Anuncis, en parlem

Els anuncis considerats homòfobs estan generant polèmiques un dia rere un altre. Aquest dimarts Nike i Mars han retirat dos anuncis per ser considerats homòfobs. L'anunci de Nike, de les noves sabatilles de bàsquet Hyperdunk, mostra un jugador amb la cara a l'engonal d'un altra i amb la frase "Això no està bé". L'anunci de Mars, de promoció de les xocolatines Snickders, mostra M. A. Baracus (Sr. T) damunt d'un tanc disparant xocolatines contra un esportista que corre de manera amanerada i que escridassa dient-li que és "una dissort per a la raça humana" i que el farà "córrer com un home". Fa quatre dies, Heinz va retirar una campanya publicitària per les queixes provocades perquè dos homes adults es feien un petó a la boca.
Com sempre les multinacionals han acabat cedint sota la mirada 'crítica' i més d'un cop dubtosa dels que diuen 'vetllar' per la nostra integritat! més val que se mirin el melic, perquè si veuen aquestes situacions perjudicioses quantes altres coses haurien de censurar!
Nike ha difós un comunicat en què afirma que està a favor de la diversitat en l'esport i que en cap cas ha volgut ofendre ningú amb l'anunci. La intenció de la campanya era recollir l'essència del bàsquet i el moment de l'enfrontament entre un jugador i el seu oponent.
Per la seva banda, l'empresa de xocolatines Mars, propietària de la marca Snickers, ha decidit retirar la campanya publicitària que s'havia d'emetre per tot el món després de l'escàndol provocat als Estats Units. En un comunicat, Mars ha explicat que pretenia que l'anunci resultés simpàtic. Un portaveu de la companyia ha afegit que "en qualsevol cas, entenem que l'humor és altament subjdectiu, i mai va ser la nostra intenció ofendre ningú. En conseqüència, hem retirat l'anuni i el marxant de la campanya". La campanya inclou altres anuncis protagonitzats per M. A. Baracus, el nom real del qual és Laurence Tureaud.
Es dóna el cas que Mars no és la primera vegada que es veu implicada en una circumstància similar. L'any 2007 va presentar un nou espot publicitari del mateix producte Snickers durant la Superbowl. Aquesta final de futbol americà és un dels esdeveniments que més audiència té als Estats Units i, és clar, qualsevol polèmica que s'hi generi té una repercussió magnificada. Aquell anunci mostrava dos mecànics en un taller i un d'ells menjava una barreta de Snickers. El seu company no va poder resistir la temptació i va clavar queixalada a la xocolatina donant a entendre que feia un petó a l'altre mecànic. La següent seqüència esmenava l'escena per deixar clar que cal fer "alguna cosa que sigui d'homes".
Fa quatre dies, el 25 de juliol, l'empresa de salses envasades Heinz va demanar disculpes públiques i va retirar l'anunci en què es veien dos homes adults fent-se un petó a la boca. Tot i que l'anunci no podia emetre's als Estats Units en horari infantil, les queixes van obligar l'empresa de la dona de l'excandidat demòcrata John Kerry a retirar-lo. Un portaveu de Heinz al Regne Unit ha dit que l'empresa tampoc no volia ofendre ningú i que només es tractava d'una campanya amb un matís humorístic.
i si no en teníem prou també passa a casa nostra.

I en l'apartat de les polèmiques pel sexisme també se n'ha desfermat una aquest mateix dimarts a Valladolid. El Club Bàsquet Valladolid ha engegat una campanya per anunciar els abonaments del club amb un cartell on apareix una noia vestida de núvia que s'aixeca la faldilla per ensenyar la lliga-cama. Amb aquesta imatge el CB Valladolid ha creat l'eslògan "L'altra lliga, en el bo i en el dolent". Quan s'ha fet públic el cartell, la Coordinadora de Dones de Valladolid ha denunciat la campanya per donar una imatge "poc respectuosa i xavacana" de la dona.

Uns anuncis i demà en parlem

Toca anuncis, mireu-los i demà en parlem.

Snickers & Mr. T


Mars Superbowl


Nike Hyperdunk


Heinz

Àrtic (II)

Si fa uns dies os parlava de l'Àrtic avui hos comento quatre coses si més no curioses.
El nom àrtic ve de la paraula grega arktos (αρκτος), que significa 'ós', i és una referència a les constel·lacions Osa Major i Osa menor, les que es troben més a prop de l'estrella polar (la que forma part de la cua de l'Osa menor.
Aquest terme és el contrari d'Antàrtic, que ve d'ant-arkos que vol dir 'sense osos'.

Aquesta és la raó per la qual s'anomena Àrtic a l'àrea entorn del Pol Nord de la Terra. Inclou parts de Rússia, Alaska, Canadà, Groenlandia, Islàndia, una regió de la Lapònia, Suècia, Noruega, Finlàndia i les Illes Svalbard, així com l'oceà Àrtic.
L'Àrtic també es conegut com 'la terra del sol de mitjanit' fenòmen que pot ser apreciat a l'interior del cercle àrtic.
És la zona del planeta on es produeixen més nombre d'auroes boreals, aquest fenòmen electromagnètic que es dóna al crepuscle.
No hi ha pingüins, aquests animals només es troben a l'Antàrtida, a l'Àrtic només hi ha ossos polars.
Segons un estudi, realitzat pel US Geological Survey (USGS), podria contenir prop de 90 mil milions de barrils de petroli, el que permetiria igualar totes les reserves conegudes de Rússia.

'què hi fas aquí que no estàs de vacances'

Molts m'heu anat preguntant aquest darrer cap de setmana per què no estava de vacances? doncs el motiu, en tindré de vacances però molt curtes i just la setmana de l'11 d'agost, així que fins llavors em tindreu aquí postejant cada dia.
El cap de setmana ha estat tranquil si ho comparo en d'altres dies on el moviment és més accentuat. Avui no tenia que llevar-me a les 5 del matí però ho han tornat a fer... els meus ulls s'han ben obert, però després d'uns quants tombs pel llit he tornat a agafar el son.
Com que la gent està de vacances és un bon moment per llegir, fer escapades i fins i tot en els llargs trasllats en tren on podem tenir l'oportunitat de mirar alguna cosa al portàtil hos recomano una sèrie que he descobert fa molt poc i que m'està agradant força.
Showtime va presentar fa 3 temporades 'Weeds' (males herbes). Aquesta sèria és una comèdia senzilla sobre una mare soltera (Mary Louise Parfer) que ven marihuana a la ciutat jardí d'Agrestic, Califòrnia. La sèrie exposa els bruts secrets darrera cada tanca del carrer, la relació entre les mares, amb la seva proveïdora... una sèrie genial! si més no la capçalera.

A més a més, les temporades tenen 10 capítols cada una de 25 minuts, què més bó! ah! i que Showtime estigui al darrera, per a mi, és una garantia d'èxit.
-----
* títol del programa d'estiu d'Andorra 1

No canvieu!

Simplement genial: Tequila - Que el tiempo no te cambie

Àrtic (I)

El ritme de desgel de l'oceà Àrtic, s'ha anat accelerant cada estiu des de fa dos dècades, ara aconseguirà un altre rècord segons uns científics de la Universitat de Colorado.
El NSIDC ha documentat l'extensió del mantell geleat de l'Àrtic i de l'Antàrtida durant més d'una dècada, i ha mesurat la pèrdua de gel en ambdues regions durant tots els estius. Sobre aquesta base de dades, el centre ha projectat el futur de la coberta de gel.
Els científics del NSDIC han calculat que, si continuen les pautes actuals del clima global, l'Àrtic podria perdre tot el gel durant l'estiu d'aquí a cinc a deu anys.
Durant l'estiu de 1980 el mantell gelat sobre l'Àrtic cobrira 7,8 milions de quilòmetres quadrats, i l'any passat aquesta coberta s'estenia només per damunt de 4,2 milions de quilòmetres quadrats. La pèrdua de la coberta de gel per l'escalfament global, a la vegada, accelera l'augment de la temperatura dels mars i l'atmosfera.
El gel augmenta la reflectivitat de la superfície als rajos del Sol, i si es desfà l'aigua oceànica absorbeix més energia solar i s'escalfa més depressa.
Evolució gener a setembre de 2007

... i agafeu-vos fort: la previsió pel 2040

Final de temporada

Avui s'ha acabat la temporada a la radio. A partir de dilluns podré dormir 2 hores més cada dia de manera que de ben segur que ho notaré per les tardes i no em caldrà anar a dormir a les 10!
Avui al matí ens hem anat despedint de tots una mica, no ha estat gens malament la crònica del temps amb la cançó 'como una ola' de 'la más grande!'.
En canvi també hem deixat de fingir amb la cançó de les 'carxofes' d'una vegada per totes!

O com he dit jo... les agafem les fem a trossos, un raig d'oli i una passada per la paella.
En fi, que hos trobaré a tots a faltar! els matins no seran pas iguals! Fins al setembre: Carles, Berta, Sílvia, Georgina i Ernest! que passeu el millor estiu de la vostra vida, perquè tots sou molt macus!!

Vacances

26 hores. Quan demà surti de treballar podré dir que començo un període de 'vacances', a veure, no és que marxi enlloc simplement canvio els meus horaris i no m'hauré de llevar a les 5 del matí durant 31 dies! Com no?! per a mi són una bones vacances.

La calor d'aquests dies fa que de ben segur a molts els hi agafin les ganes de marxar de vacances, jo en canvi seré dels 'privilegiats' que es queden a Barcelona durant el mes d'agost. Només uns dies podré anar al poble i tirar endavant els projectes que he deixat aparcats aquests dies.
Les vacances, aquell període que tothom espera amb ànsia! vacances. Vacances cantades, vacances pagades, vacances lluny d'aquí, vacances a casa, vacances a la platja, vacances de muntanya. Sigui com sigui no hi ha bones vacances sense una bona música.

Així que d'aquí 25 hores i 57 minuts... ja puc dir que estaré de 'vacances'.

L'amor no és cec, l'amor és tonto

Qui serà capaç de portar-me la contrària amb aquesta afirmació? a vegades cal pensar-s'ho dues vegades quan decideixes estar amb una persona pels segles dels segles. Fa temps que aquestes dates estivals em porten bons i mals records a la vegada. Bons perquè implicava l'inici d'un projecte comú, una història d'aquelles que havien de capgirar el món... mals records perquè tres anys més enllà desapareixia i restava en l'oblit dels temps passats.

L'altre dia mirant aquesta pel·lícula, al final la cançó em va traslladar de nou en un món que creia oblidat, recordava haver marcat els meus sentiments, haver oblidat com estimar. Fins fa poc creia no poder-ho tornar a fer, perquè el mal es protegeix amb el cor fort, com ens va ensenyar els nostres superherois.

Avui, he après que no sempre aquesta és una bona sortida, un missatge de text, una trucada pot canviar la forma de veure el món. Pot ser que de cop i volta tot s'il·lumini d'una altra manera i creixi de nou aquell sentiment oblidat.
El que si que sé, almenys avui, és que no cometré un altre cop el mateix error. Això ho tinc clar. Gràcies M.

De tempesta tropical a huracà

Avui llegia que la tempesta tropical Dolly en 24 hores es convertirà en un huracà de categoria 1 que afectarà a la costa est de Mèxic (regions de Temaulipas, Nuevo León, Coahuila) i la frontera amb Estats Units (Texas). L'ascens de categoria es veu a un aport energètic del mar del Golf de Mèxic que li permet augmentar la categoria. Quan tocarà terra de nou es convertirà en una tempesta tropical, però el mal ja estarà fet.

Tot i que encara no es coneix a la perfecció el procés pel qual es forma un cicló tropical, sí que se sap, en canvi, que són necessaris com a mínim 3 factors:
* Temperatura de la superfície del mar, i fins a uns 50 metres de fondària, per damunt de 26.5º centígrads.
* Que les condicions siguin les idònies per a la formació de tempestes: per això cal que per mitjà de l'evaporació la troposfera es trobi relativament humida i que, alhora, es produeixi una irrupció d'aire fred a les capes altes de la troposfera a fi de condensar tot aquest vapor d'aigua.
* Que s'origini a una distància aproximada de 10 graus o més de latitud des de l'equador, de manera que la Força de Coriolis sigui prou forta per iniciar la rotació del cicló.

Un cicló pot perdre les seves característiques tropicals de diferents maneres:
* En tocar terra, el cicló perd el contacte amb l'aigua càlida, que és el combustible que necessita per a seguir el seu desenvolupament, i ràpidament es debilita.
* El cicló roman molt de temps en una mateixa àrea d'aigua i acaba consumint tota la calor superficial disponible.
* El cicló experimenta cisallament. Això provoca una forta alteració en la direcció i la pèrdua de velocitat dels vents originant la desintegració de l'estructura del cicló.
* Si la tempesta és dèbil, pot ser fàcilment engolida per una altra àrea de baixes pressions, i ambdues acabarien formant una àrea major de tempestes no-ciclòniques.
* En el seu recorregut l'huracà es trasllada cap a aigües més fredes, perd les seves característiques tropicals i es convertix en un cicló extratropical.

La Terra vista des de les estrelles

La nau espacial automàtica Deep Impact ha aprofitat la seva trajectòria per a obtenir imatges del sistema Terra-Lluna que, una vegada muntades en seqüència, composen un video mai vist fins ara. El nostre planeta i el seu satèl·lit natural es creuen per davant, en el fons veiem el que veuria una nau extraterrestre que passés força a prop.

L'obtenció i processament d'aquestes imatges pot servir per a calibrar observacions de planetes extrapolars en un futur, quan hi hagi telescopis capaços de veure la superfície d'aquests planetes tant llunyans. Els oceans i els continents terrestres reflexen la llum solar de manera diferent, i es creu que en d'altres planetes passaria una cosa semblant.
La Deep Impact és una petita nau no tripulada que fou llençada al gener del 2005 i que complía la seva missió el 4 juliol del mateix anys: va presenciar l'impacte d'un projectil que ella mateixa portava al cometa Tempel 1. Com que la nau seguia funcionant, els responsables de la NASA decidiren enviarlar a trobar un altre cos el Hartley 2, al que hi arribarà el 4 de novembre de 2010.

Mentrestant des d'una distància de 50 milions de quilòmetres ha fet fotografies de la Terra cada 15 minuts que després ha combinat per a compossar un video a tot color. Es tractat de la primera vegada que es pren una imatge a tal distància, de manera que es veu en el mateix enquadrament la Lluna i els seus cràters, però també el planeta Terra i tots els seus continents i oceans.

The Boss

Fins aquesta nit, sense paraules.

Erupcions volcàniques (II)

Fa uns dies vaig parlar-vos d'un curs sobre el 'Canvi climàtic', avui, aprofitant que ahir vaig obrir un post sobre l'erupció del volcà Okmok a Alaska explicaré la incidència que tenen les grans erupcions volcàniques en el clima planetari.
Des del punt de vista exclusivament tèrmic, la temperatura mitjana mensual experimenta un descens durant els dos o tres anys posteriors a erupcions volcàniques. En funció de la localització, la resposta presenta matisos. Així per a grans erupcions volcàniques de localització tropical la incidència es més perllongada però de magnitud modesta, mentre que per a erupcions d’elevades latituds (de l’hemisferi nord) la resposta té una durada molt inferior (4-6 mesos), però sent aquesta molt més aguda.
En els darrers 250 anys hi han hagut erupcions prou importants com la del Laki a Islàndia l'any 1783, la gran erupció desconeguda del 1808, la del Tambora considerada l'erupció més important i devastadora en època històrica perdent-hi la vida més de 88.000 persones entre el 10 i 11 d'abril de 1815.

El Cosigüina localitzat al nord-oest de Nicaragua i que formà un cràcter de 2,3 km i 500 m de fondària durant l'erupció del 22 de gener de 1835 emetent cendres que arribaren fins a la ciutat de Mèxic a 1400 km al nord!

El volcà Askja va donar-se a conèixer amb l'erupció del 29 de març de 1875, abans era totalment desconegut, està localitzat en una àrea pràcticament deserta al centre d'Islandia. Va originar una caldera de 50 km2.
El Krakatau, localitzat a l'estret de Sunda, entre Java i Sumatra, entrà en erupció el 20 de maig de 1883. L'erupció del 26-27 d'agost del mateix any destruí bona part de la muntanya i creà una columna de gas i centres de fins a 27 km d'altura.


L'explosió tant fora deixà sentir-se fins a més de 4500 km! allibrerant 20km3 de materia i col·lapsant la caldera de més de 6 km de diàmetre. El tsunami generat arribà fins a Aràbia (7000 km lluny) i durant els dos anys següents arreu del món es pogueren veure brillants postes de sol fruit de l'erupció. El núvol atenuà un 30% la radiació solar diecta i cobrí tot el globus fins a final del 1883.

---
Recomano que visiteu aquest enllaç si voleu veure imatges espectaculars de com es va produir l'erupció del Kratatau al 1883!
http://dsc.discovery.com/convergence/krakatoa/interactive/interactive.html

Erupcions volcàniques (I)

Kelly Reeves, l'autor de la fotografia, va estar prou contenta d'haver escollit el seient de la finestra mentre sobrevolava amb Alaska Airlines les illes Aleutianes el dia 13 de juliol, un dia més tard de la gran erupció.
El dia 12 de juliol hi va haver l'explosió del volcà Okmok (1067 metres) a l'illa Umnak a l'arxipèl·leg de les Aulentianes, just a l'extrem occidental de la península d'Alaska.

Les Aleutianes és un arxipèl·lag linial que segueix una línia de gran activitat sísmica. Totes les illes són volcans actius que de tant en tant entren en erupció com va ser el cas de l'Okmok.
L'explosió llençà una columna de centres i diòxid de sulfur a més de 15 km d'alçada (això és el límit de la troposfera) i els materials formaren una llarga massa opaca que deixava cobert bona part del Pacífic Nord. La primera imatge és el moment màxim de l'erupció i la següent un mes abans.


Aquesta és la més intensa de les últimes tres erupcions que es té constància: 1945, 1958 i 1997. L'interès excepcional d'aquesta erupció és la quantitat d'aigua barrejada amb el magma i expulsada a l'exterior.
Per sort tant sols 10 persones que vivien a l'illa Umnak van haver d'estar evacuades per la pluja de cendres. Les últimes observacions prediuen que la lava continuarà sortint de la caldera i l'activitat durarà encara durant unes quantes setmanes.

Tifó vs huracà

Avui m'han arribat les primeres imatges del tifó Kalmaegi que si totes les previsions són correctes demà afectarà a la costa del sud de la Xina i més tard s'anirà desplaçant fins al Japó.

Els tifons són la versió del Pacífic Oriental dels huracans que es produeixen a l'Atlàntic Nord i que afecten a la costa americana.
Hi ha set zones principals de formació de ciclons tropicals:

L'Oceà Atlàntic Nord és la més ben estudiada de totes les àrees assotades per ciclons tropicals. Comprèn el Mar Carib i el Golf de Mèxic. El nombre de ciclons varia aquí àmpliament d'un any a l'altre; hi ha temporades en què es registren més de 20 huracans mentre que n’hi ha hagut alguna que només n’ha vist un. La mitjana, però, és de deu ciclons per temporada. Les regions que es veuen afectats són els Estats Units, Mèxic, l'Amèrica Central, les Illes del Carib i, amb menor intensitat, les Bermudes i el Canadà.
La segona àrea més activa del món és la de l'Oceà Pacífic Nord-Oriental: i és també la que presenta una major densitat de ciclons (nombre de tempestes per àrea petita d'oceà). Les tempestes que es formen en aquesta zona poden afectar l'oest de Mèxic, Hawaii, el nord d'Amèrica Central i, en ocasions extremadament rares, l'estat de Califòrnia (Estats Units|EUA).
La tercera àrea que la segueix per activitat és la de l'Oceà Pacífic Nord-Occidental, de bon tros, l'àrea més activa atès que concentra un terç de tota l'activitat ciclònica del planeta. Els estats més afectats són la Xina, el Japó, les Filipines i Taiwan.

Cel rogenc

L'avantatge que té llevar-nos d'hora és que podem veure sortir el sol i avui ha estat un dia d'aquells que estàs content per a poder gaudir de l'espectacle que ens pot oferir la natura.
El cel rogenc intens que hi havia al dematí sobre la ciutat de Barcelona tenia un valor impagable i aquesta imatge si acosta força.

Ja ho diu la dita 'Cel rogenc pluja o vent' o bé 'Cel rogenc al matí la pluja ja és aquí, cel rogenc a la tarda la pluja ja està acabada'.
Ja ho veieu com el qui va dir la dita no s'hi va esmerar gaire!

Videojoc en la vida real

Un artista digital anomenat RETROnoob ha creat unes curioses imatges en les que introdueix personatges clàssics de videojoc en fotografies reals.
Hauria quedat més realista si hagués utilitzat personatges més moderns potser, però no haurien sortit aquestes increïbles i divertides fotografies.
Jocs com Donkey Kong, Street Fighter, OutRun, Mario Kart, Exitebike i Mario Bros... pixel a pixel. Quins bons records! de fet l'OutRun el vaig veure per primer cop a la cafeteria del Big-ben fa més de 10 anys!

Simplement genial

Una molt bona manera de començar la setmana es aquesta cançó de Liquido 'Ordinary live'. Recordo perfectament el dia que vaig descobrir aquest grup, era l'hivern de l'any 1998. Sempre que escolto la seva música em fa recuperar molts bons records. Gràcies Enric per presentar-me'ls.

What has come of you
Fading into gloom
Blackening everything that we achieved
Thought I felt a kill
An underrated skill
Catching but heavily quite a disease
Givin' some crap
It is to show you where my head is at
It's but a shame
This is some
Ordinary life

Now I know the score
The storyline you store
Has but an end that you will not release
Requiring a plan
Some pattern for the clan
And nothing is quite what is seems
Didn't I swear
It's such a beautiful dress that you wear
It's but a game
This is some
Ordinary life

Stargate Atlantis

Ja ha arribat! la 5a temporada de Stargate Atlantis acaba d'activar-se! feia gairebé un any que no s'emetien nous episodis, en part la vaga de guionistes que va endarrerir una mica la gravació de nous capítols.
En l'últim capítol de la 4a temporada Sheppard torna a Atlantis però al travessar el forat de cuc interfereix amb una flamarada solar i el porta 48.000 anys al futur. Allà es troba un holograma d'un vell Rodney McKay qui li explica les coses que van passar després de la seva desaparició i el malament que tot va anar. Intenten tornar a enviar a John al passat i canviar la línia del temps però no tot va com semblava.
Teila està a punt de donar a llum i Michael no vol deixar passar aquesta nova oportunitat. 20 nous capítols, 20 noves històries. Comença l'aventura!

Una nova realitat: el canvi climàtic

Ahir divendres vaig acabar el curs que estava impartint a la universitat sobre el canvi climàtic. A hores d'ara tots hem de saber que el canvi climàtic no és una qüestió imminent, sinó que ja és un fet. Aquesta afirmació és el punt de partida del documental Una verdad incómoda (2006), que pretén alertar dels perills de la sobreindustrialització dels països i dels riscos que això comporta en un futur que cada vegada és més present. Alarmista o no, el film ha esdevingut un element més de debat de la nova realitat de canvi climàtic, que ha estat tema d’actualitat l’any 2007 i ho continua sent aquest 2008.
El curs curs ha tingut per objectiu tractar el tema del canvi climàtic, i ho ha fet des d’una perspectiva principalment climatològica però també d’afectació espacial i de vincles amb les esferes socioeconòmiques.


D’una banda, a partir de les dades del quart informe IPCC —considerat la bíblia del canvi climàtic— s’hi presentaran els resultats principals de l’estat actual del sistema climàtic i la seva evolució, i de l’altra s’hi tractaran les implicacions socials i econòmiques que comporta l’assumpció responsable dels compromisos per a la mitigació de l’escalfament global i per a l’adaptació a aquest escalfament.


Hem seguit un conjunt de conferències, unes més didàctiques que d'altres però que complementaven un bon espectre de la nostra realitat:

1. Un decàleg del canvi climàtic. Energia i canvi climàtic
2. Clima, canvi climàtic i salut humana
3. Canvi i riscos climàtics. La meteorologia
4. Canvi i riscos climàtics. L'ordenació del territori
5. Canvis observats, projeccions, impactes i adaptació
6. De les teleconnexions al clima local
7. Canvi climàtic i bons hàbits
8. Taula rodona: «El canvi climàtic»
9. Els bioindicadors del canvi climàtic. Els efectes biològics
10. Els registres documentals i el canvi climàtic

Perito Moreno

Avui el Perito Moreno ha estat notícia. De fet des de dilluns ja que fou un tema tractat dins del seminari que acabaré demà sobre el 'Una nova realitat: el canvi climàtic' que s'organitza dins dels programes 'Juliols de la UB'. Però la fragmentació que hem pogut veure s'ha produït fora del període normal: la primavera austral, ara estan a l'hivern.
La Glacera Perito Moreno està situada a Argentina. Neix del Camp de Gel Patagònic Sud, compartit per Argentina i Xile. S'estén sobre el Braç Sud del Llac Argentino, amb un front de cinc quilòmetres de longitud i 150 metres d'alçada (dels quals 60 estan emergits). Batejat amb aquest nom en honor de Francisco Moreno creador de la Societat Científica Argentina i actiu explorador de la zona austral d'aquest país durant el segle XIX, és una de les reserves d'aigua dolça més importants del món.

És una de les glaceres més imponents del món, i ha estat considerada la vuitena meravella per les espectaculars vistes que ofereix. Situada a una zona envoltada de boscos i muntanyes, queda dintre del Parc Nacional Los Glaciares, creat el 1937 a la Província de Santa Cruz, al sud de la República Argentina. Aquest parc, de 724.000 ha, té en total 356 glaceres.
En el seu avanç tanca les aigües del Brazo Rico del Llac Argentino, provocant que les seves aigües s'elevin fins a 30 metres sobre el del Llac Argentino, fent pressió sobre els gels. En primer lloc es crea un túnel amb una volta de més de 50 metres pel qual les aigües del Brazo Rico descendeixen fins al Llac Argentino. L'erosió causada per l'aigua provoca finalment el col·lapse de la volta, en un dels espectacles més imponents que puguin presenciar-se.

La glacera té una velocitat, mesurada a uns 4 km del front, d'aproximadament 2 m per dia, és a dir, al voltant de 700 m per any. El procés s'ha repetit al llarg d'intèrvals irregulars: l'última ruptura que va començar a produir-se el dia 4 de ha acabat el dia 9 de juliol a les 11:15 hora d'allà. Això ha passat només dos anys després de l'última fragmentació (març del 2006). Malgrat tot, la ruptura del 2004 es va produir després de gairebé 16 anys (febrer de 1988.

Temporada d'huracans

L'1 de juny va començar la temporada 2008 d'huracans que s'esten fins al 30 de novembre. Durant aquests mesos arreu del cinturó tropical es formen nuclis de baixes pressions que es despengen i evolucionen cap al nord afectant la costa d'Amèrica i els sistemes arxipèlags de l'est d'Àsia.
L'huracà rep diferents noms depenent del lloc del planeta: cicló a l'Àsia, tifó al Japó, willy-willy a Austràlia... sempre son tempestes frotes que es formen al mar i porten vents superiors a 120 km/h.

Un huracà cobreix una àrea circular d'entre 300 i 800 km aproximadament. En la tempestat hi ha vents forts i pluges que rodegen un "ull" central, que sol tenir uns 25 km de diàmetre. No obstant, el major dany a la vida i a la propietat no és resultat del vent, sinó de la pujada de les marees i les crescudes fruit de les pluges torrencials.
Avui en dia, els huracans són detectats per satèl·lits des del moment que comencen a formar-se i per això generalment hi ha un decalatge de 3 o 4 dies entre la seva detecció i l'inici de la tempestat.

En aquesta imatge teniu tots els ciclons des de 1985 al 2005

L'etimologia de la paraula huracà es creu provenir del nom homònim d'un déu maia que llençà el seu alè sobre les caòtiques aigües de l'inici creant així la Terra.

La classificació dels ciclons tropicals es fa atenent a la seva intensitat i es porta a terme mitjançant l'escala Saffir-Simpson. Aquesta escala, que classifica els huracans segons la velocitat dels vents que generen, es divideix en cinc categories (de l'1 al 5). No obstant, el nivell de cada huracà no està directament relacionat amb les pèrdues que produeix. Així, la magnitud dels danys depèn també d'altres factors com la solidesa de les estructures de les regions afectades, la velocitat de desplaçament i altres fenòmens atmosfèrics.

Una bona web on veure com estan les últimes notícies sobre huracans és aquesta: Tropical Weather.

Armes, germens i guerra

Per què vosaltres els blancs vau desenvolupar tant cargament i ho vau portar a Nova Guinea, però nosaltres els negres teníem tant poc cargament propi?

Aquesta pregunta es el punt de partida del llibre que m'he començat a rellegir avui. Ja fa gairebé dos anys vaig llegir el segon bloc d'aquesta obra per l'assignatura Geografia Cultural que va impartir de forma magistral (ho dic així perquè és una de les poques on he gaudit aprenent com qui més durant la carrera) el Francesc Nadal.

'Yali' li va fer aquesta pregunta a Jared Diamond (l'autor) que portava molts anys convivint amb ells mentre estudiava diferents espècies de Nova Guinea. La resposta no es fàcil i necessita recórrer 13.000 anys d'història per a trobar-la.

La intenció és explicar per quines raons les societats de les diversos continents han evolucionat de forma tant diferent al llarg de la història. Per exemple, en algunes parts del món s'han desenvolupat societats alfabetitzades i industrialitzades, en altres parts les societats han romàs agrícoles, i en altres parts no han passat de caçadores-recolectores.

Es curiós intentar entendre com hi podien haver societats que construïssin les piràmides mentre al mig d'Europa sols intentaven sobreviure. Aquestes desigualtats entre societats no es deuen a diferències racials o genètiques, sinó a principalment a les característiques de l'entorn on aquestes societats s'han desenvolupat històricament.

Per exemple la diferent distribució mundial d'espècies vegetals comestibles i susceptibles de ser conreades va fer que algunes societats poguessin desenvolupar la producció de menjar i deixessin de ser caçadores-recoŀlectores per convertir-se en societats agrícoles. També, la disponibilitat desigual d'espècies animals susceptibles de ser domesticades donà avantatge a unes societats respecte a d'altres.

Molt poques espècies reuneixen les condicions per a ser domesticables (l'autor ho anomena principi d'Anna Karènina) i originàriament aquestes eren practicament inexistents a Amèrica o Austràlia. A més, factors geogràfics com la gran extensió continental d'Euràsia i la seva orientació est-oest (en contraposició a l'orientació nord-sud d'Amèrica) facilitaren la propagació del coneixement i l'extensió de la producció de menjar per aquest continent.

Aquestes diferències fonamentals foren la causa principal de l'aparició de societats organitzades amb especialització del treball, que desenvoluparen l'escriptura, l'organització política, la tecnologia, la navegació, armes, etc, guanyant avantatge sobre altres societats. A més l'evolució de gèrmens, característica de l'alta densitat de població humana i del contacte amb animals, donà un inesperat avantatge a les societats conqueridores (molts més natius americans van morir per gèrmens euro-asiàtics que per la força de les armes).

----
DIAMOND, Jared: Armas, gérmenes y acero. Debate Editorial, Abril 2006.

Choose life 'tria viure'

Dilluns, primer dia de la setmana i carregat d'energia os presento aquest video.

La sorpresa ha estat en veure el video estava bloquejat per la Sony de manera que si voleu veure'l en més qualitat aneu directament a aquest enllaç: http://es.youtube.com/watch?v=6wsCZ7Ft_Z8.
La inspiració de George Michael per a la cançó fou una nota gargotejada del seu company Andrew Ridgeley per als pares d'Andrew. Com tots debeu saber les cançons del grup han estat polèmiques tranctant temes sobre la desocupació, matrimoni jove, batalles entre pares i fills... amb aquest single resorgien amb un comriure, una roba escandalosa i un tarannà més positiu.
La samarreta desgastada que portaven "choose life" era originalment un esglògan que apuntava contra la drogoaddició i al suïcidi. En un moment del video George Michael apareix amb uns guants lluminosos que més tard es convertiren en un element molt buscat als anys 80.
En la meva memòria apareix aquesta cançó per primera vegada quan em van regalar per reis un 'organo Casio'. Era la cançó que apareixia en la DEMO!

Recordo que per molts anys que vaig tenir l'organo a casa tant sols vaig aconseguir tocar correctament quatre cançons de les quals tres eren nadalenques i no tenien gaire més partitura que un full de la llibreta de música.

Variant de Miralcamp (II)

Avui he tornat a anar amb bici però ha estat un trajecte més curt després d'haver patit ahir les voltes innecessàries per a creuar la nova variant i accedir a tot el conjunt de camins al nord del municipi.
Vaig començar fent una reflexió sobre la necessitat d'una infraestructura però no vaig posar èmfasi en l'impacte que aquesta pot tenir sobre el medi.

Impacte sobre el sòl
Els sòls que caracteritzen la zona del traçat són sobretot d’origen sedimentari i, per tant, amb un alt risc d’erosió. L’alteració de la coberta vegetal ha deixat al descobert importants àrees, que seran més vulnerables a l’erosió, com és el triangle que s'obre entre els dos camins del rentador ara tallats per la variant. A la vegada, els talussos patiran l’erosió mentre no hi hagin arrelat noves plantes (procés ajudat per la hidrosembra que no s'ha fet). Durant la fase de construcció, els camions que han anat passant pels camins oberts per accedir a les obres, els han anat erosionant, especialment on hi ha pendent (carrerada) i la pluja ha ajudat a crear regarots arreu de la plataforma. Aquests camins, un cop erosionats, són molt difícils de recuperar, només cal que hos hi passegeu per comprovar-ho.

La carretera creua un seguit de camps de conreus que ha escapçat per la meitat. La forma de conreu al sector nord del municipi sempre s'ha caracteritzat per una parcel·lació estreta i llarga que ha permès que molts propietaris tinguin terres conjuntes en un espai petit. Això ha representat que molts s'han beneficiat de la infraestructura per la reconversió del sòl i d'altres en canvi han vist com les finques s'han dividit per dos augmentant a partir d'ara la despesa en el conreu.
Lo bo del cas es que vam fer molt rebombori per no tenir un tren que tallés els conreus i ara hem fet passar una carretera gairebé pel mateix lloc i no hem dit ni piu.
---
Aquest post està relacionat amb aquest: Variant de Miralcamp (I)

Variant de Miralcamp(I)

Ahir vaig tornar al poble després de dos setmanes, una mica més si tinc en compte que l'última vegada només hi vaig 24 hores (boda de la Laia i l'Albert) i 24 hores més per Sant Joan. Ara hi seré tot el cap de setmana i com que no me'n puc estar mai quan hi sóc he agafat la bicicleta al matí i he anat a donar un tomb pel terme.
Les sorpreses mai venen soles i si bé conec de ben a prop la nova variant que s'està construint no puc més que estar-hi en desacord de la manera que s'ha fet. Ja en el seu moment vaig ficar el crit al cel quan vaig llegir que transcorria pel sector nord del poble tallant tots els camins en sec!

Ja fa dies que al GoogleEarth existeix la variant marcada tot i que encara no funciona ja estan ficant els "guarda rails".
Les carreteres tenen un efecte permanent i sovint irreversible en l’ocupació del sòl i en la fragmentació del paisatge. L’impacte ambiental o efectes sobre l’entorn d’una obra viària varia segons el relleu i la qualificació legal del sòl. En els terrenys de fort pendent les infraestructures viàries contribueixen a incrementar l’erosió i a agreujar l’efecte de les inundacions. En els nuclis urbans trenquen els hàbits socials dels barris, creen barreres i malmeten la qualitat de vida de les persones properes. No tenim dades sobre el cost ambiental d’aquesta ocupació de sòl.
Segons dades de la Unió Europea, una mitjana de 1,3% de la superfície total l’ocupa la xarxa viària sense comptar àrees d’aparcament. El mal disseny d’una carretera o autovia pot ser la causa d’importants retencions diàries que comporten una important pèrdua d’hores personals, malversar petroli i incrementar la contaminació atmosfèrica absurdament.

A Catalunya és ple de colls d’embut que causen problemes de trànsit tant a les vies urbanes com a les interurbanes. A partir de casos concrets es calcula que les congestions de trànsit tenen un cost aproximat del 1,5% del PIB.
La sinistralitat d’accidents de trànsit està relacionada en bona part amb el disseny i l’estat de la xarxa viària. Malauradament, la despesa pública en carreteres i autovies pot representar al voltant del 2% del PIB. Es demostra també que els que no van amb cotxe subvencionen els qui hi van. En canvi, generalment, per als transports col·lectius s’intenta repercutir més el cost d’explotació a l’usuari.

Llicenciat.si

Avui ha estat un dia d'aquests de bones vibracions, a la feina ens ho hem passat d'allò més bé fent el programa amb uns quants gags d'aquells més ben fets!
Qui no recorda els capítols de 'Barrio sésamo' o 'Barri sèsam' perquè van fer una reversió per La2 en la que els personatges parlaven en català.
Vam aprendre-hi coses com comtar, jugar, aprendre el noms de les hortalisses o bé adverbis com 'cerca y lejos', que avui hem rememorat amb l'Ernest!
Però la cançó que si que va passar a la nostra memòria col·lectiva és 'Maná maná' que fou primer editada en anglès i després traduïda en d'altres idiomes.

Però avui no recordaré més la infància, ja ho faré un altre dia, avui la notícia és que he sabut l'última nota de la carrera, per tant... sóc llicenciat en Geografia.

Demà més.

Curiositats lingüístiques (II)

Avui després de rellegir el post d'ahir per a pensar que dir avui he estat temptat de subtitular-lo "de cap per avall" perquè si una cosa tenim quan fem frases fetes és invertir, moltes vegades, les expressions castellanes o al revés. Aquest enigma seria una mica com la pregunta: que fou abans l'ou o la gallina?, no es pas gaire fàcil d'esbrinar.
Nosaltres mirem les coses de 'cap a peus' mentres que els altres ho fan de 'pies a cabeza' seria una mica més lògic doncs la casa es comença pels fonaments i no pas per la teulada, i en un 'abrir y cerrar de ojos' ens quedem a les fosques mentre que si el que volem es prendre força atenció hauríem de 'tancar i obrir els ulls'.
En el fons tot té el seu lloc de manera que quan 'sembla Can Seixanta' per a ells 'parece el campo de Agramante'.
Si no fos per la calor que ens fa passar 'la nit del lloro' aquests dies ells en canvi 'passen una nit toledana' molt més geogràfica i que ens ubica en un indret amb característiques climatològiques concretes. Decidir-nos així per anar a un lloc o un altre, a qui li costa li diem que és un 'pixatintes' molt més net que un 'cagatintas'.


Però quan el teu millor amic, amb el que sou 'carn i ungla' i no pas 'uña y carne', aconseguiu decidir l'indret on anar de vacances caldrà tenir diners per pagar l'estada. 'El diner fa diner' i no pas 'el dinero cria dinero' doncs nosaltres no el criem sinó que l'obtenim treballant. Però de fantasmes n'hi ha per tot arreu i 'mucho ruido y pocas nueces' seria un menjar molt calòric davant la 'molta llet i poc formatge'.
Si una cosa no m'agrada és 'arribar a misses dites' molt més seriós que 'llegar a las aceitunas' que més que tard sembla que vulguem fer un bermut. Un bermut que si després ens hem de ficar a córrer no 'podrem dir ni fava' del cansat que estiguéssim, no tant higiènic es 'no poder echar el aliento', una mica asquerós.
El que si que és veritat és que si volem preparar unes bones vacances més val que el que puguis 'fer avui no ho deixis per demà' enlloc del que fan ells 'no dejes para mañana lo que puedas hacer hoy'.

Malgrat tot hi ha qui creu que s'hauria de 'saber de quin mal s'ha de morir' més que 'estar al cabo de la calle' un carrer que acaba amb un atzucac avui. Demà més.

Curiositats lingüístiques (I)

Ja fa uns quants dies que dos cops per setmana faig unes sessions amb una ex-companya de la facultat de castellà. Ens trobem, parlem i fem un cafè mentre dialoguem de diferents coses que passen al món a la vegada que em corregeix i analitza construccions lingüístiques que a vegades fem "malament" quan parlem en castellà.
Avui iniciaré un seguit de posts on deixaré constància d'aquestes confusions lingüístiques que ens poden ficar en una situació compromesa o divertida. Hi haurà una mica de tot, tot sigui per ser com som.

Ells diuen 'perro viejo' i 'mosquita muerta' allà on nosaltres diem: 'gat vell' i 'gata maula'.
La sort màxima de la rifa és un masculí 'el gordo', allà, i un femení, 'la grossa', aquí.
De la dona de Sant Josep els espanyols destaquen que sigui 'Virgen' i nosaltres que sigui 'Mare (de Déu)'
Ells paguen 'impuestos', que ve d'imponer', i nosaltres 'contribucions' que ve de 'contribuir'.
Els espanyols desvergonyits ho són del tot, no tenen gens ni mica de vergonya, ja que són uns sinvergüenzas', mentre que els corresponents catalans són, només, uns 'poca-vergonyes'.
Com a mesura preventiva o deslliuradora, ells toquen 'madera' quan nosaltres toquem 'ferro'.
Allà celebren cada any les 'Navidades' mentre que aquí amb un sol 'Nadal' anual ja en tenim prou, com en tenim prou també amb un 'bon dia' i una 'bona nit' cada vint-i-quatre hores, enfront dels seus, múltiples 'buenos días' i 'buenas noches' diaris.
Dels ous de gallina que no són blancs, ells en diuen 'morenos' i nosaltres 'rossos', colors que s'oposen habitualment parlant dels cabells de les persones.


Dels genitals femenins, allà en diuen vulgarment 'almeja' i aquí 'figa', mots que designen dues realitats tan diferents com és un mol·lusc salat, aspre, dur, grisenc i difícil d'obrir, en un cas, i, en l'altre, un fruit dolç, sucós, tou, rogenc i de tacte agradable i fàcil.
Mentre ells 'hablan' -i fan!- aquí 'enraonem', és a dir, fem anar la raó, sense èxit, tanmateix.
Allà per ensenyar alguna cosa a algú 'adiestran' i aquí 'ensinistrem'. Més enllà dels conceptes polítics actuals, els uns basen l'ensenyament sobre la 'destra' (dreta) i els altres sobre la 'sinistra'(esquerra).
Ja podeu comprovar com en un racó de món hi ha dues realitats lingüístiques ben diferenciada. Tots els qui han canviat de llengua a casa, al carrer, al treball, no únicament canvien de llengua, també canvien de punt de vista. Demà més.

Windows XP tanca la sessió

Avui hem conegut que el Windows XP arriba al seu final. Aquesta versió acaba de complir els 7 anys de vida i creieu-me que és tot un rècord en la història de la informàtica. Com jo molts vam iniciar-nos en ordinadors on ni tants sols hi havia colors i el més similar a un processador de textos es deia Editor i més endavant Framework III.

La sorpresa ha estat meva quan escrivia aquest post i he buscat una captura del Framework III, navegant per la xarxa he topat amb Framework una web que encara avui en dia segueixen tirant endavant aquest programa! De fet no he aconseguit descarregar ni una demo però si que he vist una captura de pantalla!
En el seu moment el Framework III va estar disponible fins i tot en català! i estem parlant dels anys 93!.

El seu successor de tot plegat ha estat el Windows Vista que ha tingut una entrada complicada des de fa un any i mig, per més que se n'han venut 140 milions d'exemplars. Especialment greu per a Microsoft és la resistència de moltes empreses a deixar l'XP i a molts particulars que s'han estancant després de provar la nova versió i han retornat a l'anterior.
Malgrat tot no hos espanteu! diuen mantenir el servei fins al 2010 per als usuaris individuals, de fet el rerefons és preparar l'arribada del Windows 7, la successió del Vista.
Veure com han evolucionat les coses es a vegades melancòlic ja que ens deixa un regust de boca i ens fa ficar la pell de gallina perquè els sentiments gairebé oblidats apareixen a flor de pell.

Evolucionar, aquesta és la premissa de la nostra espècie que portem injectada dins del nostre ADN. Evolucionem a través de la relació amb els altres, evolucionem quan ens enfrontem a situacions adverses que ens obliguen a buscar solucions ràpides. I tu? quan evoluciones?