Aquest treball ha estat possible amb les dades recollides pel Cluster entre 2001 a 2003. Durant aquest temps una gran quantitat d'informació sobre els enllaços de càrregues d'oxigens atòmics, ions, s'escapen de la regió polar cap a l'espai. Cluster també ha mesurat la direcció i sentit del camp magnètic terrestre on eren presents aquestes càrregues.
Es veu que els ions d'oxigen es veuen accelerats per la direcció del camp magnètic. La necessitat de tenir quatre satèl·lits eren bàsics per a mesurars el camp magnètic sobre aquella àrea. El sistema permetia mesurar el gradient del camp magnètic i veure com canviava amb el temps.
Fins ara els científics pensaven que el camp magnètic de la terra només era alterat per les partícules del vent solar, petits fotons que s'escapen del Sol i es creia que formava una estret 'coixí' que protegia l'atmosfera terrestre de la interacció directa del vent solar.
A partir d'ara s'estudiarà tot tipus d'interacció entre el vent solar i l'atmosfera. Aquestes partícules solars canvien un cop arriben al camp magnètic i quan impacten amb l'atmosfera terrestre produint les aurores boreals. Això només passa als pols, aquesta mateixa interacció genera ions d'oxigen amb suficient energia per accelerar-se prou com per escapar-se del camp magnètic.
Primera imatge, aurora boral des de l'espai, l'altra aurora boreal des de Noruega
Les dades s'han obtingut amb quatre satèl·lits a diferents alçades, entre 30.000 i 64.000 km. Les mesures amb les que s'ha pogut comparar daten dels anys 1980 i 1990 que mostraven com s'acceleraven ions.
Tot i això no cal que ens preocupem per aquesta escapa d'oxigen, si ho comparem amb les reserves de tot el planeta el suport per a la nostra supervivència, el que s'escapa és infim. Però en un futur, quan augmenti la radiació solar, el balanç canviarà i l'oxigen que s'escapi serà molt superior. Llavors només podem predir els canvis estudiant amb detall els fets actuals.
0 comentarios:
Publicar un comentario