La Mercè (o Santa Eulàlia)

Fa molt de temps Sant Pere voltava pel cel. Les ciutats feia temps que anaven creixent i se'n formaven de noves. Un bon dia ficà els ulls cap a un tros de món, era Catalunya. Allà hi creixia pobles que esdevindrien ciutas, cada un d'ells anava adjudicant-se un Sant patró menys una vila vora el mar que es deia Barcelona.
Barcelona no havia decidit encara qui voldria que ostentés el carrec del patronatge i uns quants Sants se la jugaren a sort. El repartiment li tocà a Santa Eulàlia.
Aquesta Santa era molt seva i no tenia tampoc gaire interés en anar a les celebracions de les festes patronals de la ciutat i la varen destituïr, ja veieu que els acomiadaments ja s'executaven a les altes esferes, i mai millor dit.
La segona a la llista d'espera fou La Mercè així que passà a ostentar el càrrec de patrona de la ciutat.
Però Santa Eulàlia al veure's destituïda d'un càrrec important i més amb el que s'ha convertit amb la intervenció d'El Periódico i TV3 en en Piromusical començà a durant mesos i mesos i jurà que faria tot el possible per a que s'arrepentissin de la decisió. És per això que cada 23 de setembre, per la Mercè, plou a Barcelona.
Sigui veritat o no aquesta història la sabiesa popular ens dóna datas per a finals de setembre que indiquen que no farà gaire bon temps:

Arribada la tardor,
no feu festa major.