Post 236: nou mapa de la lluna

Un equip científic internacional ha el·laborat un nou mapa de la Lluna que mostra cràters mai vist fins ara dels seus pols i indica que hi ha molt poca aigua al satèl·lit.

El mapa, asseguren els investigadors, revel·la secrets de l'interior del satèl·lit natural de la Terra, i suggereix així el que hi pot haver dins de Mart.

Amb aquest nou mapa d'alta ressolució es pot confirmar que hi ha molt poca aigua a la Lluna, fins i tot sota terra i també es pot utilitzar aquesta informació per a buscar aigua en d'altres planetes. Els investigadors utilitzaren l'instrument de l'altímetre per làser (LALT en anglès), que es troba a bord del satèl·lit japonès Explorador Selenològic i d'Ingenieria (SELENE), per a fer un mapa en relleu de la Lluna a una ressolució sense precedents, de fins a 15 quilòmetres per costat. És a dir, que la visió que ofereix el mapa és la del relleu d'una lluna com si s'estigué mirant des de 15 quilòmetres d'altura.
Aquest mapa és el primer que cobreix la Lluna de pol a pol, amb mesures detallades de la topografia de la seva superfície, al seu costat forsc tant com al seu costat il·luminat. El punt més alt, al límit de la conca Dririchlet-Jackson prop de l'equador, s'eleva fins a 11 quìlòmetres, mentres que el punt més baix, al fons del cràcter Antoniadi prop del pol sur, té una profunditat de 9 quilòmetres.

A més a més, el nou mapa servirà com a guia per als futurs vehicles d'exploració lunar que recorreran la superfície del satèl·lit a la recerca de recursos geològics. Aprofitant qeu s'analitzava el mapa es mesurà la rugositat de la superfície lunar i utilitzaren la informació per un càlcul de la rigidesa de la costra. Si hi hagués aigua fluint sota la superfície de la Lluna la costra seria poc flexible, però no és el cas.

La superfície es massa rígida com per a permetre la presència d'una mica d'aigua líquida, que és molt profudna en el satèl·lit. En comparació amb la superfície de la Terra que és molt més flexible i puja o baixa amb el flux d'aigua per damunt o per sota del sòl. També la tectònica de lesp laques del planeta es deu en part a que l'aigua ´lubrica la costra.

En el cas de Mart la rugositat de la superfície està a mig camí entre la de la Terra i la de la Lluna, el que indica que pot haver-hi hagut aigua, però que ara la superfície és motl seca. El mapa LALT és el més detallat que s'ha fet fins ara de la Lluna. Les tres últimes missions de la sèrie Apol·lo realitzaren mapes d'una part de la superfície a començaments de la dècada de 1970, i la missió Clmentine, al 1994, brindà una ressolució d'entre 20 i 60 quilòmetres en determinades àrees, però no sobre tota la superfície.