Post 368: anomalies de la temperatura terrestre

Des del punt de vista d'un satèl·lit, la superficie es el que considera quan s'observa a través de l'atmosfera a la terra. Podia ser neu i gel, herba o gespa, el terrat d'un edifici, o les copes dels arbres d'un bosc. Així, la temperatura superficial de la Terra no és igual que la temperatura de l'aire que s'inclou en l'informe de temps diari i que es mesura dins d'una gàbia a dos metres d'altura i protegida dels raigs solars.

Imatges de les anomalies de la superfície del terra durant en gener de 2009. Font NASA.

Una anomalia es dóna quan les condicions mesurades s'escapen de les condicions mesurades per a un lloc particular en un moment donat de l'any. Els mapes a presentar mostren les anomalies de la temperatura superficial durant el día per un mes donat comparat amb les condicions mesurades durant aquest període 2000-2008. Els llocs que estaven més calurosos que el promig estan en vermell, els llocs gairebé normals en blanc, i els llocs que estaven més frescos que el promig, es presenten en blau. Les observacions foren recollides pel sensor MODIS.

Algunes anomalies de la temperatura superficial dels sòls són fenòmens simplement a l'atzar del temps, no formen part d'un patró específic o tendència. Unes altres anomalies són més significatives. Les anomalies fredes extenses poden ser una indicació d'un hivern cruu amb les porcions de neu al terra. Les anomalies càlides petitques, desiguals que apareixen en boscos o altres ecosistemes naturals poden indicar la tala d'arbres o danys d'insectes. Moltes zones urbanes també apareixen com a punts calents en aquests mapes perquè les àrees desenvolupades són normalment més càlides durant el día que els ecosistemes naturals del seu voltant o de terres llaurades. Les anomalies càlides que persisteixen sobre grans parts del globus durant molts anys poden ser mostres de l'escalfament del planeta.

Post 367: Ictineu

L’any 2009 es compliran 150 anys de l’avarament del primer Ictineu de Narcís Monturiol. Tots sabem la rellevància d’aquest científic i dels seus invents i investigacions. Va construir un dels primers submarins de la història, i va ser el primer que ho va fer sota criteris científics, com ho demostra el seu llibre Assaig sobre l’art de navegar per dessota de l’aigua, un extens treball científic publicat per primera vegada l'any 1891.

L'avarada del primer Ictineu, construït entre el 1856 i el 1859, es va fer al port de Barcelona el 1859. Aquest submarí de 7 metres d’eslora, tot de fusta, imitava la forma d’un peix . Va fer gairebé 70 immersions durant les quals es va recollir una gran quantitat d’informació científica que va servir de base per al disseny i la construcció del segon submarí, l’Ictineu II.

Mentre d'altres inventors contemporanis i predecessors seus, que ara estan escrits amb majúscules als llibres d'història dels submarins, experimentaven amb màquines que sovint feien naufragar i s'enduien moltes vides, Monturiol el gran ignorat de la història del submarí va resoldre els problemes cabdals de la navegació submarina i va assentar les bases dels submarins actuals. Narcís Monturiol va aportar solucions que encara avui dia són vàlides i s'utilitzen.

• Primer en construir en doble casc.
• Primer en tenir plena operativitat de moviment en tots els eixos.
• Primer en treballar amb plena seguretat (mai no va tenir cap accident).
• Primer en generar l'atmosfera artificial.
• Primer en col·locar un motor en immersió.
• Primer en utilitzar un mètode científic per a la gestió del projecte.
• Primer en escriure un tractat de navegació submarina.

Però Monturiol va ser molt més que l'inventor del submarí, va ser un home polifacètic que va destacar en el camp de la política, el respecte per la vida humana, la dignitat de les dones i com a inventor, i que també es va cultivar en altres camps com la filosofia, la pintura o l'astronomia; company d'Anselm Clavé, de Francesc Sunyer i Capdevila i contemporani d'Ildefons Cerdà i, formen tots ells el nucli central del grup d'intel·lectuals més important del moment.

Va ser un gran humanista que creia que la ciència havia d'estar al servei de la humanitat per millorar-ne les condicions de vida.

Post 366: Michael

Avui gairebé era una missió impossible intentar fer alguna cosa sense escoltar de fons les cançons de Michael Jackson.

Just després de llevar-me un dels veins escoltava Billie Jean, més tard he anat a comprar un arxivador de tarjetes i a l'Abacus sonava Thriller. Mentre caminava pel carrer unes noies comentaven:

- Ahora, después de muerto se ha convertido en un mito viviente.

I tenen tota la raó. A l'entrada de El Corte Inglés a primera fila podies trobar l'últim recopilatori.

El tron de rei del pop ha quedat buit. Gairebé 50 anys si tenim en compte que començava quan era un nen petit i que de ben segur que ara per molta Hanna Montana, J. Brothers... no en trobarem pas cap d'igual d'aquí a mig segle.

Molts l'han batejat com a nen prodigi, cantant, ballarí, figura mediàtica... n'hi ha que el recordarà com l'home que ens infundava por en el videoclip de Thriller, o bé per la genialitat de la seva música, d'altres per veure'l ensenyar el seu fill en el balcó d'un hotel de Berlin, o por la seva amistat amb en Macaulay Culkin o per la seva controvertida afició a dormir amb menors...

Entre tot, ningú pot negar que Michael Jackson era un fenòmen. Descansa en pau.

Billie Jean. 1982. Michael Jackson. Potser la cançó que més m'agrada.

Post 365: 1 any !!!!

QUI HO DIRIA!!!! Ara fa justament un any publicava aquest primer post:

Fa molt de temps que volia iniciar aquest viatge però fins avui no m'he vist en cor de fer-ho. Estic a punt d'iniciar una nova etapa en la meva vida i què millor que fer-ho a través d'un lloc on quedi constància de tot plegat. A pocs dies de conèixer la última nota de la carrera, ara sota la calor del sol de Barcelona escric aquest primer post.

Com que els inicis sempre són complicats i més quan un no sap cap a on anar aquí teniu una bonica cançó que ha sonat fa poc a la ràdio i m'agrada molt.
"Lemon Tree" és la cançó que llençà a la fama la banda Fool's Garden ara fa 13 anys convertint-la en número u l'any 1996.

De la llimona s'en fa la tinta invisible, aquell joc que tots hem fet de ben petits escrivint en un full blanc amb suc de llimona i reescalfant sota la llum d'una espelma per descobrir l'enigma amagat. Avui aquest blog no l'escriuré amb tinta invisible, sinó que amb lletres ben clares.
A tots vosaltres, benvinguts a la meva petita història.


Doncs ja ho veieu.... 365 dies més tard continuo escrivint el blog. En 1 any he passat de Barcelona a Madrid, de la radio a la tele, de viatjar en regional a fer-ho en AVE, d'anar a la platja a estirar-me al retiro....

Si fa un any era el llimoner ara és l'illa de Formentera la que capsa les ones de la radio

Billie the Vision and the Dancers amb el seu Summercat.

Post 364: un àngel se'n va

Avui ha mort la Farrah Fawcett (62 anys) com a conseqüència del càncer contra el qual lluitava des de fa més de tres anys.

Tots la recordem com la rossa d'Els àngels de Charlie, on va posar de moda la seva melena rossa a capes i el seu somriure perfecte, va gravar recentment un telefilm en què narrava la seva lluita contra la malaltia.

La seva carrera està indissolublement lligada a la televisió i, sobretot, al seu paper més conegut, el de la rossa Jill Munroe a Els àngels de Charlie, la més esportista i activa del grup, que la va convertir en la més popular entre els fans.

El paper la va catapultar a la fama però també la va encasellar en interpretacions de mite eròtic sense gaire intel·ligència. Tot i així, va aconseguir ser nominada al Globus d'Or pel seu paper de Barbara Hutton a Pobra nena rica i de Beate Klarsfeld, la història de la resistent antinazi, en dos telefilms, a més de diversos premis Emmy, que no va guanyar mai. Recentment, va treballar també en sèries com Ally McBeal.

En cine, se la recorda pel seu paper a El Doctor T i les dones, de Robert Altman, amb Richard Gere.

Post 363: Sant Joan

S'acosta el dia D. Avui és festa a Catalunya, aquí a Madrid és un día normal i corrent. Els carrers no fan olor a pòlvora de petard, ni tampoc se veuen les marques de les brases allà on hi havia hagut la foguera de la nit anterior.

Una nit màgica que commemora definitivament el canvi d'estació. L'estiu ha començat i a partir d'ara el dia es tornarà a escurçar. Primer ho farà per darrera i després per davant i a poc a poc ens tornare'm a capbussar a l'hivern.

Fins llavors uns quants mesos de calor, d'altes temperatures i de nits d'insomni. Aquest any trobaré a faltar les tardes amb la suau marinada que refrescava l'ambient. Caldrà buscar-hi solucions.

Post 362: Partly Cloudy

Píxar sempre ens sorpren amb les seves animacions. Fa uns dies apareixia Partly Cloudy, una bonica història d'on venen els nadons....

Partly cloudy, par Peter Sohn from Jed All on Vimeo.

A riure!!

p.d. avui de 'no' revetlla

Post 361: Andrés

El día 21 de junio se formó una borrasca en el océano pacífico norte. Un día después se convertía en tormenta tropical.

Fue en ese momento cuando se le otorgó el nombre de Andrés. Con este nombre se convirtió en la primera tormenta tropical de la temporada en el pacífico oriental.

A lo largo de la tarde del miércoles pasará a ser Huracán de categoría 1. La buena noticia si nos fijamos en la previsión es que seguirá desplazándose por la costa oeste de Méjico y luego se dirigirá hacia el interior del pacífico dónde desaparecerá.

Hay muchas webs dónde podéis encontrar información de tormentas tropicales, huracanes actuales y pasados. Veamos algunas:

Stormpulse: usa la tecnología de Google Maps. El punto fuerte de esta web es la composición global de todos los satélites meteorológicos..

Además podemos sobreponer modelos, imágenes de Radar (solo el NEXRAD de Estados Unidos) y otros parámetros como las boyas marítimas.

Pero si sois de los que os gustan los números está tropicalstormrisk.

En tropicalstormrisk podemos encontrar todos los datos referentes a las tormentas tropicales y huracanes de todo el mundo.

Otra web dónde además publican informes de expertos, de servicios meteorológicos y podéis encontrar modelos de evolución de la tormenta, satélites… está Wunderground.

Y acabamos con la web de la NOAA. Esta sería la web oficial ya que toda su información es comprobada por la agencia.

Después de Andrés vendrá Blanca, Carlos, Dolores, Enrique, Felicia... ¡seguiremos informando!

Post 360: estiu

A tres quarts de vuit d'aquest 21 de juny hem passat de la primavera a l'estiu. Curiosament, l'estació més calorosa de l'any s'ha estrenat marcada per la inestabilitat i amb temperatures més baixes que les de fa uns dies, a les acaballes de la primavera. Tot i això, les previsions apunten a un estiu esplendorós. De fet, les bones temperatures típiques d'aquesta estació s'han avançat uns dies i no és estrany veure persones omplint les platges o sopant a l'aire lliure sense necessitat d'una jaqueta.

L'estiu a l'hemisferi nord ha arrencat aquest diumenge 21 de juny a les 7.46 hores del matí. És el primer dia d'estiu i el més llarg, amb unes quinze hores ben bones de sol.

L'estiu el tindrem aquí fins al 22 de setembre a les 23.19. Més de 90 dies que la converteixen en l'estació més llarga de l'any.

De ben segur que hi haurà altes temperatures, però hi haurà poc moviment al cel. Malgrat que és l'estiu de tot un Any Internacional de l'Astronomia, serà pobre en eclipsis. Segons explica l'Observatori Astronòmic Ramón María Aller de la Universitat de Santiago de Compostel·la, només hi haurà una penombra de Lluna en la nit del 5 al 6 d'agost, però amb una magnitud tan petita que passarà inadvertida per al públic.

Sí que hi haurà, però un fenomen curiós cap a finals de l'estació, el 4 de setembre. Es tracta d'un fet que té lloc cada 15 anys i que consisteix en el pas de la Terra pel pla dels anells de Saturn, de manera que la imatge telescòpica del planeta serà inusual i farà que es vegi simplement un disc sense anells.

Post 359: Sol

Si ahir parlavem de la Lluna i de la nova missió de la NASA, avui recordo aquesta cançó:

La Oreja de Van Gogh, dile al Sol. 1999.

Post 358: missión la Luna

La partida del cohete Atlas V ocurrió a las 21.32 GMT, en la tercera oportunidad prevista para la operación después de cancelarse las dos primeras debido a la amenaza de tormentas sobre la Base de la Fuerza Aérea, en Cabo Cañaveral, Florida.

El lanzamiento del cohete también ocurrió en momentos en que la NASA inicia los preparativos para celebrar el 40 aniversario del 20 de julio de 1969, en el que astronauta Neil Armstrong se convirtió en el primer hombre en llegar a la Luna. El cohete instalará en órbita lunar, las cápsulas Orbitador de Reconocimiento Lunar (LRO, por sus siglas en inglés) y el Satélite Sensor y de Observación de Cráteres Lunares (LCROSS).

La principal tarea de LRO será buscar posibles lugares de descenso para las naves tripuladas que viajarán a la Luna a partir de las próximas décadas. Por su parte, LCROSS dirigirá el segmento superior del cohete Atlas en una trayectoria de impacto sobre la superficie del satélite en una zona cercana a uno de sus polos.

El objetivo es causar una estela explosiva que será analizada con los espectrógrafos de la cápsula para determinar la posible presencia de agua en los polos lunares. También determinará la existencia de elementos como hidrógeno y oxígeno que pudieran apoyar la presencia de futuras misiones tripuladas al satélite natural de la Tierra. Esa estela será examinada por el LCROSS y los telescopios en Tierra y hasta por el observatorio espacial Hubble.

En el contraste con la luz solar, el examen determinará la presencia de hielo en las zonas polares y aumentará el conocimiento sobre la estructura mineral de los cráteres más remotos hasta los que la luz del Sol nunca ha llegado.

Según dijo la NASA, los instrumentos de LRO ayudarán a confeccionar un mapa tridimensional y de alta resolución de la superficie lunar, además de un examen del espectro ultravioleta del satélite. Asimismo, explicarán la forma en que el ambiente de radiación lunar podría afectar a los seres humanos y medirán el nivel de absorción con un material plástico similar a la piel humana.

LRO también explorará los cráteres más profundos, mirará bajo la superficie en busca de hielo e identificará de manera permanente zonas tanto en el lado iluminado como en el oculto de la Luna. "LRO es una nave enormemente avanzada. Sus instrumentos funcionarán de manera coordinada para enviarnos información sobre zonas que esperábamos con ansia recibir desde hace muchos años", indicó Craig Tolley, director del proyecto de ese satélite en el Centro de Vuelos Espaciales de la NASA en Goddard (Maryland).

Post 357: a prop de l'aniversari....

però de moment he de dir que avui és el meu aniversari. 27 anys acabats de complir.

M'han enviat aquest video i m'ha agradat força.

Post 356: la Gran Oxidació

Un equip internacional de geòlegs poden haver donat amb la resposta a una pregunta molt debaduta els últims anys. Sembla ser que l'era glacial més antiga de la Terra va poder ésser ocasionada per un augment dels nivells d'oxigen de l'atmosfera, que actuà en detriment dels gassos atmosfèrics d'efecte hivernacle i refredà el planeta.

Científics de la Universitat de Maryland, entre d'altres d'Alemanya, Sudàfrica, Canadà i Estats Units, han obtingut evidències de que l'oxigenació de l'atmosfera de la Terra, generalment coneguda com la Gran Oxidació, va coincidir amb la primera era glacial del planeta.

El Mont Asgard (Antàrtida) és considera un dels llocs gelats durant la primera gran glaciació.

Utilitzant isòtops de sofre per a determinar el contingut d'oxigen de roques de 2300 milions d'anys d'antiguitat en determinats llocs de Suràfrica, han trobat evidències d'un augment sobtat de l'oxigen atmosfèric, coincidint amb les proves físiques aportades per residus glacials, així com l'evidència geoquímica del que podria definir-se com un nou ordre mundial del cicle del carboni per aquella època.

El canvi dels isòtops de sofre coincidí amb la primera anomalia coneguda en el cicle del carboni. Això va poder haver estat el resultat de la diversificació de la vida fotosintètica que produí l’oxigen que canvià l’atmosfera.

Fa uns 2500 milions d’anys, abans de que l’atmosfera terrestre tingués una quantitat apreciable d’oxigen, les bacteries fotosintètiqeus van emetre el que probablement oxigenà en primer lloc la superfície de l’oceà, i una mica més tard l’atmosfera. El primer oxigen format reaccionà amb el ferro dels oceans, creant òxids fèrrics que es van anar dipositant al fons oceànic, en sediments coneguts com a formacions de ferro en bandes. Es tracta de dipòsits multicapa de roca vermella amarronada que s’acumulà al fons de les conques oceàniques per totes les parts del món. Després, l’oxigen s’escapà i començà a omplir l’atmosfera.

Una vegada que l’oxigen passà a l’atmosfera, els científics creuen que degut a una reacció amb el meà, un poderós gas efecte hivernacle, per a formar diòxid de carboni, que és 62 vegades menys eficaça per a escalfar la superfície del planeta. Amb menys potencials d’escalfament, les temepratures de la superfície terrestre i marítima van desplomar-se, produïnt glacials en molts llocsi grans masses de gel marí.

A més a més del seu efecte sobre el clima, l’augment de l’oxigen estimulà un increment de l’ozó estratosfèric. Aquesta capa de gas, situada a una altura d’entre 19 i 50 quilòmetres per damunt de la superfície de la Terra, va disminuir la quantitat de raig ultravioleta perillosos que arribaven a l’oceà, això va permetre que sortissin a la superfície organismes fotosintètics que prèviament havien viscut en el fons, i això feu icnrementar l’emissió d’oxigen, i també l’acumulació d’ozó estratosfèric.

La major quanitat d’oxigen en l’atmosfera també va tenir que veure amb estimulacions dels processos d’erosió, amb la conseqüent aportació extra de nutrients minerals als mars, i també pot haver empés l’evolució biològica cap als eucariotes.

El resultat final de la Gran Oxidació, segons Kaufman i els seus coelgues, fou una completa transformació de l’atmosfera de la Terra, del seu clima i de la vida que la pobla.

Post 355: Pachabel

Hi ha moltes cançons que quan les escoltes et transporten a d'altres llocs.

Canon en D Major de Pachabel. M'agrada.

Post 354: día mundial del viento

Hace más de diez siglos que aprovechamos la fuerza del viento para hacer girar las aspas de los molinos. Quizás en nuestro país los más conocidos son los molinos de Don Quijote que todavía hoy cubren el paisaje de Castilla La Mancha. ¡Y espero que por mucho tiempo!

Los molinos se han usado para moler grano, para extraer agua del subsuelo (los molinos Holandeses) y ahora para generar electricidad.

Mirad este gráfico.

En él vemos la energía eléctrica producida acumulada de los últimos años en parques eólicos. ¡Nuestros antepasados eran listos! Ya sabían que el lugar idóneo para aprovechar al máximo el viento eran las dos Castillas seguidas de Galicia.

Ahora el CENER (Centro Nacional de Energías Renovables) ha puesto datos sobre lo que ya sabíamos. Después de 5 años de estudio han sido capaces de elaborar el Mapa Eólico de España. En otras palabras han identificado los lugares más idóneos para instalar un parque eólico.

En España la energía eólica cubrió en 2008 el 11,5% de la demanda eléctrica y también ha evitado la emisión de 20 millones de toneladas de CO₂.
Si tenéis curiosidad por ver la energía que se produce minuto a minuto podéis clicar aquí.

Fijaos en este otro gráfico.

Año tras año aumenta la electricidad (GWh = GigaWatioshora) procedente de la energía eólica y de los ciclos combinados. En cambio disminuye la de Fuel-Gas y la de Carbón. ¡Eso es una buena noticia! Reducir las fuentes fósiles ayuda a reducir las emisiones de CO₂.

Una de las muchas actividades que se puede hacer estos días es visitar los parques eólicos repartidos por todo el territorio.

Si Don Quijote se imaginó que los molinos manchegos eran grandes gigantes.... ¿que pensaría ahora de los nuevos molinos eólicos?

Post 353: agua

Aquests dies que fa calor cal veure una mica d'aigua per refrescar-te.

Jarabe de Palo. Agua. Refresca't.

p.d. Genial el doble sentit de la cançó!

Post 352: dades de calor

Les temperatures són altes aquest dies. Si tot va bé de cara a demà i ja mirant la setmana que ve la situació cambiarà. Quan la borrasca que aquests dies s'ha estat recargolant a l'Atlàntic toqui Galícia aniran augmentant els núvols d'oest a est, plourà i baixaran les temperatures.

Això últim és interessant. Fixeu-vos en alguns valors d'avui.

Per què han pujat tant les temperatures? doncs sincerament la resposta és molt fàcil. Estem al mes de juny, tenim un anticicló sobre la península, fa sol i no hi ha núvols.

Les altes temperatures encara seran pitjors al sud de la Península. Còrdova, Jaén i Sevilla estan en alerta taronja -risc important- per temperatures extremes, ja que el termòmetre pot arribar a marcar els 40 graus. Nou províncies més d'Andalusia, Castella-la Manxa i Extremadura també han activat l'alerta groga per risc baix.

Post 351: onada de calor

D'aquí poc farà un any que vaig començar a escriure el blog. Un dels primers post estava relacionat amb l'onada de calor i els efectes d'aquesta sobre les persones.

Cop de calor. Com que no està gens malament fem algun repàs de les mesures a prendre.

Factors de risc
- Gent gran, especialment per sobre de 75 anys.
- Circumstàncies socials (viure sol, pobresa, etc.).
- Discapacitats físiques o psíquiques que limitin l'autocura i la mobilitat.
- Malalties cròniques: cardiorespiratòries, diabetis, hipertensió arterial, hepatopaties, parkinson, alzheimer, obesitat, etc.
- Tractament amb medicaments que actuen sobre el sistema nerviós central (tranquil·litzants, antidepressius, psicòtrops o diürètics.
- Hidratació insuficient, excés d'activitat física.
- Nadons.

Protegiu-vos del sol i la calor
A casa, controleu la temperatura,
- Durant les hores de sol, tanqueu les persianes de les finestres on toca.
- Obriu les finestres de casa durant la nit per refrescar-la.
- Estigueu-vos a les estances més fresques.
- Recorreu a algun tipus de climatització (ventiladors, aire condicionat) per refrescar l’ambient. Si no teniu aire condicionat mireu de passar com a mínim dues hores al dia en llocs climatitzats (centres comercials, cinemes ...).
- Refresqueu-vos sovint.

Al carrer, eviteu el sol directe,
- Porteu una gorra o un barret.
- Utilitzeu roba lleugera (com la de cotó), de colors clars i que no sigui ajustada.
- Procureu caminar per l’ombra, estar sota un para-sol quan sigueu a la platja i descanseu en llocs frescos del carrer o en espais tancats que estiguin climatitzats.
- Porteu aigua i beveu-ne sovint.
- Mulleu-vos una mica la cara i, fins i tot, la roba.
- Vigileu en els trajectes amb cotxe durant les hores de més sol i no hi deixeu els infants amb les finestres tancades.

Vigileu amb l’activitat física
- Eviteu sortir a les hores del migdia, que és quan fa més calor.
- Reduïu les activitats intenses.

Beveu força i vigileu amb l’alimentació
- Beveu força aigua i sucs de fruita tant com pugueu, fins i tot, sense tenir set.
- No prengueu begudes alcohòliques.
- Eviteu els menjars molt calents i els que aporten moltes calories.

Post 350: bacteris al Pirineu

Els han detectat investigadors del Consell Superior d'Investigacions Científiques i de la Universitat de Granada. De fet, són uns bacteris que arriben cada any a Europa, però la seva presència s'accentua amb el canvi climàtic. La majoria queden en estat latent però alguns es desenvolupen amb èxit i poden arribar a colonitzar l'ecosistema.

Entre els microorganismes trobats hi ha bacteris relacionats amb Acinetobàcter, que de moment es troba en molt baixes concentracions i en estat latent. també hi ha Pseudomonas així com també un grup que és present en els sòls africans i que sí que ha colonitzat amb èxit alguns llacs dels Pirineus i d'altres parts del món.

Segons els investigadors, aquests microorganismes no tenen espores i per tant han de disposar d'algun altre mecanisme que encara es desconeix per resistir els viatges a l'alta atmosfera, on la sequedat i les radiacions perjudicials són molt grans.

Tot plegat ho recull un estudi que publica la revista Environmental Microbiology, ressenyat en l'últim número de la revista Science.

Post 349: ànec Donald: felicitats!

L'Ànec Donald, un dels personatges més emblemàtics de l'Univers Disney, compleix 75 anys. Una dilatada i exitosa carrera davant de les càmeres en les quals va aconseguir fins i tot un Oscar pel curt ambientat en la Segona Guerra Mundial Der Fuehrer's Face

El seu nom complet és Donald Fauntleroy té, a més de l'Oscar, una estrella al passeig de la fama, vesteix camisa i barret blau de mariner, mai porta pantalons, excepte quan es posa el banyador, condueix un Belchfire Runabout del 34 i avui compleix 75 anys. Creat per Walt Disney, Donald va debutar com a secundari el 9 de juny de 1934 en un curtmetratge de la sèrie Silly Symphonies, La gallinita sabia. Tres anys després, el 1937, va protagonitzar el seu primer curt d'animació titulat 'Don Donald'.

A partir d'aquest moment el seu fort caràcter i el seu peculiar llenguatge (que només poden entendre la resta dels personatges Disney) van convertir les seves aventures en un fenomen planetari que i va arribar a rivalitzar fins i tot amb el ratolí Mickey en el cor dels fanàtics de Disney.

La seva popularitat va créixer com l'espuma creant tot un Anecunivers al seu voltant. Després van arribar la seva adorada Daisy, els seus nebots Huey, Dewey, i Louie i la resta de personatges que durant més de set dècades el va acompanyar en les seus anecaventures... i les que li queden!!

Post 348: sunrise

El seu objectiu és estudiar el camp magnètic del Sol a través d'un telescopi que viatja en globus estratosfèric. El projecte es fa en col·laboració amb el Programa Nacional de l'Espai a l'estat espanyol i amb l'agència espacial d'Alemanya. Durant cinc dies, el telescopi se situarà a l'Àrtic, a una altura de 40 quilòmetres sobre la superfície terrestre per evitar els cicles del dia i la nit i la degradació de les imatges produïda per les turbulències de la baixa atmosfera.Investigadors, entre altres, del Consell Superior d'Investigacions Científiques, el CSIC, participen en aquest projecte que permetrà aconseguir les millors imatges de la superfície solar.

Per això, des d'una base de Suècia s'ha enlairat un globus estratosfèric que transporta un telescopi. Amb les imatges que enviï el telescopi, es podrà analitzar amb més detall el magnetisme solar i això ajudarà a entendre, per exemple, com s'altera la capa d'ozó, o alguns efectes del canvi climàtic. Aquest estudi, segons els científics, resultarà primordial perquè l'activitat solar afecta de forma directa al planeta Terra.

Aquest primer vol de cinc dies, "Sunrise" creuarà Noruega i Groenlàndia fins arribar al nord de Canadà. I en un segon vol programat per al mes de desembre o gener del 2010, completarà una trajectòria al voltant del pol sud, d'entre nou i dotze dies.

Post 347: lovefool

The Cardigans amb el seu Lovefool. Es la millor manera de començar una setmana.

He escoltat aquesta cançó al gimnàs i m'ha carregat les piles al 100%. A veure si a tots voslatres hos passa el mateix. Una nova setmana comença!

Post 346: twin peaks

... o qui va matar Laura Palmer?

Ara estic revivint aquesta sèrie que mai he tingut l'ocasió de veure seguida i sense perdre'm un capítol.

2 temporades. Sèrie de culte. A veure que tal.

Post 345: día mundial del medioambiente

Tal día como ayer de hace 37 años se celebró el primer día mundial del medioambiente.

Los días mundiales sirven para estimular y aumentar la atención sobre un tema concreto. Este año el lema es ¡Tu planeta te necesita! UNidos contra el Cambio Climático. Aquí tenéis el cartel.

Fijaos que UNido lleva la U y la N en mayúsculas (en todas las lenguas) lo han hecho a posta para que se pueda identificar las siglas de las Naciones Unidas (United Nations).

El anfitrión de este año es México. Se ha escogido este país ya que refleja el papel creciente dentro de Latinoamérica en la lucha contra el cambio climático. México lidera la Campaña Mil millones de Árboles del Programa de las Naciones Unidas para el Medio Ambiente (PNUMA) UNEP.

En todo el mundo se realizan un montón de actividades des de plantaciones de árboles, reuniones, competiciones ciclistas, conciertos verdes, actos públicos, posters y dibujos en las escuelas, compañas de limpieza y de reciclado. ¿Que harás tu para conmemorar este día?

Yann Arthus-Bertrand (un conocido fotógrafo) presentará en todo el mundo la película Home. En ella recorre más de 50 países des del aire y hace un llamamiento para evitar perder los grandes tesoros de nuestro planeta con el argumento de que tenemos apenas diez años para invertir el daño hecho hasta ahora. ¿Quereis verla? Aquí está.

Post 344: Huracanes 2009

Si ves en una misma frase las palabras HURACANES y EL NIÑO y no tienes un subidón es que la meteo TODAVÍA no corre por tus venas.

La frase en cuestión es de William Gray de la Universidad de Colorado y más o menos dice que los años en los que se ha registrado un episodio de El Niño intenso se forman menos ciclones tropicales.

Para este año el Centro Nacional de Huracanes (dependiente de la NOAA o Agencia Norteamericana para el Océano y la Atmósfera) ha hecho el siguiente pronóstico.

Dónde TS son Tormentas Tropicales (los vientos generados no pasan de los 119km/h). H son Huracanes de categoría 1o2 (vientos generados inferiores a 177km/h) y MH son Huracanes de categoría 3,4 o 5 (generan vientos superiores a los 209km/h).

Y claro, al margen de la predicción de número de Huracanes, lo que nos llama mucho la atención es la relación entre El Niño y la formación de los huracanes.
Que la variación de unas corrientes marinas en el océano Pacífico influya en los huracanes no deja de ser alucinante.

Eso es El Niño. Bueno es algo más complejo. Frente a las costas de Ecuador y Perú hay un anticiclón climático, similar al de las Azores. Y de la misma manera que el anticiclón de las Azores genera un viento persistente del NE sobre las Canarias el anticiclón que hay frente a las costas de Perú genera un viento casi constante del SW.

Cuando un viento constante sopla sobre el mar acaba generando una corriente en la misma dirección en la que sopla el viento debido a que el viento arrastra el agua del mar superficial. En el origen del viento, y por tanto de la corriente, se produce un afloramiento de aguas profundas y frías que ocupan el lugar dejado por el agua superficial arrastrada por el viento.

Debido a este viento constante del SW se produce un afloramiento de agua fría frente a las costas del Perú y Ecuador. Mientras la corriente superficial de agua cálida cruza el Pacífico hasta el sureste asiático. Allí esa agua tan cálida favorecerá la formación de grandes tormentas.

Cuando se produce el fenómeno de El Niño estos vientos del SW se debilitan por lo que la corriente superficial de agua cálida también es más débil y no atravesará todo el Pacífico. Además el agua frente a las costas de Perú y Ecuador será más cálida.

Está claro que aunque no conozcamos todas las conexiones la verdad es que muchos fenómenos que ocurren en la atmósfera están interconectados.

Ahora, después de un estudio sobre el número de huracanes que se han formado en los últimos 58 años y los diferentes episodios de El Niño. En concreto el número de las tormentas tropicales y Huracanes que se forman en el océano Atlántico disminuye durante los años en que El Niño ha sido fuerte pero en cambio se incrementa en los años anteriores y en los posteriores.

Post 343: aeroport d'Alguaire

Ha sigut un vol bonic. La zona és perfecta per a un pilot. Estic segur que tot anirà bé.

El capità Craig Rothery, pilot del Beechcraft B200 que va arribar dimarts a l'aeroport d'Alguaire i va començar ahir les proves de la instal·lació, es va mostrar confiat davant dels representants del futur consorci gestor sobre l'examen als sistemes de navegació aèria de les noves instal·lacions lleidatanes. L'exercici, que Aena ha encarregat a la companyia britànica Cobham Flight Inspection, es repetirà fins dissabte, sobrevolant la zona, aterrant i enlairant-se de forma successiva per assegurar el funcionament de les ajudes a la navegació aèria i comprovar maniobres i procediments d'aproximació, sortida i arribada.

Ver mapa más grande
El secretari per a la Mobilitat de la Generalitat, Manel Nadal, es va mostrar convençut que l'aeroport podrà entrar en funcionament al novembre i va assenyalar que negocien amb més de tres companyies perquè operin a Alguaire a partir d'aquesta data, la presència de les quals és pràcticament segura, tot i que encara no hi ha cap contracte.

Nadal va anunciar durant la seua visita amb motiu de les proves de vol que aquest mes la Generalitat traurà a concurs la gestió de l'aeroport, que presumiblement adjudicarà el mateix Govern, ja que el consorci encara no té data de formació. La prioritat de la Generalitat és que el d'Alguaire estigui a punt al novembre com a aeroport internacional de passatgers i ho estarà, segons Nadal, per als països de l'espai Schengen (la majoria dels quals formen part de la Unió Europea) i els de fora de la zona, cosa "en què s'està treballant".

En relació amb el punt d'inspecció fronterera (PIF), va traure importància al fet que no pugui estar operatiu la pròxima tardor, tot i que és necessari per a determinat tipus d'importacions. Tot i això, va dir que "podrem tindre un PIF mòbil", operatiu segons la "demanda del territori, cosa que és molt important".

Balagué també va explicar que el 97 per cent dels vols arribaran i sortiran pel corredor sud-est (aproximadament per sobre dels termes municipals de Torre-serona i Rosselló), a causa de les condicions del vent en aquesta zona. Va assenyalar que les rutes d'aproximació s'han estudiat de manera que s'eviti "al màxim" el pas pels nuclis urbans per reduir molèsties, cosa a la qual també contribuirà l'altitud dels plans d'Alguaire. Els vols de prova efectuats ahir es van supervisar des del centre de control d'Aena a Gavà, ja que la torre de control d'Alguaire encara no està operativa.

Per la seua part, Govern central i Generalitat preparen els plans de seguretat, autoprotecció i emergència i tramiten les autoritzacions de vol. Durant tot l'estiu s'hi portaran a terme diferents proves de funcionament i al setembre l'aeroport podria comptar amb tots els permisos

Post 342: 25 anys jugant al Tetris

Avui he llegit que el Tetris ha complert 25 anys. La dinàmica del Tetris és molt simple. Peces geomètriques que van baixant de la part superior de la pantalla s'han d'anar encaixant per construir murs sense cada espai. Cada nova línia completa desapareix i deixa nous espais. A mesura que se sumen línies, augmenta el nivell i la dificultat. Es perd quan les peces ocupen tota la pantalla. Aquest joc, basat en una idea tan senzilla creada per l'enginyer rus Alexey Pajitnov, compleix 25 anys amb més èxit de vendes que mai.

Un quart de segle després de la seva sortida al mercat, el Tetris és un dels vídeojocs més populars de la història, un dels més venuts i pretén convertir-se en el primer esport virtual. El nom del joc ve de la paraula "tetra" en referència als quadrats que formen les diferents peces.

El joc té uns gràfics molt simples i una mecànica molt senzilla, de manera que és apte per a tot tipus de públic i es pot adaptar a diferents suports.

En dues setmanes de feina, Alexey Pajitnov va fer la primera versió del Tetris. Va trigar uns mesos, fins al 1985, a adaptar-se als ordinadors personals i a les consoles, i a començar a fer-se popular. Han passat 25 anys i milions de persones a tot el món i de totes les edats hi continuen jugant. Encara que en el moment de crear-lo, em va semblar que havia tingut una gran idea, mai em vaig imaginar que tindria aquest èxit, reconeix 25 anys després Alexey Pajitnov.

I és que, és el segon videojoc més popular de la història segons el llibre Guinness dels rècords, i ha arribat a estar disponible en fins a desenes de plataformes, entre les quals l'iPhone, la Wii i fins i tot a Facebook, on es juga un milió de vegades al dia.

Fem una partida?

Post 341: capsa de Faraday

Una gàbia de Faraday és qualsevol recinte recobert de material conductor, o una malla o xarxa d'aquest material. La presència del material conductor provoca que el camp electromagnètic a l'interior del recinte sigui en equilibri, sigui nul, anul·lant l'efecte dels camps externs. El nom fa referència al seu descobridor, el físic i químic anglès Michael Faraday, que en va construir una el 1836.

Aquest fenomen té una important aplicació en la protecció d'equips electrònics delicats contra descàrregues electrostàtiques o en el cas dels repetidors de ràdio i televisió situats en cims de muntanyes que són exposats a les variacions electromagnètiques causades per les tempestes o els mateixos llamps.

El fenomen es posa de manifest en diverses situacions, per exemple el mal funcionament d'aparells electrònics en l'interior d'un ascensor o un edifici amb estructura de reixeta metàl·lica. Una manera de comprovar aquest efecte és amb una ràdio sintonitzada en una emissora d'ona mitjana. Si la cobrim amb un diari, funciona amb normalitat però, si és recobreix amb paper d'alumini no funcionarà correctament.
A gran escala, les gàbies de Faraday també blinden l'interior de les radiacions electromagnètiques si el conductor és prou gruixut i qualsevol forat és més petit que la longitud d'ona de la radiació. El principi de la gàbia de Faraday permet disposar de cambres lliures d'interferències electromagnètiques, necessàries per portar a terme certs procediments de test de components electrònics.

El 1836 Michael Faraday va observar que a un conductor la càrrega només és present a la part exterior i no afecta al que pugui haver al seu interior. Per demostrar-ho va construir una cambra folrada amb paper metàl·lic i un generador electrostàtic per provocar descàrregues d'alt voltatge a l'exterior de la cambra. A l'interior de la cambra va posar un electroscopi per comprovar que no havia cap càrrega elèctrica a dins.

El fenomen havia estat predit abans per Giovanni Battista Beccaria (1716 – 1781) a la Universitat de Torí, un estudiant de Benjamin Franklin que va establir que l'electricitat va per la superfície dels cossos sense difondre's per la seva substància interior. Més tard, el físic belga Louis Melsens (1814 – 1886) va aplicar el principi als parallamps. Un altre científic que va investigar el fenomen va ser Carl Friedrich Gauß.

Post 340: l'avió

Fa uns dies que ens ha arribat la notícia del llamp que es creu que ha estat el motiu que ha fet desaparèixer l'avió d'AirFrance. Aquí teniu un video d'un cas expectacular com un avió comercial de grans porporcions és caçat per un llamp.

La descàrrega es bifurca en diferents rames cap amunt, a diferència dels raigs més comuns que els que ho fan cap a baix.

A simple vista, és un llamp positiu, la guia escalonada del qual es dirigeix inicialment des del terra a la base del núvol de tormenta cap amunt (de lo contrari als raig negatius que ho fan del núvol a terra i que són els més habituals).

La guia escalonada ascendent, impacte amb l'avió, ascendeix i contacta amb la guia descendent que es genera a la base del núvol.

El primer raig lluminós es produeix al contactar amb la guia ascendent amb la descendent: es genera un canvi ionitzat de mínima resistència per on fluiran les càrregues elèctriques: es produeix la màxima alliberació d'energia lluminosa.

Seqüència:

Aparentment l'avió només es un tros del circuït terra-núvol. Els passatgers estan aïllats de qualsevol descàrrega elèctrica (Faraday demostrà que un recinte metàl·lic tancat forma una pantalla elèctrica en el seu interior. És l'anomenada capsa o gàbia de Faraday) que impacta amb l'avió. No hi ha informes d'accidents associats a aquest fet. Tampoc referències semblants.

Post 339: iogurt

Genial.
Buenafuente menja un iogurt.

Post 338: cap de setmana

Avui marxo a Barcelona aixi que aquest cap de setmana dubto que pugui escriure gaires coses al blog.

Hos deixo amb aquesta canço. Macaco.

Post 337: crisi = menys CO2

La crisi contribueix a la lluita contra el canvi climàtic, segons dades presentades per CCOO i la revista World Watch. L'estalvi i la moderació del consum d'electricitat i la disminució de l'ús del vehicle privat i del transport de mercaderies han fet que al 2008 es reduïssin un 6,5% les emissions de gasos d'efecte hivernacle. Aquest descens és el més important registrat des del 1990.

Aquesta disminució, que es podria qualificar de tímida, s'explica per un canvi en els hàbits de consum energètic. A això, s'hi suma un descens de l'ús del vehicle privat i del transport de mercaderies per l'increment de les persones aturades.


Un altre aspecte és el descens de la utilització del carbó en la producció energètica –a causa d'un increment dels preus de la matèria primera- i per la contribució de les energies renovables, sobretot l'eòlica, que cobreix ja un 20% de les necessitats elèctriques, percentatge superior al de l'energia nuclear.

Malgrat aquesta dada positiva, la revista World Watch constata que les emissions de CO2 d'Espanya superen en prop d'un 43% les que utilitza com a referència el Protocol de Kyoto, que agafa dades de fa 20 anys. Espanya continua sent el país industrialitzat on més han crescut les emissions de gasos contaminants.

Post 336: perduts

L'exèrcit brasiler busca l'avió d'Air France que es troba desaparegut des de fa hores, amb 231 persones a bord. L'avió ha perdut el contacte amb la torre de control tres hores després d'enlairar-se, mentre sobrevolava la costa del Brasil. Un portaveu de l'autoritat aeroportuària ha precisat que havia sortit de Rio de Janeiro cap a les set de la tarda d'aquest diumenge, hora local (és a dir, cap a la mitjanit d'aquí), i que l'arribada estava prevista a les 11.15 d'avui a l'aeroport Charles de Gaulle de París.

Per ara, no se'n sap res i les autoritats franceses avisen que s'ha de pensar en el pitjor dels escenaris, ja que a hores d'ara l'aparell ja no tindria combustible. "No hi ha cap esperança", han declarat fonts aeroportuàries. Segons Air France, el vol AF 447 transportava 216 passatgers i 12 tripulants. Des de l'aparell, s'hauria enviat un missatge en què s'alertava de l'aparició d'un curtcircuit a la nau després d'una forta turbulència.

L'aerolínia ha posat en marxa un servei d'acollida per als familiars a l'aeroport parisenc i ha obert línies telefòniques especials per informar sobre el vol. Per la seva part, el president francès, Nicolas Sarkozy, ha assegurat que es posaran tots els mitjans per seguir la pista de l'avió i per informar les famílies dels passatgers i la tripulació. També ha ordenat que es comenci a investigar què ha passat.

Segons les autoritats aeroportuàries brasileres, la pista de l'aparell s'ha perdut quan sobrevolava una extensa àrea oceànica entre l'arxipèlag brasiler de Fernando de Noronha i l'illa de Sal, que pertany a Cap Verd. És per això que les operacions de recerca es concentren a les aigües de Fernando de Noronha, situat a 540 quilòmetres de Natal, la ciutat més nord-oriental del Brasil.