Tot plegat venia de que el dimarts 24 es va produïr la màximas aproximació a la Terra del cometa Lulin. La notícia, realment, és que tornem a tenir un cometa que podem observar al cel sense dificultat (tot i que en aquest sentit el Lulin no dóna per a molt, malgrat de que durant les últimes setmanes ha augmentat considerablement la seva brillantor). La notícia és que l'astronomía sempre sorpren, i que un cometa al cel, lluny de provocar mals auguris, ens presenta històries curioses, entretingudes i, sobretot, un espectacle increïble.
Es pot llegir a la web de la NASA la narració del descobriment d'aquest cometa fa 2 anys, el C/2007 N3. Normalment els cometes porten el nom del seu descobridor (o codescobridors, és estrany que en porti tres, segons les bases de la Unió Astronòmica Internacional, que en coordina els esdeveniments), algunes vegades, en alguns telescopis o observatoris hi ha costum de donar un nom comú, el del propi centre d'investigació i això és el que li ha passat al Lulin.
L'Observatori Lulin està a Taiwan, i amb un dels seus telescopis col·laboren en un projecte internacional d'observació d'objectes propers a la Terra (TAOS). El descobriment es va fer amb imatges preses des de Taiwan, però ho feu un aficionat a l'astronomia i estudiant universitari a Xina, però a la Xina continental. Tot un exemple de que a vegades l'astronomia salta les fronteres més enllà del que és habitual.
El cometa resulta a més a més curiós: no és periòdic, és a dir, aquesta aproximació no es tornarà a repetir i el cometa acabarà escapant-se de la zona interna del sistema solar. El dia 10 de gener passat va creuar el punt de la seva òrbita parabòlica més proper al Sol, el periheli, i el dia 24 de febrer es va col·locar a 61 milions de quilòmetres de la Terra, aquesta màxima aproximació, que com deia abans, genera un cert comentari, perque no es que sigui una distància petita: és 0,4 vegades la distància de la Terra al Sol, o la distància a la que es col·loca Mart quan cada dos anys s'acosta al nostre planeta. En fi, que està lluny.
Una altra de les curiositats del Lulin és el color verdós de la coma (la cabellera o envoltura gassosa del cometa, formada per gasos que es subliment del nucli del cometa, un conglomerat de roca i gel que s'activa amb la llum del sol). Això es déu a la presència de cianògen i carboni mol·lecular, dos gassos que presenten aquest color. Durant l'últim mes, aquest cometa ha presentat a més a més alteracions de la seva cua, que s'interpreten com a possibles canvis en la formació de les cues degut a alteracions del camp magnètic que porta el vent solar (el 4 de febrer donà la sensació que no tenia cua, tot i que després es va regenerar). A més a més, pot produïr-se fragmentacions en el nucli, de manera que en certs moments hi ha més material a l'espai.
La coma té un canvi de mida semblant al de Jupiter, però la cua té milions de quilòmetres de longitud i està produïda per l'efecte de la pressió de la llum solar i pel vent solar, que arrastren aquestes partícules i s'allunyen del cometa.
Una curiositat típica dels cometes: tot i que molt sovint ens els presenten al cinema com una espècie de cabellera realment la direcció de la cua indica, aproximadament, la direcció contrària al Sol, que es d'on ve la llum i les partícules que creen aquest arrosegament.
0 comentarios:
Publicar un comentario