Llagrimes de Sant Llorenç

Com cada any per aquests dies d’agost és possible veure en els cels nocturns la pluja d’estels de les Perseides, també conegudes com Llàgrimes de Sant Llorenç. Normalment la pluja de les Perseides es produeix el 10 d’agost, coincidint amb el dia de Sant Llorenç, d’aquí el seu nom, però els dies de més activitat acostumen a ser l’11 i el 12 d'agost. En dies com aquest sempre em ve la imatge d'un dia d'estiu al camp de futbol d'Alguaire amb els tiets i ma germana estirats a la gespa i mirant cap enlaire. Són les coses que me recorden perquè vaig escollir fer una carrera de ciències i a la vegada la magnitud del que ens envolta.

La pluja de les Perseides és molt popular per la quantitat de meteors que cauen en poc temps, una intensitat molt més gran que en la majoria de pluges d’estrelles visibles des de la Terra. Les dates en què es produeix també la fan molt popular. E aquests dies, molts estiuejants aprofiten per observar la pluja d’estrelles des dels seus llocs de vacances.
Platges, balcons, muntanyes i camps són sempre bons observatoris. Només cal un requisit: que no hi hagi llums artificials. Els experts aconsellen veure la pluja d’estrelles de Sant Llorenç a simple vista, sense telescopi ni prismàtics, perquè cauen a molta velocitat. Per poder-les veure cal que mireu cap al sud-est. A més a més, els astrònoms de la NASA asseguren que enguany la visibilitat serà bona. La lluna no dificultarà la visió i la pluja serà intensa, així que només cal esperar que no hi hagi núvols al cel.

Els experts calculen que podrem observar com cauen entre 60 i 80 estrelles l’hora. En el moment de màxima activitat, però, serà possible de veure’n al voltant de 200 l’hora, una intensitat que experts astronòmics de la Universitat de Barcelona qualifiquen de “excepcional”. I és que la intensitat de les Llàgrimes de Sant Llorenç cada any va a menys. En les darreres aparicions el nombre d’estrelles fugaces s’havia reduït a menys de 100 l’hora.
Les Perseides són un filament de pols que es va desprendre del cometa Swift-Tuttle, un cometa que es pot veure des de la Terra cada 135 anys, temps que tarda en donar la volta al Sol. Des del Centre Marshall de Vols Espacials de la NASA asseguren que aquest filament de pols estel·lar és relativament jove, ja que es va separar del Swift-Tuttle al 1862. Les Perseides reben aquest nom perquè, en observar el cel nocturn, semblen provenir de la constel·lació de Perseo. Des de la Terra, es poden observar quan el planeta travessa l’òrbita del cometa i permet que aquestes partícules que es van desprendre penetrin a l’atmosfera terrestre a uns 60 quilometres per segon i es consumeixin.

1 comentarios:

Pilar dijo...

Gràcies per la informació. Volia saber cap a quina direcció havíem de mirar i ja me la dius. Encara em falta saber l'hora prevista de màxima pluja.
Pilar lladó