Al mateix moment un repartidor d'embutits parava el seu camió enmig del carrer per poder preguntar a un agent de la urbana la dirección on havia de fer el repartiment.
Mentrestant l'Eric, anava carregat amb dos bosses de taronges. De cop i volta una bossa se li trenca i comencen a rodolar taronges carrer avall.
Com cada dia la Núria arribava a treballar 10 minuts tard perquè com cada matí es petonejava amb el seu nóvio que havia conegut fa uns dies i que creu que serà l'home de la seva vida.
Com que la Irene es va aixecar 5 minuts més tard no va trobar la premsa. Aleshores al dirigir-se a buscar el diari en un altre quiosc. Quan s'acostà al pas de peatons va veure com el conductor d'en camió d'embutits arrencava saltant-se el pas de vianants després de preguntar una direcció a la urbana. La Irene el cridà distraïent l'atenció del conductor. A l'Eric se li va trencar la bossa de taronges. Les taronges van rodolar carrer avall ficant-se a la calçada. El camió feu un gir sobtat i s'empotrà contra la Núria que just sortia del seu cotxe. Moria a l'acte.
Des de la finestra de l'habitació. Un noi que anava vestit amb una americana llençà la mirada cap avall. Un crit rebotà contra el vidre i el rellotge que tenia a la mà caigué al terra. Per un moment si la Irene s'hagués aixecat a l'hora hauria trobat el diari al quiosc. No hauria hagut d'escridassar un conductor perquè aquest s'hauria preparat la ruta correctament i sabria on anar a repartir. L'Eric podria haver anat a comprar amb carretó evitant que se li trenquessin la nansa de la bossa, aleshores quan el camió hauria passat per davant de la porta del cotxe d'on sortia la Núria no l'hauria atropellat.
0 comentarios:
Publicar un comentario