Un grup del CSIC ha pogut comprovar que un 25% de l'enorme placa ja s'ha fragmentat, i que es poden observar enormes icebergs dispersos per l'oceà Austral.
La placa de Wilkins és aproximadament dos vegades la mida d'Euskadi. El grup d'investigadors espanyols, que es troben analitzant l'impacte del col·lapse de la plataforma a bord del BIO Hespérides, és el que primer ha aconseguit arribar a l'indret. De fet aquesta és la primera vegada que un grup de científics aconsegueixen estar tant a prop d'una zona on s'està produïnt un succés d'aquesta magnitud.
L'equip ha presenciat durant els últims dies com la part frontal del gel dins del mar de Belinghausen retrocedia 550 quilòmetres en dues setmanes. La plataforma Wilkins en el fons és una gran superfície de gel sobre el mar de forma permanent a l'oest de la península antàrtica, a una distància d'uns 1600 quilòmetres del continent sudamericà. Fa un any diversos satèl·lits començaren a detectar el començament del col·lapse, quan el pont de gel que unia la plataforma amb el continent començà a fondre's molt depressa.
Una dada: al febrer de 2008 una àrea d'uns 400 quilòmetres quadrats es desenganxà de la placa, fent més estret el pont de gel fins a una banda de sis quìlòmetres. A finals de maig del 2008, una àrea d'uns 160 quilòmetres quadrats es va trencar, i deixà el pont en 2,7 quilòmetres. Entre maig i el 9 de juliol de 2008, la placa de gel va patir més pèrdues: uns 1350 quilòmetres quadrats.
0 comentarios:
Publicar un comentario