Tal dia com avui...

Tal dia com avui de fa uns 8 anys estava a Norwich, East Anglia, amb un grup de 30 estudiants d'arreu de l'estat per aprendre anglés. Vist des de la distància puc dir que aquell fou un dels millors estius que he arribat a tenir mai. El fet d'estar amb 18 anys, en aquell país el qual em té part del cor robat, envoltat d'arbres, de bona gent em fa obrir un bon somriure d'orella a orella.
En canvi tal dia com avui de fa uns 3 anys estava enmig de les muntanyes de Cerler amb la persona que més he estimat en tota le meva vida. Ara ja no hi és se'n va anar però els records d'aquelles caminades, de les hores junts, de les descobertes fetes.
Tal dia com avui de fa 11 anys m'aixecava per anar cullir pomes per cal Wenceslau. Debia de ser un matí on la humitat se ficava per tot arreu i collir les pomes et feia arrugar els dits com si t'estiguessi banyant en una piscina. Per recordar estius de piscina cal que busqui tal dia com avui de fa 15 anys en que amb tota la colla ens dirigiem amb bicicleta fins a Mollerussa on ens remullavem. Al matí però haviem anat a cala Teresa a fer unes classes per no perdre el fil del nou curs que s'acostava.
Tal dia com avui de fa un any estava a Miralcamp, ordenant fotografies i refent a poc a poc un cor trencat en mil bocins. Tal dia com avui passarà a la meva història com el dia en que escric aquest post des de la radio.
Tal dia com avui d'aquí a uns anys ves a saber on estaré i si encara estaré escribint per aquí.