La capa d'ozó es recupera d'una forma 'lenta però progressiva', tot i que els nivells de 1980 no es restabliran fins al període 2060-2075, segons dades de l'Agencia Estatal de Meteorología (AEMET).
L'any passat el forat ocupà el 7è lloc en extensió màxima des del 1979 trencant així la tendència dels anys anteriors, i aquest any la formació s'ha endarrerit uns dies però el creixement és més ràpid.
L'AEMET va fer públiques aquestes dades ahir, en motiu de la celebració del Dia Internacional per a la Preservació de la Capa d'Ozó, que commemora la firma de l'any 1987 del protocol de Montreal, que fou proclamat com a tal per l'Assamblea General de les Nacions Unides al 1994.
Segons el Ministeri de Medi Ambient, la firma d'aquest Protocol és un exercici de com la col·laboració entre la comunitat científica i els dirigents polítics "poden arribar a obtenir resultats globals i revertir així les situacions que comporten un risc més gran per a la humanitat".
El Protocol de Montreal, després del descobriment del forat d'ozó sobre l'Antàrtida, subratlla la necessita d'una reducció dràstica en la producció i ús de determinades substàncies destructures de l'ozó.
Ens les posteriors reunions de seguiment del Protocol s'accelerà la fase de prohibició i afegiren noves substàncies a la llista de compostos prohibits. Les prohibicions han tingut èxit i s'ha aconseguit una reducció molt més significativa en les emissions anuals.
Malgrat tot per a que els efectes d'aquesta reducció es faci notar es tindrà que esperar ja que la vida d'aquests compostos sigui llgarga, i malgrat que s'ha aconseguit reduïr al mínim la possible emissió d'aquestes substàncies, els efectes de les emissions passades persistirà encara durant dècades.
S'espera que els nivells d'ozó de 1980 es tornaran a aconseguir entre 2060-2075 i el forat de la capa d'ozó antàrtic s'anirà produint amb nivells d'intensitat semblants al dels últims anys durant els pròxims 20 anys.
L'AEMET ha avisat a més a més que la detecció de la recuperació de la capa d'ozó en els pròxims anys es complicarà degut a la complexa interacció entre capa d'ozó i el canvi climàtic.
Com cada any, quan arriba la primavera austral (la nostra tardor), comença la destrucció de l'ozó sobre l'Antàrtida; durant l'hivern austral s'aconsegueixen a l'estratosfera temepratures molt baixes (per sota dels -78º), segons les dades de l'agència espanyola.
Aquestes temperatures són necessàries per a formar els núvols estratosfèrics polars; a la seva superfície es produeixen les reaccions químiques que porten a la destrucció de l'ozó estratosfèric amb la presència de la llum solar i de les substàncies destructores de l'ozó que actuen com a catalitzadors de les reaccions.
Per això la destrucció de l'ozó comença a principis de la primavera (austral), conforme amb la llum solar comença a inidir de nou en latituds polars, recordeu que als pols hi ha 6 mesos de nit i 6 mesos de dia.
El forat de la capa d'ozó l'any passat va arribar a la màxima extensió mai observada, el dia 13 de setembre amb una superfície de 24,7 milions de km2 (com la superfície de tota Amèrica del Nord). A partir d'aquell moment va començar a disminuïr.
Pel que fa al forat d'ozó antàrtic aquest any 2008, segons l'AEMET resulta encara una mica prematur donar una previsió de com evolucionarà, tot i que es pot precisar que els intercanvis de calor amb masses més càlides són menors que en d'altres anys i que per tant la destrucció de l'ozó ha començat una mica més tard però més depresa.
0 comentarios:
Publicar un comentario