Aquest fenomen té una important aplicació en la protecció d'equips electrònics delicats contra descàrregues electrostàtiques o en el cas dels repetidors de ràdio i televisió situats en cims de muntanyes que són exposats a les variacions electromagnètiques causades per les tempestes o els mateixos llamps.
El fenomen es posa de manifest en diverses situacions, per exemple el mal funcionament d'aparells electrònics en l'interior d'un ascensor o un edifici amb estructura de reixeta metàl·lica. Una manera de comprovar aquest efecte és amb una ràdio sintonitzada en una emissora d'ona mitjana. Si la cobrim amb un diari, funciona amb normalitat però, si és recobreix amb paper d'alumini no funcionarà correctament.
A gran escala, les gàbies de Faraday també blinden l'interior de les radiacions electromagnètiques si el conductor és prou gruixut i qualsevol forat és més petit que la longitud d'ona de la radiació. El principi de la gàbia de Faraday permet disposar de cambres lliures d'interferències electromagnètiques, necessàries per portar a terme certs procediments de test de components electrònics.El 1836 Michael Faraday va observar que a un conductor la càrrega només és present a la part exterior i no afecta al que pugui haver al seu interior. Per demostrar-ho va construir una cambra folrada amb paper metàl·lic i un generador electrostàtic per provocar descàrregues d'alt voltatge a l'exterior de la cambra. A l'interior de la cambra va posar un electroscopi per comprovar que no havia cap càrrega elèctrica a dins.
El fenomen havia estat predit abans per Giovanni Battista Beccaria (1716 – 1781) a la Universitat de Torí, un estudiant de Benjamin Franklin que va establir que l'electricitat va per la superfície dels cossos sense difondre's per la seva substància interior. Més tard, el físic belga Louis Melsens (1814 – 1886) va aplicar el principi als parallamps. Un altre científic que va investigar el fenomen va ser Carl Friedrich Gauß.
0 comentarios:
Publicar un comentario