Hi ha moments en el que un intenta sortir-se'n com pot. Hi ha vegades en que quan et despertes de bon matí te n'adones que han passat molts anys. Hi ha dies en que t'agraria que res hagués passat.
Mentre sopaven ahir a la nit es van tornar a tirar els trastos pel cap. Ella es va enfadar molt. Les llàgrimes li queien per les galtes. D'una revolada s'aixeca de la cadira, agafa la jaqueta del costat de la porta i marxa tancant d'un cop.
Baixa les escales i busca dins la butxaca les claus del seu cotxe. Entra al cotxe i es dirigeix amb els ulls plorosos fins a casa seva. Per conduïr necessita ulleres. Li van obligar a ficar-se les ulleres fa molts mesos després de que comencés a tenir uns mals de cap continus.
Amb el temps s'ha acostumat a conduïr amb les ulleres però ni amb elles li acaba de marxar el mal de cap. Obre el cotxe i entra a dins.
Fica les claus al contacte. Encén el motor. Fica primera i arrenca. Col·loca l'intermitent i condueix amb la velocitat moderada. Quan s'acosta a prop de casa seva veu una plaça per aparcar just dos cases abans de la seva. Aparca. Encara plora. Agafa la bossa, la jaqueta, obre la porta i un camió se li llença a sobre.
D'una rebolada es treu les ulleres. Mira endavant, és negra nit i encara li queden uns metres per arribar a casa. Ha somiat que moria mentre aparcava el cotxe. S'espanta. Té por i no sap que fer. Arriba al seu carrer. Com en la visió veu la plaça d'aparcament lliure dos números abans de casa seva. Dubta. Se la passa de llarg. Uns metres més enllà hi ha un altre lloc lliure on estacionar.
Fa totes les maniobres, amb cura. Atura el cotxe, agafa la bossa, surt... i de cop i volta un camió se l'endú i mor.
Mentre està estirada al terra un home amb una americana surt del portal. S'acosta a la noia i recull les ulleres que hi havia al terra. Se les fica a la butxaca junt amb un caps i un rellotge.
Mentre sopaven ahir a la nit es van tornar a tirar els trastos pel cap. Ella es va enfadar molt. Les llàgrimes li queien per les galtes. D'una revolada s'aixeca de la cadira, agafa la jaqueta del costat de la porta i marxa tancant d'un cop.
Baixa les escales i busca dins la butxaca les claus del seu cotxe. Entra al cotxe i es dirigeix amb els ulls plorosos fins a casa seva. Per conduïr necessita ulleres. Li van obligar a ficar-se les ulleres fa molts mesos després de que comencés a tenir uns mals de cap continus.
Amb el temps s'ha acostumat a conduïr amb les ulleres però ni amb elles li acaba de marxar el mal de cap. Obre el cotxe i entra a dins.
Fica les claus al contacte. Encén el motor. Fica primera i arrenca. Col·loca l'intermitent i condueix amb la velocitat moderada. Quan s'acosta a prop de casa seva veu una plaça per aparcar just dos cases abans de la seva. Aparca. Encara plora. Agafa la bossa, la jaqueta, obre la porta i un camió se li llença a sobre.
D'una rebolada es treu les ulleres. Mira endavant, és negra nit i encara li queden uns metres per arribar a casa. Ha somiat que moria mentre aparcava el cotxe. S'espanta. Té por i no sap que fer. Arriba al seu carrer. Com en la visió veu la plaça d'aparcament lliure dos números abans de casa seva. Dubta. Se la passa de llarg. Uns metres més enllà hi ha un altre lloc lliure on estacionar.
Fa totes les maniobres, amb cura. Atura el cotxe, agafa la bossa, surt... i de cop i volta un camió se l'endú i mor.
Mentre està estirada al terra un home amb una americana surt del portal. S'acosta a la noia i recull les ulleres que hi havia al terra. Se les fica a la butxaca junt amb un caps i un rellotge.
0 comentarios:
Publicar un comentario