Post 367: Ictineu

L’any 2009 es compliran 150 anys de l’avarament del primer Ictineu de Narcís Monturiol. Tots sabem la rellevància d’aquest científic i dels seus invents i investigacions. Va construir un dels primers submarins de la història, i va ser el primer que ho va fer sota criteris científics, com ho demostra el seu llibre Assaig sobre l’art de navegar per dessota de l’aigua, un extens treball científic publicat per primera vegada l'any 1891.

L'avarada del primer Ictineu, construït entre el 1856 i el 1859, es va fer al port de Barcelona el 1859. Aquest submarí de 7 metres d’eslora, tot de fusta, imitava la forma d’un peix . Va fer gairebé 70 immersions durant les quals es va recollir una gran quantitat d’informació científica que va servir de base per al disseny i la construcció del segon submarí, l’Ictineu II.

Mentre d'altres inventors contemporanis i predecessors seus, que ara estan escrits amb majúscules als llibres d'història dels submarins, experimentaven amb màquines que sovint feien naufragar i s'enduien moltes vides, Monturiol el gran ignorat de la història del submarí va resoldre els problemes cabdals de la navegació submarina i va assentar les bases dels submarins actuals. Narcís Monturiol va aportar solucions que encara avui dia són vàlides i s'utilitzen.

• Primer en construir en doble casc.
• Primer en tenir plena operativitat de moviment en tots els eixos.
• Primer en treballar amb plena seguretat (mai no va tenir cap accident).
• Primer en generar l'atmosfera artificial.
• Primer en col·locar un motor en immersió.
• Primer en utilitzar un mètode científic per a la gestió del projecte.
• Primer en escriure un tractat de navegació submarina.

Però Monturiol va ser molt més que l'inventor del submarí, va ser un home polifacètic que va destacar en el camp de la política, el respecte per la vida humana, la dignitat de les dones i com a inventor, i que també es va cultivar en altres camps com la filosofia, la pintura o l'astronomia; company d'Anselm Clavé, de Francesc Sunyer i Capdevila i contemporani d'Ildefons Cerdà i, formen tots ells el nucli central del grup d'intel·lectuals més important del moment.

Va ser un gran humanista que creia que la ciència havia d'estar al servei de la humanitat per millorar-ne les condicions de vida.