El senyor de les claus - Primera part (4/6)

Fa molt i molts anys quan els padrins dels nostres padrins eren petits... hi ha qui diu que en aquell temps els animals parlaven i els homes ben just enraonaven hi havia un senyor que tenia sis claus. Les claus van ser forjades molt abans i ningú sabria dir el lloc.
Aquest home hi ha qui diu que va venir de les estrelles, d'altres que venia d'una ciutat que s'havia enfonsat sota el gran mantell blau. La gent sempre l'ha vist passar de tant en tant. Viatja per tot arreu i si es presta força atenció algun cop es pot entreveure entre la multitud d'un carrer o entre la fullaraca d'un bosc. És una home que porta sempre una capa de color negre i una anella d'on hi pengen sis claus.
Diuen les llegendes que mai ningú sabia per a que eren les claus, però que molts reis i prínceps van buscar-lo i s'enfrontaven contra ell per a prendre'ls-hi. Ningú ho va aconseguir mai.

Hi ha qui diu que quan una guerra esclata, quan un terratrèmol o una catàstrofe passa aquest home ha estat just abans en aquest lloc. Hi ha qui ha arribat a dir que és la mateixa mort que volta d'un lloc a l'altre.
La història, la distància i la por que tenim sobre lo desconegut fa que encara que hagin passat milers d'anys ningú sàpigui res d'ell. Fa uns dies mentre passejava per una plana seca i erma un gat se li va creuar al camí. Ensopegà i caigué de genolls al terra. Es tornà a aixecar però sense que se n'adonès li faltava una clau. Continuà el seu camí i el gat que restava immòbil fins que no va deixar de veure's per l'horitzó l'agafà i fugi corrents.
Com totes les coses sempre hi ha un equilibri. Les claus que no obrien cap porta mantenien un equilibri dins de l'home. L'home no era més que la balança del món. Qui s'encarregava de repartir la bona esperança i les desgràcies. Amb una clau de menys el dolent pesava més i les plagues i pestes començaren a fer la seva. La gent vivia immersa en mons individuals i no s'adonaren que la població de gats anava minvant progressivament.
L'ombra pogué prendre més força i perseguí al gat fins a una casa. Després de la persecució no aconseguí recuperar la clau, però el seu portador ja era mort. El noi que la guardaria des de llavors tenia a les mans la única manera de tornar l'equilibri. La seva germana en canvi havia estat tocada per la foscor i els gats, els causants de tot plegat serien a partir de llavors la seva única obsessió.
Quan els dos han estat morts i enterrats un nou noi es qui té la missió de tornar l'equilibri.
Algú truca a la porta. En Joan s'aixeca d'un bot. La Mercè li pregunta qui pot ser a aquelles hores? Agafa un llum d'oli i baixa fins a l'entrada. Obre la porta.
- Vinc a buscar el que es meu. - digué un home vestit de negre

1 comentarios:

Anonymous dijo...

Quins relats més xulos!!!
d'on treus el temps???

feia dies que no mirava el teu blog i he tingut molta feina a posar-me al dia...
com va tot? ja veig que tu sempre molt ocupat i amb feines molt productives. Dissabte ens vas plantar! la moni i jo et vam trobar a faltar, però no molt no creguis ;) una miqueta...
peto
mar