Primer mapa de l'Àrtic

Si ahir comentàvem la superfície continental de l'Antàrtida avui científics de la Universitat britànica de Durham han dibuixat el primer mapa de l'Àrtic que detalla les zones del pol nord que poden ser objecte de disputa territorial en el futur. Els investigadors, que s'han basat per a la confecció del mapa en reclamacions de propietat històriques i actuals, han utilitzat un programa informàtic especialitzat en delimitacions geogràfiques. El contenciós de les fronteres de l'Àrtic va provocar la polèmica l'any passat quan un equip d'exploradors russos van fer servir un submarí per plantar la bandera del seu país al pol nord, en un gest de clara reclamació territorial.
Diversos països costaners de l'Àrtic reivindiquen els seus drets sobre la regió. Aquest és el cas del Canadà, els Estats Units, Dinamarca, Islàndia i Noruega, als quals s'ha afegit Rússia.

Segons la convenció de l'ONU sobre el dret del mar de 1982, els països costaners de l'Àrtic poden reclamar 200 milles de territori costaner i explotar-ne els recursos naturals. Això no obstant, la normativa especifica que la zona econòmica d'un país es pot estendre més enllà de les 200 milles marítimes si la plataforma continental supera aquests límits.
Segons dades difoses el mes de juliol per l'agència científica nord-americana Geological Survey, la regió àrtica conté uns 90 milions de barrils de petroli sense explotar. Tal i com van les coses aquí ja teniu un bon motiu de pes per les presses en fer les coses ara.