El nen, el gat i la clau que no obre cap porta (3/6)

Va començar a córrer sense parar mentre aquella ombra el seguia pel camí. Per molt que intentés esquivar-la no aconseguia despistar-la. Les cames li començaven a fer mal de tant córrer però tenia por per la seva vida. Mirava endavant. El poble cada cop era més a prop. Tenia que arribar-hi fos com fos. Si aconseguia ficar-se sota un llum la ombra no li podria fer mal de cap de les maneres.
Les ombres. Aquestes entitats del més enllà que ens envolten i s'alimenten de la nostra por. Les llums del poble eren molt tènues i temia que no fossin suficients com per esquivar el seu enemic.
Saltà fins a un ampit de la finestra d'una casa. Amb força dificultat aconseguí enfilar-se fins a la teulada i començà a esmunyir-se entre les baixants i les teules de les diferents cases. La pota del darrera li feia mal, girà una mica el cap, la ombra estava a punt d'enxampar-lo quan caigué per un cel obert fins a un terrat. La porta era oberta entrà i s'esmunyí cap a l'habitació. Un nen jeia damunt d'un jaç de palla tapat amb uns cacics de roba. La ombra també havia entrat per la porta. Mirà al seu voltant un nen dormia just al costat de la finestra. Saltà cap a ell i es precipità al buit. Se sentí un cop sec contra el terra. El noi es despertà. Mentre ho feia una foscor intensa entrà per la porta.
- Ramona, compte! - cridà el noi
La foscor entrà en ella. La foscor s'anava apoderant del seu cos mentre a poc a poc queia al terra. Els seus ulls es tornaren foscos. La por s'apoderava d'ell. Agafà la roba amb força. Notà una cosa dura. Era una clau. L'agafà amb la mà. La llum que entrava per la finestra il·luminà l'objecte. Un raig de llum esclatà per tota l'habitació il·luminà tots els racons. La llum impactà sobre la Ramona mentre una foscor sorgia de seu interior. Caigué al terra. La llum s'apagà a poc a poc.

Quan es va despertar ficà la mà a la butxaca i duia la clau. Obri els ulls. Encara era negra nit. Un gat el mirava des de la finestra. No sabia si havia estat realitat o un somni. La nit ben just era a la seva meitat. El gat saltà de l'ampit i desaparegué carrer avall. La clau. La clau que duia el senyor Ramon. La clau que havia protegit tota la seva vida. La clau que havia trencat l'amistat amb la seva germana Ramona. La clau tenia un gran poder que calia protegir. La clau no obria cap porta.
A partir d'aquell somni cada nit deixà un llum encès durant tota la nit a l'habitació. La Mercè no ho entenia però li ho va permetre. A l'habitació dels fills feu el mateix. La llum mai s'apagava i no hi havia racó on es pogués veure alguna ombra.