particular moral i desfer-se així d'ells: és un assasí en sèrie.
L'únic que coneix el seu secret és el seu pare adoptiu qui li va donar un ètica i un modus operandi per a executar els seus crims, o la seva "particular justícia" al donar-se'n compte de que l'instint d'assassí del seu fill adoptiu era impossible d'evitar, decidí educar-lo per a treure'n profit "personal" habilitat i aportar-li un codi d'actuació enfocat a perseguir i eliminar a aquells assassins que havien aconseguit eludir l'acció de la Justícia.
Una sèrie genial, ben feta, un guió molt ben pensat, uns comentaris del protagonista i a la vegada una caràtula molt original. El protagonista és un dels germans dels tanatoris més coneguts "A dos metros bajo tierra". Recomanable.

10 anys de Google

Avui parlaré una mica d'aquest buscador d'internet que s'ha acabat convertint, per a molts, en la pàgina d'inici del seu navegador. Hi ha qui creu que si no ho trobo el google realment no existeix.
Això em fa recordar una mica que passava quan el google era tant sols un projecte en una habitació d'un campus universitari.
L'inici de la xarxa es feia a través de navegadors com "yahoo", "altavista", "olé", "hispavista" eren portals rudimentaris però que t'oferien informació variada. Lo curiós del cas era que a vegades una mateixa consulta feta en dos buscadors diferents obtenia resultats diferents i sense connexió entre ells.
Això vulguis o no té que veure amb l'hegemonia de Google el qual a poc a poc a anat deixant marca amb el seu "Powered by Google" en molts dels principals buscadors.
Dins del subdomini que han obert per a recordar aquest desè aniversari i podeu trobar una línia temporal amb els principals esdeveniments lligats al google.
Web 10 anys de google
Ara qui més qui menys tots han tingut un blog a blogger, un àlbum de fotos a picassa, un compte de correu a gmail o utilitza el calendar per a disposar d'una agenda ordenada. El google ja forma part de la nostra vida. Disfruteu una mica.

Avui no tinc res que dir

Estic fora de la ciutat. Lluny per un dia. No tinc res a dir. De moment per ara.

La NASA compleix 50 anys

La NASA ha llançat aquesta matinada a l'espai una cançó dels Beatles, "Across the Universe", per commemorar el 50è aniversari de la seva creació i del llançament de l'"Explorer 1", el primer satèl·lit dels Estats Units. Al mateix temps, es commemorarà el 40è aniversari del tema que va compondre John Lennon. La transmissió s'ha iniciat un minut abans de la una de la matinada, hora catalana, amb quatre minuts de retard sobre l'horari previst, a través d'una antena gegant situada a Madrid. Han dirigit l'operació els tècnics del Jet Propulsion Laboratory de l'agència espacial nord-americana. La melodia viatjarà cap a l'estrella Polar, a 431 anys llum de la Terra, a una velocitat de 300.000 quilòmetres per segon.

Qui vulgui col·laborar en l'experiment, pot escoltar "Across the Universe" alhora des de casa seva per crear "una convergència harmònica", en paraules dels organitzadors. Tant l'exbeatle Paul McCartney com la vídua de Lennon, Yoko Ono, han celebrat la decisió. "Fantàstic, ben fet, NASA!" ha afirmat McCartney en un missatge a l'agència, en què ha afegit: "Transmeteu el meu afecte als alienígenes. Us desitjo el millor." D'altra banda, Ono ha qualificat "d'esdeveniment important" la notícia, perquè hi veu "l'inici d'una nova era en què ens comunicarem amb bilions al llarg de l'univers".
Aquesta no és la primera vegada que la NASA fa servir la música dels Beatles. El 2005, Paul McCartney va interpretar "Good Day Sunshine" durant un concert que es va retransmetre a l'Estació Espacial Internacional. A més, la tripulació en òrbita es desperta sovint amb temes com "Here Comes the Sun", "Ticket to Ride" o "A Hard Day's Night".
Bona feina nois. Aquí teniu la cançó:

La Mercè (o Santa Eulàlia)

Fa molt de temps Sant Pere voltava pel cel. Les ciutats feia temps que anaven creixent i se'n formaven de noves. Un bon dia ficà els ulls cap a un tros de món, era Catalunya. Allà hi creixia pobles que esdevindrien ciutas, cada un d'ells anava adjudicant-se un Sant patró menys una vila vora el mar que es deia Barcelona.
Barcelona no havia decidit encara qui voldria que ostentés el carrec del patronatge i uns quants Sants se la jugaren a sort. El repartiment li tocà a Santa Eulàlia.
Aquesta Santa era molt seva i no tenia tampoc gaire interés en anar a les celebracions de les festes patronals de la ciutat i la varen destituïr, ja veieu que els acomiadaments ja s'executaven a les altes esferes, i mai millor dit.
La segona a la llista d'espera fou La Mercè així que passà a ostentar el càrrec de patrona de la ciutat.
Però Santa Eulàlia al veure's destituïda d'un càrrec important i més amb el que s'ha convertit amb la intervenció d'El Periódico i TV3 en en Piromusical començà a durant mesos i mesos i jurà que faria tot el possible per a que s'arrepentissin de la decisió. És per això que cada 23 de setembre, per la Mercè, plou a Barcelona.
Sigui veritat o no aquesta història la sabiesa popular ens dóna datas per a finals de setembre que indiquen que no farà gaire bon temps:

Arribada la tardor,
no feu festa major.

Heroes / Villains

Ahir van tornar. Després de gairebé un any esperant han arribat a la NBC la nova temporada de Heroes, ara més dolents, més perillosos, més malvats, perquè "dins de cada heroi hi ha un villà".
L'inici de la segona temporada diuen que va ser una mica fluixa, apareixien nous personatges que no acabaven d'encaixar amb la trama inicial, l'inesgotable viatge d'Hiro al passat, les relacions d'amor adolescent de Claire, en definitiva, trames que s'allunyen de les espectatives que els seus milions de seguidors generaren després de la primera temporada.
El volum 2, anomenat 'Generations' i el seu volum 3 'Villains' conformarà amb el volum 4 'Exodus' la tercera temporada d'Herois.

De moment hem vist el primer i el segon volum, ahir va començar el tercer volum i les primeres imatges ens deixen una mica dubtatius per si serà millor o pitjor que la temporada anterior. Personalment espero que la vaga de guionistes que va escapçar la temporada aquest cop els hagi fet tornar amb moltes més ganes.
Fins ara l'únic que podem dir és que en aquest tercer volum Sylar, és el 'dolent dels dolents', a veure que passa.

Equinocci de tardor

Avui és l'equinocci de tardor, això vol dir que el Sol sortirà exactament per l'est i es pondrà exactament per l'oest i farà que el dia i la nit durin exactament el mateix.
Si estiguessim una mica més al sud, a l'equador, el sol descriuria avui un semicercle màxim de l'est a l'oest passant pel zenit del lloc.
Com que nosaltres estem més a prop del tròpic de Càncer el sol culminarà al sud, on aconsegueix que la seva altitud màxima del dia sigui 66,33º, el mateix li passa al tròpic de Capricorn.
En canvi als pols avui hi ha un canvi de tendència, en el pol nord el sol passa d'un dia de 6 mesos de durada a una nit de 6 mesos i al pol sud passa de 6 mesos de durada d'una nit a 6 mesos de durada d'un dia.
En el dibuix podeu veure com es donarà la situació avui:

En el nostre cas entrarem a la tardor a les 15:44 UTC això vol dir a les 17:44 hores de Barcelona. Com a curiositat, en el moment de l'equinocci es produeix un fet innèdit i és que qualsevol es capaç de fer aguantar un ou cru dret, o això és diu. ;-)

Estiu

A poc a poc s'acaba l'estiu. En una mica més de 24 hores ja donarem pas a la tardor i hauren tancat una estació més de la nostra vida.
Les coses quan han d'anar bé i van i això és el que va passar ahir amb la visita. Estic content i es despunten canvis a la vista. Sóc feliç.

Demà dilluns a les 17:44 entrarem a la tardor. I que millor que com que no ens queden gaires més dies d'estiu escoltar una cançó d'un grup de les meves terres G-21km són de Tàrrega i són molt macos, canten: Estiu.

Rosanne

Avui és dissabte, estic a Barcelona i espero una visita molt especial. Navego per la xarxa i trobo un cançó.

Nick en Simon canten aquesta Rosanne des d'Holanda. No sé com s'ho han fet però m'enganxo a la cançó i porto tot el matí tararejant-la. M'agrada. Potser són ells, potser és la noia de vermell o potser és que no entenc ni un borrall del que diuen.
Avui estic content, fa sol i la temperatura és agradable. Vull saltar, caminar, conquistar com fa la noia de vermell i a la vegada vull somriure com ells.
Ja falta menys.

A l'hivern plou menys el cap de setmana que la resta de dies

Falten 2 dies per que deixem enrerra l'estiu i entrem ja a la tardor quan comencen a publicar-se estudis i informes de com es preueu la nova estació i algunes anàlisis d'episodis anteriors. Fa uns dies les universitats de Barcelona, Girona, Valencia i Augsburg (Alemanya) han treballat conjuntament per elaborar un estudi que confirma que, a Espanya, els caps de setmana d'hivern són més secs que la resta de dies de la setmana. Una tendència que s'inverteix durant la primavera. S'han analitzat les dades de 13 estacions meteorològiques des del 1961 fins al 2004 i s'ha observat que els dissabtes i diumenges hivernals tenen més pressió atmosfèrica que els dies centrals de la setmana, fet que implica més estabilitat, menys núvols, i en conseqüència, menys pluja.

Tot i que el treball no aprofundeix en les causes, una de les hipòtesis per explicar una pressió atmosfèrica més elevada els caps de setmana d'hivern són en els aerosols derivats de l'activitat humana.

Un aerosol és partícula sòlida o gota líquida que es troba en suspensió a l'atmosfera. Però, segons la investigació, aquesta teoria no seria vàlida a la primavera, quan s'ha detectat que plou més els caps de setmana, teòricament quan hi ha menys contaminació. Arturo Sánchez Lorenzo, de la Universitat de Barcelona, és un dels investigadors d'aquest estudi i vol insistir en el fet que durant tot l'any hi ha un mateix patró en l'activitat industrial. Segons Sánchez Lorenzo aquestes diferencies estacionals es podrien donar pel fet que segons l'època de l'any els aerosols tenen efectes diferents.

D'aquesta manera, a l'hivern podrien predominar els efectes directes dels aerosols, que provoquen un refredament en la superfície terrestre, un descens de la temperatura, un humitat més alta i més pluja, mentre que a la primavera podrien predominar-ne els efectes indirectes, és a dir, una reducció del nombre de gotes als núvols, que les podria arribar a dissipar.

I com que parlem de caps de setmana i fa dies que no pujo cap viodeoclip, aquí una bona cançó 'Weekend without makeup" dels The Long Blondes per animar-vos i que os preparareu el cap de setmana!

El telescopi es va inventar a Girona

Fins ara, tothom creia que el primer telescopi el va crear i patentar a Holanda el 1608 el fabricant de lents Hans Lipperhey. Però ara, un estudi publicat per la revista britànica "History Today" afirma que l'inventor del telescopi va ser un fabricant de lents de Girona anomenat Joan Roget. El seu enginy, construït probablement el 1593, va viatjar cap a Holanda, on quinze anys després tres individus se'n van atribuir la invenció. L'historiador Nick Pelling es va interessar en aquesta investigació en trobar per internet el treball d'un historiador aficionat, Simó de Guilleuma, publicat el 1959. Guilleuma es basava en una referència d'un llibre de 1609 de l'italià Girolamo Sirtori que atribuïa la paternitat del telescopi a Roget.
Segons va comprovar Guilleuma, les referències de l'italià Sirtori coincidien amb les llistes oficials de parents de Joan Roget a Barcelona, molts dels quals també eren fabricants de lents. Els llocs i les dates descrites per Sirtori tenien la seva correspondència física i documental.
La referència més antiga trobada per Guilleuma data del 10 d'abril del 1593, quan un tal Don Pedro de Carolona va regalar a la seva muller "un llarg monocle decorat amb bronze". Segons escriu Nick Pelling en l'última edició del "History Today", és molt probable que Roget i els seus clients no copsessin la veritable dimensió de l'invent.

El forat de la capa d'ozó es recupera de forma progressiva

La capa d'ozó es recupera d'una forma 'lenta però progressiva', tot i que els nivells de 1980 no es restabliran fins al període 2060-2075, segons dades de l'Agencia Estatal de Meteorología (AEMET).
L'any passat el forat ocupà el 7è lloc en extensió màxima des del 1979 trencant així la tendència dels anys anteriors, i aquest any la formació s'ha endarrerit uns dies però el creixement és més ràpid.
L'AEMET va fer públiques aquestes dades ahir, en motiu de la celebració del Dia Internacional per a la Preservació de la Capa d'Ozó, que commemora la firma de l'any 1987 del protocol de Montreal, que fou proclamat com a tal per l'Assamblea General de les Nacions Unides al 1994.

Segons el Ministeri de Medi Ambient, la firma d'aquest Protocol és un exercici de com la col·laboració entre la comunitat científica i els dirigents polítics "poden arribar a obtenir resultats globals i revertir així les situacions que comporten un risc més gran per a la humanitat".
El Protocol de Montreal, després del descobriment del forat d'ozó sobre l'Antàrtida, subratlla la necessita d'una reducció dràstica en la producció i ús de determinades substàncies destructures de l'ozó.
Ens les posteriors reunions de seguiment del Protocol s'accelerà la fase de prohibició i afegiren noves substàncies a la llista de compostos prohibits. Les prohibicions han tingut èxit i s'ha aconseguit una reducció molt més significativa en les emissions anuals.
Malgrat tot per a que els efectes d'aquesta reducció es faci notar es tindrà que esperar ja que la vida d'aquests compostos sigui llgarga, i malgrat que s'ha aconseguit reduïr al mínim la possible emissió d'aquestes substàncies, els efectes de les emissions passades persistirà encara durant dècades.
S'espera que els nivells d'ozó de 1980 es tornaran a aconseguir entre 2060-2075 i el forat de la capa d'ozó antàrtic s'anirà produint amb nivells d'intensitat semblants al dels últims anys durant els pròxims 20 anys.

L'AEMET ha avisat a més a més que la detecció de la recuperació de la capa d'ozó en els pròxims anys es complicarà degut a la complexa interacció entre capa d'ozó i el canvi climàtic.
Com cada any, quan arriba la primavera austral (la nostra tardor), comença la destrucció de l'ozó sobre l'Antàrtida; durant l'hivern austral s'aconsegueixen a l'estratosfera temepratures molt baixes (per sota dels -78º), segons les dades de l'agència espanyola.
Aquestes temperatures són necessàries per a formar els núvols estratosfèrics polars; a la seva superfície es produeixen les reaccions químiques que porten a la destrucció de l'ozó estratosfèric amb la presència de la llum solar i de les substàncies destructores de l'ozó que actuen com a catalitzadors de les reaccions.
Per això la destrucció de l'ozó comença a principis de la primavera (austral), conforme amb la llum solar comença a inidir de nou en latituds polars, recordeu que als pols hi ha 6 mesos de nit i 6 mesos de dia.
El forat de la capa d'ozó l'any passat va arribar a la màxima extensió mai observada, el dia 13 de setembre amb una superfície de 24,7 milions de km2 (com la superfície de tota Amèrica del Nord). A partir d'aquell moment va començar a disminuïr.
Pel que fa al forat d'ozó antàrtic aquest any 2008, segons l'AEMET resulta encara una mica prematur donar una previsió de com evolucionarà, tot i que es pot precisar que els intercanvis de calor amb masses més càlides són menors que en d'altres anys i que per tant la destrucció de l'ozó ha començat una mica més tard però més depresa.

Viatjar en el temps

Tots viatgem en el temps. Durant aquest últim any, jo me mogut cap endavant un any. Una altra manera de dir-ho és dient que viatgem en el temps a la velocitat d'1 hora per hora. Però la pregunta és: ¿podem viatjar en el temps a major o menor velocitat que 'una hora per hora'? o podem realment viatjar cap endarrera en el temps, retrocedint diguem per exemple 2 hores per hora o 10 o 100 anys per hora?
Albert Einstein, desenvolupa la teoria de la Relativitat Espacial. Les idees de la Relativitat són molt difícils d'imaginar perquè no són coses que experimentem amb la vista diaria, però els científics les han acabat per comfirmar. Aquesta teoria diu que l'espai i el temps són realment aspectes de la mateixa cosa: el temps espacial. Hi ha un límit de velocitat 300.000 km/s per a qualsevol cosa que viatgi a través del temps espacial, i la llum sempre viatja al límit de la velocitat.
La Relativitat Especial ens diu que succeeix alguna cosa interessant al moure'ns a través del temps espacial, especialment quan la velocitat relativa vers altres objectes és propera a la velocitat de la llum. El temps passa més a poc a poc per a tu que per a les persones que has deixat enrerra. No s'observarà pas aquest efecte fins que tornis a trobar-te amb les persones estacionaries.

Exemple.
Diguem que tenies 15 anys d'edat quan abadonaves la Terra en una nau espacial viatjant aproximadament al 99,5% de la velocitat de la llum, que és molt més ràpid del que podem fer avui en dia i vas celebrar el teu cinquè aniversari durant el teu viatje. Quan tornis a la terra amb 20 anys, et trobaràs amb que tots els teus companys de classe en tenen 65 d'anys, estaran jubilats i disfrutaran del dia a dia amb els seus néts mirant les obres del carrer.
En certa manera, això significa que has estat viatjant en el temps. Hauràs experimentat només cinc anys de vida, mentre que els teus companys de classe hauran experimentat 50 anys sencers. Aquesta és una manera de viatjar al futur amb una velocitat major que la d'1 hora per hora.

Els viatges en el temps de cert tipus també succeeixen per a objectes dins dels camps gravitacionals. Einstein tenia una altra teoria assombrossa denominada Relativitat General, que predeia que el temps passa més a poc a poc per als objectes en camps gravitacionals (com el de la Terra) que per a objectes allunyats dels camps respectius. De manera que existeix tot tipus de distorcions del temps a prop dels forats negres, grans centres de gravetat.

En els darrers anys, alguns científics han utilitzat aquestes distorcions en el temps espacial per a pensar en les possibles formes en que podrien funcionar les 'màquines del temps'. Alguns consideren la idea de l'existència d''els forats de cuc' que podrien ser dreceres a través del temps especial. Aquesta i d'altres idees són interessants experiments del pensament d'avui en dia, i de ben segur que no seran pas possibles per als objectes reals, però això sí, estan basades en fets científics. Malgrat tot, en tots els viatges a través del temps permessos per la ciència, no hi ha manera per la qual un viatger pugui retrocedir a un moment anterior al qual s'havia construït la "màquina del temps".

És increïble pensar respecte els viatges en el temps, què passaria si retrocedissim en el temps i haguessis impedit que coneixesis el teu pare i la teva mare? Hauries evitat el teu propi naixement! però aleshores, si no hauries nascut, no podries haver retornat enrerra en el temps.

Tinc la confiança de que els viatges en el temps cap al futur sí que són possibles. Entre tot plegat hauriem de desenvolupar tecnologies avançades per a fer-ho. Podríem viatjar 10.000 anys cap al futur i invertir només 1 any de viatge. Malgrat tot, un viatge d'aquest tipus consumuria una quantitat d'energia extraordinària. Els viatges en el temps cap al passat són més complicats i encara no entenem la ciència que els definiria.

Hostes vingueren, que de casa ens tragueren

Un pagès de Camprodon rep queixes de les persones que passen el cap de setmana en aquest municipi del Ripollès per la fressa que fan les esquelles que porten les seves vaques. Veïns que no volen deixar passar els tractors que van a segar per no haver-ne de sentir el soroll. Pancartes a Campdevànol contra “la pudor i el soroll” de les activitats agràries. Són alguns exemples d’un mòbing que pateixen pagesos i ramaders que reben tot tipus de pressions que els impedeixen tirar endavant les seves activitats amb normalitat.

El que poc deuen saber aquestes que pugen de la capital que la raça de vaca del Pirineu català que tants els molesta és la "bruna" autòctona catalana a la vegada que està classificada com una espècie de "catalogació especial".
El mòbing rural potser no és tan conegut com l’urbà ni se’n parla tant, però pot causar als que el pateixen la mateixa angoixa. El sindicat Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC) ha quantificat en una trentena els pagesos que pateixen aquest fenomen a les comarques gironines. On es concentren més casos és al Baix Empordà i el Ripollès. Segons Jack Massachs, de JARC, és precisament en aquestes comarques on hi ha més persones que canvien la vida a la ciutat per la vida al camp, els neorurals, que solen ser, en la seva opinió, els que més es queixen.

Els problemes de convivència entre pagesos de tota la vida i nouvinguts són una de les principals causes del mòbing rural, però la majoria dels casos encara es donen per pressió urbanística, tal com ha pogut constatar JARC. La llei prohibeix que hi hagi granges a determinades distàncies dels nuclis urbans, i això fa cada vegada més difícil la seva subsistència en pobles que, encara que petits, en moltes ocasions amplien notablement les zones urbanitzades.

“Si no es pot fer una granja a una determinada distància d’una casa, perquè s’ha de poder construir una casa al costat d’una granja que ja hi era?”, es pregunta Massachs, que diumenge va participar en la Segona Diada del Mòbing Rural.

TV3 fa uns mesos va emetre un reportatge a l'entre linies, aquí el teniu, en 2 talls:

Muse

Ara fa uns anys quan vaig estar durant l'estiu a Londres vaig tenir l'ocasió de descobrir uns quans locals pels carrers del Soho. Allà en un pub hi tocava aquest grup. Fa anys però em vaig enamorar de les seves cançons com tantes altres vegades. Vaig tenir l'ocasió de poder fer una pinta amb ells i ara han tret nou disc.
Són records d'aquells que se't queden gravats i que amb el temps rememores com bons moments viscuts. Recordo que fa 2 anys van venir a Badalona, era una altra forma d'escoltar-los. En 8 anys van saltar d'un pub a omplir el Palau Olímpic. Bona trajectòria.

Per a més informació no dubteu en visitar la seva web: Muse

Ike

Ja fa dies que vam començar la formació de l'huracà Ike, ara dins del golf de Mèxic a poc a poc es va acostant cap a Texas. En algunes zones de la costa de l'estat els residents corren el reisc de mort segura si no s'evacuen en les pròximes 24 hores. Així era l'ordre que enviava el Centra Nacional d'Huracans dels Estats Unitats davant l'imminent arribada d'Ike, amb categoria 3 i vents sostinguts de 180 km/h.

Les carreteres que uneixen la costa de Texes amb l'interior de l'estat registraren monumentals congestions, després de que les autoritats recomanessin l'evacuació immediata davant l'arribada d'Ike. L'alerta tant des del Govern com des del CNH fou taxativa: Ike no és només una tormenta, sinó que generarà danys com cap altra ha fet en els darrers 70 o 80 anys.

Tot i que Ike, és de moment, un huracà de categoria 2 en l'escala Saffir-Simpson (que va de 1 a 5), les previsions apunten a que agafarà més força fins a convertir-se en categoria 3 abans de que l'ull toqui la costa de Texes aquesta propera matinada (12 hores!). Quan això passi, "tots els veïns i possiblement les comunitats costeres estaran innundades durant els períodes de marea alta".
Les previsions sobre els efectes d'Ike poden tenir al llarg del seu pas per Texas un final horrible. El nivell del mar ascendirà en algunes zones properes a la Baía de Matagorda fins als dos metres.

Per això, les autoritats instaren als ciutadans a abandonar les seves cases a un lloc segur, davant de les previsions de que "la majoria de la zona serà inhabitable durant setmanes, o més", després de que a més a més de les inundacions, "la majoria dels arbres es trenquin i siguin arrencats de socarrel.
De fet, segons les previsions afectarà el 40% del Golf e Mèxic amb efectes que no s'han vist mai. L'alcalde de Houston, Bill White, intentà convèncer-los que malgrat el perill als que prefereixen no anar-se'n de casa: "Si penseu que voleu aguantar quan es parli d'ones de fins a 6 metres venint cap a vosaltres, torneu-vos-ho a pensar".

Quan escric aquest post, avui a les 10 del matí de dissabte a la Península Ibèrica, l'huracà es troba a 370 km al sud de Galveston (Texas) i a 587 km a l'est de corpus Christi (Texas). No obstant això, la tormenta no tardarà gaire més en arribar.
Els vaixells ja estan amarrats a port i els avions no d'espeguen.

Morten Harket

Hi ha vegades en que les històries que un escriu, que s'imagina, que dibuixa entre les paraules es poden fer realitat. Això és el que passa una vegada a la vida, quan coneixes a aquella persona extreta d'un llibre de contes o d'un còmic. Escoltant la cançó em tornen records que creia oblidats, a la vegada que em carrego d'energia!



'A-ha' va editar aquesta cançó al 1985 dins del disc Hunting High and Low. M'agrada pensar que tot pot convertir-se en realitat, només s'ha de desitjar!
Tot i que quan les coses es fan més fosques el que has de fer és aconseguir buscar la llum en aquesta foscor. Hem nascut en la foscor, vivim en la llum.



De fet un cop dissolt el grup el cantant va continuar en solitari i fins i tot va actuar a la ceremònia dels Premis Novels amb la cançó Movies, un crit a l'amistat.

L'estelada

Avui 11 de setembre és un molt bon dia per intentar esbrinar l'origen d'una bandera, que té la base de la catalana però que representa un sentiment molt més ferm i arrelat.
L’origen de l’estelada, la bandera del triangle blau amb l’estel blanc de cinc puntes al mig sobre les quatre barres, ha estat durant anys una incògnita. L’any 1984, el periodista Joan Crexell va resoldre qui la va dissenyar i per què en el llibre Origen de la bandera independentista (El Llamp). El quan, però, va quedar inconclús. La fotografia més antiga que Crexell va trobar d’una estelada, apareguda en la publicació nacionalista radical L’Intransigent (1918-1922), datava del 1918.
Des d’aleshores s’ha considerat com la data més probable de la seva creació. No obstant, la recerca documental per biografiar el doctor i diputat Joan Solé i Pla (Barcelona, 1874 - Barranquilla, 1950) ha dut a la descoberta de la que podria ser la primera estelada, que va onejar per primer cop l’11 de setembre de 1915 a Barcelona. El centenari que se celebra ara és per una fotografia de la Lliga Nacionalista Catalana de París del 1908 on apareix una bandera catalana amb un rombe al mig i un estel blanc de cinc puntes a l’interior, però és la bandera dissenyada per Vicenç Ballester la que ha acabat sent el símbol per excel·lència.

L’estelada va aparèixer, doncs, més cap a principis de la Primera Guerra Mundial (1914-1918) que no pas al final. La seva creació en aquell moment no és en va. Amb la puixança del nacionalisme arreu, moltes nacions sense Estat van veure l’oportunitat de fer sentir les seves demandes en el context internacional. A Catalunya bona part de la intel·lectualitat va arrenglerar-se amb França i els seus aliats i fins un grup d’homes procedents del nacionalisme radical va promoure l’allistament de catalans a la legió estrangera francesa per combatre Alemanya. Esperaven que, amb la fi de la guerra i davant la neutralitat d’Espanya –a qui, a més, acusaven de germanòfila–, els aliats els tornarien el favor.

En aquest context, membres de la Unió Catalanista, la federació d’entitats que a principis de segle XX aplegava les diferents sensibilitats del catalanisme, van plantejar la necessitat de dotar la bandera catalana d’algun símbol que, des del seu punt de vista, deixés clar l’objectiu darrer pel qual lluitaven: les aspiracions independentistes. Tot i que, tal com ha apuntat l’historiador David Martínez Fiol en el llibre Els ‘voluntaris catalans’ a la Gran Guerra (Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1991), la majoria dels que van anar al front –prop d’un miler, i no dotze mil com diu el mite– ho van fer per motius econòmics o perquè vivien a França, i no pas per motius polítics.

El doctor Joan Solé i Pla, membre de la Unió Catalanista, era qui mantenia un contacte més constant amb el front, organitzant l’enviament de paquets, escrivint cartes i rebent-los si venien de permís a Barcelona. A partir de 1916, va formar i presidir el Comitè de Germanor amb els Voluntaris Catalans. En les quartilles de la seva autobiografia inèdita, Solé i Pla escriu: “L’any 1915 [...] tres legionaris en permís després de curades ses ferides vénen a passar uns dies a Catalunya, a visitar ses familiar[s]. Precisament era aquell dia que van voler fer acte de presència en aquella manifestació patriòtica de la festa nacional de Catalunya. Se presenten amb l’uniforme especial de la legió estrangera a saludar la estàtua del Gran Conseller Casanoves; l’entusiasme del públic que ignorava de moment qui eren aquells homes fou immens; i la Unió Catalanista en aquell moment els féu entrega de la Bandera Catalana amb el triangle blau i l’estel solitari que volà estesa per primer cop en mà d’aquells braus tan i tan generosos [...]”. En una altra quartilla afegeix: “Dels bons amics de la Unió Catalanista sorgí la primera bandera estel·lada [sic] catalana un 11 de setembre, el de 1915, a Barcelona [...]”.

Per què floten els vaixells?

Ahir llegiem la notícia que un vaixell s'enfonsava al Port de Tarragona. Dues persones al llarg del dia em van preguntar quin era el motiu pel qual els vaixells flotaven. No tothom té clar el procés, hi ha qui recorda que tracta d'un tal Arquímedes... però el que si que se sap i que tots hem pogut experimentar, si més no a l'estiu a la piscina és que quan submergim un objecte a l'aigua aquest desallotja una part del volum que abans ocupava el fluid. Depenent de les característiques de l'objecte a la vegada notarem una força que l'empeny cap enfora.


L'interesant d'aquest procés és veure el lloc on es queda l'objecte dins del líquid, poden passar tres situacions:
- l'objecte cau fins al fons
- l'objecte sura
- l'objecte queda en suspensió dins del líquid, ni toca terra, ni surt a la superfície.

Ens podem preguntar, per què el vaixell no surt de l'aigua? això és perquè el vaixell pesa i el el propi pes tendeix a enfonsr-lo. Tenim que tenir clar que hi ha dues forces, la produïda pel fluïd sobre el vaixell (empenta) i la del Terra que l'atrau (pes).

Quedaria resoldre, que la part submergida d'un vaixell, ple d'aigua, pesa el mateix que el vaixell sencer?, la resposa és que si. El pes de la suma dels dos volums que considerem és el valor de l'empenta (igual al pes), per tant, moltes vegades ens referim al pes d'una nau donant com a dada la quantitat d'aigua que desallotja!
Finalment, on actua l'empenta? doncs si ens imaginem la part submergida plena d'aigua, aquesta part té un centre de gravetat, un punt d'equilibri, sobre el que actuen totes les forces. Aquest punt té que estar per damunt del centre de gravetat del vaixell per a que el parell de forces el faci surar. Això és el motiu pel qual tota la maquinària del vaixell es a sota l'aigua.

Per tant, ara podem fer la pregunta inversa, per què s'enfonsen els vaixells? doncs perquè canvia una o més de les propietats que hem dit, per exemple, si augmenta al càrrega sota el nivell de mar (forat a l'estructura i entra aigua, per exemple), el pes canvia i el vaixell tendeix a enfonsar-se.

El joc de l'oca

Hi ha dies d'aquells macos en que les coses de per si només poden millorar-se. És potser un dels primers jocs que utilitzem quan som petits per a entretenir-nos.
S'hi juga en un tauler format per una espiral composta per 63 caselles numerades. Cada casella té un dibuix. La fitxa de cada jugador va avançant segons la numeració obtinguda pel dau, que van tirant per torns.
Hi poden jugar de 2 a 4 jugadors. Guanya el jugador que arriba primer a la casella 63. Si sobren punts es reculen d'aquesta casella. Hi ha caselles especials, que poden fer retrocedir, avançar, entre altres coses.

El Joc de l'Oca va ser inventat Francesco de Medici, que en va enviar una còpia a Felip II d'Espanya a mitjans del Segle XVI. Tot i que documentant-me per escriure això he trobat que ja molt abans quan es va descobrir el Disc de Pahistos al 1908 a les ruïnes del Palau de creta es va obrir una nova línia sobre el seu orígen ja que les pedres trobades dataven del 1580 a.C. Hi havia uns jeroglífics entre els que s'entreveien uns ocells que podrien ser oques.

Al llarg de tot el joc hi ha unes caselles especials que et permeten o saltar d'oca a oca, de pont a pont, tornar a tirar els daus...
Oca (caselles 1, 5, 9, 14, 18, 23, 27, 32, 36, 41, 45, 50, 54, 59 i 63): Es va a l'oca següent i es torna a tirar el dau.
Pont (caselles 6 i 12): Es va a l'altre pont i es torna a tirar el dau.
Daus (caselles 26 i 53): Es va a l'altra casella amb daus i es torna a tirar el dau.
Posada (casella 19): Una jugada sense moure's.
Pou (casella 31): Dues jugades sense moure's
Presó (casella 52): Tres jugades sense moure's
Mort (casella 58): Tornar a la casella 1.

Quan queies en una d'aquestes caselles havies de dir una frase per a poder executar el canvi. "D'oca a oca i tiro perquè em toca", de "puente a puente i tiró porque se me lleva la corriente"... n'hi ha que les deiem en català i d'altres en castellà. Són aquelles coses que ens permet el nostre bilingüisme.

La invesió del qui comercialitzà el joc feu en una inversió d'enginy que al darrere del taulell de l'oca hi havia el parxís. Un joc que comentaré algun altre dia.


El joc va tenir la seva versió televisiva als anys 1993. La qualitat del vídeo es millorable però és el que he trobat pel youtube.


Puc recordar les llargues partides a l'oca amb els de casa sobretot el diumenge a la tarda i els dies de piscina d'estiu, quan encara anàvem a Mollerussa. Del programa en recordo que durava moltes hores! fins i tot que mai recordo veure'l acabar sinó que ho feia mirant la repetició del diumenge!

Llegint la ment (correcció)

Cada matí hi ha una noia que me diu bon dia i encuriosida avui m'ha dit que no vaig ficar al post d'ahir de qui era el videoclip. Aquí ho tens:
The Killers - Read my mind
Fins ara!

Llegint la ment

Aquest és un dels posts que heu de llegir, si voleu esclar, escoltant aquesta cançó perquè n'és la lletra.

On the corner of main street
Just tryin' to keep it in line
You say you wanna move on and
You say I'm falling behind

Can you read my mind?
Can you read my mind?

I never really gave up on
Breakin' out of this two-star town
I got the green light
I got a little fight
I'm gonna turn this thing around

Can you read my mind?
Can you read my mind?

The good old days, the honest man;
The restless heart, the Promised Land
A subtle kiss that no one sees;
A broken wrist and a big trapeze

Oh well I don't mind, if you don't mind
'Cause I don't shine if you don't shine
Before you go, can you read my mind?

It’s funny how you just break down
Waitin' on some sign
I pull up to the front of your driveway
With magic soakin' my spine

Can you read my mind?
Can you read my mind?

The teenage queen, the loaded gun;
The drop dead dream, the Chosen One
A southern drawl, a world unseen;
A city wall and a trampoline

Oh well I don't mind, if you don't mind
'Cause I don't shine if you don't shine
Before you jump
Tell me what you find when you read my mind

Slippin’ in my faith until I fall
You never returned that call
Woman, open the door, don't let it sting
I wanna breathe that fire again

She said I don't mind, if you don't mind
'Cause I don't shine if you don't shine

Put your back on me
Put your back on me
Put your back on me

The stars are blazing like rebel diamonds cut out of the sun
Can you read my mind

Rosseta a 67P/Churyumov-Gerasimenko (Part 3/3)

Com hem anat explicant aquests dies la missió de Rosseta es trobar-se amb el cometa i estudiar-lo. De les coses bones que té la missió és que podrem veure de primera mà el ocmportament dels rajos solars sobre la seva superífice (fins ara només tenim obseravacions a distàncies i teòries). Descriure el comportament permetrà entendre si foren l'origen de la vida al nostre planeta.

El cometa és una gran bola de neu que orbita al sol cada 6,6 anys. Durant aquest període, es mou entre l'òrbita de Júpiter i de la Terra i regularment s'acosta als límits del Sistema Solar. Com que la seva trajectòria queda al davant d'un cúmul d'estrelles a vegades es fa difícil la seva observació des de la Terra.
Quan s'acosta al Sol la temperatura de la seva superfície evapora gran part de gel i genera gas que s'expulsa a l'espai, desafortunadament malgrat aquest 'efecte cua' la pols i el gas brillen molt i pràcticament no es percep el nucli del cometa.
La missió consisitirà en trobar el cometa quan encara estigui a la regió "freda" del sistema solar, abans de que comenci l'activitat solar i es vagi acostant al sol a unes 100.000 km/h.
Per que tot això sigui possible encara falten uns 10 anys així que hem de tenir paciència una mica més.

Rosseta a 67P/Churyumov-Gerasimenko (Part 2/3)

El viatge de la Rosetta durarà uns 10 anys, va començar al febrer de 2004 amb el llançament des de la Guaiana Francesa a bord de l'Ariane-5.
Com que la propulsió del coet no és suficient per arribar al cometa ha anat donant tombs a la Terra per agafar revolada, de la mateixa manera aprofitarà l'atracció del Sol per anar més al llarg d'aquests 10 anys.
Durant el trajecte Rosetta travessarà el cinturó d'asteroides entre Mart i Júpiter a la vegada que s'aprofitarà de la força de Mart al 2007 i de la Terra al 2007 i al 2009.

Rosetta volà a prop de Mart al Feber de 2007 a una distància d'uns 200 km moment durant el qual aprofità per a fer mesures científiques, entre les quals hi havia un eclipse de la Terra a Mart durant 37 minuts que creà un tall en les comunicacions.
Tot plegat el més complicat és el moment durant el qual es creuarà el cinturó d'asteroides. Totes les dades de l'observació s'enviaran a la Terra. Com que no sempre es possible transmetre les dades la sonda està equipada amb un disc dur de 25Gb que emmagatzema dades fins a la propera connexió.

Després del contacte amb Steins tornarà en un estat d'hivernació durant tot el temps que trigarà en arribar al cometa 67P/Churyumov-Gerasimenko, que ho farà al maig del 2014. Llavors l'orbitarà i hi deixarà anar una sonda que prendrà la superfície i en farà anàlisis.

Rosseta a 67P/Churyumov-Gerasimenko (Part 1/3)

La nau Rosetta de la ESA (Agència Espacial Europea) és el primer en fer un llarg recorregut per a trobar-se amb un cometa. És una gran tasca la qual ha estat designada per ser operativa encara durant gairebé una dècada i fer un dels estudis més detallats fets mai fins ara.
Després de l'asteroide Steins anirà a trobar l'òrbita del cometa

67P/churymov-Gerasimenko al 2014 i allà i farà un aterratge, durant 2 anys orbitarà el cometa al llarg del període en que es trobarà més proper al sol. Durant aquest trajecte es veurà sotmesa a la gravetat de la Terra i de Mart i haurà de creuar a la vegada el cinturó d'asteroides .
La sonda que aterrarà pesa uns 100kg i ha estat creada per un consort europeu sota la supervisió de l'Agència de Recerca Espacial Alemanya (DLR). La sonda es va llençar a l'espai amb el coet Ariane-5 (ara ja en desús), el dia 2 de març de 2004 des de Kourou, Guaiana Francesa. Durant dues hores va orbitar la terra per agafar revoldada i sortir tangencialment cap a l'espai.
Els coets Ariane-5 poden considerar-se uns dels més rentables de la carrera espacial si es té en compte el seu baix cost i els pocs problemes, tot i així hi van haver alguns desastres importants.

El viatge recorrerà 5,25 UA (Unitats Astronòmiques) això són gairebé 790 milions de quilòmetres des del Sol). El viatge: 4 anys fins a Steins i 10 fins a 67P/Churyumov-Gerasimenko.
L'òrbita continuarà fins al cometa observant que li passa al seu nucli de gel quan s'aproxima al Sol. La missió acabarà al 2015 quan tornarà a passar prop de la Terra 4000 dies més tard de la seva partida.
El cost del projecte és d'uns 1000 milions d'euroes (inclòs els instruments de les agències nacionals).

El cometa
El cometa 67P/Churyumov-Gerasimenko té un nucli d'uns 4km d'ample i orbita el Sol cada 6,6 anys amb unes òrbites mínimes de 186 Mkm a 857 Mkm. Fou descobert al 1969 per K. Churyumov (Universitat of Kiev, Ucraine) i S. Gerasimenko (Institute of Astrophysics Dushanbe, Tajikistan).
Molt bona animació de com ha estat l'esdeveniment: http://esamultimedia.esa.int/multimedia/esoc/flv/Steins_Flyby.html

Prison Break, temporada 4

'Revenge', revenja, és així com ens ha arribat la nova temporada de Prison Break, la millor sèrie des de fa molt de temps, no sé pas si per l'argument o pels ulls del protagonista, però l'audiencia ha dit la seva.

El trailer de la nova temporada no ens deixa indiferents, fins avui no he pogut veure el primer capítol, el van emetre dilluns als EUA i gràcies a internet el podem veure en qüestió d'hores. Una posada en escena espectacular, una nova missió: trobar la Sarah, nous personatges, nous amics, una nova reentrada a la presó... és que aquests guionistes ho fan molt bé.
Quan mires endarrera te n'adones que ha plogut molt des del primer capítol on un tímid i silenciós Michael entrava a la presó, ara viatja per carretera cap a Los Angeles on hi ha la seva estimada i la seva captadora.

La Terra perd Oxigen

L'oxigen està constantment abandonant l'atmosfera terrestre en direcció a l'espai, ara l'ESA (Agència Espacial Europea) ha ficat en òrbita quatre satèl·lits: Cluster, que han descobert el mecanisme física que permet aquesta escapada: resulta que el propi camp magnètic de la Terra permet aquesta escapada!

Aquest treball ha estat possible amb les dades recollides pel Cluster entre 2001 a 2003. Durant aquest temps una gran quantitat d'informació sobre els enllaços de càrregues d'oxigens atòmics, ions, s'escapen de la regió polar cap a l'espai. Cluster també ha mesurat la direcció i sentit del camp magnètic terrestre on eren presents aquestes càrregues.
Es veu que els ions d'oxigen es veuen accelerats per la direcció del camp magnètic. La necessitat de tenir quatre satèl·lits eren bàsics per a mesurars el camp magnètic sobre aquella àrea. El sistema permetia mesurar el gradient del camp magnètic i veure com canviava amb el temps.
Fins ara els científics pensaven que el camp magnètic de la terra només era alterat per les partícules del vent solar, petits fotons que s'escapen del Sol i es creia que formava una estret 'coixí' que protegia l'atmosfera terrestre de la interacció directa del vent solar.
A partir d'ara s'estudiarà tot tipus d'interacció entre el vent solar i l'atmosfera. Aquestes partícules solars canvien un cop arriben al camp magnètic i quan impacten amb l'atmosfera terrestre produint les aurores boreals. Això només passa als pols, aquesta mateixa interacció genera ions d'oxigen amb suficient energia per accelerar-se prou com per escapar-se del camp magnètic.


Primera imatge, aurora boral des de l'espai, l'altra aurora boreal des de Noruega

Les dades s'han obtingut amb quatre satèl·lits a diferents alçades, entre 30.000 i 64.000 km. Les mesures amb les que s'ha pogut comparar daten dels anys 1980 i 1990 que mostraven com s'acceleraven ions.
Tot i això no cal que ens preocupem per aquesta escapa d'oxigen, si ho comparem amb les reserves de tot el planeta el suport per a la nostra supervivència, el que s'escapa és infim. Però en un futur, quan augmenti la radiació solar, el balanç canviarà i l'oxigen que s'escapi serà molt superior. Llavors només podem predir els canvis estudiant amb detall els fets actuals.

Huracà Hanna

Si fa uns dies estavem parlant de l'huracà Gustav ara un cop convertit en Tempesta Tropical toca parlar de l'huracà Hanna que continua desplaçant-se a poc a poc per l'oceà Atlàntic.
L'huracà Hanna s'ha anat fent més fort mentres es desplaça per les Bahames i els vents han augmentat fins a ratxes màximes de 130 km/h, segons el Centre Nacional d'Huracans (CNH) d'Estats Units.

De moment és un huracà de categoria 1 i ja s'ha emés un avís per pluges i vent intens al sud-est de les Bahames i les illes Turques i Caicos.
Hanna és el quart huracà de la temporada ciclònica de l'Atlàntic i ha estat desplaçant-se durant les últimes hores, però es pronostica que es desplaça cap al sud sud-oest a una velcoitat mitjana de 6 km/h.
Fins a data d'avui ja s'han format 9 tempestes tropicals de les quals 4 han desenvocat a huracà: Bertha, Dolly, Gustav i Hanna.

Pel que fa a Nova Orleans continuen sota l'alerta i la por a que els dics de contensió del riu Mississipí no aguantin la crescuda i la força de les onades. Unes onades que han arribat a superar els 5 metres d'alçada.

'Labor day'

El primer dilluns de setembre es celebra als Estats Units el 'Labor day', l'equivalent al nostre 1 de maig. Té el seu orígen en una desfilada celebrada el 5 de setembre de 1882 a Nova York organitzada per la Noble Ordre de cavallers del Treball (Knights of Labor), a partir de 1884 s'instaurà com a acte anual.

Altres organitzacions, majoritàriament les afiliades a la Primera Internacional, data que reinvindica la jornada laboral de 8 hores des del 1886 i que havia desenvocat a la Revolta de Haymarket de chicago, tres dies després, 4 de maig.
Des d'aleshores els Estats Units celebra el dia del treball un dia diferent a tot el món.
A la vegada aquest any estan afectats per l'huracà Gustav que amb força 3 abans de la nit es convertirà en un huracà de categoria 4 i això implicarà uns efectes ben semblants al del Katrina d'ara fa 3 anys. Almenys aquest cop estan més ben preparats tot i així ja hi ha 2 milions de desplaçats.