Mira a banda i banda. No venia ningú. Girà el cap per comprovar que pel camí que fins feia uns minuts estava transitant tampoc s'acostava cap ànima. Amb les mans començà a excavar un petit forat. La terra d'un camí és compacta i dura. Costa obrir-se'n pas. Amb dificultat comença a aixecar-se la terra.
Els dits li fan mal. La pols del camí comença a aixecar-se per la marinada. La roba se li embruta una mica.
El forat ja es prou gran com per enterrar-hi la capsa. L'obre i s'assegura que a dins hi segueix el rellotge. Deposita la capsa al forat i amb cura hi tira un grapat de terra. Una ventolada li etziva un bon cop. Amb una mà es regolza al terra per no caure. Acaba de llençar tota la terra damunt la capsa, la presiona amb fermesa i el vent s'intensifica. Tanca els ulls perquè no li entri arena.
Amb dificultat s'aixeca i quan aconsegueix ficar-se dret el vent s'atura. La pols envolta l'aire. No es veu res. De cop i volta una sombra es va definint al seu davant. És la silueta d'un home que se li acosta.
- Què vols? - li pregunta l'home de negre
- M'agradaria tornar a veure el moment abans de pérdre-la.
- I que em donaràs a canvi?
- El que vulguis.
- Fet! - allargà la mà envolcallada en un guant negre. Tancaren el tracte.
Com era d'esperar en cap moment li digué quin seria el preu d'aquest do. El vent s'endugué amb un sol cop tota la pols. Era de nit.
Desenterrà la capsa. En treu el rellotge i se'l guarda a la butxaca de l'americana. La capsa a l'altra. Amb pas ferm i ràpid es dirigeix cap a la ciutat. Triga una bona estona. Mentre camina pel seu carrer un calfred li recorre el cos. Per un moment té la temptació de mirar el rellotge. Dubta. És negra nit. Es fica la mà a la butxa, agafa el rellotge, el recolza sobre el palmell de la mà i amb l'altra li dóna corda.
Obre els ulls. Està en una ciutat desèrtica.
0 comentarios:
Publicar un comentario