El tro és el so de l'ona de xoc causada per un llamp quan aquest escalfa instantàniament l'aire que l'envolta a més de 43.000 graus centígrads. Aquest aire supercalent s'expandeix molt ràpidament i al refredar-se es torna a contraure. Aquesta ràpida expansió i contracció genera ones de xoc que són les que fan el soroll que coneixem com a tro.
Com que el so i la llum viatgen a velocitats diferents a través de l'atmosfera, es pot mesurar el lapse de temps entre tots dos per fer una estimació de la distància a la que s'ha produït el llamp. La velocitat del so a l'aire és aproximadament d'uns 340 m/s, mentre que la velocitat de la llum és tan ràpida que el llamp es veu al cap de només uns quants microsegons d'haver-se originat l'esdeveniment; així, doncs, es pot calcular la distància a la qual s'ha produït un llamp a raó d'aproximadament un kilòmetre per cada de 3 segons de temps que passa entre que es veu el llamp i se sent el tro.
Moltes cultures tenien una divinitat per al tro, com el Thor nòrdic. Segons la mitologia escandinava Thor (també conegut fora d'Escandinàvia sobretot com a Donnar) és el segon déu en importància del panteó germànic. És fill d'Odín i la Terra, mig germà, per part de pare, amb Bàlder, Hod, Vídar i Vali o Ali, i possiblement de Bragi, entre altres. Espòs de Sif, padrastre d'Ulr. Déu de la tempesta, el tro i el llamp, i defensor del Midgard contra els gegants i altres perills. La seva principal característica és la seva força física, augmentada a més a més per diversos objectes encantats fets expressament per a ell, com llur cinturó de força. Malgrat tot, l'objecte encantat més característic de Thor és el seu martell, el Mjollnir, amb el qual esclafava els gegants. Cada cop que el llença, el martell retorna sol a la seva mà, preparat per tornar a ser llençat immediatament i esclafar a un altre gegant. Era pèl roig i barbut, i tenia una gana de llop. Tenia dos fills (Magni i Mhodi) i una filla amb Sif
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
0 comentarios:
Publicar un comentario